Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquest matí de divendres tanquem un cicle d'entrevistes
que hem realitzat al llarg de les últimes setmanes
amb diferents diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya.
Un cicle d'entrevistes que vol repassar l'actualitat política
des de diferents perspectives,
ara que s'ha complert la primera part de la legislatura al Parlament,
els primers dos anys del govern de la Generalitat,
del govern presidit per José Montilla,
i ara que també s'acaben d'aprovar els pressupostos
de la Generalitat pel 2009.
De fet, aquesta setmana, que avui acaba,
ha estat una setmana políticament molt intensa
al Parlament de Catalunya i també al Congrés dels Diputats,
on ahir s'aixecava el veto d'uns altres pressupostos,
els pressupostos generals de l'Estat.
Pressupostos, finançament, balanç els dos anys de legislatura
al Parlament de Catalunya.
En fi, qüestions que volem abordar avui en aquest cicle d'entrevistes,
tancant aquest cicle d'entrevistes amb el diputat per Tarragona,
al Parlament d'Iniciativa per Catalunya vers el senyor Daniel Pi.
Senyor Pi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquesta setmana, com dèiem, al Parlament,
vostès han aprovat els pressupostos de la Generalitat,
uns pressupostos que les forces del govern qualifiquen,
en fi, dels que s'havien de fer en un moment de crisi de contenció com aquest.
Són uns pressupostos que també satisfàn a Iniciativa per Catalunya?
Són uns pressupostos que demostren la normalitat de l'acció de govern.
Doncs el govern ha fet el que havia de fer i el Parlament ha fet també el que acostuma a fer,
és allò, el mes de desembre, planificar l'any següent
i distribuir els diners públics cap on aniran.
Són uns pressupostos que tenen aquest any dues coses que els fan una mica diferents.
Per una banda, la crisi econòmica.
Aquests pressupostos no podien ser iguals que els que es feien en un moment d'abonança econòmica.
Per tant, ha calgut, per una banda, reforçar unes determinades polítiques,
polítiques d'ocupació, les polítiques de donar suport a la gent que busca feina,
les polítiques anticrisis, per tant, més inversió, etcètera, etcètera.
I, per altra banda, un segon aspecte.
Catalunya, en aquests moments, té un finançament, podríem dir, il·legal,
perquè incompleix una llei, que és l'Estatut,
però, a més a més d'il·legal, un finançament absolutament injust.
La resolució de l'assumpte del finançament ha aplanat també damunt d'aquests pressupostos.
En qualsevol cas, els pressupostos, a més, s'han aprovat
i no contemplen el tema de l'acord de finançament,
perquè no hi ha acord encara entre els governs de Catalunya i el govern espanyol.
De fet, ahir també va haver-hi una altra votació important,
com dèiem, al Congrés dels Diputats es va aixecar el veto
que el Senat havia fet els pressupostos de l'Estat,
els pressupostos del govern de Fapatero.
Arribem a una situació, doncs, que com qualifica iniciativa?
Amb uns pressupostos de la Generalitat, en situació de crisi i sense acord de finançament.
Els pressupostos ens permetrien tirar l'any que ve,
per tant, la feina s'ha fet i s'ha fet sobre la realitat,
el que hi ha en aquests moments.
El finançament encara és una cosa que queda llunyana.
El que passa és que el finançament és una necessitat.
Jo sempre, quan parlo de finançament, la primera cosa que dic,
i ho dic avui també per la gent que ens està escoltant,
que ningú no es pensi que és un problema dels polítics,
que ningú no es pensi que és un fals problema.
En aquests moments ens trobem amb diferències,
ja no vull parlar amb les de règim foral,
només amb un grup de comunitats,
de cinc comunitats d'Espanya,
de les riques i de les pobres barrejades,
tenim diferències que van d'aquelles que disposen
de 3.800 euros per habitant.
Parlo d'euros per habitant.
Per tant, estic referint-me a quins diners es disposen
per gastar-se amb donar serveis a cadascun dels ciutadans.
Quan Catalunya amb prou feines arriba als 3.200.
Més després, encara, la diferència que hi ha
amb inversió estatal i amb transferències europees.
En aquestes condicions, és com si algú el fan competir
en una carrera amb un peu lligat.
No pot guanyar, no pot competir.
I a nosaltres ens està passant exactament el mateix.
Per tant, el tema del finançament plana.
Llavors, davant d'això, cadascú ha fet
allò que ha considerat més oportú.
Per part d'iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida,
hem fet el que considerem que s'havia de fer,
que és dir, escolta, aquests pressupostos de l'Estat
no els podem aprovar perquè no està resolt una cosa prèvia,
justa, fixada per l'Estatut,
i que hem tingut dos anys, el govern per solucionar,
el govern espanyol, i no ho ha fet.
Per tant, nosaltres hem presentat en el seu moment el veto
i hem votat en contra d'aquests pressupostos.
Els que hi han votat a favor,
potser s'haurien de fer una reflexió.
Quins elements per fer pressió els hi queden en aquests moments?
Han votat a favor, entre d'altres,
socis d'iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida Alternativa,
el govern de Catalunya.
Com qualifiquen els diputats d'iniciativa
aquesta votació dels socialistes catalans?
A veure, d'entrada hi ha un element de normalitat
que no el vull amagar.
L'acord de govern és acord per governar Catalunya,
i aquí sí que el funcionament a l'hora de fer el pressupost
ha sigut un ànim a la política espanyola.
Aquest acord no existeix i cada força política és autònoma.
Com ho qualifiquem nosaltres?
Home, nosaltres com a desafortunat,
nosaltres creiem que mentre no estigués el finançament solucionat,
i aquí també vull dir una cosa,
un mal acord de finançament l'hauríem pogut fer fa molts mesos.
Aquí també hi ha una fermesa per part del govern de Catalunya,
per part de totes les forces polítiques, govern i oposició,
que almenys fins ahir havien mantenit en el front unit,
hi ha una fermesa d'exigir que es compleixi,
no qualsevol cosa, no qualsevol número per quadrar el pressupost de l'any que ve.
Per arribar al acord de qualsevol número,
això hauríem pogut fer el mes d'agost,
i el mes de maig i el mes de setembre.
Per tancar un acord fa falta molt de més fermesa.
La fermesa també es demostrava ahir,
votant en contra de la sent coherent,
i valent i votant en contra del pressupost.
Perquè potser sí que arribarem a un acord en els propers dies.
Tant de bo que hi arribem.
Nosaltres serem els primers que n'estarem molt contents,
però d'alguna forma hem perdut una possibilitat
de pressió i de negociació.
I aquí també cal pensar una cosa.
Tots aquells que van votar,
i aquí iniciativa ens va passar que molta gent va dir
no, no, si els d'iniciativa sou els meus, sou molt macos.
Però mira, en aquestes votarí els socialistes.
Bé, que vagin mirant
amb l'ús que se n'està fent d'aquest vot.
Si no hi ha acord de finançament de tot esmeres,
i amb els pressupostos del govern de la Generalitat
aprovats aquesta setmana,
en fi, es pot tirar endavant
amb una mínima qualitat dels serveis
que es poden donar als ciutadans
durant el 2009?
I a més en una situació, recordem,
en un context de crisi econòmica?
Esclar que sí, però en mancances.
És l'exemple que li deia abans.
És a dir, evidentment, els hospitals el 2 de gener,
l'1 de gener continuaran funcionant,
i les escoles després de rei s'obriran.
Evidentment que sí.
No és això el que ens ha de preocupar.
Ara, el que hem de tenir clar són aquestes xifres.
Jo poso les xifres perquè em semblen molt indicatives.
Comunitats de règim foral, Navarra,
té capacitat de despesa
de l'ordre de 5.000 euros
per habitant.
Comunitats de règim general.
No li poso les més exagerades,
perquè no em diguin allò que ens fixem
en algunes que tenen algun president bocamoll,
a més a més.
Amb aquestes que passen de 4.000,
ja no m'hi poso.
Però la mitjana d'un grup de la Rioja,
d'Aragó,
de Castella la Manxa,
de Cantàbria...
Estem parlant de 3.800.
Per donar els mateixos serveis una miqueta més,
nosaltres tenim una miqueta més de competències,
600 euros per evitar en menys.
Nosaltres.
I a més a més,
quan l'esforç fiscal que es fa a Catalunya
és més alt.
I a més a més,
quan com a conseqüència de la diferència
en el nivell de vida,
a igualtat de renda real,
aquí es paguen més impostos.
Escolti,
aquest problema s'ha de resoldre.
Si no es resol,
tant de bo que es resolgui nosaltres,
confiem en que finalment
s'aconseguirà un bon acord
el 31 de desembre.
Però si no s'aconsegueix,
haurem de continuar picant pedra.
Negociar amb Madrid
mai no ha estat senzill.
I això em sembla que ja ho comencem
a saber tots.
Ara,
l'1 de gener funcionarà
en els serveis públics?
Sí,
però els tenim
molt al límit.
Catalunya està
visquent
amb unes disponibilitats
pressupostàries
que no donen per tenir
uns serveis públics de qualitat
i que a més a més,
d'alguna forma,
no tenen lògica,
tenint en compte
que som una comunitat
que a l'hora de fer
la seva aportació fiscal
i el seu esforç solidari
compleix
no com la primera,
compleix la primera.
D'aquests pressupostos del 2009,
d'aquests pressupostos
de la Generalitat,
els partits de l'oposició,
Convergència i Unió
i el Partit Popular
han denunciat,
especialment aquí,
al Camp de Tarragona,
la davallada espectacular
de les inversions
que van a menys,
que són uns pressupostos
que en tot cas,
si s'apugen
a algunes partides,
són les destinades
a inversions
o equipaments
a l'àrea metropolitana
de Barcelona.
Què respon,
Iniciativa?
Que sempre,
en la distribució geogràfica,
sempre hi ha,
com que els percentatges
sempre sumen 100,
sempre,
és molt tossuda
la matemàtica,
el total que es distribueix
és un 100%,
molt bé.
Quan tu fas la distribució,
sempre tens unes zones
que,
amb referència a l'any passat,
pugen
i unes que baixen.
A vegades,
la tàctica parlamentària
consisteix,
senzillament,
a agafar les que baixen
i deixar-los de.
Sí que és cert
que aquest any
es produeix en determinades
partides d'inversió
en retrocés.
Però no hem d'oblidar
una altra cosa.
Estem en el nivell
d'inversió més alt
de tota la història
de la Generalitat.
Hem passat
de l'ordre
dels 2.000 milions d'euros
que s'invertien
en el pressupost
de l'any 2003
a 6.000 milions d'euros
en aquest moment.
I hem passat,
parlo de memòria,
no tinc aquí les dades,
però una xifra
de l'ordre
de 300 euros
per habitant
a una ordre
de 700.
En un moment determinat
hi ha una inversió força
en un territori
i això va passar
l'any passat
i aquesta inversió
surt reflexada
en aquest moment.
Com que s'escomet
una obra necessària
decidida,
a més a més,
pel govern anterior
com és una línia de metro
que és molt cara
a Barcelona,
el percentatge
puja una mica més.
Això és
rascar molt poc
els pressupostos.
Si els pressupostos
es rascen,
que són un tot xubà,
i no convido
a cap dels nostres
events que ho facin
perquè els que ho fem
per necessitat
a vegades
hi destinem moltes hores,
la lectura aquesta
és massa simplista.
No és certa
i la refuto.
En qualsevol cas
el missatge al ciutadà,
al ciutadà d'aquestes comarques,
és que, en fi,
algunes de les obres,
equipaments,
inversions que s'havien de fer,
que cal prendre paciència,
que potser seran més lentes,
que potser es retardaran
perquè, en fi,
la situació econòmica
és la que és
i que, per tant,
equipaments educatius
o sanitaris
o serveis socials
anirà tot més lent?
En principi, no.
Per un motiu.
Aquestes alçades
estem tots bastant d'acord
en que en un període de crisi
una de les coses
més intel·ligents
que poden fer
als governs,
ja parlo en plural,
és accelerar inversió.
Per què?
Perquè la inversió
mou uns sectors
que convé,
precisament,
que es moguin.
Empreses constructores
de pisos
es poden dedicar
a fer trens
o es poden dedicar
a fer altre tipus
de qüestions.
Per tant,
l'esforç inversor
en aquests pressupostos
hi és.
El que,
com a camp de Tarragona,
convé,
i això sí que és un missatge
que hauríem d'aconseguir
que calés,
és que aprenguem
a fer bé
la feina de lobby.
Les altres demarcacions
la fan molt bé
i aquí
sempre ens falta una miqueta.
Aquí encara,
ai mare de Déu,
encara parlem massa
del nom de les estacions
i en canvi
som bastant incapaços
de plantar-se
a tots plegats
a Barcelona
i dir,
escolti,
com a territori
el que necessitem
en aquests moments
i som la segona àrea
metropolitana de Barcelona
i per tant
se'ns ha de tenir en compte
és això,
aquesta inversió,
aquell altre
i aconseguir-ho.
No estic dient
que no ho fem,
estic dient
que altres ho fan millor
i per tant
ens hem d'espavilar.
Ara acaba de complir-se,
en fi,
l'Equador,
el govern d'Entesa,
presidit per José Montilla,
ha complert
els dos primers anys
amb una,
com a mínim,
de cara a l'exterior,
prou cohesió
entre les tres forces polítiques
que li donen suport.
Quin és el balanç
que fa a Iniciativa
per Catalunya
i el seu diputat Daniel Pi
d'aquests dos anys
de govern
i de legislatura?
Els balanços dels governs
sempre has d'evitar
ser massa triomfalista
perquè un govern
és una cosa
que actua
sobre una realitat
molt complexa
i per tant
a vegades
les coses
no són immediates
i no són allò,
escolti,
molt bé,
un balanç fantàstic,
meravellós,
això massa fàcil.
Ara,
sí que és cert
que han sigut dos anys
en què
la política catalana
a l'acció de govern
de la Generalitat
anava en el sentit correcte
i en el sentit correcte
és anar incrementant
aquelles demandes
que fa la ciutadania.
Estem fent dos feines
a la vegada
i això complica
a vegades
la percepció.
Nosaltres,
per l'àmbit,
estem canviant
col·lectivament,
aquí Convergència
també hi juga,
que quedi clar.
Estem canviant
l'esquema institucional
del país.
competencialment
ho vam fer
amb l'Estatut.
Amb el tema
d'inversions
ho vam fer
amb l'addicional.
És a dir,
en aquests moments
les inversions
que arriben
d'Espanya
ja no són,
ja no tenim
el dèficit històric.
Això ja s'ha aconseguit,
com deia aquell,
això ja es pija el cova.
Ara,
estem fent
el tema
del finançament,
que és
absolutament imprescindible.
Això
fa que la percepció
que pot tenir
molta gent
és dir,
aquests només
perden el temps
parlant d'una cosa.
No, no, no,
això és absolutament
imprescindible
pot semblar
una mica estratosfèric,
per això hi ha
molta acció de govern,
molt esforç
de destinar recursos.
Sí que és cert
que també hem sigut
uns anys
en què la nostra societat
està amb uns reptes
que a vegades són nous,
ha canviat,
ha pujat la població,
això ha requerit
més serveis.
Per altra banda,
ara ens trobem
en una situació de crisi,
per tant,
això requereix
un canvi
en l'acció de govern.
Però s'ha anat avançant
amb el que és correcte
i amb el que la gent
ens demana.
I poquet a poquet
aquest país canvia.
I la prova
és que quan tots pensem
amb anys enrere
podem fer una llista
de coses
amb les quals
hem tirat endavant.
La societat també
se'ns està tornant
més complexa
i això a vegades
també ens costa
d'acceptar-ho.
I com qualifica
l'actuació dels departaments
que dirigeix iniciativa
el Departament d'Interior
amb Joan Saura
i el Departament de Medi Ambient
amb Francesc Baltasar?
Dues conselleries
que en alguns moments determinats
aquests dos anys
han tingut algunes polèmiques
en la gestió,
des de la gestió de l'aigua,
en la famosa
qüestió de la sequera
o alguns episodis
del Departament de l'Interior
sobre les actuacions
dels Mossos d'Esquadra?
Bueno,
el que passa moltes vegades
és que fer-ho a gust
de tothom
és impossible,
no pot ser.
A veure,
pel que fa a referència
a Interior,
comencem per aquí,
jo crec que s'ha aconseguit
una fita històrica
i aquí a Tarragona
ho podem dir satisfets.
S'ha acabat
amb el desplegament
dels Mossos
i amb això
els Mossos
passa una cosa
molt curiosa,
aquells que entenen,
que ja en tenien,
a vegades
en molt parlàvem,
els que no en teníem
els reclamàvem
perquè sabíem
el que era estar
amb unes forces policials
que s'havien de replegar
i que per tant
la seva vinculació
al territori
i fins i tot
la cobertura de mitjans
era la que era.
Per tant,
en aquest aspecte
s'han complert
les expectatives
i jo diria
que a més a més
s'han complert a temps
i que en aquests moments
ja es nota
el fet que finalment
tenim una policia
lligada al territori
amb voluntat de permanència
i això és bo.
Per tant,
aquest és un aspecte positiu.
Resta de qüestions
en què es tira endavant
l'acció
del Departament d'Interior.
s'està fent
una feina importantíssima
en memòria històrica.
S'han aprovat
les lleis
i s'està actuant
i potser aquesta
és una signatura pendent
que tenia
el nostre país
i d'alguna forma
en un moment
en què encara
hi ha qui s'atreveix
a dir que cal penjar
els nacionalistes
potser reivindicar
la memòria històrica
no està fora de lloc
i també
s'estan fent
s'està impulsant
d'una manera
més directa
de fer política
a través del Departament
de Participació.
Pel que fa
a la Conselleria
de Medi Ambient
vam haver de fer front
a la crisi de l'aigua.
La crisi de l'aigua
n'hem parlat moltes vegades
ens va agafar
amb unes infraestructures
que encara
no s'havien desenvolupat
suficientment.
La crisi de l'aigua
també ha tingut un avantatge
ha posat el problema
damunt de la taula
i ha posat
damunt de la taula
la necessitat d'enfocar-ho
i la necessitat
d'enfocar-ho
en mesures diverses
algunes ja s'estaven impulsant
el que eren
les noves desaladores
per avestir Barcelona
per tal que l'àrea metropolitana
deixés de ser
xucladora de recursos
o baixés la pressió
sobre els recursos
d'altres zones
el fet de millorar
les infraestructures
per evitar
les pèrdues
per evitar les fugues
però dos coses més
que fins a aquell moment
absolutament
no s'havia fet
absolutament res
reciclatge de l'aigua
reutilització de l'aigua
en aquest moment
això ja està en marxa
i esperem tenir-ho
també ben aviat
aquí al Camp de Tarragona
i gestió de la demanda
per tant
ser capaços de viure
igual de bé
però consumint
menys aigua
i la prova
és que ho estem aconseguint
la gestió de la crisi de l'aigua
però va provocar
fins i tot en el seu moment
una crisi interna
i iniciativa
especialment
a les comarques
de les Terres de l'Ebre
i és evident
que fins i tot
a la recent
Assemblea Nacional
d'Iniciativa
en fi
alguns sectors del partit
no estaven gaire d'acord
o no estaven gaire conformes
amb l'actuació
del conseller
no
a l'Assemblea
aquesta discussió
no es va donar
el que va haver-hi a l'Assemblea
va ser una resolució
i aprovada
per la pràctica
jo diria que per unanimitat
però si no
doncs
ben poc li va faltar
per tal de fer allò
que en aquests moments
ja s'està fent
que és a dir
el compromís
que el camp de Tarragona
rebaixi
la seva dependència
de l'aigua de l'Ebre
però escolti
això s'està fent
quan estem parlant
de fer una de salora
de cunit
voldrà dir que
a diferència de la situació actual
el Consorci d'Aigües de Tarragona
ja no només tindrà
com a origen
l'aigua de l'Ebre
per tant
estarem posant aigua
d'altres orígens
i això és bo
quan estem dient
de fer una instal·lació
que en aquests moments
ja existeix com a planta pilot
ja existeix com a planta pilot
i que la desenvoluparem
per tal de fer
reutilització d'aigua
procedent de les depuradores
de Tarragona i Vilaseca
per la indústria
estem dient també això
actualment
les indústries
estan gastant aigua de l'Ebre
per tant
el que deia la resolució
és el que la política de l'aigua
ja s'està fent
però a més a més
de la política de l'aigua
jo no vull amagar els avanços
que s'han fet
amb altres polítiques
escolti
aquest ha sigut
el mandat
en el qual estem afiançant
la protecció
del 30% del territori
és una xifra raonable
però bona
n'estem satisfets
això no s'havia fet mai
amb les zones
Pein
amb les zones Cepa
i amb els parts naturals
un 30%
i la gestió d'això
s'està
amb molt poquet a poquet
però s'està fent
un canvi importantíssim
amb la gestió de residus
assumint els ents locals
les competències
i gestionant
les instal·lacions
i és un tema complicat
incrementant
de manera espectacular
les xifres de reciclatge
doncs
aquesta també és una feina
que s'està fent
podria continuar
per tant
les coses d'avui per demà
no es canvien
i a vegades
se'ns demanen coses
que no estan al nostre abast
però si ens mirem
el fil d'aquests dos anys
tant en un departament
com en l'altre
com en el conjunt del govern
hi ha molts elements
per estar satisfets
deia al principi
de l'entrevista
senyor Pica
que aquesta havia estat
una setmana
avui s'acaba
una setmana
políticament molt intensa
amb els pressupostos
de la Generalitat
al Parlament
amb el debat
també al Congrés
dels Diputats
aquesta setmana
també hi ha hagut
una polèmica
en l'àmbit polític
que ha afectat
el conseller Joan Saura
el responsable
del Departament d'Interior
perquè el Departament d'Interior
hauria obligat
a comandaments
dels Mossos d'Esquadra
a assistir
a una conferència
on precisament
el conseller Joan Saura
en qualitat de president
d'Iniciativa per Catalunya
Verge
estava fent
un balanç
de l'acció de govern
en aquests dos anys
com ha viscut
o què opina
un diputat d'Iniciativa
com vostè
com Daniel Pí
de tota la polèmica
generada
al voltant d'aquesta qüestió
Doncs que el que ha passat
és el que s'ha fet
sempre
en el Departament d'Interior
en els casos
en què un alcàrrec
bé sigui de la Generalitat
o bé sigui un alcàrrec
d'altres institucions
fa un acte institucional
La conferència en qüestió
va ser feta
pel conseller d'Interior
i sempre
ara
quan hi havia la consellera Tura
o quan hi havia
els consellers
de Convergència
quan hi ha un acte institucional
per exemple
de l'Ajuntament de Barcelona
perquè ens entenguem
la Direcció General
de Seguretat
per tant
no estem parlant
d'un polític
determina
si hi han d'anar
o no hi han d'anar
agents
i aquests agents
hi van
com a cortesia institucional
això s'ha fet
i això s'ha fet
amb actes
insisteixo
de la Generalitat
del president
de la Generalitat
de consellers
que no són
el senyor Saura
de consellers
actes
de l'Ajuntament
de Barcelona
amb l'alcalde
de Barcelona
la presència
d'alts càrrecs
del departament
com a cortesia
això que s'ha fet
sempre
és el mateix
que s'ha fet
en aquest cas
amb l'única particularitat
que hi va haver
un mando
que sense cap tipus
d'indicació
va rebutar
aquest missatge
a altra gent
però clar
suposo que ningú
no ens demanarà
que passem censura
dels correus electrònics
que es passen
al mando
i d'altres coses
perquè seria francament lleig
això és el que ha passat
i a vegades
tinc la sensació
que quan manguen arguments
per criticar
una gestió
extraordinàriament seriosa
i complicada
com la que està fent
el conseller Saura
ens amaguem
amb falses acusacions
d'una cosa
que escolti
si això està mal fet
que quedi ben clar
que és exactament
el mateix
que s'ha fet
tota la vida
perquè de presència
de Mossos
d'alts càrrecs
amb determinats
actes institucionals
estic cansat de veure'n
també a Tarragona
per cert
i en canvi
mai ningú
no ho havia trobat
inconvenient
però esclar
a vegades
on té la sensació
que en els uns
se'ls demanen
unes coses
que en els altres
es consideren normals
per tant
polèmica desafortunada
i escolti
aquells que em vulguin fer
d'això
que em vulguin rascar
que em vagin rascant
però que la gent
tingui molt clar
que aquí s'ha fet
el que s'ha fet
tota la vida
i que per tant
això no té
cap mena de transcendència
ni va més enllà
Parlen doncs
d'aquesta polèmica
que hi ha hagut
aquesta setmana
acabem aquest repàs
a l'actualitat política
que hem fet
amb el senyor Daniel Pi
diputat d'Iniciativa
per Catalunya Verge
Esquerra Unida
i Alternativa
diputat per Tarragona
al Parlament de Catalunya
senyor Pi
moltes gràcies
bones festes
esperem que sí
ens tocava
una setmaneta
després hi tornarem
però jo la setmana que ve
vacances
que vagi bé el 2009
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia