Ho hem comentat en el sumari, primera hora del matí,
ho hem recordat fa uns instants, la setmana passada,
el conseller de Política Territorial i Obres Públiques,
Joaquim Nadal, va aprovar inicialment
el pla territorial del Camp de Tarragona.
Aquest projecte és l'instrument bàsic
que ha de garantir el desenvolupament urbanístic,
ordenat, sostenible i eficient del territori.
És un document molt important que, per tant,
marca les línies mestres del creixement
en molts àmbits de la nostra zona,
del nostre territori, del Camp de Tarragona.
Marca, per exemple, el creixement urbanístic,
marca també el creixement i la planificació
de l'àmbit dels ferrocarrils,
la planificació en l'àmbit de les carreteres
i moltes altres qüestions.
Qüestions que volem repassar avui
amb el director dels Serveis Territorials
de Política Territorial i Obres Públiques,
el PETO, el senyor Joaquim Margalef.
Senyor Margalef, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Fa uns instants, ara, tot just feia
amb una petita introducció,
però com podríem explicar
de manera didàctica
als oients que no s'han avasat
en aquestes qüestions cècniques
què és el pla territorial del Camp de Tarragona
i per què és tan important aquest document?
Hi haurien dues coses.
Primer, potser, amb la pregunta que em fa,
explicar què és un pla territorial
i després veure el procés de tramitació
que hi ha hagut fins ara.
Un pla territorial és intentar
determinar l'ordenació d'un territori,
veure les possibilitats de creixement
a llarg termini d'aquest territori,
dotar-lo dels espais necessaris
per poder, diguem-li,
preservar el paisatge,
per poder preservar
una sèrie d'equilibris naturals
que es donen el mateix,
veure el creixement de les ciutats,
veure per on tenen que passen les infraestructures
i tot això,
en base a aquest ordenament,
garantir que els desenvolupaments
que es puguin donar urbanístics
i d'infraestructures
als diversos municipis
o als diversos entorns
tinguin com a marc de referència
aquest pla més ampli
que per això es diu pla territorial.
Aquest pla es va iniciar
amb el seu procés de participació,
el que diríem un avant,
ara fa un any.
Aleshores,
el setembre de l'any passat
hi va haver una difusió
molt àmplia del mateix
a través dels consells d'alcaldes
dels diferents consells comarcals.
Es va recollir
un període de participació
de tres mesos,
es van aportar
més de 200 sugerències
i amb totes aquestes sugerències
i el document inicial
que es van fer
els serveis tècnics
de política territorial
i obres públiques,
el Departament de Planejament,
es va determinar
les possibilitats
amb aquesta participació
d'establir una sèrie
de criteris,
jo diria,
diferencials
de manera puntual
en quant a filosofia
del que havia estat
abans d'ara fa un any.
A partir de la inserció
de totes aquestes referències
i de tot aquest procés
de participació,
molts d'ells,
diguem-li,
de caràcter municipal,
altres de caràcter supermunicipal,
altres d'entitats,
el procés de participació
va ser molt ampli,
entitats socioeconòmiques,
polítiques,
també alguns particulars.
Aleshores,
amb aquest englob dintre
d'un document
amb aquesta possible
integració
de la majoria
de suggerències
que ens vam fer,
aleshores surt
aquest document
que és l'inicial.
L'inicial vol dir
que ja és un marc
de referència estable,
que ja s'inicia
un procés administratiu
i a partir d'aquí
hi ha un procés
d'informació
del públic de tres mesos
que aleshores
si fins ara
era un procés
de participació
ara ja és un procés
d'al·legacions.
És a dir,
que administrativament
i formalment
es respondran
a aquestes al·legacions
que es facin
amb aquest període
de tres mesos.
La idea és
poder-lo tenir
estant
aquest procés
d'al·legacions
a finals d'octubre
i a final del primer trimestre
de l'any que ve
poder fer la provisional
i a veure
si abans de l'estiu
que ve
puguem tenir
ja la definitiva.
Doncs a veure
si d'aquí a un any
si es compleix
aquest timing
que vostè ens ha explicat
podem tenir
l'aprovació definitiva
d'aquest document.
Centrem-nos
en el document
que tenim ara mateix
damunt de la taula.
Li proposo,
senyor Margalef,
començar a parlar
d'infraestructures
concretament
per l'àmbit
del ferrocarril.
Parlem d'aquí uns instants
de l'estació
de Tarragona,
de quins ferrocarrils,
de quin tipus
tindrem
a la ciutat de Tarragona
però abans
segurament seria important
explicar
la creació
d'una nova estació
una estació central
a la zona
de l'aeroport
de Reus.
Quina és la importància
d'aquesta estació
i quines línies
de ferrocarril
hi passaran?
Hi ha
el que feia referència
abans
és la diferència
entre l'Avant
i el document inicial.
L'Avant
plantejava
una gran estació central
que fos
la interconexió
diguem-li
de tots els serveis
de ferrocarril
de la zona
al nucli
de Vilaseca,
al nord de Vilaseca.
Aquest
document actual
de provació inicial
desplaça
aquesta estació
a 5 km
i la posa
al sud
de l'aeroport.
S'anomena
l'estació central
del camp.
La problemàtica
sempre ha estat
en quant a les connexions
de ferrocarril
dintre d'aquesta àrea
que ens trobem
amb dos amples
de vies diferents
amb unes vies
amb preferència
de transport
de mercaderies
uns altres
de passatgers
a vegades
hi ha interconexions
amb el sistema
ferroviari
un desplaçament
de la via
costanera
per
l'interior
aleshores
un espai
d'utilització
possible
també
per a infraestructures
de comunicació
d'aquesta via
costanera
i tot això
se li hauria
que donar
una certa coherència
que hi hagués
una estació
on coincidissin
tots aquests
amples de vies
diferents
i a tot aquest
diferent
de funcionalitat
que tenen
la mobilitat
per ferrocarril
inclús les diverses
estacions
aquí
a la connexió
central del camp.
En aquesta estació
central de l'aeroport
de Reus
per tant
hi confluiran
aquestes línies
i serà
un macrointercanviador
si em permet
l'expressió
quines línies
a ferrocarril
quines tipologies
coincidiran
en l'estació
central
de l'aeroport
de Reus
En principi
les vies
d'ample ibèric
les vies
d'UIC
UIC
UIC és l'ample
internacional
i després
també la possibilitat
si s'adopta
definitivament
el sistema
d'un tramvia
el Transcamp
també
tindrà
funcionalitat
d'arribada
amb aquesta
estació
Perquè els oients
que no estan
del tot
abasats
amb aquesta terminologia
s'acabint de situar
per tant
des de l'estació
central
de l'aeroport
de Reus
cap on podrem anar
podrem agafar
l'AVE
per exemple?
Sí
a veure
podrem agafar
hi ha una
possibilitat
aquí hi ha dues coses
per poder agafar l'AVE
primera
que li posis la via
i després
que un operador
hi vulgui anar
en principi
està previst
que la connexió
entre
l'estació
central
del CAM
i l'estació
de Perefor
es pugui fer
amb els dos
amples de via
quan hi hagi
realment
un nou traçat
d'alta velocitat
València-Barcelona
o València-Tarragona
o Castelló-Tarragona
aleshores
si és amb ample
de via internacional
realment
amb aquesta estació
hi haurà
aquest canvi
de via
per l'ample
de via internacional
i aleshores
serà la mateixa
via
que per fort
de totes maneres
ja sigui
per línia convencional
o per línia
d'alta velocitat
si para
un AVE
l'estació central
del camp
perquè l'operador
creu o porto
hi podrà arribar
i s'hi podria anar-hi
aleshores
aquesta estació central
del camp
distribueix
tot el trànsit
de rodalies
el trànsit
d'alta velocitat
principalment
jo diria
torno a repetir
la idea
de l'operador
però sí que ofereix
la possibilitat
del que actualment
anomenem avant
per poder fer
diguem-li
aquesta alta velocitat
més de proximitat
ja sigui amb Saragossa
o sigui amb Barcelona
són aquests
els regionals
d'alta velocitat
com se'ls anomenen
aleshores
és possible
a partir
si ens imaginem
el que passa
no ens ho imaginem
això de seguida
ni molt menys
perquè hi ha un procés
de maduració
de moment
s'han dissenyat
les possibilitats de pas
amb la seva provació inicial
és evident
que la realització
del projecte
i la seva execució
portarà un temps
molt més llarg
però
ens podem imaginar
que en aquests moments
un avant pot baixar
de Lleida
pot anar a l'estació
central del camp
i pot agafar
els viatgers
a l'estació
central del camp
i pot continuar
cap a Barcelona
un avant
a Barcelona
a Madrid
en aquests moments
difícilment
sí que ho podria fer
però difícilment
et farà
entre l'estació
central del camp
sinó que
es quedaria perfectament
a per a fort
la secuïta
i llavors
continuaria cap a Madrid
o sigui
és aquesta
fins al punt
de la funcionalitat
estan dues estacions
amb possibilitats
d'alta velocitat
a 5 km
i ho portarà
la mateixa dinàmica
dels propis operadors
la mateixa dinàmica
del creixement funcional
al seu entorn
quina és
les preferències
d'actuació
d'una o de l'altra
parlava
parlava
vostè abans
del tramcamp
és un projecte
del qual
se n'ha parlat molt
en el pla
territorial
en el document
que tenim ara mateix
damunt de la taula
què se'n diu
del tramcamp
es marca un traçat
i al mateix temps
fa referència
que en aquests moments
s'està fent un estudi
per part de
transports
de la direcció general
de transports
l'estava
la contractat
GISA
per veure
la funcionalitat
la mobilitat
i quina és
diguem-li
l'utilització
més idònea
de la plataforma
on realment
hi pot haver
aquest sistema
de comunicació
ja sigui un tramvia
un tram lleuger
ja sigui
altres sistemes
el traçat
que tenen previst
vostès
actualment
el traçat
que tenim nosaltres
previst actualment
aquest
significaria
l'ús
de
la via actual
de la franja
costanera
que deix
que deix
lliure
el traçat
per la via
de l'interior
aleshores
arribaria
fins
a Vilaseca
arribaria
fins
a
la
Canonja
vindria
per la
420
fins a
l'estació
central
de Tarragona
hi hauria
una opció
per les
gavarres
per anar
amb aquesta
estació
central
del camp
continuaria
aquesta
estació
central
del camp
cap a
Reus
des de
Vilaseca
continuaria
cap a
Reus
i aleshores
queda marcat
l'entorn
de Reus
fer un traçat
més urbà
i l'entorn
de Tarragona
fer un traçat
més urbà
amb una opció
que també
s'assenyala
a l'entorn
de Tarragona
amb aquesta possibilitat
de fer un
més urbà
d'arribar
fins a
Sant Pareix
Aquestes són
les grans
línies
de previsió
de la planificació
d'aquest sistema
viari
Una altra
de les ocasions
que vostè ha comentat
ara és la previsió
de desplaçar
la línia
ferrocarril
convencional
que tenim ara
la línia
de la costa
desplaçar-la
cap a
l'interior
Això
pel que fa referència
a la que ve de València
és una opció
que ja està
ejecutant
el 2012
sembla que ja
funcionarà
amb l'estació
central del camp
l'estació al sud
de l'aeroport
i en el cas
de Tarragona
hi ha l'opció
de
plantejar
un desviament
de la franja
costanera
entrant
per
Terrascavades
amb la possibilitat
d'una estació
una al centre
de Tarragona
al voltant
de l'estació
de la plaça
Imperial Tàrraco
aleshores continuar
amb la primera fase
tot això subterrani
amb la primera fase
baixar
per l'amnestat
actualment
Campsa
pel costat
del riu
per empalmar
diguem-li
amb la via
de Tarragona
cap a València
i cap a
eh perdó
cap a València
cap a Vilaseca
per tant
la nova estació
de ferrocarril
de Tarragona
es desplaça
es desplaça
i la situaríem
de prop
geogràficament
ben a prop
d'on som ara
dels estudis
de l'avinguda Roma
a la zona
de la plaça
Imperial Tàrraco
tot i que encara
no s'ha concretat
no s'ha concretat
evidentment
no s'ha concretat
aquesta opció
ben lligada també
amb la previsió
de disposar
de la façana marítima
a la ciutat
de Tarragona
la façana marítima
es podia plantejar
amb dues opcions
una era soterrar
el tren
i utilitzar
la façana marítima
o sigui
que passés
per allà
on passava actualment
i l'altra era
utilitzar
la façana marítima
també amb els mateixos
usos
d'esbarjo
i també
residencials
i d'activitats
que es podia planejar
fa un temps
però
desviar
la via
diguem-li
per l'interior
de la ciutat
parlem
si li sembla
de carreteres
senyor Margalef
si parlem de carreteres
vostès utilitzen molt
el concepte
d'anelles
parlant de
fins i tot
de tres anelles
diferents
com les situaríem
aquestes anelles
aquestes anelles
les podríem situar
una connexió
seria
l'actual
l'autovia
A4
és l'A4
l'antiga nacional
340
és a dir
que anés
pel costat
de l'autopista
per l'autopista
de peatge
per l'AP7
pel nord
de l'autopista
de peatge
això també
des de Vilaseca
fins a Torre d'en Barra
la segona anella
seria
connectar
pel nord
de Reus
i
arribar
des de Reus
també
a l'estació
del Camp
i anar
cap a Torre d'en Barra
passant
per la carretera
de Constantí
i l'altra anella
seria
la C14
fins al Cuber
s'està
en aquests moments
fent l'estudi
per intentar
connectar
la C14
des del Cuber
fins a
Valls
baixant
una mica més
del que prevé
bé
l'abans
pel sud de Valls
i aleshores
empalmar
amb la C51
fins al Vendrell
aquesta seria
la tercera anella
que lligaria
el camp
diguem-li
amb tres
anelles
com vostè deia
millores
per tant
importants
en el terreny
de les comunicacions
si ens centrem
en la primera anella
una de les apostes
d'aquest pla territorial
és convertir
com de fet
ja s'havia anunciat
la T11
l'autovia de Tarragona Reus
en una gran avinguda
metropolitana
on s'hi concentrin
serveis de transport
d'infraestructures
és així?
és la previsió
que determina el pla
pensem una cosa
també
que el pla territorial
no qualifica sol
ordena sol
però no el qualifica
és un mateix important
qualifica sol
vol dir que el pla
no diu on es pot construir
ni on no es pot construir
diu unes zones
de protecció
és tot el sol
urbanitzable
que protegeix
però no es posa
sinó només diu
que les ciutats
han de tenir
un creixement adequat
aleshores
la idea és
la connexió
la sortida de Tarragona
fins a aquesta
estació central
convertir-la
en una gran via urbana
aquesta és
els plantejaments
que té
el pla
territorial
amb la seva proposta
inicial
hem parlat
de ferrocarrils
hem parlat
de carreteres
són segurament
els aspectes
que més es destaquen
normalment
quan parlem
del pla territorial
els que acabaran
més atenció mediàtica
fins i tot
però aquest document
és un document
accents
i que contempla
molts altres àmbits
quins altres àmbits
queden recollits
dins del pla territorial
primer
el pla territorial
hi ha
al mateix temps
que s'està fent
el pla territorial
s'entregarà
ara
per aquesta
proposió inicial
als ajuntaments
tres documents
un el document
del pla territorial
l'altre
la carta
del peixatge
i l'altre
un abans
del pla director
urbanístic
del nucli central
del camp de Tarragona
que correspon
a 22 municipis
al mateix temps
el pla territorial
preveu
aquest pla director
urbanístic
de l'àmbit central
un pla director
urbanístic
per al desenvolupament
d'infraestructures
viàries
ferroviàries
i logístiques
al Baix Penedès
i el pla director
urbanístic
de les àrees
residencials
estratègiques
del camp de Tarragona
són actuacions
que s'engloben
dintre
del pla territorial
i són actuacions
que ja porten
un temps
treballant-se
dintre
de PTOP
per altra part
hi ha tres grans marcs
al pla territorial
un són els espais oberts
un altre és el sistema
d'assentaments urbans
i l'altre
que és el que hem vist
aquí bastant extensament
ara
les infraestructures
de mobilitat
quan parlem d'espais oberts
doncs a què ens referim?
ens referim
a tot el sol
que es considera
no urbanitzable
és a dir
aquell que en aquests moments
els municipis
no tenen
predestinat
a urbanitzar
o sigui
és el 80-85%
del sol
que existeix
dintre del camp de Tarragona
d'aquest sol
n'hi ha
de diversos tipus
n'hi ha un
de protecció especial
un altre
de protecció territorial
i un altre
de protecció preventiva
aquest de protecció especial
és un sol
jo diria
molt protegit
perquè correspon
a zones
de part natural
a zones pein
a zones penin
a l'altre
de protecció territorial
són
per diferents
consideracions
i amb aquest
s'està dient
als municipis
no el podeu ocupar
perquè corresponen
amb un interès
estratègic
superior
diguem-li
a les motivacions
municipals
n'hi ha
diversos
per raó
de risc
o d'afectacions
per exemple
la zona propera
a l'aeroport de Reus
el complex petroquímic
del nord
els voltants
de les centrals
nuclears
de Vandellós
per raó
d'especials
d'interès estratègic
per marcar
possibles
corredors
en un futur
o deixar uns espais
preservats
per possibles
actuacions
que es puguin
determinar
diguem-li
que ara
és difícil
de preveure
com a projecte
però que cap
potser dintre
de perspectives
de creixement
marcar en el futur
en aquesta àrea
també per raons
d'interès agrari
o peixagístic
abans
li comentava
que hi havia
la carta
de la peixatge
la voluntat
del pla
és que tots
aquests sols
de protecció
tinguin
una identificació
peixagística
d'acord
amb la tradició
i acceptant
els canvis
que pot proposar
la modernitat
però sobretot
molt lligats
amb aquest aspecte
tradicional
dels entorns
un altre
també per la preservació
de corredors
d'infraestructura
és a dir
si anem a mirar
aquí
a la conosmació central
ens trobem
ja
en aquests moments
amb problemes
de pas
problemes de pas
de les vies
d'infraestructures
per les aglomeracions
urbanes
que hi ha
el rest
del territori
aquestes previsions
per a infraestructures
amb un pla
territorial
les tenen
que determinar
perquè
en un moment
determinat
en un futur
pensem que aquest pla
s'ordena
fins al 2026
aleshores
puguin haver-hi
noves necessitats
ja sigui
de ferrocarril
noves necessitats
de carreteres
i ens podem trobar
amb la problemàtica
que no hi hagi
el corredor previst
també hi ha
un sol de protecció
preventiva
que aquests sols
de protecció
preventiva
serien
diguem-li
la resta
de sols
dintre
d'aquestos
de protecció
especial
amb el sentit
que serien
els propis
ajuntaments
d'aquestos
espais oberts
els propis
ajuntaments
que podrien
determinar
què fan
amb aquestes
àrees
dintre del
seu creixement
urbà
per altra part
això pel que fa
als espais
oberts
i pel que fa
als assentaments
urbans
aquí
ve complementat
amb l'aspecte
dels espais
oberts
l'estava comentant
que hi ha
un espai
dintre
dels espais
oberts
que és aquest sol
de protecció
preventiva
que els ajuntaments
aquí
tenen la potestat
dintre del seu pom
d'adaptar-los
ja sigui
per activitats
residencials
per activitats
d'actuació
urbanística
amb el sentit
de
de polígons
industrials
o de plataformes
de producció
en general
i aleshores
el que es determina
el planejament
és
fins a on
poden créixer
els nuclis
urbans
i determinen
tres possibilitats
de creixement
un creixement
potenciat
es considera
que hi ha
que haver
els nuclis
que hi ha
que créixer
el màxim
que puguin
per la simple
raó
que això
ens avarata
la mobilitat
ens avarata
també
l'utilització
del servei
en el sentit
que hi ha
les masses
crítiques
adequades
per altra part
altres nuclis
amb un creixement
mitjà o moderat
que juguen
una funcionalitat
diguem-li
dintre d'un entorn
proper
poden ser
alguns nucles
comarcals
notoris
i uns altres
de millora
i complexió
aleshores
amb aquests
de creixement
els de millora
i complexió
es determina
que no tenen
que créixer
massa més
sinó
que tenen
millorar
la seva
estructura
del nucli
i tenen
que agafar
aquesta complexió
omplint els espais
buits
els de creixement
potenciat
poden créixer
d'acord
amb el seu pont
aquí n'hi haurien
pocs
concretament
n'hi ha
Tarragona
en Reus
com a essencials
també per la franja
costanera
que en Vilasol
i Vilaseca
i algunes
capitals
comarcals
i els nucles
de l'interior
i Santa Coloma
de Caral
i creixement
mitjà moderat
a la normativa
del pla
i ja
s'estableix
una
diguem-li
una casuística
en funció
que poden créixer
en funció
del que
aquests moments
tenen consolidat
i aquí
es determina
entre un 30
i un 50%
de creixement
en funció
del que
aquests moments
tenen consolidat
aleshores
en funció
de tot això
aquesta estructura
d'assentaments urbans
et marca
una composició
una ordenació
del territori
complementat
amb tots
aquests espais
lliures
que determina
els espais
oberts
que determina
el pla territorial
i aleshores
aquestes
benes
o aquestes
nervis
que són
les infraestructures
de comunicació
per unir
entre ells
es busca
per tant
una planificació
i una harmonització
en certa manera
de cara als propers 20 anys
a la zona
del Camp de Tarragona
senyor Marc Galef
gairebé
no tenim temps
per més
per més
només una última
qüestió
abans
abans
que s'ha plantejat
de l'àrea
i que jo
li estava explicant
l'estava explicant
ara últimament
ara
que si assenyalem
un traçat
diferent
d'una cosa
de l'altra
que si un municipi
a contra de tenir
un tipus de creixement
que tenen l'altre
jo diria que això
és perfectament
considerable
dintre
de l'estructura global
del pla
i això no el tindria
que modificar
amb aquest aspecte
de la filosofia
de planejament
que es porta
des del seu abans
i que ha estat
molt ben assumit
jo diria
per les sis comarques
del Camp de Tarragona
doncs veurem
com es desenvolupa
aquest període
de delegacions
i abans
la ciutat
del 2009
que era el termini
amb el qual
abans estàvem especulant
doncs es pugui
finalment concretar
senyor Joaquim Margalef
director territorial
del PETO
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
per haver-nos ajudat
crec que de manera força útil
explicar de manera planera
una qüestió tan complexa
com és el plat
territorial
i de ben segur
que tindrem noves oportunitats
per comentar aquest
i d'altres aspectes
moltes gràcies
i si s'entès
em dono per molt satisfet
gràcies
a reveure
molt bon dia
a reveure