Aquí seguim en directe des del vestíbul del Teatre Metropol.
11 minuts, seran les 12 del migdia.
Se'ns han creuat els cables, no, els nostres no, els cables, de debò.
I hem estat una estoneta que no hem pogut explicar-los
el que està passant aquí al Teatre Metropol,
però ara ja tot està solventat i d'entrada volem saludar Sandra Coloma,
ens acompanya avui en qualitat de regidora de Cultura.
Sandra, molt bon dia. Gràcies per acompanyar-nos.
Tenim Jordi Sorinyac, tot just al recinte del Teatre.
Recordem que nosaltres som al vestíbul. Jordi, hola, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Jolanda.
Com està el panorama ara al teatre? Després hi anirem i estarem més estona,
però no res, un tastet del que està passant aquí a l'escenari.
Saca el dejadet, eh, el tema? Perquè a més a més, jo crec que els nens avui
s'enduran moltes imatges, sabran què és el blues, sabran una mica la història del jazz,
però jo crec que s'han quedat amb una de les seves imatges preferides,
ben segur que és veure la dels seus professors fent el ridícul, amb perdó,
ballant damunt de l'escenari una peça de swing.
Home, què dius, que han fet ballar els professors també, eh?
És que aquesta professió no té preu, eh?
I tant, i tant. A més n'hem vist algú amb un estil, diguem-ne, que discutible, eh?
Hi havia de tot, m'imagino, no?
Sí, sí. Hi havia gent que es movia amb certa gràcia, eh?
Però en qualsevol casó. El que hem de dir que la formació que està a l'escenari
del Teatre Metropol és la nova Dixi L'Envan del País Valencià,
ben a la propèdia d'aquí.
Són ells desencarregats des d'avui fins i vendres de fer aquestes sessions escolars.
i, si et sembla, abans de parlar amb la regió de la cultura,
podem escoltar un tancet de música en directe, no?
Una miqueta, vinga, va.
Sí.
Vinga, va.
Déu-n'hi-do, eh? Sandra, a pocs metres d'aquí, eh?
Pocs metres i tant, i tant que sí.
Jo ja sé que marxaries cap al teatre, eh?
que dius, escolta, aquí estem molt bé, molt tranquils al vestíbul.
El concert de nit de Didi Bridgewater.
Quina inauguració de festival.
Fantàstic, la veritat és que sí.
És el primer festival d'Aixi, bueno, el primer any, sí.
I realment em vaig quedar meravellada.
Suposo que com jo, tota la sala, no?
Tothom va sortir del teatre dient, no ens esperàvem un espectacle.
Sí que esperàvem un gran espectacle,
però el nivell jo crec que va superar les expectatives del públic.
Sí, a més, de fet, jo penso que també el factor sorpresa, no?
Perquè ben bé tampoc no, jo no sé la gent com hi anava
o quina actitud tenia, suposo, de veure un gran espectacle,
però ben bé no sabíem exactament a veure què ens donaria, no?
La Didi, allò va ser fantàstic, va donar les arrels, no?
I va aconseguir des dels ritmes africans més primitius
en el millor sentit de la paraula,
traslladant qüestió de segons amb una immediatesa
al jazz més clàssic, més nord-americà.
Jo hi havia moments que ho comparava,
dic, és com si hi hagués un local de jazz enmig de la sabana.
Dic, això és igual, t'entres i surts,
però amb una harmonia realment extraordinària.
I a més els músics eren fantàstics.
Els músics de primera.
Com era aquella paraula que els va dir
que era per significar que era tota una trajectòria familiar?
Allò que ens va, grico o...
No, gringui o llací, alguna cosa així,
perquè eren descendants de músics de Madrid.
I a més, això també m'agrada,
aquest factor de pedagogia, no?
Que ella ens va ensenyar una mica en què consistia
i l'arrel de la música,
i suposo que això també fa viure més de fons, no?
Els seus sentiments i el que ella volia expressar.
Fantàstic.
I la personalitat de la Didi,
altres cantants africans que també van pujar a l'escenari.
En fi, una meravella.
I aquells que diguin,
oi, jo m'ho vaig perdre que no pateixin,
perquè el festival ofereix altres oportunitats magnífiques.
Sí, tant i tant, està bé carregat de bones coses.
Es fa difícil, eh, triar?
No cal triar?
No, no cal triar.
Jo penso que és qüestió d'anar marcant a veure on ens arriba,
com suposo que és entre setmana,
i hi ha molta gent que per qüestió horària tampoc no hi pot anar,
llavors també això t'amarca una mica on has d'anar.
i penso que també l'eix de la veu,
que és el que hem volgut treballar aquest any,
és una cosa que amb la Didi ho hem iniciat de forma fantàstica
i suposo que amb un altre nivell més de ciutat,
així com és Tarragona,
aconseguirem també que la gent surti una mica contenta
i mantenir aquesta qualitat del festival
amb els grups de la ciutat,
que és el que el fa més ric encara.
Un festival que té diferents potes, podríem dir,
d'una banda la part pedagògica,
de la que gaudirem d'aquí des del Teatre Metropol,
el que són els espectacles de gran format,
com el que vam veure ahir,
ni encara n'hi haurà més,
i el carrer,
i els bars i els restaurants.
Aquest factor és el que jo crec que li dona més aquesta característica,
aquest festival,
que és el carrer,
el passar per les places,
aprendre el vermut
i trobar-te aquella música que t'acompanya
i que t'adona un tast del que realment és la Dixi,
que és les arrels del jazz.
Bé, no destreiem la possibilitat
de fer avançar el jazz
i complementar-lo amb moltes altres coses,
perquè la Dixi és un període
de la història del jazz,
els seus inicis,
són 10 anys,
i bé, després va anar evolucionant,
Lluís Alastrom va començar amb la Dixi
i després va fer moltes altres coses
i pensem que nosaltres aquesta evolució també l'hem de fer
i l'anirem fent a poc a poc
per anar ampliant també el coneixement d'aquesta música
que realment és fantàstica.
De totes maneres,
el festival de Dixi de Tarragona,
i ho comentàvem amb en Jordi i Bertran,
ha assolit una projecció exterior importantíssima.
A vegades, clar,
és un festival que agrada molt a la ciutat
i nosaltres en gaudim,
però em val a dir que interessa també com a ciutat
que hi hagi una projecció exterior
i de fet s'està aconseguint
perquè hi ha hagut moltes propostes de fora,
revistes tan importants com la revista Jazz
ens posa al costal del de Terrassa,
que és dels festivals veterans,
vull dir que aquest camí està assolit
i encara si parlem des del punt de vista més local,
en guany la proposta també és
que el Jazz, que el festival de Dixi,
passi pels barris
i s'aturi els barris.
Això és l'esclau de tota la nostra política cultural,
el fet d'incloure els barris també amb el centre
i fer de tota una ciutat
i que tota la ciutat visqui de les festes
que abans es feien molt al centre
i que es vivien al centre
però que també s'han de traslladar als barris
com a part de la ciutat que és.
Això serà una tònica generalitzada
al llarg d'aquests quatre anys com a mínim
que estiguem governant nosaltres
i que penso que hem de mantenir
i és més, l'hem d'enfortir.
però el fet que la Dixi estigui consolidada
és una feina que ja ve d'enrere,
vull dir, això ja és mèrit
de les legislatures anteriors
i sobretot del Jordi,
en aquest sentit, la feina que ha fet
de donar-li aquesta projecció
i de mantenir-ho com un festival ja molt instaurat
i que la gent el té molt assumit com a seu.
Aquí Tarragona és una cosa
que és com les festes de Santa Tecla
o Sant Magí
que són coses de la ciutat,
pròpiament,
que sembla que sigui ja d'arrel, no?,
tradició.
En quant a espais, Sandra,
dos espais que s'han incorporat
aquest any.
Un és la presó de Tarragona,
aquesta tarda la Tandarica.
Anirà a fer, a més,
en format de cercavila.
I la Casa de la Festa,
que també acollirà la Tandarica
el dissabte per presentar el seu nou disc.
Sí, de fet,
la Casa de la Festa és un espai
que obrirem d'aquí no gaire.
Però teniu data ja?
Sí, principis de maig.
Mira, t'ho dono l'exclusiva.
Molt bé, pel pont,
després del pont,
que molta gent estarà fora.
Exacte.
Ajustem una mica més després del pont?
Bueno, a veure,
no ajusto gaire
perquè ja saps que les coses
administratives.
Començament de maig.
Aquestes sempre ens lliguen una mica
i són més claus
de la paperassa moltes vegades,
la burocràcia.
Però jo espero que
al principi de maig ja l'obrim
i bé, bueno,
hem d'anar treballant, no?,
amb aquests nous espais que tenim
i que ens ha costat també aconseguir
i que realment els hem de donar
difusió i sortida.
I després l'altre és també
aquest una mica més solidari
en el sentit que, bueno,
la presó és un bon espai
i hi ha gent allà i viu gent
i els hem de fer partícips
també del que està passant a la ciutat
per fer aquesta funció social, no?,
que també ens correspon a l'Ajuntament
i que penso que amb la cultura
és una manera d'aglutinar a tothom.
La cultura,
el meravellós que té
és que té uns grans braços
que engloben a tothom.
Tothom n'hi té
i pot tindre una paraula,
una cançó,
una veu,
sempre.
La cultura és molt gran.
I una prova d'això,
d'aquesta manifestació cultural,
és de quina manera
diguem-ne que impregna
la ciutat de Tarragona
i tothom s'hi sent partícip
des dels venedors del mercat central
que estaran, doncs,
gaudint, fent les vendes,
passant pels bars,
cafès i escenaris.
Sandra Coloma,
regidora de Cultura,
gràcies per acompanyar-nos una estoneta.
A vosaltres.
Ara anirem a sentir d'aquí
una estona també els nens
i ja parlarem
de la Casa de la Festa,
del que convingui,
perquè abans de la Casa de la Festa
segur que també hi haurà
moltíssimes mascars.
Moltes altres coses.
Hi ha molts projectes, no?
I tant, molts projectes
i molt bonics.
Jo penso que seran molt bons
per a Tarragona
i per a la gent
i espero que es visquin
tan intensament
com ho fem amb la Dixi
i d'altres programes
que ja estan molt estables
i que els altres nous
també espero que s'estableixin així,
d'aquesta manera.
Gràcies, Sandra.
Bon dia.
A vosaltres.
I nosaltres ens aproximem
a les 12 del migdia.
Farem un breu repàs
de l'actualitat nacional i internacional
i de tornada no marxin.
Nosaltres no ens mourem
del vestíbul del Teatre Metropol.
D'una banda,
ja està entre nosaltres.
Tindrem Enric Garriga,
Màrius Serra,
anirem fins al Nàstic,
entrarem dins del teatre
per escoltar a la banda
i als nens
i en la recta final del matí
podrem fer la visita
molt ben guiada
d'aquesta exposició
que les mirades sobre el jazz
de Jorge López de Greño.
Tornem en uns minuts.