Ara si obrim la ràdio de les festes, d'aquí uns instants ensatarem temps de concurs,
però com cada dia ens agrada conèixer la veu d'una persona que ha tingut una llarga trajectòria en les festes de la ciutat
i de fet ha estat reconeguda per aquest motiu, un perpetuador.
De fet avui tenim l'oportunitat de parlar amb la primera persona que va ser anomenada perpetuadora.
Va ser l'any 1990 quan en Pere Arroca rebia aquest reconeixement.
En Pere Arroca el podem saludar telefònicament, ara en directe.
Pere Arroca, què tal? Bon dia.
Molt bé.
Què tal? Com va tot?
Sí, mira, ja he fet.
Gràcies per atendre en directe els micròfons de Tarragona Ràdio.
Ja.
Com recorda vostè aquells fets l'any 1990 quan vostè li van explicar que seria perpetuador?
Què li van explicar exactament?
Ui, això el Jordi Bertran se'm va cuidar de tot això.
Que ja estava a l'Ajuntament a les festes.
Per això que van confiar en mi.
sobre això.
A vostè li van dir, escolti'm, crearem una nova figura.
Quan li van dir que vostè seria perpetuador, com li ho van explicar?
Ho van dir de cop.
Allà, quan jo estava allà a l'esbart i vam quedar,
doncs diu, el Pere es va... va de perpetuar totes les festes en guany.
I li diu, doncs està bé, anirem.
Vostè li va fer il·lusió?
Sí.
Això sempre fa il·lusió.
Quan va començar vostè amb l'esbart, senyor Pere Roca?
Ui, amb l'esbart jo vaig començar, que vam formar el ball de bastons de l'esbart.
El 74 vam començar els ensajos i el 75 vam fer la primera sortida de la Rambla.
Que feien sardanes i a la mitja del descans feien una miqueta de ball diferent.
I vaig fer el ball de bastons.
Però de llavors, fins ara, no fins ara, 22 anys, i està amb ells.
Com recorda aquells primers anys de les festes de Santa Tecla?
Ai, els primers anys?
Bé, bé, perquè tenies molta feina amb els nois i noies que hi vien.
Però ho portaves molt bé.
Feina de quin tipus?
Què és el que més li preocupava quan s'acostava a Santa Tecla?
El que més me preocupava, que no marxés ningú.
Que no marxés ningú, efectivament.
Tenir-los tot a tothom controlat.
Tot com el ramat.
I la gent li feia cas o no?
Sí, sí, amb això sí.
Perquè la gent que tenia, per fortuna, educats.
Educats i creients.
Que eren-ho tot.
Aquests dies hem tingut l'oportunitat de parlar amb altres per Pato 2.
gent que també han estat molts anys vinculats a les festes i ens han comentat també la seva visió sobre l'evolució que han viscut les festes al llarg d'aquests últims anys.
Vostè com ha viscut aquesta proliferació, que les festes hagin crescut tant en nombre de participació, la creació de nous grups, el seguici popular personalment?
Vostè com ha viscut tot aquest procés?
Amb alegria.
perquè és una cosa molt maca, per Tarragona, que ja li convé.
Que hi hagi una bona animació i que vagi bé tot.
De tots els actes de les festes de Santa Tecla, senyor Roca, quin li agrada més? Quin és el que espera amb més emoció?
El castell.
Els castells?
Bé, els castells... Bé, escolta, que jo era petitet, jo vaig anar de xereta a l'engollavella, quan hi havia el pomerol...
Vostè hi havia estat casteller, doncs?
Sí. Jo també hi vaig anar de xereta i vaig baixar les escales dues vegades.
Havia baixat també el pilar de quatre caminant, vostè?
Sí, però llavors només arribava amb els quatre cantons.
I llavors el baixaven o el pilar feia llenya?
No, no, es plegava.
Es plegava, ja no arribava més.
Ja no continuava.
No és com avui en dia. Vostè, per tant, avui en dia encara va veure les actuacions castelleres?
Sí, sí. I ara ja espero el mes que ve.
El concurs?
El concurs.
Com veu, per cert, la situació castellera amb els xiquets i la colla jove? No sé si vostè simpatitza per alguna de les dues agrupacions.
Bueno, no ho sé, però jo veig que estan bastant forts.
Bastant forts són dues.
Sí, sí, sí.
En els temps que vostè feia castells, això de fer castells de nou era impensable, no?
Ui, ni pensar més d'això.
Una bogeria, suposo.
Sí.
Avui en dia estem a menys d'una setmana perquè arrenquin les festes.
Sí.
El Pere Rocabosser ja ens ha comentat que espera amb especial il·lusió l'arribada de les diades castelleres del 14, del 23, del 24.
Més endavant, fora de les festes hi ha el concurs.
Quins altres actes té previst veure en guany de les festes de Santa Tecla?
Sí, clar.
Allà, com que les capes no t'acompanyen molt, doncs el que hi hagi més a prop, perquè per anar més a lluny ja no.
L'únic que vaig és anar a la Caternal i baixar. Tot això, i els músics i tot això.
L'entrada de músics i...
I anar als castells també.
I els actes de la cercavila i del seguici popular.
Sí, sí, això sí.
Per cert, ja per acabar, senyor Roca, vostè va ser el primer perpetuador l'any 1990.
Des d'aleshores molts col·legues, molts teclers, molts festers, l'han succeït en aquest càrrec.
Quina valoració en fa de totes les persones que han estat nomenades com a perpetuadors
des del 1990 fins al 2008, a l'actualitat?
Com vol dir?
Què li sembla a les persones que han estat nomenades perpetuadores en tots aquests anys?
Creu que són mereixedores també del càrrec?
Sí, sí.
Sí, perquè són joves, són més joves i tenen més a ballar i a saltar i a disposar.
No?
Perquè a vegades tenen les reunions que nosaltres llavors no estaríem.
allà.
Senyor Pere Roca, perpetuador de l'any 1990, gràcies per atendre'ns avui en directe als micròfons de Tarragona Ràdio.
Felicitats per aquests 84 anys tan ben portats i a veure si ens veiem aquests dies per les diades castelleres, d'acord?
Home, si ens coneixem, sí.
Doncs de ben segur i en parlarem. Senyor Roca, una abraçada.
A veure, bon dia.
Déu-n'hi-do, eh?
Enseneta, aquest senyor als anys 30, als anys 40, en les primeres colles castelleres de Tarragona,
des d'aleshores ja vinculat a les festes durant molts anys de les bars Santa Tecla,
com a bastonet tota una institució en les festes de Santa Tecla amb Pere Roca Garcia
i per aquests motius va rebre el reconeixement de Parpató de l'any 1990.
Avui hem tingut l'oportunitat de parlar amb ell en directe.
Fem una mínima pausa per la publicitat i ara sí, ara obrim concurs.