Vam prendre part amb això dels tramvies,
la vaga dels tramvies que hi va haver,
que era mig gamberro i mig...
La finalitat era bona, però, clar,
els medis sempre es passa un o una mica...
Però, bueno, sí, hi va haver això dels tramvies.
Després van entrar, va entrar la policia a dins,
que estava prohibit en principi, però van entrar
i se'n van endur els que hi havien...
És que passaven coses molt rara.
Es va venir un ministre i va començar a parlar
de l'espada triomfadora del caudillo i no sé què.
Bé, total, que va començar a parlar de coses...
Aquest que estan escoltant és un dels molts testimonis
d'aquest arxiu, és l'Arxivo de la Experiència.
Aquest dilluns comencen a Tarragona
aquestes gravacions d'un projecte que és una iniciativa
que pretén fomentar l'accés a les persones grans a internet
i al mateix temps generar continguts educatius
a partir d'històries de la gent gran.
Aquí a la ciutat de Tarragona,
totes aquelles persones que ho desitgin
poden anar a la llar del carrer.
Adrià, allà s'està ja duent a terme aquesta experiència
i anirem amb la unitat mòbil.
Però primer volem parlar amb el coordinador
de continguts audiovisuals de Red.es,
Carlos Pintos.
Muy buenos días.
Hola, buenos días.
No és que nos haya sorprendido,
o si lo ha hecho, ha sido gratamente,
esta iniciativa,
porque aparte de esa premisa que decíamos
de introducir a las personas mayores
en las nuevas tecnologías,
a ver, los historiadores del futuro
tendrán una fuente de información
realmente extraordinaria, ¿no?
Efectivamente, es así.
La verdad es que nos estamos encontrando
con anécdotas de todo tipo
y contenidos que realmente son valiosos.
Además, es una de las cosas
que yo siempre que hago una rueda de prensa
o hablo sobre el archivo,
lo comento,
que la gente nos dice que yo qué voy a contar,
yo no sé qué contar,
es que cualquier cosa que nos cuenten es útil.
Cualquier cosa nos da un reflejo
de lo que era la sociedad hace 50, hace 100 años
y las diferencias con todo lo que hay ahora mismo.
Y eso es valioso de cara a que los profesores
puedan explicar directamente esos cambios
a sus alumnos a través de las vivencias
y las experiencias de nuestros mayores,
de la gente que las han vivido.
Claro, este archivo de la experiencia,
desde fuera,
que luego también lo conoceremos en la práctica,
lo que da la sensación
es que es un proyecto
que tiene muchos objetivos.
Yo he puesto este ejemplo,
realmente importante,
el tema de lo que es
tener una base de datos
cara a los futuros historiadores,
pero esto tiene otros objetivos.
Sí.
Básicamente lo trabajamos de dos formas.
Uno es,
desde Red.3 somos conscientes
que el segmento de población
que tiene más difícil el acceso
que no la capacidad para acceder
a nuevas tecnologías
son las personas mayores de 55 años
y lo que queríamos
era, pues eso,
darles la oportunidad
para que pudieran
poder introducirse
en nuevas tecnologías
a través de un medio
que es familiar para ellos,
como es un vídeo,
la televisión,
la grabación de historias
y hacerlos protagonistas
en la generación de contenidos.
Y luego,
por otro lado,
hacer que todos estos contenidos
sean accesibles
para profesores de secundaria
y que lo puedan utilizar
como complementos formativos
a sus clases
y así fomentar
un acercamiento generacional
a través de Internet
entre los mayores
y los más jóvenes.
Claro,
todo esto yo me imagino
teniendo en cuenta
que hay,
por una parte,
lo que podríamos decir,
el trabajo de campo,
una fase de recogida
de testimonios,
luego todo este material
se tiene que organizar,
con lo cual yo imagino
que el equipo
que está trabajando
ese tema
es multidisciplinar,
¿no?
Sí,
ahora mismo,
bueno,
en total puede haber
un equipo
de unas 80 personas,
entre videoperiodistas,
catalogadores,
historiadores,
pedagogos,
todos los contenidos
se catalogan
en base a criterios archivísticos
y, bueno,
están accesibles
de forma gratuita
para que todo el mundo
que quiera hacer uso de ellos
pueda utilizarlos.
Claro,
porque todo esto
estará en Internet,
en la red.
Sí, efectivamente.
¿Podemos acceder
a cómo hemos accedido
para escuchar
ese testimonio
que ilustraba
al inicio
de nuestra conversación?
Sí,
la dirección
es www.
www.archivodeleexperiencia.es
Ahora mismo
tenemos ya capturados
4.000,
capturados no,
perdón,
publicados
4.617 testimonios.
Hago esta diferencia
porque desde que nosotros
grabamos un testimonio
hasta que se edita,
se postproduce
y se publica
pasa un pequeño periodo
de tiempo.
Ahora mismo,
si no recuerdo mal,
capturados
tenemos cerca ya
de 7.000.
hemos recorrido
27 ciudades
en 10 comunidades
autónomas diferentes
y todavía seguimos
hasta finales
de diciembre,
principios del año
que viene,
seguiremos
recorriendo España
y capturando testimonios.
En principio,
en esta fase
la acabarán ya
a finales 2008,
principios de 2009,
hacer una previsión
de todos los testimonios
que podrán tener
es difícil, pues.
Sí, sí.
¿Puedo hacer una previsión
aproximada?
Realmente,
cuando empezamos
el proyecto
teníamos unas previsiones
de 10.000 testimonios,
lo que pasa
es que decidimos
cambiar el enfoque
del proyecto,
es decir,
íbamos a ir solo
a un número
pequeño de ciudades,
a siete ciudades,
pero vimos
que era muchísimo
más valioso
el recorrer
muchas ciudades
más pequeñas
y tener así
una mejor visión
de lo que son
los cambios
en la sociedad
en toda la península
ibérica.
Entonces,
de ahí que cambiaran
también los objetivos.
calculamos
que podríamos
tener unos 7.000
y ya hemos superado
esa cantidad
de aquí para arriba
todo lo que podamos.
Es nuestro objetivo.
El trabajo viene
también después,
como usted decía,
todo esto se tiene
que catalogar
y poner en orden
en Internet.
Hoy en Tarragona
están aquí
el archivo
de la experiencia.
Sí.
Cualquier persona
que nos esté
escuchando ahora
de aquí de Tarragona
que diga,
pues mira,
yo quiero ir
a aportar mi testimonio.
¿Cómo lo organizan
todo esto
cuando llegan a la ciudad?
¿Se ponen en contacto
con otras instituciones locales?
Nosotros hablamos
con los ayuntamientos.
Sabemos que
el conocimiento
de una ciudad
la tiene
la gente
que está en la ciudad
y a los mayores
en una ciudad
los conocen
las personas
que están trabajando
con ellos directamente.
Entonces,
resulta mucho más sencillo
acceder
a todas las personas
a través
de la gente
con la que
día a día
trabajan
con ellos.
Así que hablamos
con los ayuntamientos
que nos facilitan
centros cívicos,
nos dan
un sitio
donde poder
instalar nuestros equipos
y nos sirven
de enlace
de cara a coordinar
todas las iniciativas
dentro de la ciudad
y a partir de ahí
pues empezar a trabajar.
Yo no sé
si la mayoría
de oyentes
son conocedores
de red.es
recordemos que
depende del Ministerio
de Industria,
Turismo y Comercio
y que hablamos de esto
pero realmente
están haciendo
muchísimas acciones
divulgativas.
Nosotros a través
del programa
en alguna ocasión
también hemos tenido
ocasión de compartir
algunas de estas acciones
que no solo van
dirigidas lógicamente
a las personas mayores
sino a la sociedad
en general, ¿no?
Claro.
De hecho,
el leitmotiv
de red.es
es impulsar
la sociedad en red.
Es decir,
hacer llegar
a las tecnologías
a toda la ciudadanía.
De ahí tenemos
programas
desde internet rural,
internet en el aula,
en las bibliotecas.
Ahora mismo
se inaugura mañana
aquí en Madrid
el FICO
del foro
de contenidos digitales.
Tenemos infinidad
de programas
todos destinados
a acercar
las nuevas tecnologías
a la sociedad
pero también
somos conscientes
que muchas veces
hay colectivos
que están
tienen mayor dificultad
para hacer
estas tecnologías
y ahí
que pongamos
mucho más esfuerzo
en acercárselas
como es el caso
del Archivo
de la Experiencia.
Se intenta evitar
ese tópico
pero no por ello
menos cierto
de la fractura digital.
Las personas
de una determinada edad
aunque en esta franja
de la sociedad
y a través de instituciones
y fundaciones
cada vez parece
que se acercan más
haciendo cursos.
Desde este programa
modestamente
hemos tenido
la experiencia
de compartir
aulas
de personas mayores
dentro de la informática
y cómo dominan
desde el tema
del videofotografía
a internet
es increíble.
Además es que
es lo que comentaba
yo antes
no es que no tengan
la capacidad
es que muchas veces
no tienen la oportunidad
y nosotros queremos
darles esta pequeña oportunidad
de hacerles partícipes
y hacerles protagonistas
en la generación
de contenidos
que están publicados
en una página web
accesibles por ellos
por toda la ciudadanía
por sus familiares.
Muy bien.
Pues señor Pinto
si le parece
le agradecemos mucho
que haya atendido
nuestra llamada
y si le parece
nos vamos a ir
a la llar
del carrer Adrià
que es donde están
trabajando precisamente
este tema
que nos ocupa.
Recordemos que
Carlos Pinto
es el coordinador
de contenidos
audiovisuales
de Red.es
Muchísimas gracias
por atender nuestra llamada
Muy buenos días.
Muy buenos días.
Hasta luego.
Y como dèiem
anemar a cap
al carrer Adrià
Jordi Suriñac
que me pienso
que está allá
Jordi, bon día.
Bon día, Yolanda.
Hay cuas multitudinarias
hi ha algunes persones
que volen
començar a compartir
la seva experiència.
Hi ha persones
disposades a compartir
experiència
hi ha persones
que l'han compartit
però en qualsevol cas
no hi ha cuas
perquè aquí s'ha fet
un procés
allò com s'explica
ben fet
com Déu mana
s'ha fet una escala
hi ha una programació
parlem per exemple
amb una de les persones
que ja ha parlat
aquí al Terragoní
és en Manel
Manel, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
En Manel a més
és el president
de la Llar Municipal Centre
on ens trobem ara
Manel
què ha explicat
de què ha parlat vostè?
Doncs jo he parlat
sobre l'excursionisme
o sigui el muntanyisme
amb totes les seves facetes
perquè jo he practicat
des dels 14 anys
escalada
esplologia
i esquí.
i he explicat una miqueta
els inicis
o la seva experiència
en aquests àmbits
de la ciutat de Tarragona.
I he explicat
els meus inicis
que van ser els 16 anys
i tot el que he anat fent
fins al 2004
que va ser quan ja em vaig retirar
d'una caiguda
que vaig tenir aquí a Tarragona
no havia tingut mai cap accident
a la muntanya
i aquí em vaig tindre un
que em va haver de canviar
la ròtula i el ginoll.
Aquesta experiència
aquest enregistrament
això és la versió moderna
si em permet l'expressió
d'allò d'explicar
batalletes
de tota la vida
vostè aquesta mateixa història
i la seva trajectòria
ja l'ha tingut l'oportunitat
d'explicar als seus nets
o d'altres persones?
La meva trajectòria
de pujar del Montblanc
i tot això
i anar a l'Aules
i això
doncs ja va sortir
ja fa uns quants anys
per internet
les meves filles
m'ho van posar
però ara
doncs estic
fent una recopilació
per veure si puc
fer un CD
per anar-te'ho passant
i moltes activitats
de les que he anat fent
ja les he fet en conferències
amb diferents entitats
excursionistes.
Vostè és doncs
vaja
pioner a la xarxa
podríem dir
sí, sí
què li sembla
en termes generals
aquesta experiència
Manel?
Això d'aquesta experiència
doncs
està una cosa molt bé
però falta
hi ha molta manca
de col·laboració
per part de molta gent gran
sí, de gent gran
d'aquí de Tarragona
la gent no s'anima
una mica
a explicar la seva història?
La gent d'aquí de Tarragona
i de les llars
finalment de Tarragona Capital
són reàcies
que se'ls hi faci això
però ara ens comentava
la regidora
potser la gent és reàcia
perquè diu
no tinc res important
a explicar
però per exemple
explicar a una persona
com va descobrir
la televisió
per primera vegada
per una persona
que ha viscut
sempre amb la televisió
doncs vaja
és un testimoni important
per tant
hi ha coses molt més importants
de les que ens pensem
no?
Sí
la gent sí
que n'hi ha que els dius
ah sí apunta
però després et diuen
no, no volem saber ja res
però ara
els dius de sortir a la tele
i llavors quan et veuen a tu
que et surts per la tele
o per allà on sigui
oh mira
tal dia vas sortir per la tele
explicant això
de les teves vivències
les teves experiències
i tot això
llavors sí
llavors se't donen compte
de lo que és
però no massa participativa
no ho és
la gent
això és la fama
això és la fama
que has fet de tot
Manel
moltes gràcies
Sí senyor
gràcies a vosaltres
Jordi molt interessant
perquè de fet recordem
que són persones més grans
de 55 anys
i recomanarem
moltes vegades
que no se'ns oblidi
doncs que entrin a internet
si tenen curiositat
aquest matí
amb el Jordi Sorinyac
també ho miràvem ja
testimonis destacats
a aquesta web
i diu
Antonio mentia
su mujer
per ir al bail
la fotografia de l'Antonio
amb la seva dona
una fotografia antiga
que el propi Antoni
ha portat
i aleshores doncs surt
el que és tota aquesta experiència
Raimundo en la Renault
i surt el Gordini
el que deia
el cotxe de les viudes
fixa't
jo també podria anar
a explicar experiències
ja tinc una edat
aquesta del Gordini
jo no la sabia
si sí el Gordini
aquest cotxe
es deia el cotxe de les viudes
no em diguis
per què ni m'ho facis dir
José María
i el final del franquismo
una fotografia
del Valle de los Caídos
Roser fue campeona de natación
quan era molt petita
vull dir que són testimonis
que dius
a qui li ha d'interessar
això
era la meva vida
dius
home
aquests personatges
ni tu i jo els coneixem
i ens crida l'atenció
de mirar-ho
perquè és una mirada
a la història
de la vida quotidiana
això és impagable
la veritat
mira si et sembla
estem al costat de l'Antonio
l'Antonio està a punt d'entrar
el Manel ja havia entrat
havia estat de fet el primer
i l'Antonio està a punt d'entrar
d'aquí uns minuts
ell li toca a les 12
amb això que dèiem
dels horaris
li queden 6 minuts
Antonio
què tal?
bon dia
bon dia
quants anys sé vosaltres
si no és indiscreció?
71
71 anys
i què té previst explicar?
una miqueta
dels 12
13 o 14 anys
fins a
els 20 o 25
de la meva joventut
aquí a Tarragona
aquests anys
corresponen una miqueta
als primers anys
del franquisme
una etapa que moltes vegades
sostenible
estereotip que és
que és bastant fosca
com mirar el dia a dia
aquella època
a la ciutat de Tarragona?
bueno
hi havia moltes necessitats
però bueno
mentre ets jove
doncs ho passes tot molt
molt bé
però bueno
amb privació
de roba
de menjar
de col·legi
del govern
justets
i bueno
però disfrutàvem el carrer
i tots s'ho passaven bé
i després ja
vas començar a festejar
també
i bé
tenies feina
a treballar
guanyaves poc
però bueno
anaves trempenxant
avui en dia
es festeja molt diferent
que fa 50 anys suposo
sí
la veritat
és que sí
llavors jo festejava
a Torreforta
llavors
doncs bueno
hi havia cotxelínia
que anava a la caronja
dos vegades
al dia o tres
llavors hi havia estroles
de Reus
que m'he fet a Tarragona Reus
i bueno
doncs mira
unes setmanes festejava
i l'altre no
perquè
la meva senyora
treballava a la tabaclera
plegava a les 10 de la nit
i ja no
i ens festeixava un dia a la setmana
i l'altra setmana cada dia
clar perquè avui en dia
la gent surt fins molt tard
però aleshores sortir
després de les 10 de la nit
vaja
era un atreviment
no no no
no sortir
després de la nit
només hi havia les verbenes de Tarragona
i naltros
com no anàvem a ballar ni res
però tampoc sortíem
teníem altres activitats
que són les parròquies
col·laborar
a fer-te servir
a les parròquies
per excursions
perteneixer a la xia catòlica
i fèiem unes activitats
i bueno
també omplies el dia
però avui dia és molt diferent
el jovent d'avui dia
és molt diferent de l'altre
els nostres fills
i els nostres nens
ja han sigut molt diferents
ja de l'altre
sap vostè que
una part del que vostè expliqui
es penjarà en vídeo a internet
vostè és usuari habitual
d'internet
de les xarxes
s'ha connectat?
el tinc a casa
però el gasta més el meu fill
no el gasto gaire
no la veritat
és que no
ara tindrà una excusa
ja per aprendre a fer-se servir
per mirar-lo
sí, és veritat
el tinc allí per mirar-lo
però mira
entre i així el diari
i la revista de Tarragona
i tal
i anar a tombar
una miqueta amb la senyora
i tal
i has de pas el dia
quasi que no
no t'estem de mirar-lo
ja per acabar, Antonio
recorda alguna anècdota
en especial
alguna vivència personal
d'aquesta època?
bueno
la meva vivència
són
per exemple
a la xocatòlica
de la parroquia del Trinitat
que fèiem teatre
anàvem a visitar
els militars malalts
que estaven
a l'hospital militar
allà dalt a la part alta
anàvem a la Vicència
a veure els nens
anàvem a la Casa Blanca
a veure malalts
suportàvem revistes
tabaco
i ens fes un acte de companyia
i després
ens divertíem
igual
amb un cent
que va aquí a Tarragona
molt gru
que dèiem
us ets xucosa
a d'això
que el seu germà
estava a la ràdio
a la xocatòlica
fèiem una sèrie
d'activitats
de cara als de més
en plan d'ajuda
de cara als de més
i llavors
col·laborà
amb totes aquestes coses
anar a fer teatre
a visitar
els malalts
en aquests llocs
fer catecisme
una sèrie d'activitats
que era una labor
bastant bona
en aquella època
perquè si no
la veritat és que
tenies que anar
amb altres llocs
que no li agrada ballar
ni d'això
del cine
no massa
no tenies llocs
només que aquestes activitats
val la pena
sense dubte
poder que aquestes vivències
quedin fixades
Antonio, gràcies
a vostès
realment
quina iniciativa
més bona
jo estava pensant
exactament el mateix
quan aquest senyor
explicava
com els clubs de teatre mater
anaven als centres
més necessitats
als anys 50
des de la nostra perspectiva
dius
quina juerga
a veure
és que en aquell temps
o s'anava al cine
o anaves a les porròquies
o poques propostes
més d'oci
hi havia
fantàstica
realment
aquesta experiència
la veritat
molt bé
doncs recordem
els oients
que estiguin interessats
que entrin
la web
és molt senzilla
les3bdobles
punt
arxivodelexperiència
tot junt
punt és
i no té més
Jordi Sorignac
moltíssimes gràcies
a tu no et deixaran
que ets massa jove
sí
tot i que tens
una experiència vital
ja important i dilatada
deixa'm dir per acabar
que aquí seran
aquest equip
enregistraran
fins al divendres
dia 3 de desembre
i que de moment
ja hi ha
a prop d'una centena
de persones
un centenar de persones
apuntades
per explicar
les seves vivències
moltíssimes gràcies
Jordi fins després
adeu