La traciologia és la disciplina científica que ens permet interpretar els usos de les eines de pedra prehistòriques.
Però abans de veure com es du a terme aquesta interpretació, hem de constatar dues coses.
Primer lloc, que els nostres avantpassats feien servir eines,
i d'altra banda, que en un primer moment aquestes eren de pedra.
Ara bé, com eren aquests primers estris rudimentaris?
Ens ho explica el Kenneth Martínez, doctor en prehistòria i investigador contractat per l'IPES.
Infinitat de formes i d'usos, pràcticament com els nostres ganivets.
Tants ganivets, evidentment ara de ferro, de metall, però en aquella època el que variava, si vols,
és a la matria primera que estaven fet els ganivets, però l'utilització dels usos eren més aviat els mateixos,
per tallar, per gratar.
No totes les eines eren iguals i, per tant, tampoc servien per al mateix.
La tasca de l'investigador és precisament aquesta, identificar les eines i el seu ús.
La clau per aconseguir-ho es troba en l'anàlisi del tall de l'eina.
Les eines de pedra són roques de cristalls de quarts, té formes de cristalls.
Aquest cristall de quarts es deforma, depenent de quin material treballis, es deforma més o es deforma d'una manera.
És a dir, no és el mateix que tu tallis car, es deformarà menys, que si talles fusta o talles un os,
que és més dur i, per tant, es trencarà més a la vora i es deformarà més aquells cristalls.
I només per comparació, nosaltres el que fem és experimentem amb eines fetes per nosaltres
per comprovar quina deformació, quin tipus de trencament dels cristalls fa
quan tallem una car, quan cretem pell, quan tallem un os.
Comparem aquesta deformació que deixa microscòpica,
deformació microscòpica que deixa en les vores de les eines experimentals,
és a dir, reproduïdes per nosaltres mateixos,
i les comparem amb les deformacions que mirem o trobem en els objectes arqueològics.
La identificació d'aquestes eines és molt més reveladora del que ens podem imaginar.
Trobar un determinat utensili en un jaciment prehistòric
pot ser un element a tenir en compte per fer una adaptació de la seva antiguitat,
sempre partint d'una premissa.
Com més varietat d'eines, més possibilitats hi ha que aquest jaciment sigui més modern.
A mesura que avancem en el temps i a mesura que hi arribem al paleòtic superior,
sobretot, ja cada ús té un tipus, una morfologia, una eina específica.
Pràcticament com nosaltres, el ganivet del pa, el ganivet del pernil,
doncs una cosa semblant.
I això, doncs, veiem perfectament aquesta evolució de mica a mica d'habilitat tecnològica, no?
Cada cop la tecnologia avança en la especialització morfològica dels usos de les eines.
La tresologia, per tant, és una disciplina que ens permet conèixer més detalls
de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.