4 minuts, 3 quarts de 12 del migdia, com era d'esperar abans de la conversa
que manteníem amb el pregoner d'enguany, Antoni Pinilla,
i després s'ha costat algú que altre a saludar-lo, a Cali Signés,
a algun autòleg, i és que és normal, és el que diem amb ell mateix,
projecta una imatge molt propera amb el que és la gent de Tarragona.
I parlant de proximitat, tot i que llencen foc,
cada cop hi ha més gent que s'aproxima al món dels diables,
i mirin que porten 25 anys endavant de diables,
enguany és un any molt especial, n'hem parlat al llarg de tot aquest any
perquè han fet moltíssima activitat, però avui probablement és el dia
que hem de posar encara més èmfasi en aquest 25è aniversari
del Vall de Diables de Tarragona, i a més a més,
el desè aniversari del Vall de Diables petit.
Entre altres coses, i per aquest motiu, organitzen la mostra de Folclore Viu,
la 26a edició, enguany dedicada a diferents grups festius infantils.
Ens acompanya Joan Gasol, Llucifer, bon dia.
Bon dia.
Et diem pel nom artístic o pel nom real?
El real.
El real.
El nom artístic ja serà més endavant.
Xema Gabaldà, bon dia.
Molt bon dia.
És la Diablesa.
Sí, senyora.
Nom real, et direm Xema.
Sí.
A veure, avui ja...
Aneu de paisat perquè no porteu...
No estem representant el nostre paper dins del Vall.
I, si em permeteu, saludarem perquè el tenim a l'altre costat del filtelefònic,
Michel Blanco, responsable de la tamborrada infantil de Renteria.
Michel, buenos días.
Bon dia.
Egunon.
Egunon, gràcies per atendre la nostra llamada.
Nada, encantado.
A veure, organizaremos un poco esto porque como estás al teléfono, pues hacemos preguntas
así un poco concretas porque nos usaremos un lio.
¿Te parece, Michel?
Sí, de acuerdo.
A veure, la primera pregunta i evident, ara ens deia una diablesa també de proa de Tarragona,
que en el teu cas, Joan, ja que parlem d'aniversari, eres molt petitet quan vas entrar a
el grup de Diables.
Sí, devia tenir 16 anys o així.
Bueno, molt petitet, adolescent.
Adolescent, adolescent.
Adolescent.
I quants anys portes, ja?
Doncs, vaig portar uns 15 anys o 16.
Doncs, déu-n'hi-do.
Tu et vas casar.
Sí, jo vaig...
Et vas casar, vas conèixer la xicota.
Vaig trobar parella dintre del ball i, bueno, ens van casar.
Ets para de família.
Para de família.
I també vas tenir un diable.
Un diable i una diablesa vas tenir?
Bueno, la nena no ha volgut saber gaire cosa del foc i s'ha dedicat més al timbal,
que també és necessari i imprescindible dintre del ball.
i el xiquet d'estar sempre ha volgut tirar foc.
La vostra vida, com bona part de la resta de companys del Ball de Diables,
ha estat molt determinada, no?, pel grup.
Evidentment, vull dir, és un lloc on ens hem trobat una colla de gent,
alguns que ja es coneixien d'abans, altres que, com jo, me'n vaig incorporar,
que pràcticament no coneixia ningú, però que amb el temps has anat fent
com una petita família dintre de l'entitat.
Heu fet moltíssims actes en guany, no?
Calia marcar ben fort que porteu un quart de segle de Ball de Diables de Tarragona.
En entrevistes anteriors, com dèiem, amb diferents responsables de la colla,
anem parlant d'aquells orígens de quatre jovenets que van començar a investigar.
Això ja forma part de la llegenda i història real del Ball de Diables,
però en tot cas, aquests 25 anys, com dèiem,
ha servit perquè estigueu no només per Santa Tecla presents al carrer,
sinó al llarg de tot l'any.
Us sembla que fem-ne que sigui una breu referència
a de quina manera heu anat celebrant enguany el 25è aniversari?
Sí, per començar vam celebrar el juny, passat Sant Joan,
a la mostra de Diables Centenaris de Catalunya,
que van vindre Diables d'arreu de Catalunya aquí
a fer el que és els versos i després vam fer una petita actuació.
Després també hem fet l'àliga petita,
vam començar amb els Diables Infantils,
que va ser el primer element infantil que va sortir al seguís infantil,
i ara hem acabat nosaltres amb l'àliga petita,
que són els dos elements que tenim,
que l'ha fet en Toni Mas.
Després fem avui a la nit a les 11 una carretillada especial
per commemorar el 25è aniversari.
Quan dius especial, què vol dir?
Que no és habitual fer una carretillada en aquesta data
o que serà especial per les seves característiques?
Aquesta carretillada la vam començar el 15è aniversari
i l'hem fet cada 5 anys.
I llavors, en guany, el 25è,
també per a nosaltres és molt especial fer-la.
L'àliga petita ha quedat?
L'àliga petita ha quedat...
A mi va caure la bava l'altre dia, no?
Moltíssim.
No m'estranya, és una preciositat.
Veient-la durant el procés d'elaboració,
allà al taller de l'Antoni Mas,
ja anàvem veient que això,
que ens tocaria molt la fibra,
perquè és que realment l'àliga de Tarragona
és un element preciós
que tots el portem molt a dintre del subconscient,
però és que l'àliga petita
potser encara ho és més, no?
Perquè la perfecció amb què l'Antoni Mas,
sisellat tota la peça,
ha començat a reduir-li pes,
perquè evidentment qui ho ha de portar
són canalla petiteta.
Llavors, clar, l'anàvem veient
i el dia de la presentació va ser el sumum.
Me'n vam parlar l'altre dia amb l'Antoni Mas
i ens explicava que se sentia una mica òrfera,
que ja no la té al taller, no?,
que ha passat molts mesos amb ella,
que ha estat molt dificultós pel tema del pes,
en quant, diguem-ne,
el que és la fasonomia de l'àliga,
no perquè l'Antoni és un gran escultor,
però, vaja,
poder reduir en un 60%, si no m'equivoco,
el que és el pes real de l'àliga,
és un triomf, eh?
És un triomf, és un triomf,
i, evidentment, vull dir,
era la limitació que tenia ell,
precisament era això,
perquè, clar,
l'ha de portar la canalla
no podia ser un element que pesés tant,
i realment ha ressat el risc
i l'ha deixat perfecte.
Clar, com que el Junt vau fer
aquesta trobada de diables,
jo m'imagino que a l'hora de plantejar
la mostra de Folclore Viu,
vau dir,
si hi han portat unes quantes colles
de diables a la ciutat,
potser que canviem el registre
que ara la mostra de Folclore Viu,
no?, aprofitant el desi aniversari
del Vallvertit.
Exacte, vull dir,
el tema és que
nosaltres celebrem el 25è aniversari,
o celebrem el 25è aniversari
de la recuperació del Vall de Diables,
però també hem de deixar de vista
altres coses que tenim dintre l'entitat,
com és el Vall de Diables petit,
i no podíem deixar
que passés per desapercebut
el seu aniversari.
I escolteu una cosa,
altres ciutats
que també disposen d'un seguís,
i ric també hi ha,
diguem-ne,
aquesta voluntat d'anar creant valls,
seguissis petits,
heu tingut dificultat
per trobar determinats grups,
o altres ciutats
també estan fent
aquesta tasca
d'anar renovant,
diguem-ne,
el cartell?
No,
realment,
hi ha molts llocs
que s'estan intentant
també portar
una rèplica reduïda
de la seva festa major,
per donar cabuda,
també,
precisament,
a un sector
de la població
que per raons d'edat
no hi pot entrar,
en el que serien
els elements adults,
i llavors,
a tot arreu
tenim llocs,
tenim entitats
que fan
elements petits,
no?
Qui vindrà
a participar
d'aquesta mostra?
Doncs a veure,
vindrà el
Vall de Iables Infantil
de Torredambarra,
el drac petit
de Vilafranca,
la cocafareta
de Tortosa,
la molassa petita
de Vilanàveles,
el tru,
el Vall de Bastons Infantils
de Sitges,
els castellers infantils
de Vilafranca
del Penedès,
i després
la tamborrada
infantil
de Renteria.
Com s'ha donat
aquesta circumstància
que convideu
a la tamborrada
de Renteria?
Doncs mira,
buscant
per Espanya
coses infantils
que tingués
a veure
amb nens petits,
vam trobar
la tamborrada,
i ens va fer
gràcia.
Doncs,
us sembla,
saludem a
Michel Blanco,
que fa una estoneta
que el tenim aquí
al telèfon.
Michel?
Perdona,
que te hemos tenido,
pero digo,
vamos a poner un poco
el contexto
para los oyentes
de lo que será
la muestra
de Folclore.
A ver,
la tamborrada infantil
de Renteria,
¿cuánto tiempo hace
que formasteis
esta tamborrada infantil?
Bueno,
como tamborrada lleva
unos 45 años o así.
Pero infantil,
me estás diciendo.
Yo tengo 44 años
y salgo desde los 3 años.
O sea,
que esto de hacer
la versión miniatura,
en el buen sentido
de la palabra,
de grupos
y elementos festivos,
es algo que ya
tenéis mucha experiencia.
Sí,
sí,
exacto.
Sí,
lo llevamos trabajando,
digamos,
durante muchísimos años.
¿En qué ocasiones
de lo que es
el calendario festivo
en Renteria
sale la tamborrada infantil?
Pues,
¿en qué ocasiones?
En las fiestas
de los respectivos barrios
y luego en las fiestas
de Magdalenas,
que son el 22 de julio
de cada año.
Y en estas...
Este año hemos conseguido
reunir 500 chavales
y chavalas
con 7 tamborradas.
¿7 tamborradas
de diferentes localidades
de Euskari?
No,
de diferentes barrios
de Renteria.
O sea,
que en Errenteria
hay varias tamborradas.
Sí,
como hay tradición,
digamos,
de tamborradas,
digamos,
esto está,
bueno,
pues,
arraigado aquí.
¿Conocéis un poco
el tema del Valle de Diablas
de aquí de Cataluña
y en particular
el de Tarragona?
Con perdón,
ni idea.
Sí,
ni idea.
Pues,
¿sabes qué?
Que te va a gustar muchísimo
y te va a sorprender además,
¿eh?
Sí,
eso,
sí,
sí,
en plenas fiestas,
por lo que he podido leer
en internet,
por lo que nos hemos podido informar,
pues,
bueno,
deben de estar muy bien,
o sea,
que,
a ver,
a ver.
¿Y habéis visto fotografías?
Algunas,
sí.
Pues,
si mirarlas,
porque,
y el tema del fuego,
yo me imagino que no tenéis ningún problema
con el fuego,
¿no?
Ninguno.
No,
no,
digo,
déjame preguntarlo,
porque a ver si ahora,
a 24 horas del tema,
vais a tener algún problema con el fuego,
porque esta gente está que arde.
Aparte,
¿tienen una lengua?
¿Hablan?
Bueno,
no,
no te quiero,
¿hacen unos pregones y unas cosas?
De verdad que sí.
¿Soléis salir fuera de Rentería o fuera de Euskadi a tocar?
Personalmente,
es la primera vez que salimos con chavales y chavalas,
¿eh?
pero los mayores sí que se suelen salir a,
digamos,
a pueblos de la,
bueno,
pues de Euskadi,
digamos,
también puede ser,
o en Navarra mismo,
o,
bueno,
pueblos alrededor,
pero nunca tan lejos,
digamos.
Así pues es la primera vez que salís,
debe ser emocionante también,
¿no?
Porque,
¿qué edades tienen los niños y niñas que están en la tan borrada?
Bueno,
las dos cosas,
muy emocionante,
tenemos muchísima ilusión,
todos,
y luego hay chavales y chavalas,
desde los seis años hasta los catorce.
¿Y cuántos vendréis?
Pues a tocar,
digamos,
tamborreros habrá unos treinta y cinco,
más diez de charanga,
más dos directores,
dos cantineras,
dos abanderados,
y luego cada chaval y chavala trae su respectivo padre o madre,
o abuelo o abuela,
Vaya,
que no vais a pasar desapercibidos,
sobre todo por el sonido,
¿eh?
Esto también es muy vistoso,
¿eh?
Sí,
¿verdad?
Sí,
porque cada tamborrada de cada barrio,
lleva su propio traje,
entonces,
como queríamos que fuera algo vistoso,
pues lo hemos dejado así,
cada uno lleva su vestimenta propia.
¿Y cómo son estos trajes?
¿Qué colores son los que podremos...?
Por ejemplo,
yo pertenezco al barrio de A la Verga,
y, bueno,
yo soy el director,
el salsero mayor,
digamos,
y, bueno,
pues llevan alpargatas blancas con cintas rojas,
pantalón maón blanco,
el berrico,
que es el fajín rojo,
tipo San Fermín,
para que os hagáis una idea,
la chapela roja,
camisa blanca,
luego hay otros que van vestidos de arranchales,
de pescadores,
la verdad es que es muy vistoso.
¿Salsero es director?
O sea,
el director de la tamborrada,
vosotros le llamáis salsero.
El que se come todo,
digamos.
El que se come todo,
los marrones también,
¿no?
Exacto.
Bueno.
Los marrones de hablar por la radio también.
También estos te tocan.
Yo no sé si queréis saludaros con Joan y con Chema del Valle de Diablas,
supongo que habréis hablado por teléfono,
si os queréis quedar o algo,
o comentar alguna cosa de última hora que no hayáis hablado.
Una cosita.
Dime.
A mí lo que sí me gustaría es que se acercaran,
digamos,
a saludarnos,
porque claro,
nosotros no conocemos a nadie.
Evidentemente no.
Estaremos nosotros ahí en la mostra,
estaremos,
tanto Joan como ellos,
estaremos en...
Vale.
Como coordinadores
y ya nos daremos ver y conocer.
Vale.
Yo soy una persona que tiene una menosvalía,
entonces, bueno,
llevo una pierna ropa de canto,
yo soy muy identificable.
Muy bien.
De acuerdo.
De todas maneras,
te digo,
durante el momento en que lleguéis vosotros por aquí,
ya estaremos ordenando todo el tema de los distintos grupos que hay.
Perfecto.
Y respecto al fuego,
no os sufráis,
porque vosotros estaréis bastante alejados del elemento de fuego que está en los infantiles.
No le voy a comentar nada,
a ver si se van a asustar.
No, no, no, no les comentes nada.
Y aparte,
ya debe ser bastante complicado,
con la franja de edad que me estabas comentando,
de 6 a 14 años,
de los tamborreros,
pues debe ser bastante complicado manejarlo.
Ah, sí,
bastante,
bastante.
Bueno,
te he de decir que yo en plenas fiestas de rentería,
que son del 21 al 25 de julio,
la tamborrada de nuestro barrio,
bueno,
pues personalmente sacamos una tamborrada de 50 chavales.
Uf,
bueno.
Entonces,
claro,
hay chavales desde 2 a 5 años,
como puede ser mi sobrino,
y claro,
pues manejarles sí que cuesta.
Que conste que cuesta más manejar a las madres que a los chavales.
Bueno,
eso en todo,
ya lo sabes.
¿Qué te iba a decir?
También podéis intercambiar experiencias,
porque ya en el timbalés del Valls de Diablas
y de los otros grupos festivos,
y el tema de la percusión realmente es imprescindible,
es la banda sonora de la fiesta,
por lo tanto,
yo imagino que os podréis intercambiar experiencias.
Perfecto.
Michel Blanco,
dime.
Luego,
cuando acabemos,
me imagino que tendremos tiempo para charlar.
Exacto.
Exacto.
Como sé que en Cataluña también,
como en Oscar y se come muy bien,
pues sé que nos invitarán.
Se come,
se bebe
y seguro que podrás degustar el Chartres,
que es la bebida oficial de las fiestas.
Chartres.
Chartres.
Tú,
cuando llegues aquí,
¿en qué consiste?
Que te lo expliquen los diablos,
que estos de la mala vida saben mucho.
El Chartres es un licor de origen francés
que durante 80 y tantos años se hizo aquí en Tarragona
y por eso está muy vinculado a lo que es la ciudad
y en fiestas se consume,
bueno,
a las puertas.
Perfecto,
porque vamos en dos autobús.
Y lo hacemos...
Ah,
fantástico.
Entonces el tema de puntos lo tenemos controlado.
Pues oye,
ya veo que tenemos mucho trabajo,
¿eh?
A partir de mañana aquí en Tarragona.
Sí,
sí.
Michel,
muchísimas gracias por atendernos tu llamada.
Oye,
muchas gracias a vosotros.
Vale,
es que ricasco.
y de verdad que tenemos muchísimas ganas de veros mañana y sobre todo de oíros,
¿eh?
Sí,
sí,
sí.
Un abrazo muy fuerte.
Oye,
pues hasta mañana.
Hasta mañana.
Vale.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Hem parlat de la mostra Folclore Viu
i en els darrers minuts no vull deixar l'oportunitat
de parlar dels versors dels Diables
a mi ja m'ha dit algú
que estan a punt
25 anys de Ball de Diables implicarà
més canya encara o no?
O al contrari, déu escolta, anem amb compte?
Encara que ens fem grans
encara portem la mala bava a sobre
i hem de continuar tocant
fer la paper que li toca al Ball de Diables
o de fet a tots els balls parlats
que és tocar
tots els temes d'actualitat
i tocar-los de manera punyent
Jo crec que en guany segur que heu fet una selecció
perquè hi ha tantes coses que criticar
i jo no soc pessimista
però tal com està el pati, no?
A més a última hora també hem passat moltes coses
Doncs sí, i no t'estiraré de la llengua
perquè jo soc la primera que vull que em sorprengueu
amb els versors
És el secret millor guardat
els versors dels Baix Parlats de Tarragona
De Tarragona, sí, sí
Moltíssimes gràcies, de veritat, per acompanyar-nos
Enhorabona
Gràcies també per la possibilitat que ens donareu demà
de gaudir d'aquests grups petits
de gaudir d'aquesta tamborrada de renteria
i ens anirem veient per aquestes festes
que teniu molta feina, moltíssima pel davant
Encara queden molts diners
Gràcies i bona festa major
Gràcies igualment
Gràcies.
Gràcies.