Ens acompanya ja fa una estoneta als estudis de l'Avinguda Roma
el senyor Joan Oliver. Senyor Oliver, bon dia.
Bon dia, benora.
Benvingut és el president del gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre,
que un any més convoquen els Tres Toms.
Sí, sí, i amb una bona introducció a l'Anivà,
com una pel·lícula que hi ha...
Són una pel·lícula d'aquelles dels 150, no?
Sí, la cançó dels Tres Toms ja, ja te posa...
Trobo que sí.
Home, això dels Tres Toms, escolti, és com un part temàtic,
s'allarga durant tota la temporada, eh?
Sí, noi, sí.
Li han agafat...
Jo crec que hi ha hagut una certa predisposició
a la tradició cultural dels Tres Toms,
com podria ser dels castells,
cada un amb els seus punts positius i negatius i tal,
i s'està desenvolupant perquè n'hi ha anat el mes de juny.
Home, jo considero...
Molts d'ells ja formen part del programa de festes,
del patronatge, de la festa major d'algun poble, no?
Perquè, doncs, amb poblets petits, doncs,
mira, van quatre carrers, la banda de música, les coques,
i ja està, ja, ja...
I ja està, ja fan festa.
Ja hi ha un dia ple, i llavors, doncs, mira,
un Síria, Sant Antoni, no?
Bé, realment, ojalà tots ho poguessin fer el dia mateix de Sant Antoni,
però, doncs, com abans se feia,
i així s'ha dit moltes vegades aquí,
doncs, se feia d'una manera molt normal,
la pagesia adornava els seus carruatges,
sortien precisament d'aquí al davant de la misora,
del mas del por, mas de la mia,
adornats amb palmeres, tal,
els pagesos, els fills, els pagesos...
La canelleta darrere, no?
El bocador Coi, l'Espardell,
tiraven cap a Sant Llorenç,
allà del capellà de Torno,
feia la benedicció,
beneia les coques, baixaven,
i a la plaça Cursini,
com ja s'ha dit moltes vegades,
les dones dels pagesos que eren les venedores,
doncs, rebien dels seus marits, diríem així,
d'una manera molt global,
la coca, tal,
baixava en Jaume I, que allò era un desert,
encara me'n recordo d'aquest carrer,
només hi havia magatzems moltes,
i arribaven hasta el Serrallo,
i allà també s'ho farien
les típiques coques als serrallens,
perquè hi havia molt bona vinculació
la gent dels pescadors i la pagesia.
Com altres vegades s'ha dit,
la gent del Serrallo ajudava la pagesia a l'estiu,
la recollida de les avellanes,
o la verma, a verma,
i a l'inversa, els pagesos,
llavors no hi havia sanitàriament
aquestes condicions que hi ha ara,
i emportadores recollien els residus
per abonament dels camps de verdura.
bàsicament a l'horta.
D'aquí hi va haver un moment
en les últimes dècades
que l'alternativa era ben clara,
o suprimint la tradició
o l'adaptament als temps que corren,
i sortosament es va optar per la segona part.
Sí, es va optar per la segona part,
si bé ja es feia en petit,
ja es anava fent a Sant Llorenç en petit,
però realment
només es va aturar la celebració
durant la guerra,
després es va reemprendre,
va haver un altre lapsus de parada,
i llavors ja coincideix
l'avinguda de tot el sector industrial,
la mecanització del camp,
el transport,
i hi ha una partita parcel·la
que no se sabia ben bé
si fer-ho o donar-hi aquest caire que té ara.
I llavors l'Ajuntament
es va implicar molt,
en els anys,
el 93, 94,
es va implicar molt l'Ajuntament,
i amb col·laboració amb el Grèmit
va haver-hi un ressurgiment
i es va anar potenciant.
Inclús un any
ho va poder organitzar directament l'Ajuntament,
amb una petita col·laboració del Grèmit,
i va ser l'època
en què hi havia el regidor Givert,
es va fer aquella exposició a la Rambla,
que va ser molt acertada,
i bé,
doncs,
hem anat pujant el nivell,
i avui a Tarragona
no és que sigui
tampoc una línia competitiva,
però sempre es mira,
com ja sabeu,
cuidar l'aspecte cultural
de cara a generacions
que no han vist mai,
i buscar la varietat
d'exemplars de carros diversos,
si bé algun se repeteix
d'un any amb l'altre, no?
Però jo recordo, senyor Oliver,
que quan acaba una festa dels Trastorns
a vegades dius
ha anat molt bé,
perquè sempre va molt bé,
l'any que ve,
a veure si també ho podem fer, no?
Sempre hi ha aquella incertesa.
Sí, però has de tindre molt,
has de tindre molt assegurat
l'apoi del qui te'l pot donar,
que és l'Ajuntament.
O sigui, l'Ajuntament
ha d'estar molt predisposat,
perquè no és una festa
que faci els pagesos,
la fa la ciutat.
I llavors l'Ajuntament,
nosaltres demanaríem,
cada any ho demanem,
que des de la part administrativa
de l'Ajuntament
aportés molt,
perquè crec que ho podríem fer.
I nosaltres,
limitar-nos l'organització
a l'experiència,
i en canvi,
tota la part administrativa,
seguiment,
telèfonos i tal,
ho hem de fer tots nosaltres.
I bé,
i llavors,
si tens l'apoi de l'Ajuntament,
com també tenim de la Diputació,
es pot fer relativament
un pressupost mitjanet,
però digne,
que és el que hem fet.
Sobretot els tres últims anys,
doncs,
estan molt bé.
L'Ajuntament sol,
jo reconec que el seu pressupost,
cuidado,
doncs,
no és suficient,
i la Diputació,
doncs,
es complementa,
s'ha de comptar
com el pressupost d'aquests,
val la ratlla
dels 28 i 30 mil euros.
Tampoc no és res
de l'altre món,
si pensem que el 94
es van fer uns tres tons
que va costar,
que va ser aquest any
que dic precisament
de l'exposició,
va costar 6 milions
i pico de pessetes.
Clar,
un carruatge,
un camió en un trail,
les unes que es porten
baixen d'igualada i tal,
puja de seguida,
puja de seguida.
Tenim molts participants,
en guany,
senyor Oriol?
Bé,
sempre mirem
pressupostar una línia
més o menys igual.
Hi ha possibilitats
de posar un 50% més,
però també forn un problema
pel circuit,
per la Ramla.
Convén molt
que les unitats
vagin separades.
Els animals
es posen molt nerviosos
si s'han de parar
un damunt
del carruatge
que hi ha al davant.
En canvi,
un espai
i els animals
tinguin en compte
que no actuen
dia a dia
com abans,
sinó esporàdicament
les entitats
que tenen
aquesta afició
de cavalls
de muntura
o els que tenen
carruatges
solen sortir
amb petites
excursions
organitzades.
Els que són
que venen
de baix de l'Ebre
d'aquell sector
sí que estan
més entrenats
perquè ja són
cavalls
de molta potència
i treballen
dins el fangar
de l'arròs.
Però
convé molt
que l'organització
cuidi molt
la separació
dels carruatges
sobretot
de cara als animals.
Es posen nerviosos,
es belluguen molt
i això
porta un parell
també de cara
a l'espectador.
Hi ha molta gent,
molta públic,
clar.
I l'any passat
va ser perfecte,
no?
A pesar
que es volia habilitar
només
del monument
del 1811,
doncs al final
la Guàrdia Urbana
que per cert
es porta molt bé
va comprendre
i va allargar
des de la font
del centenari.
Del centenari
fins al balcó.
I aquest tros
ja és suficient.
Home,
ja és un circuit
arregladet
perquè es vegi bé.
i el guany
ja s'ha iniciat
des d'aquest punt
de referència.
La concentració
la fan aquí
al Parc de la Ciutat?
Però hi ha la fira,
no?
Sí, sí.
Bé,
això,
nosaltres ja
com cada any
al mes de gener
ja es demana
la reserva,
si no
el Parc de la Ciutat
ho puc tu més a dient
i sempre
cau
en el Parc de la Ciutat.
Per el que sigui,
doncs
sembla que hi ha hagut
un lapsus
per part
del domini públic,
coincideix així.
Llavors,
ens ha tocat
buscar imaginació
i la Guàrdia Urbana
i la Brigada
ens han ajudat molt
a buscar una solució
i de moment
la tenim,
no com ens agradaria,
però utilitzarem
el Parc de la Ciutat
només en part,
o sigui,
a l'entrada
hi haurà,
diríem,
la cosa administrativa
del control
dels que participen,
hi haurà
l'esmursar popular
i quatre coses més.
I llavors
tots els carruatges
que anaven
dins el centre
que hi havia terra
el qual anava
molt bé
pels cavalls,
es fa,
tanquen des de Jaume I
hasta el pont
tot el carrer
Ramón i Cajal.
Per tant,
allò resta tallat
al trànsit de vehicles.
Tot,
sí,
desviaran
el pont,
desviaran
per davant
cap a l'altra
avinguda
de Roma
la circulació
normal.
Possiblement,
els camions
una vegada
hagin descarregat,
aniran al polígono
a l'altre costat
del pont
i quan
s'hagi acabat
els tres toms
tornarà a vindre
els camions
i carregarà.
Això complica
una miqueta
la cosa.
Això tècnicament
ho porta
la Guàrdia Urbana
però
portarà una miqueta
de fora de lloc
dels altres anys.
Tots es podem equivocar
i enguany
ha passat això.
El cas és que s'hagi
trobat una solució
i que no s'hagi
de renunciar
a la festa.
Cada dia és més difícil
un espai
perquè és molt important
que sigui
que no sigui
asfalt.
De totes maneres
la concentració
i l'esmorzar
és a les 9 del matí
i una miqueta
quina és la seqüència
que aniran fent?
A quina hora sortiran?
A quina hora hem d'anar
a la Rambla a veure'ls?
A l'hora teòrica
serà a partir
de 3 quarts de 12
ja començarà
a muntar
per Ramon i Cajal.
A les 12
més o menys
s'arriba a la Rambla
faran els toms.
El punt de presidència
es farà
el normal
l'entrega
dels records
que sempre
com sabeu
es miren
que siguin records
relacionats
amb el patrimoni
de la ciutat.
Ja devem ser
el 10 o 12
variant.
Enguany és una
quàdriga,
no?
Doncs bé,
és una quàdriga
molt ben arregladeta
i llavors
com diu
la publicitat
doncs
gaudiu
en un mateix dia
patrimoni
els 3 toms.
Turisme
de l'Ajuntament
ha fet
una bona campanya
de divulgació
arreu de la província
i el resto
de la regió
per atreure
doncs
visitants
que sempre
en venen.
És difícil
quantificar
els que hi ha
no es pot
comptar
com les butaques
d'un cine
que vas comptant
una a una
però
donem
si la premsa
diu que 8.000
doncs
nosaltres diem
6.000
i si l'encertem
però sí
que a la Rambla
s'arrauneix
moltíssima gent
i tal.
És una festa
que s'espera
que dius
home
balla una mica
el calendari
com dèiem
però que també
forma part
de la tradició
actual
que balli
el calendari.
més tard
no es pot
fer
perquè
passar
Isidre
també
fora
ideal
però
no es pot
fer
ja
el dia
de passar
Antoni.
Al marge
d'aquesta
convocatòria
per aquest diumenge
que per això
hem convidat
i com sempre
molt amablement
ha vingut
el senyor Oliver
no volíem deixar
passar l'oportunitat
perquè abans
ho comentàvem
fora d'antena
i val la pena
una miqueta
aquest reconeixement
a la sessió
de l'espai
que vam fer
a l'església
de Sant Llorenç
en el marc
del festival
de Dixi
per l'actuació
del Javier Pied
magnífic músic
magnífic espai
i crec que va ser
tot un èxit
molt bé
amb això
va ser un conjunt
de dies
que
ha tingut referències
diferents
dels altres anys
començant
pel concert
de jazz
dins de la setmana
de Dixi
va ser un acert
és un primer
intent
de col·laboració
entre l'Ajuntament
la cultura
i el gremi
perquè l'espai
reuneix
les condicions
possiblement
continuaran
altres col·laboracions
en aquest aspecte
Sant Llorenç
només fa l'acte
religiós
el diumenge
a les 12
i quan ve
Setmana Santa
però la resta
de l'any
com diu l'Opuscle
per exemple
s'han fet 12 concerts
allà dalt
variats
entre
agrupacions
corals
de jazz
l'Orquestra
de la Catedral
en fi
diverses coses
i aquest dia
va ser molt singular
amb el jazz
a més un jazz
de categoria
ja hi havia un precedent
perdoneu
la
la referència
però quan estava
la meva senyora
ensenyament
que es va muntar
a l'escola
de música
municipal
ja ell
el d'això
ja va ser professor
de llibre
sí
és professor
encara
i quan
per Sant Isidre
fem el concert
de fi de curs
de l'escola
municipal de música
sempre
ell ve acompanyant
aquests futurs artistes
que són els actuals
alumnes
va ser molt complet
ben organitzat
perquè hi havia
quasi diríem
doncs
acomodadors
i tot
i tancaven la porta
mentre s'actuava
i va quedar
uns 50 persones
al carrer
però que autènticament
eren aficionades
que no van poder entrar
perquè
apretant molt
l'inglès
hi caben 200 persones
potser 250
doncs era important
destacar-ho
aquestes ganes
de col·laborar
perquè tot surti bé
perdó
també coincideix
que aquests dies
per primer cop
que havia costat molt
es va denominar
la placeta
aquí al davant
de Sant Llorenç
la plaça de la pagesia
va ser un acte cultural
molt bonic
i de molt sentiment
home doncs
sempre es parla
del gremi
de Sant Llorenç
i Sant Isidre
com una entitat
centenària
veterana de la ciutat
de Tarragona
però el que si es pot dir
és que continua
mirant cap al futur
que no viuen del passat
perquè sempre estan
amb iniciatives
fent coses
i movents
en el teixit associat
de la ciutat
tenim del passat
l'herència
d'aquella gent
que ens van deixar
un patrimoni
molt maco
bàsicament
el de Jujol
i de cara al futur
aquest patrimoni
s'ha de revaloritzar
que es coneixi més
encara
es coneixi més
i sembla ser
no sé si
s'quantificarà
però
pensem que cultura
vol muntar
en guany
alguna cosa especial
de cara a Jujol
inclús
s'ha dit
que vindria
un artista
molt important
de Hollywood
admirador
de Jujol
que pensem
jo ho pronuncio
malament
Jacobic
no ho sé
radioartista
d'artista de cinema
si de cinema
que està molt enamorat
de l'ova de Jujol
inclús
John Malkovich
podria ser
exactament
veus
hi ha diferències
en aquest món
molt bé
gràcies
doncs aquest home
és un enamorat
i sembla ser
s'ha dit
en una reunió privada
que vindria
dins d'aquesta sèrie
d'actes
tal
llavors això
també tenim enguany
què passarà
amb el museu
de la Mare Santa
bé
doncs pot haver
i tal
i nosaltres
com a grèmit
ens agradaria
també arribar
a un conveni
entre
digui-li
ajuntament
digui-li
diputació
o alguna altra entitat
perquè allò
pugui estar
de portes obertes
dos o tres dies
a la setmana
com Déu mana
a Zamora
totes les ingleses
estan obertes
i la Generalitat
de Zamora
per diu
doncs allí
té la seva
azafata
que domina
idiomes
perdó
i ensenya
i es mostra
aquell
crec que Tarragona
fa falta
alguna cosa així
sí que el gremi
reuneix
tradició
pagesia
activitats
i com no
a Setmana Santa
també és un punt
molt important
i de cara al futur
doncs hi ha moltes idees
que es poden desenvolupar
però més que de gremi
de Tarragona
doncs ja en parlarem
els veig en forma
vostè i a l'entitat
Joan Oliver
president del gremi
de pagesos
de Sant Llorenç
i Sant Isidre
com sempre
molt amable
gràcies per venir a la ràdio
i esperem que sigui
tot un èxit
a vosaltres
aquesta ràdio
sempre jove
ho intentem
gràcies
bon dia
gràcies
gràcies