Passen gairebé quatre minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
tancant ja en aquest divendres, aquesta setmana post-electoral,
després dels comissis el passat diumenge,
una setmana en què amb diferents protagonistes
hem anat analitzant i comentant el mapa polític
que ens han deixat les eleccions i les conseqüències
que han tingut en algunes formacions polítiques.
Un tema també, el panorama post-electoral
que hem comentat àmpliament al llarg de pràcticament
tota la setmana en el temps de la tertúlia.
Però avui volem comentar l'actualitat i la situació interna
d'Esquerra Republicana després de les eleccions
i per això hem convidat el president regional
d'aquesta formació política al camp de Tarragona
i el que ha estat cap de llista en aquestes eleccions
per la demarcació, el senyor Lluís Aragonès.
Senyor Aragonès, bon dia.
Hola, bon dia.
Permetim començar a nivell personal, vostè era el cap de llista,
aspirava a ser diputat, els resultats no van ser afavorables,
s'ha quedat d'alguna manera amb la mel al javis
de poder anar al Congrés personalment
i després de cinc dies de les eleccions
com ho ha portat, ja ho ha paït, com es troba personalment?
Home, em trobo millor que el diumenge al vespre,
això està clar, perquè realment és una situació d'aquelles
que no ens l'esperàvem i nosaltres estàvem convençuts
que l'acte de diputat a Tarragona la revalidaríem
i no ha estat així, no?
I per tant, doncs, ha estat una situació adversa,
així ho hem reconegut,
vull dir, no...
En fi, és una qüestió objectivament claríssima, no?
I per tant, doncs, davant de les situacions adverses
i a més a més inesperades,
l'estat d'ànim, com es pot imaginar,
doncs, no és el millor.
Ho estem païnt, ho estic païnt,
ho estem païnt de manera col·lectiva,
ja hem fet, doncs, les reunions que havíem de fer
i les anàlisis
i a més a més, doncs,
hi ha els plantejaments
a partir d'ara, no?
Perquè, esclar, el món no s'acaba aquí,
Esquerra Republicana tampoc no s'acaba aquí,
ni molt menys, ja ho vaig dir la mateixa nit electoral,
i que el nostre projecte
és un projecte, afortunadament,
que va molt més enllà,
que les eleccions, doncs, són això,
són eleccions
i que formen part d'una conjuntura
i que, doncs, bueno,
que s'ha de saber en queixar, no?
I quina anàlisi fan dels resultats?
És a dir, ara, que han tingut una mica més de temps,
han fet ja una anàlisi més detallada
on ha anat el suport que va tenir Esquerra Republicana
fa quatre anys, on ha anat ara,
ha anat el PSC,
fruit d'aquesta mena de marea
anti-PP de vot útil,
ha anat a casa, s'ha quedat a casa,
ha anat a l'abstenció?
Majoritàriament ha anat al partit dels socialistes
i també, doncs, cal reconèixer
que votants d'Esquerra Republicana
amb altres comissis,
sobretot el 2004,
doncs, no han anat a votar,
s'han quedat a casa, no?
I, doncs, bueno, els números canten, no?
Home, què passa?
Que també el que hem de fer és una anàlisi rigorós, no?
I rigorós vull dir que, doncs, abans del 2004
i en el conjunt de Catalunya Esquerra Republicana
tenia un diputat, no?
Ara, el 2008, Esquerra Republicana té tres diputats.
Per tant, és una situació d'aquelles
que no és de debacle, no?
Diguem-ne, aquí, analitzem-ho així d'aquesta manera, no?
Hi ha més de 300.000 persones
que, malgrat que el partit dels socialistes,
doncs, ha fet una bona campanya,
malgrat que la situació no és la mateixa
que la del 2004,
hi ha un fet que és molt clar, no?
Que el 2004, abans de l'11M,
tothom, majoritàriament,
doncs, els electors es pensaven
que el Partit Popular revalidaria el govern.
Abans de l'11M, eh?
Aleshores, quina era la manera de molestar
més gran el Partit Popular?
Doncs votar Esquerra Republicana.
Votar amb aquella persona, amb en Crot Rovira,
que, d'una manera o altra, va ser demonitzat
durant, doncs, més de tres mesos
i el Rajoy, doncs, començava els seus actes electorals,
doncs, carregant contra Carot Rovira
i contra Esquerra Republicana, no?
Llavors, hi va haver la reacció aquesta, no?
És a dir, ara, el 2008, la situació, doncs, està diferent.
El Partit Popular podria ser,
i existia la possibilitat, la por
que tornés a governar
i la manera més pràctica,
més útil, que això no passés,
doncs, ha estat donant suport
amb el partit dels socialistes, no?
És a dir, volem que continuïn governant
els socialistes, volem que continuïn governant
en Zapatero, perquè
el que no volem, per damunt de tot,
és que governi el senyor Rajoy
i el Partit Popular.
I aquesta vegada, doncs, els ciutadans
no han fet servir els mitjancers,
que eren Esquerra Republicana, sinó que han anat directe,
doncs, a assegurar la cosa.
I això ens ha comportat la pèrdua
de més del 50% dels vots
que vam obtenir el 2004.
Però que, malgrat tot, doncs,
tenim un coixí de vots
de 300, més de 300.000 persones,
concretament aquí al camp de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre, doncs,
entre 33-34.000,
els quals aprofito,
per descomptat, doncs,
per agrair el suport
que han continuat mostrant
cap a Esquerra Republicana,
i que, doncs, no és un suport,
no és un vot que hagi caigut
en sac foradat, això ja ho garantitzo jo, seguro,
perquè, doncs,
és el que ens permet continuar.
Aquests resultats de diumenge
han desembocat d'una manera,
en fi, valós,
a un ritme trepidant,
en una mena de crisi interna
que ha explotat
i s'ha vist clarament
en tots els mitjans de comunicació,
una mena de guerra personalista
entre els dos líders,
el president del partit,
Carota Rovira,
i el secretari general,
Joan Puigcercós.
La primera decisió després dels resultats
va ser la dimissió de Puigcercós
com a conseller del govern
per dedicar-se exclusivament al partit.
Vostè, que està al partit,
vostè, que és president regional d'Esquerra Republicana
i que està, per tant, també
en els òrgans nacionals
de direcció del partit,
com valora aquesta decisió?
Creu que és correcta?
Bé, més enllà de si és correcta o no,
les coses sempre tenen
un temps i una forma.
I jo crec que aquí,
si hi ha un error,
l'error ha estat
de temps i de forma.
Jo penso que no és bo
en cap moment
prendre decisions
amb el cop calent
i amb el cap calent
i penso que les decisions
sempre han de ser
preses de manera col·lectiva,
de manera consensuada
i una vegada fets
els anàlisis corresponents.
Perquè si no,
dona la sensació de precipitació,
d'acció-reacció
i en tot cas,
doncs, això
jo ho criticaria, no?
L'altra qüestió
que es va decidir
també a l'executiva d'Esquerra
va ser adalentar
el Congrés Nacional
ordinari
que estava previst
per passar l'estiu,
adalentar-lo al mes de juny.
Això ja té més sentit, no?
Això ja té més sentit
perquè,
davant d'una situació
que no ens és favorable,
que ha estat adversa, no?
Doncs, el que cal
és, en fi,
no deixar passar
més temps del compte
amb processos
que segur que
amb l'estiu pel mig
s'haurien enrarit
molt més, no?
I que, per tant,
doncs,
penso que
sí que ha estat
una bona decisió
que el procés congressual
es faci abans de l'estiu,
concretament el mes de juny.
L'altra qüestió
doncs,
jo penso que
no s'acaba d'entendre
des del punt de vista
que li he dit abans, no?
Que les decisions
s'han de prendre
amb el cap fred
i, a més a més,
han de ser col·lectives.
Creu que Puigcercós
hauria d'haver continuat
com a mínim
un temps, doncs,
en el govern
i esperar, potser,
passar a dedicar-se exclusivament
al partit
més endavant
o fins i tot
a partir del congrés
del mes de juny?
No, miri,
jo no crec
ni deixo de creure
res en aquest sentit, no?
I el que penso
és que
les coses
s'han de fer
de manera
consensuada,
de manera
col·lectiva,
hi ha uns òrgans
de direcció
i que
el que no es pot fer
és allò
de la política
dels fets consumats, no?
I això
ho dic així,
de clar,
així de clar.
Probablement
tot el que és
l'estructura del partit,
sobretot dels àmbits
d'organització
i així,
necessiten
una sotregada
forta, no?
Aquesta sotregada
doncs
se li pot donar
sent
o deixant
de ser
conseller
i sense
detall
general, no?
I que això
diguem-ne que
no per
deixar una responsabilitat
i ara
les coses
doncs,
no sé,
jo penso que
tot plegat
és molt més
profund
i que
en tot cas
cap allà
on hem d'anar
és cap a
cap al
debat
de les idees,
cap a plantejar
de manera clara
i diàfana
quin model
de partit
volem, no?
I hi ha vegades
que et dóna
la impressió,
hi ha vegades
que et dóna
la impressió
que
doncs
algú està més
pel debat
de les cadires
que no pas
pel debat
de les idees,
no?
Aquesta és la sensació
que tinc.
Quin model de partit
vol el president
regional d'Esquerra
al camp de Tarraona?
Perquè es parla molt
simplificant-ho
d'un partit
de govern,
un partit
institucional,
un partit seriós
o un partit
molt encara
entre cometes
de pancarta,
molt de manifestar-se,
molt d'estar
amb determinats
col·lectius,
un partit
que més combatiu
segurament
del que ho pot ser
si està en el govern.
Quin model vol
Lluís Aragonès?
Efectivament,
jo el que vull
és un partit seriós
i un partit
seriós
és el partit
que es planteja
horitzons,
horitzons clars
i amb això
doncs em sembla
que proves
i mostres
n'estem donant
diàriament
de quin és
l'horitzó
d'Esquerra Republicana
en quant
al model
de país
que vol
i aquestes qüestions
només es poden
aconseguir
si el partit
és un partit
de govern
i que per tant
hem de superar
l'etapa aquesta
de l'adolescència
permanent
que diu en Josep
Lluís Caron Rovira
i que trobo
que és una expressió
molt ben trobada
i que tots plegats
portem una trajectòria
i a més a més
tenim una credibilitat
i aquesta credibilitat
hi ha vegades
que
amb accions
puntuals
que
distorsionen
una mica
la imatge
del partit
alguns
la podem perdre
amb el seu conjunt
i el que hem d'anar
a consolidar
és aquesta credibilitat
de partit
de govern
de partit
que és capaç
de conduir
el seu país
en el conjunt
de la societat
perquè si no
llavors ens poden
passar aquestes qüestions
i la gent
de dues opcions
d'esquerres
es decanti
més per una
que per una altra
i que
doncs
bueno
jo em sembla
que
està molt clar
que
aquí només hi ha una sortida
i que la sortida
és
el rigor
la seriositat
el treball
la credibilitat
i
claríssimament
que
qualsevol
país
qualsevol
partit
en qualsevol país
que ha volgut
avançar
cap a
cap a propostes
d'autodeterminació
i que
aquesta és
diguéssim
l'horitzó
d'Esquerra Republicana
ho ha fet sempre
des del govern
i els casos
són doncs
no sé
potser el més evident
és el de Canadà
el d'Irlanda
i que
a l'oposició
no pots convocar
mai un referèndum
i que per tant
això està clar
diu que la sortida
és més rigor
més seriositat
mantenir aquests signes
que ha tingut ja
en els últims temps
Esquerra Republicana
des del govern
de Catalunya
però això s'ha de fer
segons vostè
amb Carot Rovira
o amb Puig Arcos
jo penso que
ho he dit abans
no és tant
el debat
de les cadires
com el debat
de les idees
i de cap allà
on ha de
cap allà
on ha d'anar al partit
i per tant
però un partit
senyor Aragonès
necessita un líder
i un líder fort
no?
efectivament
però
i tampoc
i mira
deixin que li digui una cosa
hi ha vegades
que no es tracta
d'una persona
o l'altra
sinó que
del que es tracta
és d'equips
i amb els equips
tothom
tothom
hi és necessari
jo no entendria
Esquerra Republicana
actualment
sense
en Josep Lluís
Carot Rovira
jo no entendria
Esquerra Republicana
sense
Joan Puig Arcos
són dues potes
i una sense l'altra
doncs
no camina bé
per tant
aquests moments
jo penso que
és necessària
aquesta qüestió
que tant he reclamat
jo durant la campanya electoral
que és la unitat d'acció
quan deia allò
la unitat d'acció
del Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
doncs
això m'ho crec
i també em crec
per tant
si demanen
si reclamo
unitat d'acció
entre les forces polítiques
pel territori
l'única manera
que entenc jo
de treballar
i de tirar endavant
dins a casa meva
és a través
de la unitat d'acció
per tant
és imprescindible
que
es posin
d'acord
que ens posem
tots plegats d'acord
i que sapiguem
presentar una proposta
doncs atractiva
en primer lloc
però també de cara
a la societat
de cara
a la gent
que ens ha de continuar
fent confiança
el debat
de l'un o l'altre
jo en aquests moments
considero que és
un error gravíssim
entrar-hi
i posicionar-se
ahir vam tenir
executiva regional
i estic molt satisfet
de tal com va anar
perquè
doncs
només
la paraula
que va sortir més
el concepte
que va sortir més
va ser el de
unitat
unitat
i unitat
i endavant
no?
i endavant
que Esquerra Republicana
no està
gens malament
al contrari
al contrari
estem doncs
encara
i malgrat
l'ensopegada
aquesta de diumenge
estem en un dels moments
millors
de la nostra història
no?
i que per tant
hem de saber
aprofitar
doncs
aquesta situació
i només
ho podem fer
des d'aquesta
unitat
d'acció
jo no ho entenc
d'altra manera
no ho entenc
via l'hora
de treballar
en el món
de l'empresa
no ho entenc
a l'hora
de treballar
en el món
de la política
de cara
al teu territori
tampoc
no ho entendria
en el món
intern
del meu partit
colze
colze
buscant solucions
trobant-les
i a vegades
són difícils
i a vegades
són molt complicades
però
per això
hi som
per fer les coses
difícils
perquè les coses
fàcils
ja les fan
els altres
parla
parla d'unitat
pel congrés
d'Esquerra
del mes de juny
encara falten
tres mesos
creu realment
possible
queda molt bé
hem dit
en teoria
parla d'unitat
però
la convivència
entre
Carot Rovira
i Puig Fercós
després del que
s'ha vist
del que se sap
i del que s'ha
produt
en els últims mesos
jo crec que sí
que és possible
perquè
les diferències
ideològiques
les diferències
de plantejament
del que ha de ser
Esquerra Republicana
és que
pràcticament
són inexistents
per tant
és una qüestió
més
de feeling
és una qüestió
més de posar-se
d'acord
a veure quin és
el paper
que d'aquí
en endavant
cadascú
ha de tenir
dins el partit
i que
és molt més fàcil
el fotut
seria
que hi haguéssim
plantejaments
estratègics
i de concepció
del partit
doncs
completament
allunyats
l'un de l'altre
però com que això
no hi és
doncs home
fem un acte
de responsabilitat
però en dues
bandes
i posem-nos
d'acord
en veure
quina és la funció
que cadascú
ha de tenir
la gent d'Esquerra
d'aquí del Camp
de Tarragona
per una qüestió
d'afinitat
geogràfica
és més propera
a Josep
Lluís Carot Rovira
que a l'exposició
en Joan Puig
Sercós
jo ahir
el que vaig veure
és
en primer lloc
què vaig veure
doncs miri
ahir hi havia
tots els directors
de serveis territorials
amb aquesta reunió
i
del que
estaven més propers
era
de l'acció
de govern
que estan fent
en el govern
de la Generalitat
de Catalunya
i que jo
aprofito ara
en aquests moments
per felicitar
i per aplaudir
la feina
que s'està fent
des del govern
de la Generalitat
de Catalunya
i el paper
que Esquerra Republicana
hi té
i el que està fent
aquí en aquestes comarques
amb els seus directors
territorials
i en segon lloc
hi havia alcaldes
també hi havia gent
que
home
que estava
orgullosa
de la feina
que estan fent
cadascú
des del seu àmbit
i al mateix temps
amoïnada
perquè
aquesta feina
es pot veure
i s'està veient
de fet
en aquests dies
han de ser clars
s'està veient
enfosquida
ensombrida
per aquestes disputes
que
la sensació
que tenia ahir
és que
en tothom
els superava
que el que volien
per damunt de tot
és que es fotessin d'acord
així de clar
dient
escolta Lluís
quan vagis una altra vegada
a l'executiva
a Barcelona
diga'ls-hi
el que t'han dit aquí
per unanimitat
a més a més
que es posin d'acord
que es posin d'acord
i que nosaltres aquí tenim molta feina
moltes ganes de fer-la
molt bones expectatives
però el que necessitem
és aquesta estabilitat
que aquí al territori
malgrat que també hem tingut
disputes internes
i que
però que
bueno
que hem sigut conduir
i en aquesta campanya
s'ha vist
que les coses
malgrat els resultats
han anat prou bé
a nivell de campanya
i el clam
era aquest
i que
independentment
que cadascú
individualment
se pugui sentir
més proper
amb una
amb una banda
amb una altra
però
diguem-ne que això
ahir era
completament secundari
abans parlava
ara fa un moment
parlava de l'orgull
de la feina
dels directors territorials
en el govern
de la Generalitat
creu senyor Aragonès
que en el congrés
del mes de juny
Esquerra s'haurà de plantejar
la política de pactes
una opció estratègica
tots els dirigents
d'Esquerra Republicana
ho van dir en el seu moment
de pactar
el govern d'entesa
de la Generalitat
i de molts altres
pactes municipals
que s'han fet al país
no en absolut
jo penso que
Esquerra Republicana
ha de continuar
sent un partit seriós
i un partit seriós
és aquell que
compleix la paraula donada
per tant
fins al 2010
nosaltres tenim
una responsabilitat
i uns pactes
que els hem de complir
quin és el problema
que també
aquests dies
doncs
s'ha posat
damunt la taula
probablement
Esquerra Republicana
no ha sabut
explicar
prou bé
en el seu conjunt
en el seu electorat
i en la seva militància
sobretot
els continguts
d'aquest acord
de govern
i
la feina
que
la molta feina
i la molta feina
des de
des de l'àmbit nacional
des de l'àmbit social
també
des de l'àmbit social
també
des de l'àmbit nacional
que Esquerra Republicana
està fent
dins el govern
i que
res té a veure
doncs
amb la feina
que durant 23 anys
es podia haver fet
i no s'ha fet
en àmbits
com els esportius
i les seleccions catalanes
o en l'àmbit
de la llengua
o en l'àmbit
de la cultura
que s'està fent
una feinada
tant a nivell territorial
com a nivell nacional
dins l'àmbit
del govern
probablement
això
no
s'ha pogut
transmetre
amb la claretat
amb la nitidesa
que s'hauria d'haver fet
i probablement
aquesta sigui
una qüestió
a corregir
en tot cas
però
el que és
la política
de pactes
i la presència
d'Esquerra Republicana
al govern
juntament
amb l'iniciativa
i amb el PSC
ha de continuar
com a mínim
fins al 2010
que és la nostra responsabilitat
acabem
també en clau personal
li preguntava al principi
com estava personalment
d'ànims
després del resultat
de diumenge
també en clau personal
pensant en el futur
amb ganes de continuar
com a president regional
d'Esquerra
aquí al Camp de Tarragona
més enllà de l'estiu
que és quan suposo
pot haver-hi canvis
a partir del Congrés Nacional
del mes de juny
miri ara
jo el que tinc ganes
és
aquesta setmana que ve
que és
Setmana Santa
de descansar
de descansar
de dedicar-me
doncs
com a mínim
una estoneta
a la família
anar al mas
a fer herba
que m'ha crescut molt
aquests dies
que ho he tingut tot molt abandonat
i
per altra banda
doncs
jo com sempre
jo soc una persona militant
d'Esquerra Republicana
estic a disposició
del partit
per actuar
des de
l'àmbit
allà on m'ha tocat
i actuar
o per deixar d'actuar
i això
la veu
la tenen
els militants
la veu
la tenen
els òrgans
de direcció
del partit
i jo
soc una
peça més
en aquest sentit
i des de la meva
humilitat
que per altra banda
sempre
sempre
manifestat
és això
jo estic
a disposició
com sempre
però sense
més ambicions
de les que
de les que
doncs
un pot tenir
molt bé
doncs ho deixem aquí
senyor Lluís Aragonès
president regional
d'Esquerra Republicana
al Camp de Tarragona
moltes gràcies per venir
aquest matí en directe
a Tarragona Ràdio
i fins la propera
moltes gràcies
que vagi bé
bon dia
adeu bon dia