This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El matí de Tarragona Ràdio.
5 minuts i serà un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
obrint temps, com hem anunciat,
per parlar de qüestions econòmiques en l'àmbit municipal,
qüestions que afecten la butxaca a casa nostra,
a la ciutat de Tarragona.
I ho fem amb el tinent d'alcalde d'Hisenda
de l'Ajuntament de Tarragona, el senyor Pau Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Bon dia.
Li preocupen les dades macroeconòmiques
que s'estan publicant els últims dies,
les últimes setmanes, dades com les últimes dades
referents a l'atur,
les previsions de creixement econòmic a la baixa,
totes aquestes dades li preocupen
i creuen que pot tenir repercussions negatives
també per la ciutat?
Home, són dades molt preocupants,
perquè ja sabeu que l'economia va en cicles
i ens toca un cicle que és el contrari
del que havíem tingut els últims anys.
Nosaltres estàvem creixent a la ciutat
per damunt del 8% a nivell de pressupostos
i això no serà possible.
I això no és bo.
No és bo pel conjunt del país,
però no és bo tampoc per Tarragona,
perquè si es ralentitza l'activitat econòmica,
tothom patirà.
La ciutat i l'Ajuntament està preparat
per fer front en aquest temps de davallada econòmica?
Sí, a veure, Tarragona és una ciutat molt dinàmica,
com heu vist darrerament en estudis que ha presentat
la Cambra de Comerç i alguna patronal,
suporta millor la situació que altres ciutats
i capitals de província.
Tarragona està més preparada i l'impacte és molt menor.
Tot i així, és important.
Encara que la dependència que tenim nosaltres,
segons quins sectors,
el nostre pressupost no és tan gran com altres poblacions.
M'explicaré.
El sector de la construcció està molt tocat.
Aquí tindrem problemes,
tenim problemes a final d'any,
però és un impacte sobre el 2 o el 3% del nostre pressupost,
que és diner, però que no és significatiu
al voltant dels 150 milions que disposem de despesa corrent.
Altres sectors, quan la pèrdua de beneficis,
hi ha un efecte retardant d'aquestes situacions
pel que fa a les finances municipals.
Nosaltres tenim, d'una banda, un ingrés molt important
en funció de l'IBI, que no li afectarà aquesta situació,
tot i que el número d'altes és inferior,
però no li afectarà com a mínim aquest any,
a finals de l'any que ve podria afectar.
I després tenim l'IAE i transferències de l'Estat,
que corresponen a altres tipus d'impostos.
Aquí sí que ho notarem, però tampoc en guany.
Això ho notarem al pressupost del 2009 i del 2010.
Per tant, abans comentava que no era bo, era impossible,
de fet, mantenir uns pressupostos amb un creixement superior al 8%,
com havíem tingut els últims anys.
Encara és aviat, després de l'estiu es començarà a pensar
en els propers pressupostos, però ja té més o menys clar
quines poden ser les línies principals?
Nosaltres, de fet, el que mirem és de no repercutir
en aquesta situació sobre el contribuent.
El que intentarem és, a banda del compliment
de la nostra proposta ja a l'oposició
d'incrementar per sota de l'IPC català les ordenances,
aplicant l'IPC de Tarragona,
que sempre tradicionalment ha estat més baix,
doncs aplicarem un seguit de mesures fiscals
i d'altres tipus per minimitzar l'impacte
a la mesura de la possible,
perquè ja sabeu, com heu dit, que són dades macroeconòmiques
i són coses que fins i tot els estats no poden resoldre.
Imagineu-vos un ajuntament, però tot i així tenim algunes idees.
De cara a l'any vinent i futurs pressupostos,
tots els efectes de la crisi poden impedir que es mantingui
aquell pla d'inversions que s'havia anunciat per a tota la legislatura?
Aquest pla d'inversions pot veure-se afectat?
En principi no, perquè el pla d'inversió té a veure també
amb la nostra capacitat de finançament
i també amb un pla financer que hauríem de preparar
quan acabés el present,
o sigui, l'any que ve l'hauríem de remodelar.
Nosaltres estem amb aquells 92 milions que havíem proposat,
més del 58, de no realitzats d'etapes anteriors,
estem al voltant d'aquests 160 milions d'euros
que jo crec que es podran mantenir
i segurament podem incrementar perquè l'estalvi net
ha sigut millor de l'esperat.
O sigui, amb una política d'austeritat i d'eficiència
amb l'utilització dels recursos públics
sí que es pot arribar al mateix grau d'inversió.
Més encara, en aquestes situacions,
el recomanable és avançar el que es pugui
totes les inversions per dinamitzar el tèxit econòmic.
O sigui, que si podem avançar, també ho avançarem.
Que un dels motors de l'economia sigui l'ens públic.
L'Ajuntament, en aquest cas,
actuaria amb les seves inversions
com un dels motors de l'economia local.
Efectivament, això és el que intentem.
I mirant fórmules de finançament
que no afectin el nostre desenvolupament futur,
perquè la càrrega actual financera ja és important.
Nosaltres estem pagant molts milions d'euros d'interès a l'any
i hem d'anar molt al tanto amb qualsevol variació de tipus
que es pot afectar.
No s'ha previst, per tant, endeutar-se més.
Sí, en principi sí.
A final de legislatura, sí.
A final de legislatura, però a mig segon.
que percentualment hem rebaixat molt la situació anterior.
Nosaltres hem heretat un endeutament
que estava per sobre del 110%,
que era el límit legal, i en complíem.
I nosaltres hem acabat amb un 89,9%, 90%.
O sigui que encara tenim un coixí de creixement en endeutament.
Vostè abans parlava també de les ordenances fiscals,
unes ordenances que suposem que es donaran a conèixer
després de les vacances, a partir del mes de setembre.
Les línies mestres, però, han d'assejar força definides.
Què en podem avançar?
Bàsicament hi ha dos aspectes.
Un és el creixement que es vol implementar
i un altre són les bonificacions fiscals per col·lectius
i per la situació actual.
D'una banda, el creixement nostre, ja dic que és per sota de l'IPC,
per tant serà l'aplicació estricta de Tarragona,
i tenim molta cura a les taxes que més afecten el ciutadà.
D'altra banda, el que són bonificacions fiscals,
sempre s'havia pactat amb aquest Ajuntament
i es continua pactant amb l'oposició
per fer unes mesures que tothom estigui d'acord
i que no vagin canviant després segons el color del govern de torn.
Nosaltres aquí tenim algunes que tindran alguna incidència
i que ja han passat per la comissió de bonificacions
i que estan pràcticament a punt d'implementar-se,
com era la supressió del pagament de la plusvàlua,
en cas de successió,
o l'eliminació de taxes per celebracions de matrimoni civils
segons en algunes condicions,
sobretot si es fa durant la setmana.
La reducció de l'impost de circulació en vehicles de dues rodes,
que ja ho vam posar en marxa l'any passat,
però que incidirem perquè pensem que dona suport a la mobilitat,
al consum i sostenibilitat de combustibles
i també té una incidència relativa amb el que són els ingressos.
Per tant, és molt positiu, té un efecte molt positiu.
També en aquest tema reduirem el temps per vehicles,
per estar excents de pagar les taxes.
En el cas de l'impost de circulació,
en el cas de vehicles de dues rodes,
que ara eren més de 40 anys, ara ho baixarem a 25 anys.
Després tenim també tot el tema que ja havíem començat,
de les targes de residents per les zones blaves,
i també les bonificacions a empreses,
a promotors privats que facin habitatge social.
Amb el tema de l'habitatge,
que és molt preocupant,
la situació que estan patint tant els usuaris i clients
com els promotors,
tenim un seguit de mesures com aquesta,
que és que qualsevol iniciativa de caire privat
per l'habitatge social tingui el mateix tractament,
o similar, o el més a prop que es pugui,
d'una promoció pública d'habitatge social.
Bàsicament, també per facilitar la situació de la gent,
la disponibilitat de liquidesa per pagar els impostos,
si ara teníem, quan algú volia fer un aplaçament,
havia d'avalar-ho,
doncs ara pràcticament quedaran,
només farà falta la fiança personal,
i no necessitarà aval fins a 3.000 euros,
en la qual traurà,
pràcticament tothom ho podrà fer.
Aquestes són una mica el que s'ha tractat
a la Comissió de Bonificacions Fiscals
i la línia que es preveu de cara a les ordenances.
I pel que fa a les taxes, com vostè deia,
la referència serà que estic fet a reunir.
Efectivament.
En les taxes, en totes les taxes.
Bàsicament.
Penseu que hi ha dos temes que s'han de tractar
per la incidència que tenen també.
El tema d'escombraria,
sabeu que l'any passat
el servei s'havia incrementat anteriorment
en un 37,5,
i nosaltres només vam repercutir un 10%.
En la brossa, en guany,
estem ultimant el que era l'estudi
que s'havia engegat
sobre el preu públic per brossa comercial.
Si estigués enllestit,
l'estructura de la taxa seria diferent.
O sigui que els comerços pagarien per l'activitat
i per la generació de residus
més que com es feia ara per mòduls
pràcticament per tothom igual.
O sigui que el creixement de l'import
d'aquesta taxa per l'any que ve
serà diferent a la resta.
Abans, senyor Pérez,
ens ha estat anomenant algunes de les mesures
que formen part d'un paquet
que l'Ajuntament ha posat en marxa,
anunciat,
i que ha posat en marxa algunes
i posarà en marxa en les properes setmanes.
Algunes de caire fiscal,
també per les empreses,
pels comerços.
Pel que fa als ciutadans en general,
s'havien anunciat mesures com, per exemple,
ajudes de lloguer jove
que s'allarguin fins als 35 anys,
la creació d'una targeta
pels autònoms per aparcar en zona blabà.
Pel que fa a aquestes dues mesures
i d'altres pels ciutadans de peu,
per la gran majoria de tarragonins,
ja s'han posat en marxa,
ja s'han concretat?
Bé, sabeu que hi havia diferents àmbits
i aquests de l'atenció i de suport a les famílies
era un dels més importants.
Efectivament,
està treballant-se en el tema de la lloguer jove,
ultimant el nou reglament per la subvenció,
perquè sabeu que hi ha una participació
ara de l'Estat i de la Generalitat en aquest tema.
Per tant, jo crec que pel proper exercici serà viable.
Amb el tema dels autònoms,
també s'havia modificat l'ordenança ja,
però encara no s'havia fet tampoc les condicions.
Hem de definir exactament,
i s'està treballant en això,
el que són aquestes empreses de serveis bàsics
a les que donarem aquesta bonificació.
Penseu que altres com la del transport escolar
també ja s'han posat en marxa,
de manera pilot d'aquests darrers mesos,
però que al setembre comença
i que és molt important per les famílies
que els nens en edat escolar
puguin anar a col·legi amb l'autobús municipal sense cos.
És un tema, pensem, molt important.
El tema de les llars d'infants que estem treballant molt a fons
amb diferents tipus de finançament
perquè es puguin estar en marxa dins de la legislatura,
doncs jo crec que també dona suport,
és una mesura de suport a les famílies.
Amb el tema d'atur, que heu vist com està rebotant,
com torna a haver-hi una situació al voltant del 80%,
que és una situació preocupant,
també amb la situació de l'increment de la població activa.
doncs nosaltres hem triplicat
el que són les polítiques i les despeses
destinades a polítiques actives d'ocupació
i de formació a l'ocupació.
I hem triplicat també l'activitat
amb el Pacte de Sant Escreus,
que és un instrument que es va crear
amb les patronals i sindicats
per foment de l'ocupació.
Jo crec que aquestes tindran incidència
i d'alguna manera treballem en la línia
que estan treballant les altres administracions.
Bussiara es mantava aquests col·lectius.
De fet, crec que ha obert,
ha mantingut una ronda de contactes
amb els agents socials, amb sindicats, patronats
i d'altres col·lectius
per valorar precisament la situació econòmica general
i aquestes propostes d'estalvi
que s'estan duent en marxa.
Quina impressió n'ha obtingut
d'aquesta ronda de contactes?
Jo el que volia és modificar una mica
la proposta que havíem fet sempre
de pressupostos participatius
que no fossin, com hem fet altres anys,
una mera enquesta a entitats,
que tot i que estem oberts a rebre també,
com altres anys,
totes les propostes i iniciatives
que ens vulguin donar,
però el que hem volgut és,
amb aquests agents econòmics
amb els quals dia a dia estem discutint
les línies de treball per la ciutat,
hem volgut tenir uns contactes puntuals
sobre la situació econòmica actual
i sobre com veuen ells el pressupost de l'any que ve.
O sigui, aquí la rebuda ha sigut molt bona
perquè hem vist aquest interès nostre
de participar en les seves decisions
i de fer els partícips de les nostres.
Els vam dir que abans que estiguin ingestides
les ordenances podien rebre també més informació d'ells.
Els vam presentar totes aquestes mesures.
Ja he dit que hem parlat amb comissions obreres,
amb l'UGT, hem parlat amb CEPTA,
hem parlat amb patronals sectorials
com de promotors i com transportistes.
M'han quedat dos o tres visites.
Hem estat en la cambra de comerç també
i m'hi quedaria pràcticament pímic
per tancar una mica el cicle de converses.
Aquests col·lectius aproven la política fiscal
que es du a terme des de l'Ajuntament?
Bueno, en principi, a veure, aproven.
Estan agraïts de la consulta i volen recomanar accions.
Ells aproven les mesures d'austeritat,
les de contenció de la despesa,
les de no increment per sobre l'IPC,
però bàsicament ara mateix en la situació que estem
el que traslladen és la seva preocupació
per la situació econòmica.
Per tant, ja dic, més que demanar-los aprovació,
el que es tractava és de demanar-los participació
i això és el que estem aconseguint.
Hem dedicat uns minuts a analitzar la situació econòmica global
i les seves repercussions en l'àmbit local,
però deixi'm, senyor Pérez, per acabar aquesta entrevista,
preguntar-li sobre dues qüestions
en les quals la seva àrea, l'àrea de disdenda,
també hi participa.
Una és la del Fortí de la Reina.
Fa uns dies coneixíem que l'Ajuntament
ha signat ja el contracte per desmuntar el restaurant
amb l'empresa Recop Restauraciones.
A partir d'aquí, quins tràmits,
quin procés se seguirà?
No, aquí bàsicament és l'execució de l'obra.
Penseu que nosaltres en contractació
hem volgut també donar un impuls important
a tota la tramitació.
Hem agrupat tant contractació d'obres i serveis
com a compres i subvencions.
Hem creat el que és un nou servei
amb categoria de servei,
que és més important que les seccions que vivíem fins ara.
I el que estem lluitant és per reduir la tramitació.
Per tant, ara mateix estem al voltant
entre 160 i 190 dies
per tramitar segons el tipus de concurs
o de subhasta.
I això és molt i molt llarg.
Però aquí, en el cas del Fortí,
igual que ahir vam anunciar la brigada ràpida,
un cop està signat el contracte,
és que ja s'ha adjudicat, és que ha passat per tot.
I ara la pilota està en mans de la direcció d'obra
i l'executora, que és la constructora.
En aquest cas, jo crec que fent les preparacions prèvies,
doncs directament, com s'ha comentat al setembre,
estaran acondicionant allò.
Per tant, l'inici de les obres d'enderrocament
és imminent en aquest sentit.
Però depèn ja...
Com nosaltres deiem, com diu,
el contracte és de consolidació i recuperació del Fortí.
i la terminologia, doncs, segons com la veu cadascú.
Li pregunto també sobre el pàrquing de Jaume I.
Estem pendents del resultat d'aquest estudi de viabilitat del pàrquing.
Aquest estudi, que recordin els oients,
ha de confirmar exactament quin és l'estat de l'aparcament
i quin pot ser, finalment, l'ús que se'n destini en un futur.
Les últimes previsions anunciaven
que aquest estudi podria ingestir ara, precisament a finals de juliol.
No sé si ja tenen algunes primeres dades.
Jo crec que tindrem notícies de seguida.
Jo crec que la presidenta, l'OLERA i l'alcalde
tenen alguna informació i estan acabant de perfilar
tota la documentació que ha generat aquest estudi,
que era més gran i més important del que semblava en principi.
Però jo crec que és qüestió de dies.
Són optimistes en relació al resultat d'aquest estudi?
Jo, la meva visió és purament econòmica i no ho soc,
perquè hem agrupat les deutes per possibilitar la vida del pàrquing independent
del boni anterior i hem hagut de fer un crèdit a llarg termini de 18 milions d'euros.
Això ens costarà un milió d'euros a l'any durant els propers 30 anys.
Per tant, optimista jo no puc ser.
Una altra cosa és si hi haurà o no equipament, si funcionarà finalment i de quin tipus serà.
Això jo no vull entrar perquè tampoc tinc la viabilitat de l'equipament.
Però el que ja està fet sí que serà complicat.
Doncs estarem pendents de com queda l'equació econòmica del pàrquing de Jaume I
i de finalment quina serà la seva viabilitat.
Senyor Pau Pérez, tenen d'alcalde d'Hisenda, ho deixem aquí.
Moltes gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio
i bones vacances perquè crec que s'agafa uns dies de descans de manera imminent.
Gràcies a vosaltres, sí, efectivament ja pràcticament a partir de demà ja estaré fora.
Doncs ens retrobem per Sant Magí. Bones vacances, bon dia.
Gràcies.