és el matí de Tarragona Ràdio des dels jardins de la tabacalera.
Bé, no ho diem ben del cert, perquè el que hem fet
és que ens han obert portes i ens hem instal·lat
en el que és el vestíbul de l'antiga fàbrica de tabacs.
Per això, el so també els pot arribar amb un cert ressò,
a través del micròfon, i és que se'ns ha posat a ploure.
I a veure, el fred i el vent el podem aguantar,
però la pluja, si més no pels convidats,
com a lleig tenir-los aquí mullant-se.
Els nostres convidats són el Jordi Aluja.
Bon dia, Jordi.
Del sindicat Comissions Obreres, Javier Morato, del sindicat UGT.
Javier, bon dia.
I és que l'estiu del 2003, com hem explicat altres vegades,
el Tadis va anunciar, també ho recordàvem,
les nostres tabaqueres, que estaven aquí fa un moment amb nosaltres,
el Tadis va anunciar el tancament definitiu de la planta de Tarragona,
així com les fàbriques de Sevilla i Cadis,
i així començava un llarg període de negociacions amb l'empresa
per buscar la millor sortida per als treballadors.
Intentarem repassar aquest període i també tenim previst
contactar a través del telèfon amb Antoni Gómez,
és un dels treballadors de la planta de Tarragona
que dins de les opcions que podia haver-hi
va decidir treballar a la planta d'Alacant.
Amb ell en parlarem d'aquí uns moments,
però en tot cas amb el Jordi i el Javier podíem resumir
des del moment que s'anuncia, va ser el mes de juliol,
de l'any 2003, que s'anuncia que Tarragona
és una de les fàbriques que tanca.
A partir d'aquell moment, des del punt de vista sindical
i des del punt de vista dels treballadors en general,
quina és la seqüència que se segueix?
Difícil, eh? Ja sé que és difícil resumir-ho.
Molt difícil.
Va ser molt complexa.
Lògicament, la tasca sindical no és altra cosa
que intentar posar totes les traves possibles
per intentar capgirar aquest anunci de tancament.
Perquè no es tanqui.
Perquè no es tanqui.
Llavors, aquí comencem a treballar
buscant suports institucionals
i després també preparant estratègies a nivell sindical
i dels mateixos afectats, no?
Per començar a crear una opinió al carrer majoritària
de rebuig a aquest anunci de tancament de la fàbrica de Tarragona.
A partir d'aquí hi ha un activisme important per vosaltres
i per part dels treballadors, també, no?
Exactament.
Per part dels sindicats, evidentment, com ha dit el company,
el primer que es fa és rebutjar l'anunci, no?
De dir, home, doncs no estem d'acord en absolut.
Evidentment, la realitat és la que mana al final, no?
Però sí que és el que s'intenta és, també com ha dit el Javi,
crear una força social a darrere, tant de dins com de fora
i intentar pal·liar a la mesura que es podia el tema aquest.
Home, jo diria que de les poques vegades
que no he vist els conductors d'una cua enfadar-se
és quan tallàveu el trànsit vosaltres.
I mira que quan algú talla el trànsit ens posem tots...
però, no, no, són els treballadors a Tava Calera,
ningú deia ni piu, ningú que estigués al cas, no?
A tant d'anècdota vull dir que en el sentit que el suport de la ciutat
com a teixit social el teníeu.
Suport institucional, en principi, va haver-hi també un treball...
Està clar, com has pogut comprovar els companys que estaven abans
i tota la història que ha estat darrere d'aquesta fàbrica,
el teixit social que s'ha creat de vinculació amb aquesta fàbrica
a nivell de Tarragonès molt gran.
Per tant, sí que tothom tenia certa vinculació amb això
i per tant en tenia tot el problema.
Les fa l'anunci de tancament, la fàbrica continua produint,
s'han de posar uns terminis per determinar quan es tanca
i en tot aquest procés, quin és el paper que aneu fent?
Mira, nosaltres una de les primeres iniciatives va ser recollir
unes signatures per part de la població de suport
al no tancament de la fàbrica que es van recollir al voltant d'unes 17.000.
O sigui, si comptem que Tarragona té 100.000 i escaig habitants,
doncs van treure 17.000, és un percentatge equiparat
al de l'altra fàbrica de l'Estat, que és a Sevilla,
que amb un milió i mig d'habitants n'havien recollit 100.000.
O sigui, aquí va ser la primera mostra de suport de la gent de Tarragona.
Després, com m'ho volies dir, és quan nosaltres els dimecres
tallàvem, fèiem una concentració davant de la porta principal
i llavors...
Amb els xiulets.
Amb els xiulets, de tant en tant,
doncs millor tallàvem la carretera, 5-10 minuts,
i la gent no ho entenia i ningú es posava nerviós.
Bé, sempre hi ha el clàssic de generar...
Això és que no és que va el cas, no sabia de què anava la cosa.
Sempre hi ha el cas clàssic de generar, que et vol passar pel damunt i tot.
Bé, vull dir, la resposta va ser una resposta contundent.
Després, el procés de negociació a Madrid amb el comitè Intercentres
i els centrals sindicats majoritàries van avançant
fins que es va produir l'assignatura per part de l'empresa
i el Ministeri de Treball, no així els sindicats.
Els sindicats en cap moment van signar el famós EREQ.
I llavors, paral·lelament amb això,
hi havia les negociacions entre...
Aquí a Tarragona, doncs, entre les administracions públiques,
concretament, doncs, un dels principals i no sé si promotors
i que va estar al damunt, molta gent potser no ho ha reconegut així
o no ho volen reconèixer, però els hem de reconèixer
que un dels primers que va agafar la bandera per intentar buscar una solució
va ser l'exalcald de Nadal.
No sabem els motius, jo no entro a valorar per quins motius,
però ell sí que és veritat que va ser una de les primeres persones
que va agafar la bandera d'això.
Després també tenim que agraïli el suport que hem tingut
de l'alcalde actual, que llavors estava a l'oposició,
que també va estar en tot moment al nostre costat
per desbloquejar qualsevol cosa que pogués haver
a nivell de Generalitat, Govern central, qualsevol cosa.
O sigui, jo crec que són les dues figures clau
de l'escenari polític que van apostar més
per buscar una solució, un cop era ja real el tancament,
era imminent que es tancava que no es podia fer res.
Buscar una solució que pogués favorir
la major quantitat de treballadors de tabacador.
Però mentrestant aquí la gent venia a treballar?
Sí, i tant.
Fins al 31 de març del 2007.
Sí, sí.
Veníem a treballar amb una mica d'angoixa, evidentment,
però sí, sí, es va produir fins ben bé al final.
Vull dir, això va ser així.
Evidentment, les condicions no són les mateixes,
les ganes no són les mateixes,
tens un ambient social fotut.
La gent molt nerviosa.
Exactament.
Conflictes interns també podia haver-hi, lògicament.
Evidentment, vull dir, no tots estaven en les mateixes condicions.
Clar, no tothom tenia...
Per exemple, el primer anunci que va fer l'empresa
va ser que això es tancava en uns plaços de temps,
però que quedaven, diguéssim, coberts fins als 53 anys.
Aquesta gent, a veure, la seva angüixa podia estar en
què me quedarà o què no me quedarà, no?
Per viure.
Però sí que ho tenien clar,
que s'anaven cap a casa tranquil·lament, entre cometes.
Després hi havia la gent fins a 50,
ho fico així perquè al final va haver l'acord a 50,
que això no estava clar fins ben bé al final,
fins que no es va produir l'acord del pacte local
a nivell de l'Ajuntament de Tarragona i Artadis.
I per últim quedava un col·lectiu de gent,
de 50 cap a...
em sembla que el meu jove tenia 27,
doncs que eren 32 persones
que estaven, evidentment, a l'espera de que...
a veure què es podia fer o què es podia arreglar
per poder pal·liar el tema.
Clar, aquest col·lectiu d'aquestes persones,
quines eren les opcions, si és que no en tenia?
Després d'aquest acord que dèieu,
que vosaltres no vau signar en cap moment.
No, no, no.
No, bueno, el tema de les famoses 32 persones
que en el seu dia van quedar, diguéssim,
una mica desemparades, no?
Perquè l'Ere es va fer, com aquí diu,
calcat de l'anterior,
l'anterior va ser amb el tancament de 8 fàbriques,
i va ser calcat inclús en qüestions rebaixades, no?
Sobretot a la gent que quedaven,
que tenien que desplaçar-se, etc.
Llavors, si això realment a nosaltres es va condicionar molt,
i evidentment hi havia tensions, que està clar.
Si, per exemple, en l'anterior era,
jo me marxo a Logroño o a Licano, on sigui,
i tenia equips quartos per estar 4 anys,
només 4 anys,
on se m'aportava una mica de diners
per poder pal·liar això,
doncs en aquest últim no va haver cap augment,
vull dir, es va deixar igual després de 4 anys,
quan, per exemple,
l'habitatge havia pujat un 17% de mitja,
coses d'aquest tipus,
qüestions més dedicades a ajudar la gent a trobar feina,
tot això no hi havia absolutament res.
Tenim a un altre costat del fil telefònic,
l'Antoni Gómez,
ell va decidir treballar a la planta que el Tadis té a Alacant.
Antoni, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Res, a vosaltres.
Estàs treballant ara?
Sí, en aquest moment no, estic parlant amb vosaltres.
Ja, ja, però dic que no interrompem
Sí, estic a la feina, però bé, no tenia previst, no hi ha cap problema.
Escolta una cosa,
com vas fer cap a Alacant?
Mesos després,
quant de temps portes treballant a la planta d'Alta d'Alacant?
A veure,
oficialment,
jo estic aquí el 12 de març de l'any passat,
el que passa és que,
com que jo encara estava a la Comissió Nacional,
de representar els treballadors,
vaig estar fins al juny viatjant a Madrid.
Jo venia aquí molt poc.
O sigui, efectivament, treballant aquí,
posem que estic des de final de juny.
Sense entrar en detalls,
però la teva situació personal ens la pots comentar?
Tens fills?
Estàs casat?
És a dir, tens una família que també s'ha hagut de traslladar?
No, no.
La realitat és que...
Com a mínim tens aquesta autonomia, no?
Exacte, sí, fill sí, en tinc,
però, bueno,
com aquell que diu la gran ja estudia a fora,
ja no té tanta dependència,
i el petit està amb la seva mare,
perquè jo estic separat.
Vull dir que vas tenir molt clar
que aquesta era l'alternativa
que per la teva vida personal et convenia en aquell moment,
davant de les perspectives laborals que s'oferien.
Exacte, sí, sí.
Bàsicament el que va passar era,
en certa manera,
per dir-ho d'alguna manera,
mantenir l'estatus,
perquè sí que hi van haver certes ofertes.
i s'ha dit el Jordi.
Salutacions per ell.
Us podeu saludar, el Jordi,
podeu parlar entre vosaltres, eh?
Igualment, Toni.
Així us saludeu també,
que deu fer temps que no us veieu o alguna cosa, no?
I don records per aquí, Alicant.
Molt bé, gràcies per la teva part.
Salutacions, Toni.
El que comentava, no?
Que donada la situació,
l'edat que tens,
vull dir,
te poses a mirar a fora el mercat de treball
i evidentment trobar alguna cosa
en les mateixes condicions,
ja pràcticament impossible.
Treballar, sí,
i treballar en una feina similar també,
però, vamos,
amb unes condicions
que et fan plantejar el de dir,
bueno, jo he estat molts anys
mantenint un estatus,
per dir-ho d'alguna manera,
no és perquè amb això
em vulgui creguer més que ningú,
entenguem-ho.
És impossible.
Avui en dia,
tal com està el mercat de treball,
era impossible.
Llavors,
donada la meva edat,
jo aquest any en faré 50,
vaig ser dels primers
que no els va poder-se prejubilar.
Per poc,
a més a més,
no?
Exacte,
sí,
per vuit mesos,
jo els faig a l'agost.
Doncs,
era la millor opció
i ja dic,
personalment,
tampoc me representava
un gran trasbals.
Home,
evidentment,
el que sí que s'ha de dir
és que marxar de casa,
d'on has viscut tota la vida
i el que t'estimes,
doncs sempre és un trauma,
no?
Però diguem que a l'hora
de la veritat
és més el que
les menjades
de tot el que ens fem
que no pas
la realitat de les coses,
no?
I la veritat
és que no ho porto malament.
Jo pujo aquí a Tarragona
i ara precisament
dilluns vaig baixar,
vaig pujant sovint
perquè, bueno,
perquè jo tinc el pis allà
i continuo
mantenint les relacions allà
i no em representa
cap gran programa,
tret del programa
de desplaçar-se.
Però, bueno,
diguem que no és tan greu,
no és tan greu.
El tipus de feina
que fas
des del punt de vista
estrictament laboral
és similar
o igual
al que podies fer aquí?
Amb això
he tingut molta sort
perquè pràcticament
es pot dir que faig
el mateix que feia
últimament a la fàbrica
amb les particularitats
que hi pugui haver
en aquest centre
però, bueno,
la feina,
el que és aprenentatge
ha hagut d'aprendre molt poc
perquè el funcionament
era bàsicament el mateix.
Altres companys teus
també van optar
pel trasllat
a altres plantes
del Tadis?
Sí.
I tens contacte amb ells?
Saps com els hi va?
Bueno, concretament...
Amb alguns,
com a mínim?
Sí,
hi havia la Victòria
que era la secretària
de direcció
concretament
ahir em va dir
jo ja ho sabia
que ara complia un any
i com que ella tenia
ells els podien prejubilar
bueno,
tots teníem el pla d'un any
per decidir
si realment
ens quedàvem
o optàvem
per al final plegar
amb l'opció que tinguéssim
ella es podia prejubilar
i al final
optat per prejubilar-se
o sigui que precisament
el dia 31
la Victòria plega
i fa dos o tres dies
vaig parlar amb ella
sí,
mantenint contacte
i després
sé d'altres companys
la Mariluz
Haka
que aquesta es quedarà allà
també es va traslladar
i sé que n'hi ha algun més
però vamos
contacte telefònic
o per correu electrònic
no n'he tingut amb ells
aviam
Toni com et diu
el Javier
que deu ser
com us coneixeu
entre vosaltres
si m'ho permets
a mi
jo si voleu parlar
o dir-vos alguna cosa
vosaltres mateixos
com que diu
que no t'hi ha tant
de contacte
amb correu electrònic
teníeu relació
quan treballàveu junts
aquí a Ritual
a més que erau
molta gent
a Tabacalera
no calia que tots
fóssiu íntims amics
No, no, no
però tenies el contacte
el que passa
que ara
clar, vas marxant
i dius
hòstia, trucaré
trucaré
trucaré
després no truques
Sí
m'entens
i per exemple
nosaltres
els que estem
aquí a Tarragona
sí que anem veient
més sovint
perquè s'han fet grupets
s'han fet uns grupets
uns de manteniment
tenen l'acostum
d'anar cada mes
un dia a dinar
hi ha un altre grupet
que anem cada divendres
i després
hi ha gent
per afinitats
que tenen
llavors surten
a caminar
o coses d'aquestes
A veure
la idea
com bé
ja ho ha pogut sentir
abans
ho ha explicat
l'alcalde
ho ha explicat
el Jordi Piqué
és
d'intentar
fer un centre
interpretatiu
aquí baix
i llavors
en aquest mateix centre
és tornar a glutinar
a tots els ex-treballadors
d'altaris
una entitat
una associació
Exacte
tot això
és un tema
que avui per avui
no es pot dir
per quan
jo crec que d'aquí
un parell d'anys
pot començar
a estar en funcionament
però abans
és difícil
Molt bé
Antonio
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
Molt bé
I ens alegrem
pel que ens has explicat
de veure
que més o menys
has redirigit
la teva vida laboral
no?
Sí
tot i amb el que dius
hi ha poca distància
la Can Tarragona
Sí
són 4 hores de potxa
4 hores bàsicament
Moltíssimes gràcies
I com diu aquell
o encara que sigui un tòpic
la vida continua
i
t'has de sobreposar
i mira
una etapa més
Mira
la història és per fer
llibres i programes
de ràdio
el que hem de fer
les persones
és mirar cap endavant
Exacte
Moltíssimes gràcies
Toni
molt bon dia
A vosaltres
Adéu
Adéu
Adéu
Fins aviat
L'Antonio
el Toni
el tenim treballant
a la Can
persones prejubilades
ens parlava d'aquest cas
d'aquesta altra companya
que després d'un any
de treballar
en una altra ciutat
diguem-ne que cadascú
ha fet un camí diferent
o hi ha molts camins
o han hagut moltes alternatives
a cadascuna de les persones
Clar
és un tema
molt particular
o sigui
la gent
quan arribes
amb aquesta situació
tens que tindre
molt clar
què és el que vol fer
i quines són
les teves prioritats
per exemple
en el meu cas
jo sempre havia manifestat
que jo em quedaria a Tarragona
en qualsevol dels casos
perquè per mi
és primordial
tindre la família
bé
que no pas
està patint
llavors
i vaig tindre la sort
que m'he pogut
per jubilar
però si no
segurament
he desoptat
per buscar-me una feina
aquí
encara que hagués sigut
de més baixa qualitat
que perdessis poder adquisitiu
per no fer
aquest trànsit
a la família
llavors hi ha hagut altra gent
que ho tenia clar
i ha marxat
i hi ha hagut altra gent
que l'única oportunitat
que tenien
era agafar els diners
i buscar assenya
per aquí
i hi ha hagut altra gent
ara
això ha sigut sempre
una situació
molt particular
i que cadascú
ha tingut
que prendre
la decisió
amb
en funció
en funció
de la seva vida
és lògic
llavors
com que
aquest ERE
donava aquesta opció
de poder
a cap d'un any
poder retornar
hi ha hagut gent
que ha anat a provar
hi ha hagut gent
que
jo ha fet
vaig un any més
perquè compleix un any
més d'etat
després tinc les mateixes
condicions
però ja estic menys anys
allò
anà calculant
i cadascú
fent els seus plans
cadascú ha fet
la seva estratègia
de totes maneres
no ha sigut molta gent
la que s'ha anat
de Tarragona
no jo diria
que molt poquets
tenia per aquí la llista
però com que ha fet ben
se m'han volat tots els papers
són molt poquets
els que estan
6 persones
del col·lectiu de 30
són 6 persones traslladades
i de l'altre col·lectiu
que es podia haver
prejubilat
potser en van marxar
4 o 5
i d'aquest compromís
que va adquirir
el Tadis
i l'Ajuntament de Tarragona
d'algunes persones
de qualificació professional
també de d'alguna manera
insertar-les
en el panorama laboral
aquest tema
sabeu com està
exactament?
Bueno
aquest tema
jo suposo que
se desblocajarà
aviat
jo suposo que és un tema
no vull creure
que és un tema
de pumps
sinó que és un tema
doncs de
burocràtic
d'anar fent passes
de quan estic
a la titularitat
el que passa
que suposo
jo espero
que en aquest mes d'abril
això quedi desbloquejat
i aquesta gent
si les condicions
i l'oferta
que li fan
els interessa
estiguin aquí
fent aquestes tasques
de manteniment
d'aquest edifici
que fa falta
i això és un tema
que ens escapa
que tinguéssiu vosaltres
referència
lògicament
vosaltres heu fet
el vostre treball
el vostre paper
com a representants sindicals

democràtics
però això s'ha de solventar
i s'ha d'arreglar
per cert
que el Salvador Navarra
ens deia que quedava
un serrallet
que era el tabac
que han de pagar
què és això exactament
bueno a veure
això és un salari
amb espècie
que abans
se donaven
antigament
era
un fardellet
de cigarros
si això ens ho han explicat
les senyores
cigarreres
després va ser
un paquet
un paquet diari
deia
que els donaven
i aquest paquet diari
primer era
una labor especial
que era celta
però que havia passat
pels treballadors
i després això
amb el temps
s'ha anat canviant
i que la gent
podia agafar
o fortuna
o Nobel
o qualsevol
labor d'aquestes
llavors això se li va donar
un valor
i això
t'ho anaven pagant
cada mes
t'ho donaven
o sigui
el tabac
quan surt la llei
del tabac
diu que el tabac
no es dona
d'això
i es fixa un valor
i es dona cada mes
i ara
seguint amb la llei
del tabac
es veu que van dir
que això
no tenien per què donar-ho
i des de l'any 2005
estava clar
que després de la llei
el que s'està clar
és que no podem fomentar
l'ús del tabac
i estem esperant
que surti la sentència
perquè això està als tribunals
esperant sentència
perquè això forma part
del salari
i sigui
inclús en el cas meu
que és
de els companys
que estan com jo
prejul·lidats
aquesta quantitat
entra dins
de la teva base
de cotització
o base de reguladora
per fer possibles
d'això
i en el cas
del company Jordi
que va rescindir
el contracte
també li deuen
fins al dia
que va rescindir
el contracte
aquests diners
doncs ara és el jutge
qui té la paraula
d'aquesta qüestió
Jordi Aluja
de Comissions Obreres
Javier Morato
de la UGT
gràcies per venir avui
de veritat
anava a dir
a la ràdio
en la falta d'acostum
però en tot cas
a casa vostra
durant molts anys
l'edifici de Tabacalera
aquests jardins
ara estem en una posició
privilegiada
fixin-se
estem a veure
si som capaços
de descriure-ho
hi ha unes de moreres
que encara no han brustat
del tot
perquè les van podar
a la tardor
i estem tot just
al vestíbul
dalt de l'escala
i podem contemplar
tot el passadís central
i els jardins
al lateral
una imatge maca
no?
Javier Jordi
per cert
vosaltres fumeu?
jo no
poc
poquet
de tant en tant
moltíssimes gràcies
de veritat
per la vostra col·laboració
i posem ja
el punt i final
aquesta edició
especial
del mati
de Tarragona Ràdio
des de les 10
compartim amb tots vostès
un tros
una porció important
de la història
de la nostra ciutat
a través de la mirada
dels treballadors
de Tabacalera
han fet possible
aquest programa
Joan Maria Bertran
Lluís Comas
des de la part tècnica
Jordi Solinyac
des de la producció
i un excel·lent treball
de documentació
els ha parlat
Iolanda García