Dos minuts a tres quarts de dotze del migdia.
El que resta d'aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio
la viurem des de l'exterior.
Tenim dos punts d'atenció ben diferents.
El primer ens situa en un seminari
que s'està fent al voltant de la cultura de l'aigua.
L'altre, com és evident, abans de les dotze del migdia,
la darrera hora del nàstic.
Però anem a pams i el primer que fem
és desplaçar-nos fins a la facultat de lletres.
La unitat mòbil està allà amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac
i és que alguns dels principals experts en el tema de l'aigua
estan participant des de les 11 del matí
en una jornada de reflexió i debat
que organitza el Departament d'Antropologia
i la Càtedra de Desenvolupament Sostenible URB10.
Jordi Sorinyac, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
A veure, el que es parla aquí de l'aigua
deu estar bastant allunyat del debat polític, del debat social,
és, diguem-ne, una cosa com a més acadèmica,
tot i que tingui repercussió social també, no?
Completament, l'has encertat de ple.
Tu, per exemple, Iolanda, havies sentit a parlar mai
de conceptes com holocaust hidrològic o fluvivandalisme?
A veure, cadascuna d'aquestes paraules
o conceptes per separat, sí.
Tot junts em costa d'imaginar-me que vol dir tot això,
però no deu dir cap cosa bona, vaja.
No és una pregunta trampa, eh?
No, no, ja m'ho penso.
Són conceptes que està exposant en aquests moments
el primer dels participants en aquesta jornada,
una jornada que s'ha titulat Els conflictes per l'aigua,
i ara en aquests moments està fent la seva intervenció
el senyor Javier Martínez Gil.
Aquesta gent, per qui no el conegui,
podem explicar que Javier Martínez Gil,
el currículum consta que és catedràtic en Hidrologia
de la Universitat de Saragossa,
però segurament molta gent el coneixerà més fàcilment
o el relacionarà més facilitat,
si diem que és l'inventor, el precursor del concepte
de la nova cultura de l'aigua.
Un concepte del qual se n'ha parlat moltíssim en els últims anys,
sobretot a partir de tota la lluita que va tenir lloc
a les Terres de l'Ebre en contra del Pla Hidrològic Nacional.
Doncs bé, Javier Martínez Gil està duent a terme ara la seva exposició,
una exposició basada especialment en la nova cultura de l'aigua,
i ell ho té força clar.
Ell està dient en aquests moments que el que passa amb l'aigua,
tots els problemes derivats de l'aigua,
més enllà de la polèmica concreta de si transbassament,
si captació temporal d'aigua,
que si han d'anar a baixets de Tarragona, Barcelona o d'altres zones,
tot és un problema de poder, tot és un problema de diners,
tot és un problema de degradació i de disfunció.
Ell parla i ell argumenta que en aquests moments,
de l'estat espanyol s'està duent a terme això que comentàvem,
holocaust hidrològic, fluvivandalisme.
Ell diu que ningú té en compte el concepte de rius.
Ha posat, per exemple, exemples molt gràfics.
Es parla encara avui en dia de Sevilla com la ciutat del Guadalquivir,
i en canvi el riu Guadalquivir ha estat desviat
i l'únic que passa pel Sevilla és un canal.
Ha parlat, per exemple, que la gent parla de Tarragona
com la ciutat del riu Francolí,
quan, òbviament, no fa falta ser res a l'altre món
per saber que el riu, un, està desviat i d'aigua,
només hi passen pocs dies d'any per aquest cabal.
Diu que la gran majoria de rius,
el Terra, el Llobregat, Catalunya,
o fins i tot els rius més importants com el Tajo,
els ha qualificat, i l'expressió també és molt gràfica,
com a cadàvers hidrològics.
Diu que són simplement residus, residus privats,
a més a més, cementiris privats,
on les empreses i les fons de poder
aboquen les restes d'aquelles coses que no volen.
Aquesta és la radiografia que fa Javier Martínez Gil
de la situació que hi ha actualment.
Home, doncs jo diria que algú, els més optimistes,
poden pensar que és catastrofista,
però jo m'atreviria a dir modestament que és bastant real.
El que fora bo saber és també fins a quin punt,
que és un punt important,
tenen responsabilitat les institucions i les empreses,
però jo m'imagino que en aquesta jornada
poc o molt també es posarà en evidència
doncs probablement aquesta responsabilitat
que tenim la societat a nivell individual també, no?
Doncs sí, perquè podríem dir
que la jornada s'ha estructurat en tres conferències,
suposem que després, més de cada migdia,
podrem confluir els tres ponents i hi haurà moment pel debat,
pel diàleg entre els ponents i fins i tot entre el públic
assistent en aquesta aula magna de la facultat de lletres,
aquí a la plaça Imperial Tarracó.
La segona conferència la pronunciarà el senyor Germán Bastida,
ell és director de la Casa de l'Aigua
i parlarà de la planificació hídrica a la seta espanyol,
precisament del paper que tenen les administracions
i a partir d'un quart de dues aproximadament
es preveu que intervingui en Pedro Arrojo
per parlar del caràcter pioner del canvi de gestió de l'aigua a Catalunya
i on aquí també es pot parlar perfectament
del paper que té la societat civil nosaltres com a individus,
com a consumidors beneficiaris de l'aigua a títol individual.
Clar, perquè és que més enllà d'allò que ja sabem tots
de millor dutxar-se que no banyar-se,
tancar l'aixeta quan ens rentem les dents,
jo sospito que individualment com a societat
alguna cosa tenim més a fer que no només siguin aquests gestos.
D'entrada, en Martínez Quira el que estava explicant ara
és que tothom hauria de prendre consciència
una miqueta d'aquesta situació que ella estava exposant,
que els rius estan desapareixent,
que aquestes decisions s'estan prenent des del despatx
i ell per això fa vora 20 anys va madurar un concepte
que va fructificar fa uns anys
que era aquest concepte precisament de la nova cultura de l'aigua.
I ell, per fer despertar les consciències de la gent
perquè tothom prengués consciència
que fa 30 anys la gent es banyava al riu
i que ara avui en dia ja no es pot banyar al riu
perquè aquests mateixos rius no s'han recomanat pel bany en molts casos,
doncs ell va demanar incorporar aquest concepte emocional,
aquest concepte cultural,
fer veure a tothom que el riu forma part de les nostres vides
i per alguna cosa, ja ha posat exemples molt gràfics,
diu, aquí se'ns desapareixen els rius i no passa res,
és preocupant, diu, home, per alguns,
diu, algú pot pensar que si ara d'avui en dia
pot desaparèixer la música clàssica d'un dia per l'altre,
doncs home, algú dirà, home, no passa res,
pot ser, algú diu, si cremem ara tots els exemplars del Quixot,
algú pot pensar, home, tampoc passa res,
i home, algú pot dir que realment no passa res,
però si tu mires prèdament,
ha sent per program d'autèntiques barbaritats,
i ell creu que el que s'està duent a terme,
la política hidrològica que s'està duent a terme,
ja no des d'avui en dia,
sinó des de fa 30 anys de l'estat espanyol,
doncs és un cúmul de barbaritats.
Ah, de fet, la crisi, l'anomenada crisi ideològica,
no és més que conseqüència d'aquesta falta de política de l'aigua
que no es fa des de fa 30 anys, probablement.
És un...
És un dels plantejaments que hi posen, no?
És un dels plantejaments que s'està duent a terme.
Ell, per exemple, ha explicat que...
ha recordat un fet que aquests dies també s'ha tornat a recordar, no?
Que als anys 72-73 es parlava de fer un macro-tensbassament
a la ciutat de Barcelona,
de portar 40 metres cúbics d'aigua per segon a Barcelona,
quan ara, per exemple, se sap parlant d'un metre cúbic i mig,
i com aquesta proposta inicial ha patit moltíssimes variacions
al llarg dels anys,
fruit que cada govern que ha entrat
ha tingut una planificació completament diferent,
i que això és una cosa que s'hauria de consensuar
perquè tothom prengués consciència
a prendre un camió únic que és una cosa prou curiosa
i que, segons ell, i suposo que aquí seríem tots d'acord,
val la pena que tots hi poséssim un esforç.
Doncs escolta, Jordi, aquesta jornada pinta molt bé
perquè si només porten 50 minuts de jornada
i s'ha dit tot això,
el que es pot arribar a dir fins al final de la mateixa
pot ser molt interessant.
Cal felicitar el Departament d'Antropologia de la URB
i la Càtedra de Desenvolupament Sostenible a URB d'Au
que hagin tret fora del debat polític més públic
el tema de l'aigua i que ens hagin portat aquests experts científics
que des d'una manera objectiva i partint de fets concrets i objectius
ens mostren aquesta realitat que no és gaire bona,
però, en fi, és bo saber-ho.
Dos recordatoris per acabar, Iolanda.
D'una banda, tothom qui vulgui pot assistir com a públic a aquestes jornades.
Es calcula que ja estarem fins a les dues de migdia
i també que en la primera edició de l'informatiu Terraon Actualitat
a partir de dos quarts de dues de migdia
podrem sentir algunes de les veus, algunes de les opinions
que han expressat aquests experts en aquesta jornada.
Doncs restarem atents perquè és interessant i important.
Moltíssimes gràcies a Jordi Sorinyac en directe
des de la Facultat de Lletres de la URB.
Gràcies, bon dia.
Bon dia, fins ara.
Jordi Sorinyac amb Joan Maria Bertran, la parra tècnic.
Ara farem una petita pausa i contactarem amb Quimpons
perquè volem saber com ha anat o com està anant l'entrenament d'aquest matí.