Les 10 del matí, gairebé 12 minuts,
com us dèiem fa moment en el sumari del programa,
aquest matí s'obre al recinte final del Palau de Congressos de Tarragona
la primera fira d'educació per a la mobilitat assegura,
una activitat que forma part de la commemoració
del 150 aniversari de la Guàrdia Urbana,
però que d'alguna manera va molt més enllà
perquè el que pretén és justament fomentar
els bons comportaments al volant,
l'educació viària, la seguretat vial en general.
Ahir, recordem, parlàvem amb el director
del Servei Català de Trànsit a Tarragona
que ens deia que les estadístiques
d'aquest primer trimestre de l'any
pel que fa a accidents i víctimes mortals
són realment molt dolentes, molt negatives
aquí a la demarcació de Tarragona.
Així que iniciatives com les que comencen aquest matí
al recinte final són realment interessants.
La fira estarà oberta fins al proper diumenge,
però avui i demà sobretot va especialment
adreçada a les escoles, als centres educatius.
Així que suposem que hi haurà uns quants nens i nenes
ja pel recinte firal.
Nosaltres, amb la conducció del nostre company Jordi Sorinyac,
farem aquesta quarta hora del programa des d'allà,
des del recinte firal del Palau de Congressos.
Anem amb la unitat mòbil,
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i, com dèiem els micròfons, amb Jordi Sorinyac.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Molt amb viència?
Doncs sí, Déu-n'hi-do, eh?
Som molts ja els nens que s'han acusat
fins a aquest recinte firal del Palau de Congressos,
l'epicentre d'aquesta primera acció
de la Fira d'Educació per a la Mobilitat Segura,
una iniciativa de la Guàrdia Urbana
i de l'Ajuntament de Tarragona
que té com a principal objectiu això que comentàveu,
conscienciar la població en general,
especialment els més petits,
de la importància de la mobilitat segura,
d'extremar les precaucions
quan ens movem a la carretera,
ja sigui amb cotxe, amb qualsevol tipus de vehicle.
Ens acompanya, de fet serà el nostre guia,
durant aquesta hora,
un dels agents de la Guàrdia Urbana,
de fet un dels responsables d'aquesta Firell
és en Joan Carles Borratxero.
Joan Carles, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot comentem la presència d'escolars.
Ahir, crec, fins ahir a la tarda
hi havia confirmada la presència de vora
2.000 nens i nenes a les escoles de Tarragona,
repartits entre avui i demà,
però, vaja, finalment,
les escoles s'han continuat apuntant a última hora
i no es descarta fins i tot
que se sobrepassi aquesta xifra.
És així?
De moment, ja em sembla que estem omplint
3.800 nens,
a part les activitats del Teatre Metropol
i del Palau Firal,
del recinte de la Sala August,
del tema del Roadshow.
Tenim molt de temps,
volem fer un recorregut pels diferents estants,
hi ha una vintena d'estants
d'activitats que es poden dur a terme durant la fira,
però, si et sembla,
remuntem-nos als orígens.
Quin és l'origen d'aquesta iniciativa
i com s'ha anat desenvolupant?
Bé, com sabeu,
va començar una miqueta
que ja és reivindicatiu,
perquè, clar,
Guàrdia Urbana Tarragona,
capital de província,
no arribava als centres escolars
a fer educació vial.
O sigui,
no com a capital de província,
sinó com a policia local
de qualsevol altra ciutat
que estan educant
el que serien no els nostres infractors,
sinó els nostres futurs fills,
que, evidentment,
dintre de poc,
amb el perill que comporta com a pare,
sàpiguen que t'agafaran el cotxe,
la moto,
el que sigui necessari.
Llavors,
aquí és on s'inicia.
L'altra part
que ens ha ajudat moltíssim,
evidentment,
és la celebració
del 150 aniversari.
Gràcies a aquesta fita,
però s'han començat un munt d'actes,
ja ho sabeu,
i estem ja a les Acaballes
i aquesta és quasi la fita final
d'aquest 150 aniversari.
El que volíem acabar,
com si diguéssim,
és l'època escolar,
arribant ja a les Acaballes,
que s'ha anat a alguna classe
fent molt esporàdicament,
sembla que hem arribat
uns 500 nens
a fer el tema principal,
l'educació vial,
la mobilitat segura,
a partir d'ara,
que es dirà.
I aquest és el tema.
Pràcticament era aquest,
com una miqueta
que l'Ajuntament veiés
que era necessari,
i evidentment
que el Consistori
ens ha donat tot el suport
per tirar endavant
aquest projecte.
Aquesta és la primera edició
d'aquesta fira.
Creieu que tindrà
caràcter de continuïtat,
que es podran repetir
fires similars
de cara
als anys vinent?
Evidentment,
la paraula del conseller
la tenim.
Ahir el mitjà de comunicació
va dir
que ojalà pogués ser.
L'alcalde també
es va confirmar
que ojalà poguéssim
fer-ho això
moltes vegades.
Què és el que expliqueu
als nens?
Ara, per exemple,
després parlarem
amb alguns d'aquests nens,
aquests escolars
que estan avui presents
al recinte final
del Palau de Congressos,
però en alguna
d'aquestes visites
a les escoles
que heu fet
al llarg
de les últimes setmanes,
els últims mesos,
què és el que us expliquen
i quina és
la seva reacció,
la reacció dels nens?
Bé, la primera reacció
que sempre tenen
és la pistola,
si l'utilitzem,
no?
És el que,
quan és petit,
és el primer que t'ha fixat,
i si no,
és la porra.
És l'únic que,
que així,
principalment,
te veuen,
no?
Llavors,
el que continuem apretant,
sobretot,
depèn de les diferents edats,
no?
Pels més petits,
comencem a ensenyar-li
que comencin a veure
que hi ha senyals,
com ens desenvolupem
pel carrer,
com està ubicada la ciutat,
que hi ha senyals,
que hi ha pes de veïnans,
quin és el significat.
Quan ja comencen a ser més grans,
doncs inclús els posem dilemes,
no?
Que siguin els mateixos
qui vegin
què és el que s'ha de fer,
perquè és el que hem parlat
moltes vegades,
jo li puc dir,
te denunciaré
si no portes casco,
però si ell no decideix
posar-se'l,
per molt que jo insisteixi,
no ho farà.
Llavors,
amb aquest tema de dilemes,
els plantegem
diversos problemes,
i són els mateixos
qui han de,
qui han de conscienciar
que s'ha de posar el cas,
que no ha de córrer,
que no ha de veure,
i llavors l'educació vial
és això,
és encaminar una miqueta
i no ni obligar
ni dir-lis
el que hem de fer
per nassos,
no?
I llavors ja quan som més grans,
doncs ja si podem fer
alguna pràctica com aquí
de ciclomotors,
veure ja
algun accident
quan ja tenen
alguna edat més gros,
doncs
bàsicament és això,
no?
I els nens més petits,
els nens dels primers cursos
de primària,
estan conscienciats
sobre aquestes qüestions?
Per exemple,
coneixen la necessitat
de portar el casc obligatòriament,
coneixen algunes de les senyals,
això ho tenen clar?
Sí, ja comencen a saber
tot el que hi ha,
sobretot per exemple,
sempre ho he dit,
el meu fill petit de 4 anys,
ja quan anem pel carrer
ja comença a dir-m'hi
mira papa,
una senyal de triangle,
una senyal de quadrat,
una senyal d'això,
i o sigui,
vull dir,
ja hi ha una certa educació
en aquest tema,
no?
Arriba una miqueta tard,
però sembla que
engega allà d'una vegada
per fi.
Aquesta fira,
doncs,
serà el punt de partida
a una voluntat
de poder fer
aquestes classes,
d'aquestes sessions
d'educació vial,
de mobilitat segura,
de forma més continuada
a les escoles de la ciutat.
La Guàrdia Urbana,
per tant,
amenaceu entre cometes
i ens permeteu l'expressió
en visitar de forma
molt més continuada
les escoles
a partir d'ara.
Sí, evidentment.
Fins ara,
tal com ho fèiem,
era a demanda.
Algun professor se'n recordava
que la Guàrdia Urbana
pot donar educació vial
i ens trucava,
i per això arribaven
500,
com a molt,
1.000 nens
dels 15.000 i pico
que tenim a la ciutat de Tarragona,
llavors li hem presentat
un projecte
al conseller
de Seguretat Ciutadana
i Mobilitat
i el d'ensenyament,
perquè conjuntament
repassin,
canvin totes les possibles
serrades,
ens ajudin una miqueta
a ubicar
aquest projecte
que hem fet,
i el que volem arribar
és tant als nens
com a les llars
de jubilats,
o sigui,
el projecte engloba
a tothom,
perquè tothom té a veure
amb el que és
la mobilitat segura.
I aquest projecte
sembla ser que l'han agafat
amb molt de carinyo
i ens han dit
que segurament
endavant.
i llavors,
clar,
estem molt contents.
Per acabar remat
aquesta introducció,
per acabar,
ha de situar els oients
exactament en què és
aquesta fira
i què s'hi podrà veure
des d'avui
i fins diumenge,
perquè recordem
que el recint de fira
del Palau de Congressos
estarà obert
fins aquest diumenge 6 d'abril.
Hem de dir que
aquí hi ha el gruix
de les activitats,
hi ha el gruix d'estellers,
ara ens hi passejarem,
ara ho visitarem,
però també hi ha
altres escenaris
com és
la sala August
del Palau de Congressos
on aquí
s'hi fa alguna activitat
crec que força interessant,
ara ens ho explicaràs,
i per dissabte
hi ha una jornada
de gaire més teòric.
Explica'ns-ho,
Joan Carles.
Mira,
si anem per ordre de dies,
avui a les 11 i mitja
comença
el Roadshow.
El Roadshow,
evidentment,
va a partir de 16 anys,
16-17 anys,
perquè ja,
ara ja suposo
que ja ho podem dir,
perquè com que la gent
ja està a dintre,
no desvelarem el secret.
del que es tracta és
van passant imatges
d'accidents molt fortes,
no?
Per exemple,
per dir-te un exemple,
hi ha dos nens
que estan jugant
en un jardí
i es veu un cotxe
que ve donant voltes
i just quan va passar
per damunt d'ells
desapareix la imatge
i surt una altra.
O sigui,
són imatges d'aquest tipus
perquè el jovent
que comença a agafar el cotxe
sàpiga de la importància
que és
que és un aparell mecànic,
que l'han de controlar
en tot moment
perquè poden passar desgràcies
com aquestes,
no?
surten moltíssimes imatges
fortes,
no hi ha sang en cap moment
ni molt menys,
ni hi ha morts,
però sí,
tot el que envolta
un accident,
una desgràcia,
sigui la que sigui,
no?
A partir d'aquí
comencen a sortir
tots els professionals
que treballem
per desgràcia en el tema
quan arribem a un accident,
que són
el primer que entra
és un policia local
i explica la seva vivència
que ha passat en un accident.
Té 5-6 minuts
d'aquesta explicació,
no?
La segona,
em sembla que entra un bomber
quan ha de retirar
amb una persona
que està atrapada
dintre un vehicle
i explica
la seva vivència.
Després van passant
un metge rehabilitador
que quan una persona
queda malament
la rehabilitació
que ha de fer
durant anys
per poder recuperar
per aquella,
com ho podríem dir,
aquell moment
que ha tingut
de despís,
per dir-ho d'alguna manera,
al fer
la conducció,
no?
Després
també entra
una persona
en cadira de rodes
de minuts vàlid
que ha patit
un accident
i explica
la seva vivència
del que era
a el que està passant,
no?
I com a últim
ens entra
una persona víctima
que ha perdut
alguna persona
molt estimada
i llavors,
clar,
què passa?
Molts dels nens
que surten d'aquí
surten plorant.
Llavors,
si tenim,
em sembla que arribem
pels 600,
700 persones,
hem aconseguit
que deu,
ho valorin,
per nosaltres
és moltíssim,
no?
Aquesta com a
activitat
és el dijous.
Després,
divendres,
tenim la Fundació
Viure Com Viure
on venen
totes les llars de jubilats,
han enviat
els seus representants,
20, 30, 40 persones,
em sembla que anem
per un 200 aproximadament,
on des de la Fundació
Viure Com Viure
el venen
un psicòleg
i un monitor
i els hi ensenya
tant
els que condueixen,
els que tenen carnet,
com els que no condueixen,
com a peatons,
que han de
tindre clar
les seves
mancances
per l'edat,
les seves aptituds
i que són
també
educadors,
per què no dir-ho,
són com nosaltres,
perquè ells moltes vegades,
avui en dia,
tal com va la vida,
s'han de fer càrrec
dels seus nets
i llavors
els han d'ensenyar,
són ells
qui ens han d'ensenyar
als nens
a passar pels passos
de vianants,
quan van en cotxe
a cordes al cinturó
i personalment
que no han de córrer
per les seves limitacions,
en fi,
un taller...
Remarqueu molt el paper
de la importància
de la gent gran,
de fet aquesta fira
està especialment
adreçada als nens
i el segon grup
en el qual fixeu
la vostra atenció
és precisament
la gent gran.
Evidentment,
també hi ha molta gent
que ha patit accidents,
no només es tracta
de saber conduir un cotxe
quan és nen
o quan és jove
el tema de ciclomotors,
sinó a la gent gran
també hi ha uns balanços,
unes...
Hi ha un excés de confiança
potser per part de la gent gran
en molts casos?
Evidentment,
a mi que m'has d'explicar,
t'ho diu molta gent,
jo ja soc gran,
què m'has de dir, no?
Però és precisament
això és el que aquesta gent
per això ve a un psicòleg,
és el que li encamina,
que tingui clar
que és un educador,
en tot moment,
tant per ell
com per qualsevol persona, no?
I llavors aquest taller
que ens han fet
Fundació Virocomvira
és meravellós, no?
A més,
el que hem parlat
del projecte
d'educació viària,
no només arribant
amb els col·legis
i els instituts,
sinó que volem arribar
a totes les llarges jubilats.
Parlem d'aquesta jornada
de dissabte
que se celebrarà
al Palau de Congressos
que reunirà,
home,
no sé si parla de figures,
però sí grans teòrics
com Ole Thorson,
com el senyor Luis Montoro,
són teòrics pensadors
que han tractat
des de fa molts anys
la qüestió
de l'educació vial,
de la mobilitat
i fins i tot
el futur de la mobilitat.
Quin ha de ser el futur,
per exemple,
d'una ciutat com Tarragona
en aquestes qüestions?
Bé,
per nosaltres
és un honor
comptar
amb tots els ponents
que venen a la jornada, no?
La jornada,
com tu has dit,
la comencem
a les 9 del matí,
llavors,
la primera taula,
per dir-ho així,
conferència marc,
és la de l'Ole Thorson,
que és l'enginyer de camins,
canals i ports
i director tècnic dintre, no?
Després, com sabeu,
farem una pausa pel cafè
i començarem
amb quatre taules rodones
on ens dividirem cadascú,
tal com s'han apuntat
a la pàgina web,
al taller
que volíem inscriure, no?
Per exemple,
tenim el camí escolar
que aquest ha tret molta gent,
que més que res
serà un recurs educatiu
i una iniciativa
sostenible i segura.
Aquest,
el ponent serà Lucas Gala,
que és un geògraf
i tècnic de Mobile.
Llavors,
és un projecte
que hi ha des de l'Ajuntament
que jo suposo
que no em toca explicar-ho.
Ara ens trobarem
amb el conseller Castelló.
I suposo que serà
el que ho explicarà, no?
Després,
un altre dels tallers
és educació i seguretat viària.
Aquest va a carrer
de Francesc Esteban,
que és el
el tècnic
que a l'escola de policia
està educant
a tots els monitors
d'educació avial,
tant Mossos d'Esquadra
com nosaltres
com a guàrdies urbanes
i policies locals, no?
Després,
tenim un altre
que és de mobilitat
i canvi climàt
i efectes i velnacles,
que aquest
el faran
possiblement
des de l'Institut Sardà,
que ara està per decidir.
I l'últim taller
és la ciutat de tots
a càrrec de la senyora
Anna Sunyer
que és de l'Institut Kutman,
no?
Que a l'Institut Kutman
també s'està
bolcat moltíssim,
està fent molta publicitat
de tots els col·legis
que vulguin
que els facin
alguna xerrada,
que es posin en contacte
amb ells,
que van sense
cap tipus de problema
a tots els col·legis,
a tots els centres
per fer aquest tipus
de xerrades.
I és això, no?
Una ciutat,
ja sabeu,
passos de
vianants
perquè puguin passar
tots els que van
amb els minuts bàlis,
pels secs,
per tot aquest tipus de gent
que té alguna deficiència,
doncs també tenen
cabuda a la ciutat,
per què no, no?
Llavors,
l'últim taller
va destinat a ells.
Després es posarà
una miqueta en comú
els quatre tallers,
més o menys
del que han xerrat
cadascú
en sales diferents
i com a últim,
l'última conferència
és la mobilitat segura
a la ciutat, no?
Que és a càrrec
del doctor
Luis Montoro
que és l'únic catedràtic
que hi ha a Espanya
en tema de seguretat vial, no?
Aquest serà molt interessant
perquè li posarà
les piles a tothom.
O sigui,
començarà a cantar la canya.
Evidentment,
ja a dir que
no li donem cap tema,
que ell ja sap
de què ha de parlar
i aquí li ha de tocar
la fibra, no?
Per dir alguna anècdota,
es ve gent de les illes
a aquestes conferències,
es venen consellers
de fora de Tarragona,
o sigui,
la gent ha donat
molta importància
a aquest tema
i participarà
amb molta il·lusió, no?
I, evidentment,
per a nosaltres
és un orgull.
Hem de dir
que aquesta jornada
tindrà lloc dissabte
durant gairebé tot el matí,
des de quarts del nou del matí
fins a gairebé
passades les dues del migdia.
Dissabte i diumenge...
De fet,
la fira està oberta
durant tots els dies
a tothom,
però suposo que
serà més dissabte
i diumenge
que pares de família,
famílies senceres
vindran aquí a la fira.
Després,
dos tallers també
que ens falten
són
el Teatre Metropol.
Tenim 1.200 nens
que la Fundació
RAC
ens fa
l'obra de teatre
és tot,
els superagentes
de la KETI.
Llavors,
aquí els que fan
són els més petits
entre primer
i segon de primària.
I ho faran
entre sessions,
a les 9 i mitja,
a les 11
i per la tarda
a les 3 i quart.
Després,
també,
el divendres
tenim
el que és
el sistema
de conducció eficient
a través
de la Generalitat
de Catalunya.
Ens fan
un taller
que dura
4 hores,
o sigui,
11 professors
amb 3 persones
dintre de cada vehicle,
van 11 vehicles,
amb ordinadors,
el que fan
és,
totes les persones
que van dintre,
durant dues hores
van conduint
per tota la ciutat,
al seu ritme,
al seu nivell,
com els condueixen
habitualment.
I estan
aproximadament
una hora.
Tornen aquí,
a una de les sales
del Palau Firal,
i tot el que han practicat,
fent la pràctica
al carrer,
al taller de conducció,
amb l'ordinador,
els hi diuen
tot el que han fet,
la velocitat,
la gasolina
que han consumit,
si el motor ha patit,
si no ha patit,
el que han fet,
tal i qual.
I llavors,
tornen a sortir
l'última hora
de les 4.
Tornen a fer
la seva conducció
amb el que li han explicat
i tornen a ensenyar-li
amb l'ordinador
tot el que han fet.
N'altres ho hem provat
i s'estalvia
un munt.
Quines són?
Quines són?
Pràctiques,
per exemple,
quotidianes,
coses que podem fer
nosaltres,
transitant amb el nostre
vehicle particular
per la ciutat,
coses molt senzilles
i que ens poden
permetre
estalviar gasolina
d'una banda
i també,
doncs,
evitar la proliferació
de gasos
de l'atmosfera.
Per exemple,
una cosa que fem tots
és que quan ens queda
15 o 20 metres
per arribar
en un semàfor
i anem de baixada,
posar el punt mort.
Mai de la vida.
Sempre s'ha d'anar
amb una marxa
el més reduïda possible
quan és baixada
i quan és pujada
el més llarga.
El més llarga,
allò que sembla
que faci el cavallito
que estigui a punt
de calar el cotxe,
apurar al màxim.
I tot això,
vulgui que no,
redueix
el consum de benzina.
Una altra cosa
és el típic
que s'ha fet
sempre als països nòrdics
que és el semàfor
parar el vehicle
si sabem que és
de llarga durada
la fase.
Antigament,
el que passava
era que el sistema
de rang
com que era mecànic
era el que més
se trencaven
però avui en dia
com que és digital
ens sembla que dura
una...
Ens van comentar
el professional
més de 200.000
arrancs
sense que li passi
res al vehicle.
Llavors,
això de parar...
Sí, sí,
abans amb allò
de l'estarter
era una miqueta
més complicat
ara no hi ha
cap tipus de problema.
Diuen,
de fet,
els especialistes
corretgeix-me
si m'equivoco
que només fem...
Si hem d'estar
ja un minut aturats
ja compensa
apagar el motor
del vehicle
i després tornar
a encendre-lo.
La majoria
de semàfors
de la ciutat
duran més d'un minut.
Evidentment,
inclús va bé
per l'efecte hivernacle,
no?
Te deixes
de tirar el fum
pel del vehicle,
estalvies
el consum
propi teu del vehicle
i el motor
ja ens ho han garantit
que no pateix, no?
Suposo que
qualsevol concessionari
quan algú
vagi a comprar el cotxe
li pot preguntar
i evidentment
li diran
que encara som
més tècnics
que nosaltres, no?
Doncs, si et sembla,
comencem
aquest recorregut
per aquests assents.
Comencem, òbviament,
per on toca,
que és un dels dos assents
que disposa
la Guàrdia Urbana.
Aquí els nens
poden fer
diferents activitats.
Veig que, per exemple,
s'han fent xapes,
s'han fent retallables.
Què és el que poden fer
els nens
quan vinguin aquí?
Mira, aquí hi ha
diferents tallers.
Per exemple,
el tema de les xapes,
el que fan,
hem fet
de l'escunt nostre
de la Guàrdia Urbana,
perquè a molts els agrada
ser policia.
Llavors,
un altre que és el pop,
que és la mascota
que va guanyar
del Col·legi
les Terasianes.
Un altre que és
el logo
que hem triat
per la fira.
En fi,
diferents dibuixos
que el que hem de fer
és pintar-lo,
el retallen
en forma rodona
i aquí tenim
un altre company
que el que fa
és que els mateixos
facin la xapa.
Llavors,
aquestes xapes
són les típiques
d'imperdible
que se la poden enganxar
per dir que són policies
o amb un imant
per la part de darrere,
llavors perquè la tinguin present
sempre a la nevera.
Poden escollir
imant de la nevera
o xapa.
Joan Carles,
veig que aquí hi ha
una companya vostra,
una gent de la Guàrdia Urbana
que està parlant
amb diferents nens.
Si et sembla,
ens col·lem durant la conversa
a veure si ens podem explicar.
Hola, bon dia.
Què tal?
Estem aquí en directe
des de Tarragona Ràdio.
Hi ha una gent
de la Guàrdia Urbana
que està parlant
amb els diferents nens.
Què és el que estan debatent?
Estem fent una activitat
que es diu
Caminem Segurs
i han d'explicar
de quina manera
van de casa al col·legi
i del col·legi
de casa
i llavors han de triar
entre unes opcions correctes
i unes incorrectes.
Si van caminant
han d'agafar
les que són correctes
que seria
ara caminar per la vorera,
creuar per els pas de vianants
i treuen
les que són incorrectes
que també parlem una miqueta
perquè no es faria això.
Però bueno,
ho saben molt bé tots.
Podem plantejar en directe
ara un d'aquests dilemes
a veure què responen els nens?
Per exemple,
què s'hi podem plantejar?
A veure,
ara Jesús
ens està explicant
que ell va
i torna del col·legi
i té en bicicleta.
Llavors ens explica
que per fer-lo correcte
va...
Jesús...
Jesús, explica'ns,
què s'ha de fer
quan vas en bicicleta?
Va.
Portar cas
i armilla.
Circular per la part d'etra
en el sentit
de la circulació
o pel carrer bici
i circular
per la vorera.
Circular per la vorera.
Jesús,
això de circular
per la vorera...
A veure,
aquí un company
com et diu?
Julián.
Julián,
això,
amb la bicicleta
circulem per la calçada
o per la vorera?
Per la calçada.
Per la calçada.
Tu quan vas en bicicleta
per on circules?
Per el carril
aquest de bici
o per la calçada
a un costat.
Per la vorera,
no perquè si no els vianants
farem cursa d'obstacles
una mica, no?
Sí.
Perfecte, Julián,
moltes gràcies,
moltes gràcies,
amb el segon percent.
Com es diu vostè?
Mari Carmen.
Mari Carmen,
moltes gràcies.
Deixem els nens
que continuïn
amb aquest taller.
Hi ha algunes coses
que les se n'han après,
d'altres les se n'han après,
d'altres les se n'han après.
que també és, eh?
Estan aprenent.
Estan aprenent.
L'últim de les coses
que ens falta
és allí els dibuixos
que vam utilitzar
també pel parc de Nadal,
on dibuixaven coses
de la petita història nostra
de la Guàrdia Urbana.
Inclús algunes fitxes
que aprenguin
quan seguin el cotxe
posar-se a la cadireta,
llavors pintant i dibuixant
sembla que ho aprenen, no?
Si et sembla,
ens passem cap a un dels estants
que tenen des del SEM,
el Servei d'Emergències Mèdiques.
veiem que la base
d'aquesta operació
és amb el que es coneix
com els damis,
d'acord?
Que són aquests ninus,
si se'ns permeten l'expressió,
tan característics
que es fan servir
en els tests d'accidents
o, per exemple,
per fer pràctiques
d'algun tipus.
Aquí, Joan Carles,
toca fer pràctiques
de prevenció
i de primers auxilis,
fins i tot.
Sí, aquí faran l'RCP,
la respiració cardiopormonar,
per si,
per qualsevol moment,
troben alguna persona.
Per això va adreçar
d'una miqueta
als més grans,
encara que poden passar a tothom,
perquè a la pràctica
sempre sabent
que la pot fer tothom.
Llavors,
els estan passant,
com veiem,
un vídeo,
amb tot el que pot passar
i aquí tenim
el que tu dius,
els ninus,
que després
poden fer el boca a boca,
els faran la respiració,
en fi,
una miqueta de pràctica,
com si fos una petroquímica
que fa les seves pràctiques,
aquí el mateix.
Doncs aquesta és l'activitat
que dóna terme des del SEM,
escenar a mig d'explicació,
millor,
doncs,
que no els molessem.
A on ens portes,
Joan Carles,
a quin altre taller ens portes?
Doncs mira,
comencem
per l'altre taller
que tenim naltros,
si et sembla,
ja sí,
acabem per aquesta zona d'aquí.
Aquest,
el que volem impulsar,
ara estan gent
de tota l'edat,
perquè encara falten vindres
que són una miqueta més grans,
però aquest taller,
les ulleres aquestes
que ens ha cedit
al Servei Català de Trànsit,
simulen
el que és
els efectes de l'alcohol.
Són unes ulleres
a força separatoses,
doncs això,
que si te les poses,
suposo que
deus veure borrós
en alguna part,
podem veure,
per exemple,
llavors els nens
han de fer un petit recorregut
amb tricicle,
amb aquestes ulleres posades
i suposo que s'adonaran
de les limitacions
i del perill que comporta
conduir amb alcohol.
Ens hem fet
amb uns tricicles
que són molt,
ja ho veureu,
són molt aparatosos,
no són el típic tricicle,
sinó són uns especials
perquè pugui
pujar la gent gran.
D'ulleres tenim
de dos tipus,
hi ha dos tipus d'ulleres
que simulen
dos graus d'alcohol,
el que quasi no veu res
i el que veu una miqueta.
Llavors tot això va enfocat
pels nens
que comencen a agafar el ciclomotor,
més o menys
que sàpigin
el que els passaria
si condueixen
amb l'efecte de l'alcohol.
Llavors hem dibuixat aquí
un circuit,
fet en conos
i el que hem de fer
el nen
és intentar fer
zigazaga
i tornar
sense col·licionar
amb ningú.
Parlem amb un d'aquests nens
que està fent
el recorregut,
a veure si ens veu,
hola,
què tal?
Perquè porten aquí
amb aquestes ulleres
així de mosca
molt aparatoses,
com et dius?
Carmen Maria.
Carmen Maria,
escolta,
em vas a fer ara
aquest recorregut
amb el tricicle,
si et sembla,
anem junts
i comentem a veure
com ho fas,
d'acord?
Doncs vinga,
som-hi,
si et sembla,
comencem,
seguim aquest recorregut
que fa la Carmen Maria
amb aquestes ulleres.
Com veus,
Carmen Maria,
per cert?
Mariada.
Marejada.
Ho veus tot
molt borrós.
Aquí tens el...
Però tu
els conos
els veus,
no?
Però si anessis
amb això molt ràpid,
per exemple,
si anessis amb el cotxe,
tu creus que veuries
els conos o no?
No.
No,
te'ls empassaries,
vaja.
Deixem la Carmen Maria
que continua amb aquest recorregut,
això sí,
eh?
A velocitat molt i molt lenta
perquè realment
no es pot anar
més ràpid,
fins i tot,
mira,
ara se n'ha saltat,
ara se n'ha saltat un parell
perquè és gairebé impossible,
doncs,
poder continuar-los,
poder dur-los,
poder dur-los a terme.
Hi ha una altra noia
que porta aquí aquestes ulleres.
Hola,
bon dia.
Com et dius?
Em dic Fàtima.
Fàtima,
escolta'm,
què tal les ulleres d'aquestes?
Bé?
I veus bé o no?
Bé.
Sí?
Una mica marejada,
potser?
Ui,
et fan una mica mal als ulls.
Et fan una mica mal als ulls.
A veure,
la Fàtima,
doncs,
que està comprovant
de primera mà
els problemes
que comporta,
de fet,
l'accés d'alcohol
conduir sota els efectes
de l'alcohol.
Si et sembla
que continuem avançant,
hem de dir,
per ser Joan Carles,
que a l'interior
d'aquest recinte firal
hi ha un gran recorregut,
d'acord,
un circuit
marcat en diferents senyals
i aquí,
al llarg de la jornada,
suposo,
crec que és a través
de bicicletes,
els nens
i els nostres nens
podran demostrar
les seves habilitats
i els seus coneixements
d'educació avial
en aquest circuit.
És així.
Sí,
com heu vist,
tot el Palau Firal
està ambientat en una ciutat.
Hem fet uns cartels gegants
de dos metres per sis
que recobreixen
tot el voltant
dels estants
i simulen la ciutat.
Com veieu,
són carrers
de la nostra ciutat,
fets així
en pla de dibuix
i és el que simula
la ciutat.
I el que és el centre,
per dir-ho d'alguna manera,
fet en moqueta
amb les limitacions
que té,
simula la carretera,
les voreres,
els passos de vianal,
els senyals
i els semàfors.
Llavors,
un dels estants
que està fora
de l'empresa Onda,
que és de bicicletes,
faran tres o quatre incursions
per dintre
d'aquest circuit
que han simulat
que és una carretera,
han de respectar
totes les senyals.
I a la mateixa vegada
tenim animadors
que el que faran
és que tots els que no passin
pels passos de vianal
i per la vorera
i vagin trepitjant
el carril bici
o el carril
de circulació,
doncs el faran
una miqueta
de passar,
una miqueta de vergonya.
Hi ha aquí un túnel negre
que segurament
és una de les coses
que més crida l'atenció
als nens.
Ens hi podem endinsar
ara.
I aquí,
això ve en la línia
del que comentàvem abans,
aquí,
en aquest túnel negre
s'hi veuen fotografies,
doncs...
Ui,
espera't.
A veure,
digue'n Joan Carles.
Mira,
aquí a l'entrada,
com veieu,
abans d'entrar al túnel
hi ha un cartell
bastant gran
que posa
tu ho pots evitar.
Llavors,
com que no sabem
el que és,
hem tren dintre
i el que ens trobem
som un munt
de fotografies
bestials,
d'accidents brutals,
no?
Com han quedat els cotxes
trencats per la meitat,
completament destrossats.
Això són fotografies
d'accidents reals.
Sí, sí, sí.
Accidents reals
que han passat
tant aquí
com a l'estranger
com a tot arreu.
Evidentment,
no hem posat cap accident
que es vegi
ni una gota de sang,
no?
Perquè estem parlant
amb nens,
però sí les conseqüències
que poden tindre
una petita distracció,
perquè ja des de l'accident
més petit que és una topada
que pots anar a 10 per hora
i el cotxe te queda
completament destrossat
com el que veritablement
ha començat a donar voltes
per accés de velocitat,
no?
Amb la teva experiència
professional,
suposo que malauradament
t'has hagut de trobar
en una situació d'aquestes.
Suposo que és un dels pitjors moments
de la vostra feina.
Sí, el pitjor moment potser
és quan sap
que és un conegut teu
i la pitjor de totes
és quan li has d'anar
a dir a la família.
Aquest és el pitjor moment.
Poguer treure una persona
que ha mort
en un accident de trànsit.
Dintre del que cap
no s'acostuma a ningú
però com dius
sí que t'has d'anar acostumant
si no, no ho superes, no?
Però ja et dic
el pitjor de tot
és el que li ha d'anar
a dir a la família
perquè és que no saps
ni com fer-ho
ni com reaccionaran ells.
Bueno, sí que saps
com reaccionaran
però com has de fer
què és el que has de fer tu
en aquell moment, no?
Com has d'actuar?
És una cosa que
jo mai, mai m'he acostumat.
Vosaltres quan arribeu
al lloc d'un accident
d'un sinistre
podeu detectar
de forma més fàcil
senzilla
quina ha estat la causa
si s'ha començat
alguna imprudència
o què és exactament
el que ha passat?
Per això tenim
el grup de testats
que és el que després
pot prendre les mides
les mesures
un programa informàtic
que et detecta
d'on ha pogut vindre
les trajectòries i tal
el primer que tu arribes
quan tu arribes
el primer que fas
és veure si hi ha
algú que ha sobreviscut
o algú que pot necessitar
ajuda mèdica
per, evidentment,
anar ràpidament a ajudar-lo
després comences a protegir
la resta de vianants
i de vehicles
que van circulant
perquè no torni a haver
un altre accident
i després
és quan ja comences
a prendre dades
dels implicats
dels vehicles
i cridar ambulàncies
a tots els que siguin necessaris
però el primer, sobretot
és arribar a veure si queda
algú una miqueta viu
o que estigui ferit
o lleument ferit
Si et sembla, Joan Carles
portem una bona zona
de recorregut
fem ara una petita pausa
d'acord?
Tenim pendents
una petita pausa publicitària
escoltem res
uns quants anuncis
i d'aquí uns instants
completem aquest recorregut
i també parlem
amb el tinent
d'alcalde de Mobilitat
i Seguretat Ciutadana
senyor Carles Casilló
aquí tenim pendent
plantejar-li
alguna de les qüestions
que han sortit
durant aquesta conversa
per tant
tornem ara
d'aquí uns instants
des d'aquí
des del recinte final
del Palau de Congressos
Gràcies!