Magí Saritjol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Magí Saritjol és el coordinador de Terraco Viva,
tècnic del Museu d'Història,
i ara farem allò que no els agrada gaire als convidats,
però que nosaltres tenim ganes de dir-ho.
Jo diria que és una mica el pare, també,
perquè els mèrits sempre s'han de repartir,
però, escolta, parlar de Terraco Viva
és parlar en part de Magí Saritjol,
no personalitzarem, ja es coneixem,
la teva modestia, etcètera, etcètera,
però deixa'm que ho digui jo.
No, però no és per modestia, és que és realitat.
Per favor, aquest any,
la gent de Terracona participa en 400 persones,
més de 400 persones.
La gent d'Europa participa en 300,
en total són unes 800 persones
fent activitats pel Terraco Viva.
Llavors, dir que una persona...
A mi, amb molt de gust, m'agrada dir
que va ser el que va posar, una miqueta,
la idea de fer-ho i de tirar-ho endavant.
I això com us va venir?
Com et va dir dir,
mira, ara fem d'això una cosa que es dirà Terraco Viva
i farem venir gladiadors i farem menjars
i farem que els nens visquin com...
i juguin com jugaven els romans.
A veure, els anys 80,
a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol
va haver una espècie de boom
perquè vam començar a crear aquestes festes històriques.
Quasi totes eren festes medievals.
Jo el que vaig llegir d'això,
de la lectura que em vaig fer
com a professional de la gestió cultural,
és que crec que hi havia gana i set
de consumir patrimoni.
És a dir, la gent tenia ganes
de consumir patrimoni històric
i el que se li va fer a partir dels anys 80
bàsicament és un model de consum cultural
de patrimoni de tipus festiu,
que té les seves coses bones,
la majoria,
i algunes, vol dir, que més ajustables.
Però això és el model que es va seguir.
Llavors, des del Museu d'Història,
vam dir, només,
és a dir, des del patrimoni,
podem donar-los un antetipu de producte?
És a dir, podem pensar un antetipu
de consum cultural del patrimoni històric?
I llavors vam començar a pensar.
I he de ser sincer
que una de les coses que ens va donar la pista
per donar la idea va ser un llibre
que vaig tornar un dia
damunt de la taula d'allí del museu
d'un company que havia anat a Anglaterra
i va portar una sèrie de llibres,
allò que agafes de museus,
que vas portar i va dir...
I era un llibre en el qual sortia una imatge,
una,
del grup Hermann Street Gard anglès,
de l'Egio Bim Valeria Victrix d'Anglaterra.
I veient la imatge,
vaig dir,
oi, a Anglaterra hi ha gent
que està fent coses d'aquestes...
I vam començar a buscar, no?
Però és que ells tenen patrimoni,
però déu-n'hi-do a nosaltres,
el patrimoni roma que tenim.
No, ells tenen...
de roma tenen bastant menys que nosaltres.
el que passa que la tasca de dinamització
del patrimoni a Anglaterra
va començar abans que nosaltres, no?
És a dir,
això ens porta una miqueta d'avantatge.
I aleshores,
el que ens va interessar és això, no?
Què han fet els altres països?
És a dir,
Anglaterra, Alemanya...
I clar,
el que vam veure
va ser una miqueta
una mica coses molt maques, no?
I vull dir,
això és una altra possibilitat de fer-ho.
I aquí va sortir la cosa, no?
Llavors vam fer una tasca
de recerca,
d'investigació
de què és el que es feia a Europa,
sobretot els països nòrdics,
perquè tant el que és Itàlia,
Espanya i França,
doncs més o menys el model era el mateix.
I llavors vam anar més al nord
i més al nord vam trobar
un model de divulgació històrica
molt maco
que ens va interessar molt,
el que ells en diuen
en Live in History,
en Agba,
en tenen diversos noms per definir-lo.
I aquell model ens va agradar molt.
Llavors,
a partir d'aquí vam començar a pensar
i l'ocasió va sortir
quan Tarragones
aspira a ser patrimoni mundial,
doncs,
per sort o per no,
l'alcalde m'encarrega
que creia una comissió
de dinamització de la candidatura
i vaig pensar que això podria ser
una de les eines
per dinamitzar la candidatura,
crear una nova manifestació cultural
al voltant del patrimoni.
I així surt el Tarraco Viva
l'any 99.
I fixa't,
en 10 anys jo aquest matí
quan a l'agenda de l'informatiu
estàvem dient que avui
el Tarraco Viva,
a banda de conferències,
que hi ha la Caixa,
inauguració de l'exposició,
hi havia la sessió
del Camp d'Aprenentatge,
els jardins del Camp de Mar,
de Juguem com jugaven
els nens i la nena romanes,
jo pensava.
Clar,
molta d'aquesta primera canalla
que va començar en el Camp de Mar,
molts fills de gent que ara ens escolten
estan ja a la universitat,
ja són majors d'edat,
i van jugar,
i es van posar aquelles túniques,
i van jugar aquests jocs tradicionals
de l'època romana.
Clar,
això et dona una mesura
i una dimensió del temps,
perquè aleshores
es va començar
amb molt poquetes activitats.
La primera edició,
si ho recordo malament,
el 99 hi havia
tres activitats
en dos espais de la ciutat,
i ara estem en 238 activitats
en 20 espais diferents,
el creixement més o menys és aquest.
La progressió
ha estat notable.
I més que creixerà
si hi ha consens
de que creixi.
Has passat pel Camp de Mar
aquest matí?
He passat,
he anat a primera hora
per veure com estava tot,
i amb 1.500 escolars de Tarragona
gaudint dels jocs romans
i de tallers,
una ridòria...
De ben hidromel, no?
Fan de tot,
jocs, tallers,
sopar-se amb pipa...
I bé,
el que deies tu,
ara resulta que tenim gent,
alguns alumnes d'aquests
que havien passat
les primeres edicions,
ara participen en grups
que fan tallers i coses,
és a dir,
són ells els que estan ensenyant
els alumnes nous
d'alguna manera
com vivien els romans.
Clar,
perquè en aquests 10 anys
no només hem importat
en el bon sentit
de la paraula
grups importantíssims
de reconstrucció romana
de tota Europa,
sinó que nosaltres
també aquí a la ciutat
n'hem creat
i també els exportem.
A veure,
una cosa que ens va interessar
molt des del primer moment
és que el festival
de Recoviva
fos un festival
de producció pròpia
en un gran percent,
un tant percent molt elevat.
En aquells moments
el 80%
de les activitats
del Recoviva
es generen
des del propi festival.
És a dir,
que som un festival
de producció.
D'altra manera,
quasi tots els grans festivals
són de producció.
Quasi tots,
no tots,
però quasi tots.
Això ens interessava molt
per què?
Perquè quan produeixes
tu les activitats,
el primer estàs potenciant
la marca pròpia
del teu festival
i el segon,
al final acabes exportant.
Doncs què hem aconseguit?
Doncs que els grups,
que per cert,
a Terraona és la ciutat europea,
que més grups
de reconstrucció té.
En tenim vuit
en aquests moments.
Ja en tenim vuit?
Vuit.
I és l'única ciutat europea
en que en té tants.
És a dir,
que d'alguna manera
ja som pioners a Europa
o capdavanters a Europa
en aquest camp.
Llavors,
aquests grups
durant l'any
fan demostracions
per altres festivals,
per altres ciutats,
per altres museus,
per altres...
Amb això comencem
a exportar.
És a dir,
d'alguna manera,
i tot i que en cultura
no s'hauria d'aplicar
les paraules
que s'estan així,
però vaja,
per entendre's,
d'alguna manera
el que hem fet
és crear una petita
indústria cultural
voltant del patrimoni.
És una novetat absoluta,
no només a la nostra ciutat,
sinó amb moltes àrees europees.
És a dir,
comencem a generar
un producte que es ven.
Que es ven,
bàsicament,
a museus,
a gestions arqueològics,
a altres festivals
que s'estan creant
en redons del nostre.
És a dir,
en aquests moments
hi ha festivals com a Seòbia,
a Aquell Tiboró i a Numància,
a Juliòbrica,
a Cantàbria,
a Arles,
al sud de França,
que han copiat
el model nostre,
copiat en el bon sentit,
en el sentit que
han vist que és un bon producte
i volen fer una cosa similar
i l'estan fent.
Aleshores,
exportem,
no només activitats,
sinó que exportem
marca de creació
d'un producte cultural.
Bé,
em sembla que anem bé.
És a dir,
això crec que és una bona notícia
per a la nostra ciutat.
És a dir,
que no som consumidors
només,
sinó que som productors
en aquest cas de cultura.
Utilitzem termes
econòmics,
exportar,
importar,
consumir,
però,
de fet,
aquesta fórmula
funciona,
sinó,
a veure,
fa 15 anys
vostès que ens estan escoltant
i nosaltres mateixos
no sabíem
que era el Garum,
per posar un exemple
molt d'anar per casa.
Pensàvem que sempre
si volíem salvar la vida
d'un gladiador
havíem de pujar el dit
cap amunt
i resulta que a través
de Tarraco Viva
hem vist que no,
que li estàvem buscant
la ruïna a aquell pobre home.
Són exemples
si volen molt gràfics
però realment
per molt que parlem
de producte
aquest producte
sí que ens fa
més coneixedors
de la nostra història
i el nostre passat
que al final
és el que persegueix
la gestió cultural
utilitzant totes les fórmules
que tenim ara
al nostre abast
i en fi
que val la pena
i el fet
que parlessis
de 8 grups
si mirem
les activitats
ens adonem
que això permet
que puguem
reconstruir
tot el que era
la vida quotidiana
de Roma
una gran part
una gran part
perquè el món
els ritus de pas
tot aquest tipus
de coses
més transcendents
sí, sí
vida familiar
vida religiosa
política
social
aspectes militars
aspectes civils
això
intentem
aquest també va ser
una de les característiques
del Tarraco Viva
perquè hi ha festivals
europeus
d'aquesta mena
que fan molt d'èmfasis
en una part
per exemple
en la part militar
llavors quasi tots els grups
que hi van
només fan militar
que està molt bé
que és molt interessant
i que també en fem
però clar
jo em semblava
que era una miqueta poble
això
jo crec que la gent
si no coneix
perquè evidentment
a fons no es pot conèixer
però com a mínim intuï
tota la complexitat
d'una societat
de fa dos mil anys
que era realment complexa
realment molt
molt estructurada
diguem-ne
doncs
aquí hem intentat
doncs obrir el panorama
i fer tota mena
d'activitats
que parlin
de la vida quotidiana
les relacions familiars
les relacions
socials
ahir va haver una xerrada
sexuals també
que en van parlar ahir
ahir va haver una xerrada
que em sembla que
vol fer una entrevista
a vosaltres
la Cinta de Santíssim
la sala estava plena
i em va agradar moltíssim
doncs bé
jo crec que és
a veure
i a més una altra cosa
és a dir
quina ciutat del món
es parla del món romà
com si fos una cosa
de cada dia
a tu cada dia
és veritat
jo crec que això
de vegades
ja està bé que ens critiquem
hi ha una certa militància romana
aquí a Tarragona
a part dels ciutadans
ja està bé
de tant en tant
ens critiquem
que això no funciona
que no sé què
però escolteu
jo viatjo una mica
per la feina
perquè vaig sempre
intento veure
què és el que es fa
per aibir
què és el que fan altra gent
per aprendre'n
i per això
i escolteu
jo n'he vist cap altra ciutat
a Europa
que visqui
el passat romà
com en aquests moments
està vivint
un altre dels aspectes
que segurament esteu valorant
des de l'organització
en aquest desè aniversari
és que des del primer moment
la ciutat
es va abocar
com a espectadors
i com a agents participants
en aquest Terraco Viva
que també
des de fa temps
té un ressò
més enllà de la nostra ciutat
i ara ho comentàvem
entrin a la plana web
de Terraco Viva
si volen estar informant
perquè amb el Magil
que no farem serà
tota una relació d'activitats
són 200 i escaig
no podem
entrin perquè és una pàgina
que és molt útil
molt fàcil de seguir
i a través d'aquesta pàgina
la gent ha pogut accedir
a les invitacions
per a l'activitat
gratuïtes
però s'ha d'anar amb invitació
per a foraments dels espais
i heu detectat
que hi ha hagut
una demanda extraordinària
de gent que ve de fora
de Tarraona
Sí, molta gent de Tarraona
però també molta gent de fora
i el que vam detectar
una cosa ben curiosa
que ens vam quedar
una miqueta
així com sorpresos
a veure
a les 12.02 segons
ja hi havia gent
fent reserves
i al final vam dir
escolta
que això no és un concepte
de Bruce Springsteen
és a dir
no
per favor
doncs bé
durant tota la nit
va haver gent enganxada
fent les reserves
de les activitats
vam quedar realment perplexos
i llavors
l'origen
de la gent
molta gent de Tarraona
però molta gent
de Barcelona
cintura de Barcelona
moltíssima
gent de Madrid
de Saragossa
del País Valencià
i del sud de França
que és lògic
perquè la sona
més immediada
però clar
un munt de gent
entrant
fent les reserves
des de casa seva
a altes hores
a la matinada
a la mort de Déu
però això no és
un concert de rock
clar
que és la part bona
doncs que crec
que en aquests 10 anys
hem aconseguit
un públic molt fidel
que va a més
que és un públic
que es consolida
i que la promoció
que fem
és una promoció lenta
jo dic lenta
però segura
és a dir
és una promoció
a poc a poc
anant fent presentacions
anant fent contactes
sobretot el boca i orella
funciona moltíssim
internet ha sigut
una eina brutal
vull dir
realment el 70%
de la gent
que connectem
nosaltres
a dir
com s'ha entrat
internet
és la peça clau
i em sembla
que amb això
ha sigut un pas
bastant de gegant
les reserves online
i els serveis
que estem donant online
que s'han fet
que es posaven
a disposició
del públic
en quant a
invitacions
reserves
ja sigui a través
d'internet
telèfon
o presencial
unes 4.000
no eren 6.000
6.000
6.000
i vi que invitacions
sí
no van durar
dos dies
algunes van durar
19 hores
imagina
ni dos dies
i llavors
hem anat quedant
alguns petits remenents
en aquell moment
ja quasi no em queda cap
a veure
repeteixo també una cosa
perquè no hi hagi
una vegada
una psicòsis
és a dir
jo calculo
que el 80-85%
de les activitats
de Terracolliba
són de lliure excés
és a dir
sense cap invitació
la gent pot gaudir
d'un programa
que no se l'acabarà
és a dir
que no podrà
ni tan sols
veure-ho tot
per tant
que ningú es preocupi
perquè n'hi ha tela
i hi ha activitats
per tothom
i l'únic
que aquest 6.000
representa
bàsicament
les invitacions
les fem
per problemes
d'aforament
en un espai
que acaben 200
no pots passar 500
i per tant
ho hem de limitar
d'alguna manera
perquè a veure Magí
sota aquest paraigua
de Terracolliba
hi ha diferents coses
expliquem-ho així millor
que no dir acte per acte
que és fora impossible
no no
hi ha jornades de divulgació
hi ha espectacles de carrer
hi ha obres teatrals
una miqueta
com es va estructurant
o com s'estructura
en guany
per gaudir-ne
a veure
bàsicament
el que fem
és
la miqueta
l'horari
s'ha pensat
de la següent manera
és a dir
a primeres hores del matí
hi ha una diferència
entre el primer cap de setmana
i el segon
primer cap de setmana
el que fem
són presentacions
de les noves aportacions
dels grups de Terragón
que això és
posar calentar els motors
i que el gent de Terragona
pugui veure
els grups de Terragona
de primer demà
perquè bàsicament
està pensat pel públic d'aquí
i el segon
que és el cap de setmana fort
que és la setmana que ve
més o més l'horari
està pensat
de la segona manera
és a primera hora del matí
al 9 o 10 del matí
comencem activitats
són activitats tranquil·les
tallers
visites guiades
coses molt tranquil·les
per entrar a els monuments
per arrencar a poc a poc
al migdia
comença a haver activitats
més massives
és a dir
lesionaris
la cavalleria
a la tarda
en hora
diguéssim
de 5 i mitja
a 8
les coses
molt més massives
encara
és a dir
que la gent
pot disfrutar
i a la nit
coses molt tranquil·les
amb capacitats
molt reduïdes
però per la gent
per gaudir
després de sopar
per no veure una cosa
tranquil·lament
ni pugueu dir-ho
l'horari més o menys
està establert d'aquesta manera
i el que sempre aconsellem
és que no intentin
fer el programa sencer
perquè és impossible
és a dir
hi ha gent que ens ve en una llista
i va tatxant
i m'hi queden 3 coses
però quin estrès
jo dic per favor
això no s'ha de fer
és a dir
el que s'ha de fer
és triar algunes coses
passejar
anar al Camp de Mar
al Camp de Mar
hi ha diferents fires
hi ha artesans
hi ha museus
i veure coses
fer un taller
aquest any
hem ampliat l'oferta de tallers
i fer un taller
l'any hi ha un
sobre pintura romana
interessantíssim
la gent aprendrà
com se pintaven
en càustis
pigments
d'una honoreta
és molt agradable
fer un taller
i ara què fem
hi ha una cosa
una exhibició de cavaller
i després descansar
anem a buscar una altra receta
a la Peralta
anem a prendre un cafè
una cerveseta
a més descansar una miqueta
i relaxar-se
veure la ciutat una mica
que és també un altre al·licient
del festival
és a dir
que la gent
pugui gaudir
d'una ciutat com la nostra
que és molt interessant
a nivell patrimonial
i a nivell de passejar
per la Peralta
a més els museus
tenen portes obertes
tenim jornades de portes obertes
tots els dies
per tant
és una magnífica ocasió
per perdre's
i buscar aquell raconet
i prendre's-ho amb calma
això sempre
intentem dir
nosaltres som un slow festival
res de fast
lent
festival tranquil
un festival agradable
un festival familiar
això ens permet
a la gent d'aquí
els de fora ja ho fan
els d'aquí
mirar-nos la ciutat
amb ulls de turista
que és una altra manera
de mirar la pròpia ciutat
no?
sí
Rago Viva pot tenir aquesta cosa
una mica
de fet
la gent
molta gent
aprofita
ja que no hi vaig
durant l'any
però ara
mira
ara vaig a veure les muralles
ara vaig a veure el paradó
perfecte
també està pensat per això
tindran gladiadors
no?
tindran gladiadors
és que l'any que no vinguin
gladiadors
jo crec que es perdrà una
a veure
vindran mentre
facin el treball
que estan fent
que és un treball magnífic
de divulgació
el que deies tu
que expliquen coses
que la gent no sap
i això
els gladiadors
tenim el dissabti
i diumenge
dues exhibicions
però
també el dissabti
i el diumenge
de la matí
com a la tarda
hi ha petites visites
guiades
amb el que diuen
palista gradiadora
és a dir
que ensenyen
armament
i parlen directament
en grups traduïts
que és molt interessant
perquè no hi ha les baralles
però hi ha totes
les explicacions tècniques
de com fan el material
de com investiguen
que és molt interessant
se'ns dubta
la millor manera
de celebrar
perquè s'ha de celebrar
tenint en compte
la progressió
que comentàvem abans
aquest aniversari
és treballant
perquè aquesta edició
sigui tan magnífica
o més que les anteriors
però hi ha algun punt
alguna pinzellada
en particular
jo sé que hi ha
algun llibre
alguna coseta
per celebrar
l'aniversari
perquè
vam dir com celebrar
però home
pensàvem que era el moment
d'editar
un recubil·latòri
de què havia estat
com havia sorgit
i què era
una mica
el Tarraco Viva
i amb una col·laboració
amb l'editor
presentem el dia 22
el llibre Tarraco Viva
que inaugura
per cert
inaugura una col·lecció nova
d'aquesta editorial
que és una col·lecció
dedicada a festivals
culturals
del nostre país
fins ara tenint
la col·lecció
post-festum
que hi havia
algunes festes
de vida santa tecla
la festa
de setmana de Sitges
la setmana santa de Verges
hi ha diversos números
i ens van proposar
incloure's en aquella festa
millor que en aquella
d'això
perquè no
per què no feu
van proposar
una nova col·lecció
de festivals
i ho van recollir
immediatament
i han fet
una nova col·lecció
que és de festivals
i el primer és el Terreny
amb aquests llibres
que has esmentat
això ens fa pensar
que probablement
les fotos
són de Rafael López Montné
les fotos del llibre
són de Rafael López Montné
està garantit
l'èxit del llibre
les fotos
realment magnífiques
magnífiques
és a dir
un suport
el llibre bàsicament
ja és una part
textos de Sara Sanz
i Magí Seritjol
les fotos del Rafael López Montné
que de fet
va ser com altres fotògrafs
home aquí hi ha alguna
en què és la invitació
diverses fotografies
no no
és magnífic
realment
és magnífic
que el Rafael ha fet
un treball magnífic
sobretot ha captat
que és molt important
perquè no és que
les fotos siguin maques
que ho són
sinó
captar una mica
l'esperit del festival
ja no només hi ha
la paraestètica
que hi és
com dius
sinó
l'esperit del festival
i ho ha captat
però també ho ha captat
perquè el Rafael
l'any passat ho va viure
i aquest any
diu que també ho tornarà a viure
ho va viure des de dintre
va participant
tots els actes
va estar tots els dies
amb nosaltres
ho va viure
de primera mà
i tenint en compte
Magí que dins
del Tarraco Viva
doncs de mica en mica
no només s'han creat
aquests grups
de reconstrucció històrica
sinó que altres entitats
i institucions
de la ciutat
també hi prenen part
de Tarraco Viva
la tasca de coordinació
perquè això s'ha de preparar
fa temps
no sé
ahir parlàvem
d'aquesta xerrada
sobre el sexe a Roma
de l'obra social
de la Fundació La Caixa
i ens acompanyava
el Carles Marquès
i en parlàvem
parlem del Museu Nacional Arqueològic
que aquest matí
ha estat a la ràdio
Pila Sada
vull dir que tot això
doncs heu de fer
una tasca
molt miradeta
perquè cada institució
i cada entitat
pugui fer la seva programació
i que coincideixi
evidentment
ens interessa moltíssim
que hi hagi
entitats culturals
socials
de la ciutat
que participin
a Tarraco Viva
el que passa
que la participació
no és mai
jo monto un acte
i m'assumo el programa
això no ha passat mai
i penso que no passarà mai
és a dir
no es tracta
que la gent faci coses
i com que ja les fa
s'inclouen al programa
això no és així
el que és
és que sempre parlem prèviament
quin projecte voleu fer
què és el que voleu fer
i llavors que s'enquadri
en les característiques
del festival
si no
no es posa en el programa
és que amb això
hem de ser molt curosos
és a dir
el de la revolució
és un festival
no una festa
és a dir
la festa
en qualsevol festa
l'èxit bàsic d'una festa
és la participació
aquest és l'èxit bàsic
en un festival
no
en un festival
és la cura que tinguis
en el programa
que tu ofereixes
un festival
és una cosa especialitzada
en un tema determinat
a Vinyó
s'ha especialitzat
en el teatre
a Edimburg
en les arts en general
cadascú ha triat un tema
nosaltres hem triat
en aquest camp
la divulgació del patrimoni
històric romà
per tant
ha d'enquadrar-se
dintre d'això
és que nosaltres
a l'associació de veïns
de no sé on
farem una festa romana
i volem que està en el programa
això no passa
perquè no és una festa
s'ha de preservar
aquesta línia
evidentment
ara què vol dir això
que per exemple
en el futur
puguin haver entitats cíviques
de la ciutat
que puguin
podran incorporar-se
en mesura
que elaborin un producte
que quadri
amb les característiques
del festival
en aquesta línia
entre també
Terracotaula
que està present
en l'edició
des de l'edició
paròleg del 98
està present
doncs què passa
tot un sector
de gastrodors
de la ciutat
s'han esmerçat
en oferir
plats de recreació
gastronòmica romana
aquesta gent
participa directament
des del primer any
a les jornades
però no participen
doncs jo què sé
o algú que s'hi acudeixi
i dir
mira aquest any
però ja calabans
a la romana
doncs això no
això no toca
això al carnaval
doncs pot quedar bé
però a Terracó Viva
no
per tant no toca
no vull dir
fer una miqueta
aquesta diferenciació
la participació
evidentment és important
però no ha de ser
a costa
que es mengi el programa
és a dir
un festival
sempre ha de preservar
el programa
perquè és el que
el delfineix
davant del seu públic
és un festival
sempre ha de tenir
molta cura
què és el que ofereix
perquè si no
el públic a final
desapareix
nosaltres què oferim
oferim divulgació
històrica romana
de qualitat
per favor
ja tenim el nostre
calendari festiu
que funcionà molt bé
que ens ho passem molt bé
i que per molts anys
no
què anem a fer una altra festa
o sigui
entre el carnaval
i s'han de fer
una altra festa
doncs no
sisplau
és a dir
el que havíem de fer
crec que ho hem fet
que és un producte seriós
cultural
voltant del patrimoni
i un producte
que segueix tothom
i que ens acosta
doncs a aquest patrimoni
i en el que vindran
molta gent de fora
especialistes
i no especialistes
perquè també tindrem
grans noms
del que és la divulgació
històrica
experts
hi haurà actes
de tall més acadèmic
podríem dir
però també
tornarem a trobar-nos
amb les representacions
de les comèdies
les comèdies
ens tornarem a trobar
amb Plauto
amb Terensi
segurament
aquest any
l'aula de teatre
s'assinina més
amb el teatre còmic
romà original
però vaig a dir
ah doncs ja està bé
doncs falta riure
sí sí
riurem
i a més a mi
riurem
això és curiós
riurem
de el mateix
que veiem fa dos mil anys
no hem canviat tant
hi ha coses universals
Magí
home
una vegada
ens ho deia
que li deiem
escolta
els legionaris
aquests estupendos
que veiem
tancatges i tal
i em va comentar
el Magí
en una de les moltíssimes entrevistes
que hem fet allà
no et pensis
que eren uns senyors
molt normalets
i molt
com nosaltres
ara
que no tenien tant
Magí i Ceritjol
moltíssimes gràcies
per acompanyar-los
a vosaltres com sempre
enhorabona
de veritat
perquè al cap i a la fi
és una tasca
que heu fet la gent
que coordineu
però com tu dius també
tothom que hi ha esmerçat
moltes hores
i vosaltres que ens heu ajudat
des del començament
perquè Terrona Ràdio
sempre ha estat col·laborant
i sempre heu col·laborat
en coses
ens ha donat cobertura
és a dir
tots, jo crec que molta gent de Terrona
han fet possible
l'èxit de Terrona
doncs vinga
farem una medalla ben grossa
i a gany ens la penjarem tots alhora
Magí
bona festa romana
gràcies
gràcies
bon festival eh
perdona
bon festival
adeu-siau
bon dia
gràcies