Jaume Guas, can director de les Bats Santa Tecla, bon dia.
Hola, bon dia.
Jordi Rovira, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Jordi Rovira és historiador i és que aquesta tarda el Museu d'Història
organitza una ruta per conèixer les empremtes de Santa Tecla a la ciutat.
Jo m'imagino que dins d'aquesta ruta deu sortir el retaul
o la referència al retaula de Santa Tecla.
Surt referència al retaula, però el retaula de pedra, primer,
perquè clar, és el que hem de veure, perquè allí és on s'explica
i és des d'on traiem la llegenda de Santa Tecla.
I a partir d'allí és on hi ha hagut tota aquesta creació artística
afegida que s'hi recolza de ple.
Una miqueta intentem seguir els passos de Santa Tecla
i ho fem a través de les imatges que la mateixa catedral ens dona
i que són realment espectaculars.
És allò de veure el detallet d'aquella petita mosqueta
que està damunt d'un dels animalons o aquell altre detall vegetal
o aquelles cares fent ganyotes que ens mostren que hi havia sentiment també
amb això de Santa Tecla i la història del que li va passar
quan els tarragonins ho miraven en la seva fórmula audiovisual que hi havia.
En aquella època, en el segle XV, no podien fer-se un DVD d'això,
se n'havien de fer un retaule.
Hi ha una única llegenda de Santa Tecla?
No, n'hi ha moltes, n'hi ha moltes i això és el que ens confon a vegades
i llavors sembla que ens haguem de quedar amb una de les Santa Tecles
i a Tarragona, com que som generosos, potser ens hem quedat amb més d'una de vegades
i hem agafat un troset d'aquí, un troset d'allí.
I n'hem fet una pròpia?
I n'hem fet una pròpia, no tant, però tenim la nostra versió de la Santa Tecla.
És una Santa Tecla que, si ens ho mirem ben bé, la catedral mateixa es contradiu.
en el altar major de la catedral, Santa Tecla, mor plàcidament a casa d'una amiga seva
dins d'un palau castell.
I en canvi, si et mires el retaule major de la catedral, Santa Tecla no mor així,
sinó que és la nostra tradició més arrelada, que és la que ella demana
introduir-se dins d'una roca i quedarà només al seu braç que beneeix els perseguidors.
Doncs mira, ja tenim una variant important, no sabem si va morir el llit o si realment
se la van passar a la terra, com considerem la major part de tarragonins.
L'esbar, lògicament, es va quedar amb la segona part perquè, clar, acabar una recreació
com aquesta, el llit tranquil·lament, l'espectacularitat que té el retaule que poseu en escena
l'hagués perdut, no?
I tant, i tant. Crec que, de fet, per nosaltres la versió original, per això diem el retaule
perquè surt d'aquell retaule.
Va sortir del retaule, és a dir, ara parlaves de fa molts anys i probablement mai hem parlat,
però ara que tenim avui el Jordi...
Bueno, ell ja sap més, eh? Cuidado.
No, no, no, més que res la font. A quina font vau anar quan us vau plantejar fer aquesta recreació?
artística de l'esbar.
No, de fet, de la notícia que sortia que fèiem una moxiganga, no? I em volia fer una moxiganga
i jo vaig estar maquinant què, no? Òbviament no podíem fer una moxiganga sobre Cris
perquè no existia aquí, no? I llavors se'm va ocórrer la idea de dir, coi, podem fer una moxiganga
com el Gemací, que és sobre la verge, no? Doncs anem a veure si Santa Tecla té...
Què té, no? I a partir d'aquí vos vam endinsar-nos dintre de la història i vam anar a veure el retaule
que hi havia a la catedral i vam mirar els dos retaules, el que hi ha a l'altar major
i el que hi ha a l'altar del davant, l'altar que fan la missa, i des d'allí vam treure l'estructura
del retaule, no? Doncs som aquells quadres plàstics que ens escrivien molt bé el que volíem,
no? El martiri de Santa Tecla, no?
Atreu tant la pròpia història de la patrona, que al final, al final, totes les santes tenen
una vida similar, matisos de tortures o turments, però al final totes se salven, totes deixen
una mica de relíquia en algun lloc i van cap al cel. Crida molt l'atenció també la part
de com Tarragona vol recuperar la relíquia de la santa. D'entrada, com Tarragona sap que
té una santa patrona, que hi ha una relíquia on és i com la va buscar? Això t'ho deuen preguntar molt, no?
Mira, la fita d'anar a la recerca de la relíquia del braç de Santa Tecla va ser una
epopeia medieval, va ser una cosa digna de qualsevol cronicó d'aquests grossos, i ara
se'n podrien fer tantes novel·les com es volgués, perquè emprendre una campanya d'exploració
pràcticament atrevessant tota la Mediterrània i anant a Armènia...
I què va impulsar aquesta campanya? Doncs això són comerciants, són comerciants perquè bé que
saben que els interessa comunicar-se i distribuir els seus productes arreu de la Mediterrània
i obrir fronteres per anar més enllà. L'excusa Santa Tecla, però és una excusa que és
realment molt interessant perquè de fet són gent de Catalunya els que s'apleguen, però
després veurem que la rebuda la fan cavallers de tota Europa, és a dir, que la festa de
Santa Tecla no ens podem imaginar quina dimensió va tindre el 1323, que és quan es produeix
aquesta arribada solemníssima del braç de Santa Tecla. Fixeu-vos quina cosa, a Tarragona
durant molts segles es van celebrar dues Santa Tecles. Es celebrava Santa Tecla, la
festa d'ara, i la rondalla de Santa Tecla, que se'n deia, que era recordar la
festassa que hi havia hagut per l'arribada...
Com fan a Torre d'en Barra, per Santa Rosalia i el quadre de Santa Rosalia.
Molt bé, doncs és això. És a dir, hi havia la doble festa, això era el juny, i doncs es tractava
de recordar aquell esdeveniment sensacional on una Tarragona medieval en la seva
plenitud, i això ens hem de posar en sintonia amb alguna pel·lícula de les que
pugui representar l'època, amb tornejos, amb els carrers engalenadíssims, amb una
comitiva de 7.000, diuen, 7.000 cavallers de tota Europa que van ser convocats aquí a
Tarragona per fer la processó més gran que mai s'havia fet en aquell temps, que
sortia de Salou, passava per Constantí, ja veieu que no ve de pas, i arribava a Tarragona.
I doncs, quan encara sortien de Salou i els hi quedava molt per anar sortint, a Tarragona
ja havien arribat de feia estona, i per tant, doncs bé, això són el que ens expliquen
les cròniques, que estan bastant ben fonamentades, és a dir, tampoc és imaginació tot això.
I on troben la relíquia al final?
La relíquia la troben a Armènia, la tenia un rei que es deia Òssimo, i aquest rei tan peculiar
resulta que guardava una relíquia que no sabia quin interès podia tenir, però visca els
tarragonins.
I exactament què era la relíquia materialment?
És un fragment d'os, un fragment d'os d'un braç.
Això hem d'explicar cada any, que no és un braç.
No t'ho tindrem la gran sort que el braç està darrere d'allà on se canvia amb la
sacristia, i el veiem cada any, tu.
I ens dóna sort, potser.
El que passa és que l'os és un osset, eh?
És un osset i és relativament petit, eh?
Perquè sempre en surten cada any.
Tu l'has vist mai?
Oh, sí.
I com és de petit?
És molt petit, és petit, és un fragment que pot tindre uns centímetres, no?
I, de fet, no és l'únic oss que tindria.
Tu també l'has vist?
Però sí, pots tornar a vindre, eh?
Ens retar-la demà.
Sí, però no, i tant que vindré.
I no és l'únic que tenim.
De fet, tenim dues relíquies de Santa Tegla a la catedral, perquè una s'va
perdre, però es va poder, doncs, trobar una altra.
Dues relíquies, això vol dir que vau fer un duplicat o què?
A veure.
Tenim garantia que Santa Tegla es pot celebrar, ni que faltés la relíquia
principal, tindríem una segona.
I, per tant, tindríem dos fragments.
Sobretot, recordeu que no és incorrupte, perquè els mitjans de comunicació aquests dies
doncs ens omplen normalment amb referències al suposat braç incorrupte de Santa Tegla
que es passeja per Tarragona.
Però això ho van fent córrer a les males llengües de Reus, eh?
Sí, que fa com angúnia, no?
Pensar en un braç incorrupte.
Ara dius un oceet en una capceta.
Mira, encara no fa nosa, no?
Santa Tegla ja és mentida, però bé.
Total, que l'Ossimo va dir, bé, jo us ho dono, però avui a canvi...
En canvi, material bo, eh?
Vull dir, i els tarragonins anaven ja preparats.
Li van portar un trono d'or, plata, pedres precioses,
perquè, com que era un bon rei, necessitava allà un lloc on seure
que fos corresponent, doncs, a la seva dignitat.
Li van portar cavalls de pura sang, també.
Li van dur cavalls de raça de l'època.
I també, pels ports on anaven passant per la Mediterrània,
anaven comprant els teixits més selectes que hi havia i els més cars.
I tot això li van dur.
Però el que segur que va decantar el rei d'Armènia d'aquell temps
per donar la relíquia als tarragonins va ser l'últim lot de productes
que ja va ser definitiu.
6.000 formatges de Mallorca que ells no els coneixien,
això diuen els textos, i per tant, això sí que va valdre una relíquia,
valdre desprendre's de la valuosa relíquia.
Espera avui que hi ha això del vermut aquest de formatge.
De formatge de la Deo Tarragona, sí.
Ja ho sé, els que devien quedar.
Que ja no arribareu a temps.
Jo crec que encara us quedarà una miqueta.
No us atreviríeu mai a reproduir aquesta altra llegenda,
la de la recuperació.
T'ho dir perquè, clar, si ja costava representar el tema del retaul,
imagina't els 7.000 cavalles als formatges.
Com ho converteixes, això?
En una dansa delicada i bonica desbar?
Jo soc un fan del teatre mig aval i de l'època aquesta, no?
A mi el que més me tira és la part mig aval, no?
Jo, si puc fer alguna història...
Com ho veus, Jaume?
Escolta.
Si puc fer una història, me la imaginaria ja, no em pateixi.
Sí?
Sí, perquè el que no em falta és imaginació a mi, no?
Llavors, a mi ja m'agradaria fer coses així.
I això es podria convertir en un envall?
Sempre puc fer unes cavalcades amb cavalls
i amb tota la martingala que es va formar, no?
Potser que anéssiu després, quan acabem l'entrevista,
fer el vinet i el formatge de la Déu Tarragona
i comenceu a parlar, què us sembla?
Parlarem, eh? Això es pot pensar...
Home, és que jo el trobo apassionant.
Respectant la Santa Patrona, però és el que dèiem,
hi ha moltes similituds, però aquesta llegenda
de com arriba la relíquia,
m'imagino que van haver-hi grans fastos
a la ciutat de Tarragona per rebre aquesta relíquia.
El que sí, no voldria acabar, perquè se'ns acaba el temps,
és concretant una miqueta.
La ruta la feu aquesta tarda.
Fem aquesta tarda, sí.
Qui vulgui participar-hi s'ha d'inscriure prèviament.
M'hauria de passar per Casa Castellarnau,
doncs, buscar invitacions, en principi és el que recomanem.
A quina hora la feu, Jordi?
A les 6 de la tarda.
I el recorregut, el feu per...
Comencem des d'Ajuntament, des de Porta a l'Ajuntament,
si el muntatge que hi hagi en aquell moment
no ens impedeix arribar-hi,
i si no quedem ben apropet de la Porta a l'Ajuntament
i anem en direcció de la catedral,
passant per carrers i carrerons
i llocs on hi ha Sant Estegles.
I anem pescant Sant Estegles per Tarragona,
que en trobem moltes,
que en trobem bastantes.
Ara hi ha una capelleta votiva,
o hi tenim unes rajoletes,
o hi tenim la Sant Estegla del Hospital de Sant Estegla,
o passem per l'antic hospital
i pel carrer de Sant Estegla.
Bé, tenim Sant Estegles a Dojo
i les anem resseguint.
I llavors, quan acabem, entrem a la catedral
i ja veiem la capella de Sant Estegla
i el retaule de Sant Estegla.
Home, és una visita que té molt d'èxit,
sempre queda alguna que altra persona a manes,
però per això, no?,
de crear també aquest estímul de l'any venent,
vinent, tornar a recrear
i tornar a explicar.
Cosa que et demanarem l'any vinent, Jordi,
ja ho saps,
perquè no ens cansem de parlar-ne,
com no ens cansem tampoc de contemplar
el retaule de Sant Estegla.
Qui ho ha vist,
que són milers de persones,
ja saben que val la pena.
Jo crec que sí.
És a dir, que és un espectacle
que no és només el que estàs veient,
sinó el que et suggereix
el clima que es crea
amb la música en directe.
Qui tindreu de...
La principal del Llobregat,
com és habitualment molt bé.
Jordi Núñez, sí, sí.
I la tecla enguany l'heu canviat
o encara la tenim joveneta?
No, encara no, encara és joveneta.
Encara no s'ha fet gran.
De fet, la tecla no la canviem
si ella no plega o si ella no...
Ah, ja amb el pas del temps, Jaume.
No es fa mare.
No, no, jo...
El Pilar que puja
fa ben bé 12 anys
que pugen els mateixos.
L'únic que hem canviat és la Santa,
per dir-ho,
la noia que fa de Santa.
Els altres són els mateixos.
Per tant, mentre la gent aguanti,
doncs, home, sí que es fan grandets,
llavors has d'anar reajustant les coses,
però bé, jo...
Com saben, vostès es fa a la catedral
on no es podria fer en un altre lloc.
És un espai prou ampli,
però reduït,
no tothom i cap,
en disurtadament.
Per accedir-hi,
invitació prèvia,
arribar, fer cua,
expliquem-ho.
Que entre qui pugui.
Sí, de fet,
és que jo el que no entenc
és perquè la gent a les 9 ja fa cua,
és que no ho entenc.
Jo, de veritat,
també em sap greu, no?
Perquè dius,
perquè estàs una hora i mitja fent cua...
Ja sé que ho entenc.
És que...
Però és que de tot...
No de tot arreu es veu,
no?
Però...
No pots tocar la santa
perquè no hi arribes.
La pots tocar després, si vols, no?
Tampoc és miraculosa.
Però, clar,
la gent fa cua
i a les 10 en punt obrim
perquè ja ens posen nerviosos
perquè la gent està fora esperant-se
i això és el que no ens agrada.
Llavors, aquesta mitja hora que hi ha
en què la gent va entrant,
doncs,
el director,
amb el seu equip tècnic,
doncs,
és el moment que fa,
doncs,
el seu últim pensament,
tot just,
a la Santa Tegla
i al Consell Comarcal
se'l sentem allà fora
mentre la gent va entrant
i nosaltres estem,
doncs,
fent aquest...
Estan nerviosíssims,
de veritat.
Estan nerviosíssims.
i mira que ho fan cada any, eh?
Sí, però
això vol dir que es viu, no?
I és important
que tinguem aquest nerviosisme
perquè,
òbviament,
volem fer les coses ben fetes
i les fem,
però això costa esforços
i aquests esforços
es paguen,
doncs,
estan nerviosos
i, bueno...
Ens encanta que vinguis cada any
per parlar del mateix.
Això és important
perquè si cada any parlem del mateix
és que estem consolidant
una tradició
de fa molt de temps.
Sí, sí,
això sí que és veritat.
A més,
que a mi em fa molta il·lusió
perquè una coreografia
que hagi fet
i que sigui tan popular
i sigui una cosa
ja d'un ritual de Tarragoní,
jo crec que això és molt important
per mi
i per l'entitat,
però jo crec que això és important.
Jordi Rovira,
gràcies per posar-hi veu a la història,
que parli,
que parli d'una manera viva
i en els escenaris naturals.
Només tinc 25 segons.
Doncs bé.
A Santa Tecla
se la invoca per alguna cosa,
ara que deia el Jaume dels Miracles?
Se la invoca,
doncs,
per moltes coses
importants per la ciutat,
pel més gran,
per quan passen coses
que afecten a tota la ciutadania.
No és una santa col·lectiva,
exacte.
No és com Sant Magí,
que Sant Magí és més...
És més seu.
És més seu.
És més petiter, és petiter.
Jordi i Jaume,
moltíssimes gràcies,
de veritat.
A vosaltres.