M'escoltes?
Sí, sí.
Perfectament. Doncs mira, si et sembla començo a gravar.
Ja et dic, estem sent gravant, no ho passarem així,
o sigui que després ho editarem i que són qüestions de caràcter molt senzill.
Si et sembla benvenidor, comencem buscant una definició.
Si parlem de macromamífers, sembla obvi que estem parlant de mamífers grans,
però quin tipus de mamífers i com de grans?
Com definiríem a grans trets què és un macromamífers?
Els macromamífers són animals que tenen un pes normalment superior a 5 quilos cap amunt.
Llavors, en aquest grup, són pràcticament tots els mamífers que podem imaginar,
menys els petits, que serien els sossegadors, els conills, etcètera.
Els grans mamífers són tots els altres grups.
Des dels carnívors fins als elefants,
inclouent tot tipus de rumians, de cervos, de bòbits, etcètera,
de porcs, hipopòtams, inoxerons, cavalls,
i, evidentment, els primats, entre els quals hi som nosaltres.
És normal, relativament normal, freqüent,
trobar-se restes d'aquests macromamífers en els jaciments?
Són molt abundants.
Normalment, als jaciments arqueològics es troben restes d'indústries lítiques,
de pedres tallades per als nostres avantpassats,
i, a més a més, es troben restes d'ossos i cetens de grans mamífers,
que són molt evidents i molt espectaculars.
Podem posar l'exemple de l'elefant que s'ha trobat a la boella,
aquí al costat de Tarragona.
Això és un gran mamífer.
Aquests són els més grans que es troben en els jaciments, normalment.
Això podríem dir que és la joia de la corona.
L'investigador, vosaltres, quan aneu a un jaciment,
teniu aspiracions a trobar restes d'animals d'aquest tipus
o no és un objectiu prioritari?
Sí, és un objectiu prioritari perquè són, bàsicament,
a tots els jaciments, o majoritàriament a tots els jaciments.
I al trobar totes aquestes restes de grans mamífers
ens informa molt sobre com es comportaven els nostres avantpassats,
què menjaven.
Ara sí que et sembla aprofundir-me en això,
però abans, al començament, ens has enumerat un munt de possibles
mamífers restes d'animals, d'espècies.
Què és el més freqüent?
Suposo que també varia una miqueta, depèn de la zona.
Normalment, els animals més freqüents que es troben
als jaciments arqueològics són els rumians,
per una banda, que serien bàsicament els bòbits,
els bòbits incluyen les cabres, les ovelles, les vaques,
i tot aquest grup, o el grup dels búfals.
I per altra banda, doncs els cèrvols són molt abundants també,
tot tipus de cèrvols, i especialment els cavalls,
els cavalls també abunden moltíssims.
Són dirim que són els grups més abundants.
Però, quins són els que més es veuen?
Doncs els més grans, que són els elefants,
perquè, per la mesura que tenen les seves restes òssies,
doncs són molt espectaculars i són els que primer es troben.
I després, també, si hi ha nipopòtams, també són molt abundants.
Són molt espectaculars.
Els rinocerons també són molt abundants.
Però, vaja, en el nombre de restes,
normalment ja he dit que són els bòbits,
els cèrvols i els cavalls.
Reprenem si sembla el que havíem deixat abans.
Ens deies, les restes dels macromamífers són importants
perquè ens diuen moltes coses sobre els nostres avantpassats.
Quina són aquestes coses?
Quina informació us poden comportar aquestes restes?
Bé, doncs, per exemple, podríem parlar d'un exemple.
Si trobem hipopòtams,
amb un dècimen arqueològic que vol que siguin trobats hipopòtams,
doncs que hi ha molta aigua.
D'entrada, hi ha molta aigua.
Perquè els hipopòtams només viuen en àrees
on l'aigua és molt abundant i ells es poden viure a dintre.
Primer.
Segon, que hi ha molta aigua i, a més a més,
que el clima és molt benigne,
perquè els hipopòtams no viuen en climes freds.
Llavors, això ho podem...
O sigui, això és l'exemple de l'hipopòtem,
però podríem extrapolar amb moltes altres espècies.
S'informen sobre què menllaven els nostres avantpassats
i com era la climatologia i com era l'ecologia
on ells hi formaven part.
Llavors, quan s'estudia un jaciment,
no només s'estudien les restes humanes
o les restes arqueològiques
referent-se a les indústries lítiques,
sinó que tota la presència de fauna
i d'altres, del polen o d'altres qüestions,
informa moltíssim sobre com era l'ambient
al qual els nostres avantpassats es desenvoluïen.
I com feu el tractament d'aquestes restes?
Com les identifiqueu?
És una feina de laboratori?
Immediatament ja podeu saber
amb quin material esteu treballant?
Bé, d'entrada, treballar amb restes paleontològiques
és molt més complicat, d'entrada,
que treballar amb restes d'indústries lítiques.
Per què? Perquè les pedres es conserven soles,
no necessiten cap tipus de tractament.
Però quan trobem restes paleontològiques,
primer els ossos es desfan.
Llavors, se'ls ha de tractar amb molta cura,
hi ha d'haver-hi un restaurador
que s'encarregui de treure el material
amb les condicions adequades,
i això té un procés molt més complicat
i molt més llarg que quan es troben
les indústries lítiques, per una banda.
O sigui, és molt més car treballar amb bòssos
o treballar amb indústries lítiques, d'entrada.
Després, el procés, una vegada que estan restaurades,
comença l'estudi pròpiament dit
de determinar quines espècies són,
a quines restes hòcies són
i a quines espècies pertanyen.
I després, una vegada que s'ha fet tot això,
hi ha tota la informació ecològica que comporten.
I a més a més, per exemple,
si es troben marques de tall
fetes amb les indústries lítiques,
el qual vol dir que les indústries i la fauna
estan associades
i aquesta associació l'ha produït l'home.
És tot un procés que és molt llarg,
però que, finalment,
les conclusions a les que arriben
quan s'estudia la fauna
aprofundament
són molt més elaborades
que si no hi ha fauna.
Ja per acabar,
deixa'm acabar amb una imatge molt estereotipada,
tu me la desmenteixes o no.
Moltes vegades
es busquen en museus
o imatges de pel·lícules
o imatges que tenim prefixades,
es busca l'escalet
gairebé complet d'aquests grans animals.
Abans parlaves d'hipopòtams o d'elefants.
Això,
quan vosaltres aneu a un jaciment,
realment us trobeu
tot l'escalet sencer,
per exemple,
o només us trobeu parts d'animals?
És difícil conservar
tot l'escalet,
totes les restes,
d'un mamífer d'aquestes característiques?
Mira, és que hi ha una qüestió
que és molt interessant,
aquesta pregunta que m'has fet.
Perquè,
si es troben animals complerts,
vol dir
que la interviució humana és zero.
Què vol dir això?
Per què?
Normalment,
quan estem treballant
en jaciments arqueològics,
la majoria de les restes de fauna
estan destruïdes
o estan fracturades.
Per què?
perquè els homes es menjaven
aquests animals,
doncs,
tallaven els ossos
per buscar el moll,
per menjar-s'ho,
destruïen els crànex
per menjar el cervell,
etcètera.
Llavors,
és molt interessant
que,
com a forma,
augmenta
la informació
arqueològica,
la informació
de l'activitat humana,
disminueix
la informació paleontològica
i viceversa.
Llavors,
de vegades,
sí que es troben animals complerts,
però normalment,
si es troben animals complerts,
vol dir que
no hi ha presència humana.
Normalment, eh?
Doncs,
vaja,
sí, sí,
si l'animal s'ha mort
allà i sencer,
doncs,
i si estan trobant molts,
vol dir que difícilment
hi havia presència humana allà.
En aquest sentit,
és fàcil,
un cop la teva explicació
és fàcil de tot
i té molta lògica.
Benvenido,
moltes gràcies,
doncs,
per fer-nos aquesta explicació.
Ha quedat molt clar,
de veritat,
i, vaja,
això ho amatrem segurament
aquest dilluns,
a veure dos quarts d'una
i, en qualsevol cas,
a través,
suposo que ja dimarts o dimecres,
ja serà penjat a internet
a la web de l'IPES
perquè tothom qui vulgui
s'ho pugui descarregar.
D'acord?
Tinc moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies
per entendre'ns des de Granada.
D'acord?
A reveure.
Adéu-deu.
Adéu-deu-deu.