Quatre minuts a tres quarts d'una del migdia,
el cos de bombers de la ciutat de Tarragona
comença a celebrar ja els seus 150 anys d'història.
Aquesta tarda a les set es presenta un llibre
de la col·lecció Quaders de l'Arxiu,
elaborat i editat pel Servei d'Arxiu i Documentació Municipal.
Els textos d'aquest llibre, el treball van a càrrec
d'un bomber historiador.
Josep Ferrer, que avui ens acompanya.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
La pregunta aquella, bomber has volgut ser tota la vida?
Bé, en el meu cas no he estat vocacional.
No.
En el meu cas no ha sigut una cosa que des de petit
volgués ser bomber, sinó que ha sigut una cosa
que ha vingut molt més endavant.
Jo crec molt més en que és més important
tenir compromís amb la feina que tenir vocació.
I en aquest cas no la trobo a faltar, aquesta vocació.
M'agrada el que estic fent i en tinc prou amb això.
Home, ara ho comentàvem, que ets bomber, ets historiador
i has fet un llibre sobre els 150 anys dels bombers a Tarragona.
Per curiositat, hem entrat a internet i ens ha fet gràcia
per allò que són ciutat, patrimoni de la humanitat
pel nostre riquesa romana.
Que qui es va inventar el tema dels bombers originalment
arreu del món va ser l'emperador August.
Dius, calla, que potser va posar una delegació dels bombers
en aquella època, però de fet aquí a Tarragona
la constatació és que fa 150 anys que funcionen
com els entenem ara en l'actualitat.
Sí, efectivament, el llibre que avui presentem
es basa sobretot, o sigui, va al voltant d'un cos de bombers modern.
Tot i així, és veritat el que deies,
que des de l'època de l'imperi romà
hi ha cossos de bombers establerts a Roma
i també a Tarragona hi va haver el seu servei
similar als que podia haver a la capital romana.
Això no ho he pogut deixar d'esmentar
ni que sigui molt breument en els textos
que s'inclouen en el llibre.
Clar, 1858.
Abans del 1858, què passava quan hi havia foc
o es necessitava dels bombers a la ciutat de Tarragona?
Quin és el detonant o el motiu que fa
que es creï un cos de bombers?
Com sorgeix?
Doncs bé, el tema que surtin cossos de bombers
jo crec que, com he intentat il·lustrar en el llibre,
s'emmarca en un procés ampli
de creixement de les ciutats catalanes,
d'un procés ni que sigui incipient d'industrialització,
que en el cas de Tarragona és poc,
però és més potent en altres ciutats,
però en qualsevol cas el que fa
és que les noves ciutats,
les ciutats creixents urbanísticament,
necessitin uns serveis més moderns
i passin a pensar en les necessitats
de cobrir el tema de la seguretat ciutadana.
i és en aquest sentit
que apareixen cossos de bombers simultàniament
en una mateixa època
en altres ciutats de Catalunya,
com puguin ser Manresa, Terrassa,
Reus, Tarragona i moltes d'altres.
Per tota la informació que has anat recopilant
i que fas diferències
les etapes en com ha evolucionat,
en funció de com ha evolucionat la societat també,
com podien ser aquells primers bombers?
Com ho imagines?
Com has pogut constatar?
Serien poquets, un parell, tres, no sé.
O ja era un grup...
No et pensis.
Al principi, clar,
ens els hem d'imaginar
com un cos realment mancat de mitjans,
un cos precari,
amb poques possibilitats
per fer front a les emergències que anessin sorgint.
Això com es podia compensar?
Fent servir grans efectius de personal,
o sigui, fent amb una plantilla
que hi pogués haver a Tarragona,
que llavors en aquella època
era molt més petita que ara,
una quantitat de bombers similars
als que hi pugui haver avui en dia
en el parc de bombers de Tarragona.
A base de gent,
a base d'esforç
i a base també de voluntaris,
de veïns i de tots els efectius de seguretat
que hi havia a la ciutat,
es podia fer front a les emergències que hi haguessin.
Ho hem conegut a través de moltíssimes enquestes
que es fan habitualment als bombers de la Generalitat,
ja que parlem de casa nostra,
són, diguem-ne,
dels cosos de servei públic
els que estan més ben valorats
per la societat en general.
Tradicionalment,
quan es fan enquestes d'opinió,
el nivell d'exigència
per ser bomber o bombera,
avui en dia és molt elevat,
les proves,
les proves escrites,
sobretot les físiques,
tenen un nivell molt potent.
En aquella època,
qui es feia bomber
o qui podia ser bomber,
ho has pogut esbrinar?
En aquella època o més tardanament?
En aquella època...
No hi havia l'exigència que hi ha ara,
ni de l'altre, esclar.
No, no, no, efectivament,
quan es crea un cos nou,
doncs,
no són,
no és la gent qui es presenta
per accedir a aquest cos,
sinó que pràcticament
se'ls havia d'anar a buscar
i es feien crides,
però destinades a uns sectors
professionals,
concrets,
en què,
històricament,
ja des d'antic,
es creia que eren potser
els que estaven una mica més preparats
en base de coneixements
o experiència
per fer front
a els focs
o a les situacions
que es poguessin presentar
en casos d'incendis de vivenda
o d'incendis d'interior.
Aquestes professions
a què em refereixo
podien ser,
sobretot,
paletes i gent relacionada
amb el món de la construcció,
fusters,
serrallers,
eren els principals
que es demanaven,
també els que
en tenien,
doncs,
de la construcció
de bombes
i treballaven,
doncs,
amb la metal·lúrgia
i eren aquestes les professions
en què es anaven a buscar
i s'indicaven els requisits
sovint per accedir al cos
de què havien de pertànyer
en aquestes professions.
Imaginem,
doncs,
que els primers vehicles
serien uns carros
d'atracció
tirats per animals
amb uns dipòsits,
unes coses molt bàsiques,
molt rudimentàries,
no?
O sigui,
més oi,
és el que la imaginació
em suggereix ara
en aquests moments.
Sí,
eren carros
tirats per animals
o fins i tot
estirats
pels mateixos bombers
perquè al principi
eren carros
per transportar únicament
les bombes d'extinció
que es feien servir
i alguns utensilis
complementaris
més endavant.
sí que són
carros
estirats
per animals
que sovint
o pertanyien
a les brigades
municipals d'obres
de la ciutat
o fins i tot
s'havien d'anar
a llogar
amb algun particular
perquè el cos
de bombers
al principi
no tenia
els seus propis carros.
Déu-n'hi-do,
després va evolucionant,
lògicament,
hem vist algunes fotografies
de vehicles
de bombers,
vehicles molt antics
al costat
de la plaça
de Toros,
estaven fent
com unes pràctiques,
unes coses.
Quines han estat
sota el teu punt de vista
i sempre des d'aquest treball?
La part més cap aquí
és quan
la Generalitat
de Catalunya
assumeix
el que és
tota la gestió
dels cossos de bombers,
però abans hi ha moments
que marquen pautes,
penso ara
la Guerra Civil
perquè també surten imatges
no de bombers de Tarragona
però sí
d'altres professionals.
Quins moments
de la història
fan que es vagi avançant
en considerar
els bombers
com una part important
de servei públic
dins de la ciutat?
Ho has pogut
anar veient
aquesta evolució
en el treball?
Sí,
el treball ja està presentat
una mica
en quatre capítols
que delimiten
que estan pensats
una mica
en termes històrics.
El primer abarca
una mica
els antecedents
i la formació
un cos de bombers
força inestable,
un cos de bombers
que per als ajuntaments
de l'època
era un tema
totalment secundari
en què eren
altres coses
els que els preocupaven
i els que
els agressien
que es gastessin
els diners.
Més endavant
tenim una fase
de consolidació
d'aquest cos
en què
arriben
un parc
de bombers
més acondicionat,
més ideal
per desenvolupar
aquesta feina.
On estava situat
Josep,
aquest camp,
aquests parts
de bombers
primerencs?
Els primers
parts de bombers
que s'hem localitzat
en tenim el primer
de tots
que s'esmenta així
a la premsa
com a part de bombers
l'haguessim trobat
a la baixada
del Roser
on
la cantonada
que seria
Càrrec de les Salines
i Càrrec dels Farrers
allò seria
segurament
un petit magatzem
Déu-n'hi-do
quin lloc
ara és impensable
on
estava destinat
senzillament
a guardar
els estris
i la bomba
i ja està.
I en aquesta segona fase
que era
esmentaves
que t'he interromput
perdona
però era la conegitat
segona fase
després de passar
per una segona ubicació
a la plaça de la Font
just al costat
del que avui és
l'Ajuntament
van
se'ls canvia
se'ls trasllada
a la cantonada
del carrer Cos del Bou
amb la baixada
de les Peixateries
que és el local
dels Castellers
Això va estar
durant molts anys
i allí
ja és un local
que podríem considerar-lo
com a
condicionat
específicament
per al cos
de bombes
i s'estan
des de 1922
fins que
se'ls traslladi
a l'Avinguda Prat
de la Riba
ja cap a
cap al 72
em sembla que és
Tristament jo recordo
el parc de bombes
dic tristament
perquè això significa
que han passat molts anys
el recordo
a la baixada
de Peixateria
al parc de bombes
de Tarragona
i després ja es trasllada
posteriorment
cap al polígon
a Prat de la Riba
i després ja
més recentment
coincidint una mica
amb les negociacions
amb la Generalitat
se'n va
cap al polígon
francolí
al llarg de tota aquesta
trajectòria
el nivell de formació
més exigent
les condicions dels bombers
també han millorat
lògicament
perquè aquells bombers
que dèiem que
estarien mal pagats
per aquells ajuntaments
de finals del segle XIX
doncs han anat canviant
amb aquesta tasca
de recerca
que has fet
quins aspectes
o quines coses
t'han cridat l'atenció
per la singularitat
per la curiositat
per l'anècdota
a banda del que és la història
en si que ja és prou interessant
no?
Bé
jo ara que deies
que parlaves
d'aquestes condicions
que abans hi havien
jo crec
que una cosa
a destacar
és aquesta constant
que hi ha hagut
sempre al llarg
de la trajectòria
d'aquest cos
de bombers
i segurament
de molts altres
de males condicions
a l'hora de treballar
de mal
de poc
poques eines
pocs estris
poc
mitjans
en definitiva
pocs mitjans
per poder desenvolupar
la seva feina
això és una constant
que es repeteix
al llarg de la història
d'aquest cos
i sol
hi ha un canvi
important
doncs hi ha
en època franquista
en què es produeix
una modernització
es canvi en vehicles
però sobretot
amb l'arribada
de la Generalitat
que ja es planteja
un cos de bombers
molt més professionalitzat
i molt més adequat
a les circumstàncies
d'una ciutat
que en els darrers anys
havia canviat moltíssim
Home, hi ha una preparació específica
tenint en compte
que estem en una zona
d'indústria química
i això disortadament
ho vam poder comprovar
perquè en el famós atemptat
de la banda terrorista
et al RAC d'enpatrol
o els aiguats
del Francolí
aquí els bombers
com en tot aquest tipus d'accions
han tingut un protagonisme important
i també surt al llibre
que són moments
que es reflecteixen
en el llibre
perquè de la història
de més cap aquí
potser és el més curiós
Sí, exactament
perquè és que
a partir dels
de finals dels 50
i dels anys 60
de Tarragona
experimenta
una fase
de transformacions
que potser
no es vagi
estic convençut
que és de les més fortes
de les que
jo pugui haver vist
en el transcurs
del recorregut
del cos de bombers
l'augment demogràfic
les indústries
que s'implanten
a la zona
i haver de fer front
a un ventall
molt més ampli
de riscos
i d'emergències
que obliga
amb una preparació
i amb una professionalització
molt més gran
dels integrants
del cos de bombers
A tall d'anècdota
alguna cosa
que t'hagi cridat l'atenció
no sé
des de la campaneta
del camió
fins al cas
que podíem portar
d'allò que buscà
és
calla
això és curiós
no ho sabia
o és singular
Sí
es poden anar trobant
més que anècdotes
coses
curiositats
al llarg
d'aquesta recerca
com pugui ser
ara per exemple
que una de les reivindicacions
que els bombers
doncs ara
tenim sobre la taula
que és el tema
de les jubilacions
que ens jubilem
als 65 anys
i s'intenta
que sigui
una mica abans
perquè ja
les condicions
no són les mateixes
doncs curiosament
temps enrere
es veu
com els bombers
quan implantaven
una edat de jubilació
en els 65 anys
més o menys
com la que tenim ara
presentaven
les seves queixes
no volien que aquesta nova norma
tingués efectes retroactius
perquè volien continuar
treballant
més enllà dels 65
fins que no poguessin més
evidentment
pel fet que després
no tenien cap tipus
de prestació
ni de pensió
i el que els interessava
ni que fos aquells petits ingressos
mantenir-lo
és una cosa
que ara
totalment
no és que està d'entendre
justament
per això
s'ha anat lluitant
jo et comentava
abans de l'entrevista
perquè és una mica
la història més recent
i la història
que ha de venir
al futur més immediat
la presència
de les dones
dins del cos
de bombers
d'una manera activa
ja no parlo
a oficines
de centres d'emergència
comunicació
sinó que és
activament
encara és una mica
minsa
si teníem en compte
altres cossos
com ara
els Mossos d'Esquadra
o la policia local
per posar algun exemple
si realment
a mi ens costa de veure
dones en els serveis
en els parcs de bombers
a la regió de Tarragona
n'hi ha
però no són
no és un nombre
gaire important
aquests últims anys
hi ha hagut
no cada any
però gairebé
convocatòries
de places
per al cos
de bombers
i efectivament
cada any
s'han anat presentant
dones
en aquestes convocatòries
i podria dir
i sense estar-ne segur
però que cada convocatòria
alguna
accedit
en el cos
de bombers
i quan dic alguna
pot ser una
dues
màxim
tres per convocatòria
el qual fa que no es pugui
palpar directament
doncs
en el servei
però que efectivament
hi són
i cada vegada
doncs m'imagino
que la tendència
és que hi siguin més
i s'afavoreix
perquè també
hi puguin accedir
t'imagines la cara
d'aquests bombers
de començament
de segle
veien dones
en el seu cos
de bombers
t'imagines
quina cara
haguessin posat
Déu-n'hi-do
segurament
la concepció moral
i tot
l'entorn
que tenien llavors
era molt diferent
i no ho entendrien
tu has passat molt bé
fent aquest llibre
m'ho he passat molt bé
per mi ha estat
una bona oportunitat
i una experiència
realment gratificant
pel fet
que ha representat
la meva primera recerca
en aquest sentit
i ha estat
una oportunitat
d'aprendre
moltes coses
i d'adquirir
una pràctica
que moltes vegades
en el tema
de la recerca històrica
és difícil
perquè no...
ja van de trobar
una temàtica
que t'interessi
aquí ho has trobat
tu
aquesta doble sort
de poder integrar
dues inquietuds
que jo tinc
com és la meva
la història
i a la vegada
la meva professió
de bomber
i aquí s'han pogut trobar
i ser un valor
totes dues coses
i quines són els bombers
que ara que han de celebrar
el 150 aniversari
tinguin un historiador
al cos de bombers
també
per poder-li encarregar
aquesta feina
que sempre ho farà
amb un instint diferent
segurament
s'ha conjuntat tot
en aquest cas
Sí, m'imagino
que ja s'intuïa
des del cos de bombers
anteriorment
s'havien fet
alguns sondejos
i veien
que podia anar
per aquí
el tema
de poder-se
commemorar
aquest 150 aniversari
i només van haver
de buscar
dintre del cos
a veure si algú
estava predisposat
a poder fer
aquesta recerca
i bueno
ja està
encantat
de poder-ho fer
Avui es presenta
i us fa
amb tot el protocol
com pertoca
un treball
de recerca
d'aquestes característiques
és un llibre
que estarà
a l'abast
de tothom
a les llibreries
o és un llibre
que com té
caràcter institucional
només es podrà
trobar
a través dels canals
aquests habituals
de distribució
de les institucions
Sí, té totes dues
vessants
una part
de l'edició
està destinada
exclusivament
en el cos
de bombers
com a
part
d'aquesta
commemoració
i com a part
dels actes
en què es volen
distribuir
tota una sèrie
d'aquests volums
entre els bombers
però té
l'altra part
en què sí
que es podrà
trobar
a les llibreries
ja que
aquest treball
és un treball
de col·laboració
amb el servei
d'arxiu i documentació
de l'Ajuntament
de Tarragona
i de la
direcció general
i de bombers
i llavors
per tant
per part
de l'arxiu
ja s'encarreguen
que pugui arribar
a les llibreries
i que pugui estar
accessible
a tothom
qui el vulgui
Un llibre molt ben estructurat
un llibre que està
doncs
endocumentat
lògicament
i que també
té moltíssimes fotografies
la imatge gràfica
és imprescindible
quan se'n repassa
la història
de 150 anys
ni més ni més
d'un col·lectiu
que sempre ha tingut
aquesta repercussió
en la societat
difícil triar si
hem de dir
historiador-bomber
o bomber-historiador
gràcies Josep Ferrer
bomber-historiador
o historiador-bomber
ho tens difícil
per triar
quina comina
si t'agrada més
no?
Sí
per mi
una mica fent
amb la rialla
els llavis
doncs
em proposaven
com ho havíem de ficar
a la introducció
a l'historiador-bomber
la veritat
és que per mi
no importava
i realment
és un honor
poder-me veure
doncs
amb aquestes dues facetes
reproduït aquí
amb una publicació
doncs
Josep Ferrer
de veritat
enhorabona
per aquest primer treball
de recerca
i que a més
se centra
en un cos
que com dèiem
no és una qüestió
que diguem
nosaltres personalment
sinó objectivament
parla d'un cos
en el qual
la ciutadania
té molt ben valorat
per alguna cosa serà
gràcies
molt bon dia
moltes gràcies
adeu-siau