Nosaltres avui centrarem la nostra atenció,
si la passada setmana m'enllevàvem els cursos
dedicats a diferents aspectes relacionats amb l'immigració,
per parlar justament d'aquest fenomen.
En aquesta ocasió el que hem fet és triar tot un seguit de cursos
que tenen a veure amb la identitat nacional,
amb el catalanisme, amb els mitjans de comunicació, amb la llengua.
I per això ens acompanyen, d'una banda, en Josep Sánchez Cervalló.
Josep, molt bon dia.
Benvingut, és professor d'Història Contemporània de la URB
i ens acompanya també Bernat López.
Bon dia, Bernat.
Bernat és professor, també de la Universitat Rovira i Virgili,
dirigeix la unitat predepartamental de comunicació,
audiovisual, publicitat i periodisme.
Em permeteu que disculpem Montserrat Duc,
que havíem anunciat que estaria aquí.
De fet, Montserrat Duc, juntament amb Pere Anguera,
aquesta setmana començaven a la ciutat de Reus
un curs sobre catalanisme polític.
Montserrat Duc havia de ser aquí
i no hi és per cap raó voluntària,
sinó tot el contrari, per raons del curs,
per obligacions del curs,
doncs, sobtadament, no pot estar entre nosaltres.
Vosaltres heu acabat el curs que teníeu ja, no?
Ho vau fer la passada setmana?
Sí, aquest curs de televisió,
passat, present i futur,
és un curs que vam fer a Cambrils,
doncs, això, repassant,
amb una part històrica de la televisió a Catalunya,
per tant, no només TV3, sinó també televisió espanyola,
que és una mica el gran oblidat de la història televisiva,
i també el present i el futur,
el present, doncs, en una anàlisi
de les tendències actuals de programació,
va venir un catedràtic de l'Autònoma
que estudia aquests temes de programació, tendències,
i pel que fa al futur,
el vam centrar, bàsicament,
en el tema de la TDT
i el futur de la televisió local,
que va ser l'últim dia que el vam dedicar a aquesta qüestió.
Hi ha moltes expectatives davant d'això, no?
Moltes, molts interrogants.
Jo crec que
ningú d'administració
no té massa clar què passarà,
i jo tinc la impressió,
des de fora, perquè tampoc no estic implicat
en tot, directament, en això,
que es va una mica,
com es diu popularment,
assalto de mata.
És a dir, ja veurem què passa.
Aquí dies passa anys en peny,
de moment s'acosta a la data
de la fatídica pagada analògica
i aquí tothom va fent el que feia sempre,
cosa que és habitual,
perquè la televisió local
ve funcionant a Catalunya
des de l'any 82,
que es va crear la primera emissora local,
i sempre ha funcionat amb una sabatia i una esperdenya,
en el sentit regulador,
ara no estic entrant en qüestió de contingut,
si ho fan millor o pitjor,
sinó pel que fa a la regulació,
pel que fa...
El marc legal,
el marc legal,
realment,
sempre s'ha anat amb una sabatia i una esperdenya.
Es va estar molts anys sense llei,
la primera llei de la televisió local
es va promulgar l'any 95,
ja feia 13 anys
que existien televisions locals,
i tampoc no va servir per res,
perquè la llei del 95 ha estat vulnerada
sistemàticament
per les televisions,
pels ajuntaments,
pels governs,
pels governs autonòmics,
per tant,
vivim en una continuïtat d'una dinàmica
que s'arrossega des de l'origen de la televisió local,
ja veurem si s'arregla ara,
jo no soc gaire optimista,
la veritat.
Home,
és que tenim una tendència en general,
no només en l'àmbit dels mitjans de comunicació,
de l'art de la improvisació,
el dominem d'una manera extraordinària en tot,
no?
Això és molt mediterrani,
això sortirà,
tranquils,
que ja ho hauríem fet,
no?
No, de totes formes,
en part és una virtut,
perquè saber improvisar també és important,
el problema és quan ho fies tot a la improvisació,
i llavors ho vols encobrir amb l'excusa
que això és un art,
que nosaltres som molt creatius,
quan vols fer creativitat i improvisació sinònims,
i no és exactament el mateix,
creativitat és una cosa,
improvisació és una altra,
i expressen valors diferents.
Clar,
de totes maneres,
tot aquest desenvolupament de les televisions locals
pel que fa a Catalunya,
no es pot plantejar al marge d'una marca legal estatal,
perquè en definitiva,
tot el que és el mapa i el panorama de les comunicacions,
és global si parlem de l'estat espanyol,
per tant aquí hi entrem també,
i podem anar introduint el tema,
en què el fet català,
la llengua, l'idioma,
també té molt a veure en el que sigui la regulació futura
d'aquestes televisions locals,
i altres d'àmbit més general, no?
Sí, efectivament,
aquí és l'eterre debat al voltant de
qui té competències per regular l'espai de comunicació català,
i com saben bé els juristes,
els especialistes en això,
les competències són compartides,
constitucionalment i per estatut d'autonomia,
hi ha una compartició de competències,
cosa que a la pràctica moltes vegades
compartició vol dir confusió,
i mare magnum,
i embolic,
i conflicte.
Per tant,
compartició és una paraula que sona molt bé,
tu i jo compartim,
som amics,
dona molt bon rotllo,
però per desgràcia,
la pràctica habitual,
no només en aquest terreny,
sinó en qualsevol altre del desplegament
de l'estat de les autonomies,
no ha estat la de la compartició,
sinó la del conflicte.
I amb el tema de la comunicació dels mitjans,
començant per la Fundació de TV3,
la Catalunya Ràdio,
la regulació de les locals,
es viu en un conflicte competencial,
perquè al final,
la capacitat per regular els mitjans
no és una qüestió secundària,
és fonamental.
És a dir,
qui té el poder,
qui té l'autoritat
per regular el sistema mediàtic,
és una qüestió estratègica en una democràcia.
I per tant,
si en altres terrenys hi ha reticències
en el desplegament
de l'estat de les autonomies,
en aquest mes encara,
perquè no hi ha cap govern central
que vulgui cedir poder
allò de bon grat,
voluntàriament.
Per tant,
estem en aquesta dialèctica
que continuarà ineterno.
I en aquest fet de poder mediàtic,
el fet diferencial,
la identitat catalana en aquest cas
és una llaminadura
molt interessant per a tothom,
a l'hora de crear conflicte
i a l'hora de crear pensament,
de crear opinió,
generalment per crear conflicte.
No ens enganyem,
deia Joan Fustelo,
que el catalanisme neix
perquè hi ha espanyolisme.
Em penso que era una cosa així,
similar, no?
Home,
ara estic parlant jo molt,
Josep,
has de dir...
Ara el Josep entrarà,
veuràs tu quan entri el Josep aquí.
El Josep entrarà a sac.
No, no,
jo el que vull dir
en relació amb la qüestió identitària
és que efectivament
és la font de conflictes
o una de les fonts de conflictes.
Però jo voldria dir una cosa també al respecte
que no sé si la gent la té molt clara
i és que
les identitats
no són un fet donat
i immutable,
sinó que estan en construcció.
I estan en construcció permanent.
I això vol dir que hi ha algú que les construeix.
hi ha alguns poders,
alguns ideòlegs,
algunes institucions
que es dediquen a construir la identitat.
I això val per la identitat catalana,
però també val per la identitat espanyola.
És a dir,
a la identitat espanyola
no hi ha identitats eternes,
subjacents,
intrínseques
i immutables
com les estrelles del cel,
sinó que
l'identitat és un constructe.
És el producte de l'acció humana
i moltes vegades
o generalment
una acció humana
planificada,
deliberada
i dirigida.
Per tant,
amb tot el conflicte lingüístic,
per exemple,
ara parlàvem abans fora de micro
del tema del manifest.
Sí que ja no el traurà també al manifest.
Al darrere d'això,
per mi,
el que hi ha en el fons
és el conflicte irresoluble
entre dos projectes
nacionals diferents
i incompatibles,
que és el projecte nacional espanyol
i el projecte nacional català,
que competeixen
en el mateix territori
de Catalunya.
Per tant,
aquest conflicte
per mi no té solució.
no té solució.
A no ser que
un dels dos projectes nacionals
desaparegui o fracassi.
Cosa que no sembla
que hagi de passar.
No, no,
hi ha una tensió
que sembla que serà eterna,
no?,
en principi,
perquè ningú vol renunciar
allò que creu.
perquè el projecte nacional català
té al darrere
una opinió pública molt potent,
uns partits polítics.
De fet,
el vot nacionalista
jo diria que és majoritari
en aquest moment.
Si sumem
el vot d'Esquerra Republicana,
el vot de Convergència
i el que pugui tenir
de nacionalista,
el vot d'iniciativa,
etcètera,
jo diria que és majoritari
a Catalunya.
Per tant,
la nació catalana
no és una entelequia.
És una realitat
des del moment
en què hi ha
centenars de milers,
milions probablement,
de votants,
que a cada elecció,
a l'elecció darrere d'elecció,
estan expressant
la idea
que la nació catalana existeix.
I a més a més,
hi ha unes institucions,
una generalitat,
unes diputacions,
uns ajuntaments,
que treballen
en l'articulació
d'aquesta identitat nacional.
Però,
en paral·lel tenim
unes institucions espanyoles,
una església espanyola,
uns mitjans
de comunicació espanyols
que treballen
per la construcció
nacional espanyola
que és incompatible
amb el projecte nacional català.
Manifesto por una lengua común.
Això va sortir
aquest cap de setmana,
aquest manifest
que es va presentar
a l'Ateneo de Madrid,
signat per tot un seguit
d'intel·lectuals,
des de Mario Vargas Llosa,
passant por Álvaro Pombo,
Albert Boadella,
Carlos Castilla del Pino,
en fi,
tot un seguit
d'intel·lectuals,
algun que altre polític,
Fernando Sabater,
i a més,
s'han afegit
també
alguns mitjans
de comunicació
espanyols
que donen suport
a aquest manifest.
l'endemà
els mitjans
catalans,
lògicament,
van respondre,
van abocar
tot un seguit
d'opinions,
però sembla
que ja està,
que a nivell
de carrer,
jo no sé
fins a quin punt
aquest tipus
de coses
incideixen.
Josep,
tu,
tu,
ataca,
ataca.
Però si es talla la mòbil,
torna el Bernat,
eh?
Sí,
sí,
sí.
Bé,
jo crec que
sí que té incidència
a nivell de carrer,
el que passa
que l'opinió pública
és difícilment
mobilitzable.
Espera,
hi ha certes coses
que la gent,
així com
t'ha fet mal
la gent
i no ell vas
al traumatòleg,
la gent espera
que la resposta
en aquests casos
la donen
els polítics,
en algun cas,
i també
la societat civil
i els intel·lectuals,
i la gent de pensament
i els professors,
etcètera,
etcètera.
Jo crec que la resposta
ha sigut l'adequada,
jo crec que això,
com parlàvem abans
sense micro,
ho posa el text,
és un document polític,
per tant,
un document polític
que afavoreix
certes polítiques
centralistes
i és evident
que la llengua
comuna
de Catalunya
hauria de ser
el català
i la llengua comuna
de les zones
en què no es parla
català
haurà de ser
el castellà.
Però, clar,
barrejar les dues coses
és mixtificar
la realitat
i voler
vendre la moto
de coses
que no són.
Jo crec que el context
internacional
en el qual
això apareix,
és claríssim.
El Tribunal Constitucional
francès,
després de que
s'hagués oposat
a que el català,
a que l'occità
i que altres llengües
nacionals franceses
minoritàries
fossin excloses
de la Constitució
francesa,
això ha donat
peu
a que
a l'estat espanyol
mimèticament
sectors
absolutament
poc democràtics
i absolutament
en una visió
molt estreta
de la realitat
i que no
condiu
en la pluralitat
de l'estat,
doncs,
s'hagin llançat
per aquestes vies
que són,
evidentment,
més pròpies
de la dictadura
franquista
que d'un
país democràtic.
Sobre el tema
del manifest,
em permets el paper?
Perquè hi ha un tros
que voldria llegir.
És que
la majoria
de fet designant
sempre es manifesten
com a grans defensors
de la Constitució.
Hi ha alguns aspectes
que es contradiuen,
no?,
amb el que diu
la Constitució
respecte...
Això de la Constitució
a mi em fa molta gràcia
perquè la Constitució,
com totes les constitucions
són interpretables
i tant defensor
de la Constitució
és el que defensa A
com el que defensa B,
sempre i quan
A i B
estiguin dins
de la interpretació
de la Constitució.
Per tant,
a mi això em fa
molta gràcia.
Igual que em fa molta gràcia,
o més ben dir,
molta ràbia,
fa molta ràbia
que tota aquesta gent
que té tot el dret
del món a expressar-se
vagi per endavant.
Jo no tinc res a alegar
en que aquesta gent
facin no un,
sinó 50.000 manifestos,
perfecte.
Em fa molta ràbia
que vagin pel món
de no nacionalistes
i que facin partits
com Ciutadans
que es diuen
es proclamen
no nacionalistes.
I això,
ja ho he dit
en altres ocasions
i torno a repetir,
això és mentida,
és mentida.
Aquest no és
un partit
no nacionalista.
Té tot el dret
a existir,
té tot el dret
del món
a defensar
les postures
que vulgui.
Però el que no em sembla
gens bé
èticament
és que menteixi
sobre la seva
pròpia naturalesa.
Perquè aquest partit
i tota la gent
que ha firmat
aquest manifest
i aquest manifest,
això és un manifest
nacionalista.
És un manifest
nacionalista espanyol.
I la llengua
és l'excusa.
el castellà,
la defensa del castellà,
etcètera,
és l'excusa
o el vehicle
o el canal.
I no només
ho dic jo,
sinó que ho diuen
ells mateixos,
perquè
hi ha una frase
que em fa molta gràcia
que diu,
al principi del manifest,
diuen
que no estem preocupats
pel futur del castellà
perquè és una llengua
una llengua pujante,
perquè goza
d'una pujanza invidiable
en el mundo entero
solo superada
por el chino
i en l'inglés.
Per tant,
ells mateixos
ja reconeixen
que el castellà
no té un problema
de pujanza cultural.
Diu,
és una inquietud
estrictamente política.
O sigui,
que ells mateixos
ja estan
reconeixent
i afirmant
que el seu
és un manifest polític
i, per tant,
si és un manifest polític,
és un manifest nacionalista.
Perquè hi té a veure
amb el que deia abans,
amb la incompatibilitat
d'un projecte
de nació espanyola
que està en construcció
com tots els projectes
de nació,
tots els projectes nacionals
estan en perpètua
construcció
i redefinició,
però que en el seu camí
s'ha topat
amb diversos,
en aquest cas a Catalunya,
amb un projecte
nacional alternatiu.
Alternatiu
i incompatible.
No només alternatiu,
però que pot coexistir.
Són projectes incompatibles.
Si l'un triomfa,
l'altre fracassa.
Per tant,
això d'aquí
s'ha de llegir
en aquesta clau,
en clau
de nacionalisme espanyol,
que d'altra banda
és tan legítim
d'existir
com el català
o com el nacionalisme
escocès
o el dels Estats Units,
amb això
no tinc res a al·legar
pel que fa
al dret
a existir
d'una ideologia
nacionalista,
però el que jo vull
és que les coses
es diguin clares
i es posin les cartes
damunt de la taula.
Això
no té a veure
amb la llengua castellana,
té a veure
amb la nació espanyola.
Entenc dues coses,
Bernat.
d'una banda que dius
que aquesta tensió
és inevitable
i que serà eterna.
Mentre existeixen
dos projectes
enfrontats.
Exacte.
I d'una banda
que hi ha un nacionalisme,
feies també esment
al nacionalisme
escocès,
la diferència
és que
mentre un es clou
l'altre,
l'altre no es clou
a un.
M'explico,
que el nacionalisme
català
no està en contra
del nacionalisme
espanyol
sempre i quan
no es vulgui
implantar
en el territori
català.
Mentre que
el nacionalisme
espanyol
sí que nega
aquest dret,
que pot ser
el federalisme
que ja s'apuntava
que abans
parlàvem del segle XIX
o l'autodeterminació
que això ja sabem
que forma part
d'un altre discurs.
No acabo d'estar d'acord
amb el que dius
perquè el nacionalisme
català
sí que nega
el determinat
principi
irrenunciable.
que el senyor de Sòria
vulgui sentir-se espanyol
un català
no un negre.
No, no el sentiment
sinó el projecte.
El projecte polític
en general
que implica
un projecte econòmic
també.
El projecte nacional
espanyol
mai de la vida
renunciarà
al territori català.
Mai de la vida.
És a dir,
igual que Euskadi.
És a dir,
seria la destrucció
d'aquest projecte.
El projecte
exigeix
i és
essencial
i central
la seva
vocació
d'implantació
a tot el territori
de l'Estat.
Per tant,
sí que hi ha
una incompatibilitat
i sí que hi ha
una negació.
Evidentment,
un català
no nega
que un Madrid
l'any es pugui...
No estem parlant
de sentiments
individuals,
estem parlant
de projectes.
I el projecte
del nacionalisme espanyol,
tal com està definit,
és incompatible
amb el projecte
del nacionalisme català.
Permeteu-me que saludi
Santiago Castella,
vicerrector de Relacions Externes
de la Universitat
en Rovira i Vergili.
Santiago,
molt bon dia.
Hola,
molt bon dia.
T'hem donat tres minuts
perquè t'aclimatis
i que intervinguis
quan vulguis.
Venia en el cotxe
escontant-vos...
Es vist quines desgràcies
hem tingut amb la mòbil.
El problema...
Però això era el Josep
que es va fer,
que cada cop que parlava
es patllava.
Però has pogut parlar
abans i no s'ha tallat
la mòbil.
No ho sé,
no ho sé.
Potser és que el teu discurs...
La veritat,
jo,
rematjant les paraules
del Bernat,
penso que...
Ho dia abans,
això és com aquella cançó
del matxín,
com se poden querer
dos mujeres a la vez
i no estar loco.
Jo crec que hi ha
un ampli sector,
tant espanyol com català,
que tenen les identitats
transversals
o identitats compartides.
Jo crec que el conflicte
s'ha de procurar evitar
sempre,
sempre que hi hagi respecte
dels grans pels petits
i, per tant,
el problema una mica
de l'Estat
és que no ha tingut mai
en consideració
ni la voluntat,
ni l'opinió,
ni el respecte
a la llengua nacional
dels catalans.
Jo me'n recordo ara
d'una frase
d'Adolfo Suárez
que va dir
sense cap rubor
com es pot explicar
en ingenieria nuclear
en català.
No tenim
mitjaniers
nuclears
catalans
i que ho fan molt bé.
És a dir,
que el problema
és la visió
que tenen
sobre
que això és una cosa
anecdòtica,
que nosaltres
parlem català
perquè tenim ganes
de tocar el nas
o que som
una cosa
a extinguir.
Per tant,
ni...
A més de tot això
hi ha un component
important de mobilització
de vot,
no?
I el problema
és que el que passa
a Catalunya
amb la llengua catalana
preocupa més fora
de Catalunya
que a Catalunya
i aquest debat
no es veu
en els bars
ni en les tertúlies
ni en els llocs
de trobar
de Catalunya
i en canvi
quan tu sors fora
te n'adones
que hi ha molta gent
preocupada
pel que està passant
aquí a Catalunya
amb una imatge
certament distorsionada
de la realitat.
Jo l'altre dia
que vaig anar
a Valladolid
i que hi ha un petit aeroport
estan els taxistes
escoltant la copa
i esperant que arribin
a l'avió de Barcelona
que hi ha un avió al dia,
no?
Llavors quan arriben
ja comencen
però què estan haciendo
a los niños
que les obliguen
a estudiar català,
no?
I diuen
bueno,
però els seus fills
no els obliguen a res
i vostè segurament
té un soubaig
està moltes hores
aquí al sol
no sé què i tal
segurament té problemes
més importants
que el que és
a Catalunya
home
si fos tan greu
com que necessitessin
una intervenció humanitària
per defensar-nos
ja se n'adonarien
no?
Però sobte
aquesta preocupació
tan gran de gent
que en comptes
de veure problemes
més immediats
de crisi econòmica
de situació
de mancança
de drets
i de llibertats
i tal
estan preocupats
per si en un lloc proper
estan fent
un ús incorrecte
de les llengües
però aquest desconeixement
absolut
perquè jo crec
que en això estem d'acord
que hi ha un desconeixement
absolut
per una gran part
de la població
que viu fora de Catalunya
no hi ha desconeixement
hi ha coneixement
induït
i manipulat
és el que ara
t'anava a dir
els mitjans de comunicació
són fonamentals
en tot això
de fet
són els que estan
dibuixant
o creant aquella imatge
que es pretén dibuixar
a l'exterior
de fet
com una persona
aquell taxista
de Valladolid
que segur que ha estat
a Catalunya
en sa vida
o si ha estat
anat a la platja
de Salou
tal
com s'ha format
una opinió
doncs
en primer lloc
a través
dels inputs
que rep
de la premsa
de la ràdio
de la televisió
i en segon lloc
a través d'una elaboració
d'aquests missatges
en converses
amb els que
pensen igual que ell
o potencialment
o tendencialment
poden pensar igual que ell
i per tant
es reforcen mútuament
i reelaboren
i reforcen
encara més
aquest discurs
que aquest coneixement
que és un coneixement
induït
externament
per l'aparell mediàtic
per tant
sí que tenen coneixement
el problema és
quin coneixement tenen
coneixement
que no té res a veure
amb la realitat
i per tant
jo aquí
d'això
es deriva
un corolari claríssim
una conclusió claríssima
i és que
en el fons
la culpa
si és que s'ha de parlar
de culpes
no la té
aquell senyor taxista
que passa moltes hores
el sol efectivament
sinó
la culpa
és el dels qui
de manera conscient
de manera calculada
i de manera deliberada
estan permanentment
orquestrant
una campanya
que no oblidem
i torno al meu discurs
anterior
té una finalitat
que és
estar una campanya
al servei
d'un projecte
de nació espanyola
això no hem de perdre
de vista
tot això
té una raó de ser
i la raó de ser
és que hi ha un grup
d'intel·lectuals
de polítics
que és una minoria
de la societat
efectivament
però que
porten molt de temps
treballant
lluitant
lluitant
per
un projecte
de nació espanyola
que es veu
contradit
per
altres projectes
nacionals
com el basc o el català
per aquest projecte
de nació espanyola
aquesta campanya
per afavorir aquest projecte
està orquestrant
només des de
des d'un posicionament
ideològic
o des de diversos
posicionaments ideològics
et refereixes a dretes
o esquerres
jo crec que tant dretes
com esquerres
per això
és molt transversal
però sí que
hi ha hagut un intent
des de la dreta
sempre d'apropiar-se
més
de patrimonialitzar
la bandera
i la idea
i la simbologia
i la idea
de nació
però aquest element
és comú
i sobretot
perquè és molt mobilitzador
el dia que Extremadura
es parla malament
de Catalunya
qui ho fa
aconsegueix vots
llavors
l'altre dia
m'explicaven
que a Mallorca
la gent
del Partit Popular
normalment
era gent
que coneixia
excepte un sector
molt concret
que coneixia
i parlava
el català
amb les variants
dialectals
pròpies
de la silla
i que li agradava
que s'ensenyés
el català
que els seus fills
l'aprenguessin
i tal
però que la manera
d'aconseguir
que un vot
que estava molt vinculat
al Partit Socialista
de gent
que no era autòctona
de la silla
neix cap al Partit Popular
era traient
de tant en quant
el Sant Cristo Gros
de la llengua
per deixar
i aquesta era
però mentre
van fent
en aquest sentit
aquí què fem
perquè aquí
en els millors
dels casos
defensem
un finançament
més just
i una llengua
amb això
n'hi ha prou
o què hem de fer
aquí
quines respostes
es poden donar
davant d'aquests fets
o no cal donar
respostes
pregunta complicada
molt complicada
penso que en principi
el que tenim que dir
és que no hem sabut
explicar-nos
massa bé
a l'exterior
o internament?
a l'exterior
jo penso que
cap a fora
no hem sabut
explicar-nos
clarament
i incorporar
la idea
de la pluralitat
lingüística
i de la pluralitat
nacional
com un patrimoni
de l'Estat
i
si em permets
jo
fa algun temps
que ja he abandonat
la idea
de la pedagogia
com una solució
perquè la pedagogia
no serveix
quan l'altre
no vol entendre
és a dir
dues persones
es comuniquen
quan hi ha un desig
o inconscient
una predisposició
a la comprensió
o a l'entesa
però
hi ha coses
que tu les diràs
cent vegades
i l'altra persona
les negarà
cent vegades
perquè
és a dir
el projecte català
els està negant
amb ells
o està negant
la idea
que ells tenen
de si mateixos
és a dir
la idea
que té un espanyol
de Sevilla
de Valladolid
de Burgos
respecte a Espanya
es veu
impugnada
contínuament
per la realitat catalana
i aquesta impugnació
no l'accepten
ni l'acceptaran
perquè és una negació
de la seva identitat
una identitat
d'altra banda
construïda
mediàticament
a través
de la socialització
però una identitat
profundament
interioritzada
per la majoria
dels ciutadans
la majoria dels ciutadans
no van pel carrer
amb una bandereta
cada dia
però porten
incorporada
des del naixement
i des de l'escola
Pensa que
durant la transició
sí que aquest component
de pluralitat
de l'estat
estava
com a mínim
en gran part
de l'esquerra
i que
anar a escoltar
la complotència
i l'actuació
d'en Raimon
i veure
aquesta pluralitat
lingüística
com un component
molt associat
a la conquesta
de les llibertats
individuals
per tant
segurament
això s'ha anat renunciant
s'ha pensat
que la construcció
es tenia que fer
simplement
des de Catalunya
i no des del conjunt
de l'estat
per exemple
jo penso
que amb el tema
lingüístic
mai s'ha treballat
pel pluralisme
lingüístic
de l'estat
que no hi ha hagut
una voluntat
de construir
un estat
plurilingüe
i que ja es va renunciar
en el moment
de fer la constitució
però que hagués estat
una alternativa
que significava
no fer el discurs
des que la qüestió
de la llengua
ens afecta a nosaltres
i és un tema nostre
i per tant
mentre no entreu
ja podeu explicar
el que vulgueu
jo crec
sobre solucions de futur
jo crec que
és clau
que la Generalitat
tingui competències
sobre migració
poder explicar
als que arriben
a Catalunya
que la identitat
nacional catalana
la llengua catalana
l'utilitat
de la llengua
l'hem de fer
entre tots
els que som catalans
i tots els que utilitzem
el català
jo crec que
hem de procurar
no polititzar la llengua
ells ho fan
perquè tenen un projecte polític
però
això no és possible
no és possible
en qualsevol cas
jo crec que
hem de utilitzar la llengua
com a vehicle
de treball
com a vehicle
de transformació
com a vehicle
transversal
de tota la nostra societat
procurant
que no hi hagi guetos
i per això
és importantíssim
perquè això
tingui alguna viabilitat
que les competències plenes
sobre migració
i sobre integració
estiguin en mans
de la Generalitat
que ara mateix
no hi estan
sobre això
de polititzar
o no polititzar
la llengua
jo faig la següent reflexió
que l'altre dia
també la vaig fer
al curs
que vaig intervenir
si
la llengua catalana
no estigués
vinculada
a un projecte
nacional català
imagineu-vos
que existís
la llengua catalana
però que no existís
un nacionalisme català
la llengua catalana
no faria nosa
a ningú a Espanya
és a dir
el que fa nosa
en realitat
no és la llengua
sinó
és
la vinculació
d'aquesta llengua
a un projecte nacional
contradictori
amb el projecte
hegemònic
espanyol
és a dir
imagineu-vos
la situació
si no hi hagués
un projecte nacional
la llengua catalana
es veria
amb simpatia
mira
una peculiaritat
regional
allò que es deia
la llengua vernàcula
antigament
llengües vernàcules
oigablement
un poco en català
que me hace gracia
que me hace gracia
bueno Bernat
això també és discutible
perquè el cas irlandès
és a dir
clar
els irlandèsos
aconsegueixen
la independència
de gran part del país
mantenint l'anglès
i assumint l'anglès
com a patrimoni irlandès
i diluint
absolutament el galès
per tant
és a dir
les coses
mai són tan lineals
mai són tan lineals
estic d'acord
amb això que dius
jo el que vull dir
és que
és a dir
polititzar-la
quan parlo de politització
és a dir
si agafem
en el sentit
platònic
de la política
la política
ho és tot
però vull dir
que el que interessa
és que
pel fet
de parlar català
el que tu busques
i el que tu
t'interessa
a priori
és que l'altre t'atengui
que tu tinguis
un reconeixement
si tu escrius
en català
que
que el teu nivell
científic
no sigui discutit
perquè no utilitzis
una llengua
més universal
aquestes qüestions
i això
és a dir
convertir el català
en una llengua de prestigi
que de fet ja ho és
i per tant
la llengua
jo soc molt contrari
a tots els sectors
que pensen
que el català
desapareixerà d'aquí
no sé quant temps
perquè
és evident
tu li dius
el que et fa un raonament
sobre
l'immediat
desapareixement del català
i dius
tu deixaràs de parlar
català
algun dia
i diu
no
mentre jo visqui
parlarà català
doncs
tu et preocupes
que els teus fills
continuïn parlant
el català
perfectament
per tant
mentre hi hagi
generacions
que tinguin
el català
com a llengua
vernacular
com a llengua
vincular
com a llengua
de cultura
com a llengua
de civilització
el català
no desapareixerà
i per tant
el que s'ha de fer
en relació
amb
el que
és tot
bastant
complex
perquè
el que dius
Santi
que hem de fer
pedagogia
també
té raó el Bernat
la pedagogia
no ha servit
per res
l'altre no vol
entendre
jo crec que aquesta és la clau
segurament hi ha
el nucli
que no vol entendre
però després hi ha molta gent
que segurament
amb fons d'informació
més diverses
i amb arguments
més diversos
es formarien opinions
també diferents
l'altre dia
una companya meva
que és de la Franja
de Ponent
i que és català
no parlant
va dir una cosa
molt interessant
i és que
en la línia
del que deia abans
que els parlants
del català
de la Franja
els ha fet molt de mal
que el català
s'hagi convertit
en llengua nacional
de Catalunya
perquè ells
no són catalans
ni són nacionalistes
catalans
però en canvi
tenen el català
com a llengua materna
i no volen ser
nacionalistes catalans
però des de Saragossa
se'ls veu
que com que parlen català
són traïdors
a la causa aragonesa
o són nacionalistes
catalans
són uns mals
aragonesos
i ells diuen
que no
que ells no són
nacionalistes catalans
simplement parlen
la seva llengua
materna
però la clau del problema
està en
i és una paradoxa
perquè per una banda
enllaçant amb el que tu dius
el futur de la llengua catalana
depèn
que sigui una llengua nacional
en el moment
en què deixi de ser llengua nacional
per tant
llengua A
llengua de prestigi
llengua dels mitjans
desapareixerà
perquè passarà a ser llengua B
llengua familiar
llengua rural
tirarem enrere
i acabarà desapareixent
per tant
el futur del català
depèn que sigui llengua A
i perquè sigui llengua A
depèn que hi hagi
una administració al darrere
i un aparell mediàtic
això és el que necessita
una llengua per sobreviure
però clar
al mateix temps
el fet que sigui llengua nacional
també perjudica
la causa del català
i particularment
fora dels territoris
del Principat Estricte
això
el problema
també hi ha hagut
una altra qüestió
en el català
que s'entén perfectament
ha sigut
la uniformització
del català
perquè
a la Franja
que jo hi tinc
molt bona relació
perquè
soc de les Terres de l'Ebre
per tant
fem coses conjuntament
en ells
i tal
sempre diuen
és que naltres
diem molts castellanismes
i és mentira
tu no dius cap
de castellanisme
tu dius
els castellanismes
que dic jo
que són cap
excepte
alguna vegada
que ets cap
alguna paraula
que és poc
ara
el que ha passat
també
que la versatilització
del català
durant els anys
inicials
de TV3
com a mínim
el català estàndard
era el català estàndard
no podies fer
cap modisme
ni cap accent
i ull amb les es
i les estancades
i tot plegat
totes les llengües nacionals
han passat
per un procés
d'estandardització
que ha triat
un dialecte
com a base
després ha evolucionat
cap a un altre
amb el francès
però això
té a veure
amb el castellà
però això
té a veure
també
en la qüestió
dels valencians
com s'han sentit
representats
els valencians
en el català estàndard
malament
és a dir
que aquí també
hem jugat
de fet
en relació
a la franja
jo crec que
l'opinió pública
del govern
aragonès
el marcelí iglesias
és de la franja
i últimament
s'ha aprovat
una llei de llengües
en la qual
sobre el paper
el català
és una llengua
de l'Aragó
i en iguals
de drets
que el castellà
això
en què es traduïs?
de moment
en poques coses
però jo crec que
això és un pas endavant
ens queda no res
un minut
dos minuts
escassos
vosaltres que esteu
en contacte
amb els joves estudiants
els preocupen
aquestes qüestions?
jo diria que
menys que fa 20 anys
i a més és que
es viuen
amb molta normalitat
l'altre dia
en una reunió
amb diferents
vicerectors
un vicerector
d'una universitat
de Madrid
em deia
ara amb tot això
del procés de Bolònia
i de l'arribada
de tants estudiants
de fora
tindreu un problema
les universitats
de part de Catalunya
tindreu vosaltres
que no esteu acostumats
nosaltres
estem acostumats
a la convivència
amb aula
de gent
que intervé
en diferents llengües
i amb persones
que parlen
diferents llengües
i per tant
tenim
un bon capdalt
de bones pràctiques
i de
sapiguer
gestionar
una aula
amb diversitat lingüística
per tant
estem especialment
ben preparats
cosa que
efectivament
a Madrid
o a Valladolid
o a Sevilla
no tenen
i ho compares
amb Portugal
i ho notes
com a Portugal
tota la vida
segurament la idea
de no tenir
un imperi tan gran
o no tenir
una projecció
imperial tan gran
com l'espanyola
els ha fet
que parlin
moltes més llengües
que qualsevol persona
que arriba a la universitat
parli anglès
i alguna altra llengua
i tal
els osbàltics
que són
aquests petits estats
que efectivament
el fet de no tenir
un imperi
els ha beneficiat
l'imperi
el tenia ni gran
sí
sí
el que passa
és que va ser
una altra concepció
molt diferent
el que passa
és que Portugal
ha ajudat
una cosa
que és bàsica
que és que
la televisió portuguesa
tot el que no és portugués
ho posa en subtítols
en la llengua vernàcula
i això
els crios
quan són petits
ja veuen
dibuixos animats
això seria l'ideal
ho deixem aquí senyors
a veure
pedagogia
no sé si hem fet
però donar punts de vista
i donar raons
per reflexionar
és una mica
l'objectiu
acadèmic
i una miqueta més
a peu de carrer
des d'aquests dimecres
que fem a la geladeria
a la plaça del rei
Santiago Castellà
Bernat López
a en Josep Sánchez
Cerballó
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
per venir
i disculpeu
les molèsties de la mòbil
gràcies
fins després
gràcies