Recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Dos minuts, un quart d'una del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
Temps de fa estiu.
El dilluns dediquem una estona a conèixer
algunes de les propostes que tenim per aquesta setmana
emmarcades en aquesta iniciativa
que ens transporta per diferents espais de la ciutat
i per diferents modalitats d'espectacles.
Tranquils que no estaré jo sola fent una relació llegida
de tot el que hi ha, perquè esperem en diferents convidats
que han d'arribar als nostres estudis.
Ens consta que ho faran perquè hem parlat a través del telèfon mòbil
i és que clar, ja se sap, trobar lloc per aparcar i tot plegat.
En fi, sigui com sigui, l'accent el posarem.
Primer que tot en el concert que ens oferirà l'Orquestra Sinfònica
Camerata XXI, que interpretarà peces de Mozart i Beethoven
en el seu habitual concert d'estiu al Camp de Mar.
Són peces molt conegudes, molt populars.
De fet, l'espectacle l'han volgut titular Figaro, Figaro,
justament perquè faran un repertori que inclourà
l'obertura de les noces de Figaro
i el concert para piano número 1,
l'Orquestra número 1 i la Sinfonia número 1 de Beethoven.
Un programa brillant, un programa popular, conegut.
I abans que arribi el president de la Fundació Camerata XXI,
Javier Ford, que està a punt d'arribar als estudis de Tarragona Ràdio,
obrim ja els telèfons, escoltem aquest fragment de l'obertura
i ja els podem regalar fins a 5 entrades dobles
per gaudir d'aquest espectacle.
I clar, com que els oients no han d'aparcar cotxe
ni res que s'assembli, ja els tenim aquí,
a l'altre costat del fil telefònic,
que els primers oients que aconseguiran aquestes entrades dobles
per al proper dia 9, a dos quarts d'onze de la nit,
al Teatre Auditori del Camp de Mar. Bon dia.
Molt bon dia, Jolanda.
Amb qui parlo?
Amb Mari Carme Domingo.
Què tal, Mari Carme?
Molt bé.
Quina calor que fa, no?
Sí, sí.
Vaja, és el que ens diuen els convidats que arriben aquí
i els que arriben, perquè avui quin dia que portem.
Home, i pel que has dit ara a les notícies,
ja a les 7 del matí, quan parlàveu del temps i tal,
que en farà més dijous.
Sí, diuen que sí, dijous.
Jo espero que s'equivoquin, perquè, a veure, ja està bé,
amb això ja està bé, ja fa estiu, ja està bé aquesta caloreta.
Però, en fi, s'ho suporta amb les nits fresquetes,
quan sortim i gaudim dels espectacles i el que convingui,
que l'estiu està per això, perquè faci calor, entre altres coses, no?
Molt bé, Maria del Carme, doncs jo crec que t'encantarà,
perquè sabem que ets una amant de la música,
tens les entrades aquí a la ràdio, d'acord?
Molt bé, bon dia.
Bon dia i gràcies per trucar-nos.
Adéu-siau.
Un concert magnífic, sens dubte,
que a més comptarà a banda de l'Orquestra Sinfònica,
Camerata XXI, la pianista alemanya Fusiko Heming tocarà en directe
al Teatre Auditori del Camp de Mar.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Dolors de Paté.
Què tal? Dolors, molt bé, no?
Ui, la Dolors de Cambrils està en un lloc privilegiat, també.
Sí, com a altros, eh?
Sí, no, no, no, no tenim res que envejar-nos, eh?
Fem intercanvi.
Ah, això, mira.
És tan xulo anar a Cambrils com venir a Tarragona.
Com anar a Tarragona, ui, i tant, que sí.
Veus com les persones, si volem, ens podem portar bé, eh?
Podem tenir bona relació, si és qüestió de posar-se.
A Tarragona és que m'encanta, a Tarragona.
Jo, bueno, soc una fan.
Molt bé, fantàstic, Dolors, doncs ens encanta que ho diguis.
I t'agradarà també el concert,
perquè al Teatre Auditori del Camp de Mar,
si ets tant de venir a Tarragona, segur que és com casa teva, també el coneixes.
Oh, i tant, el Camp de Mar, preciós.
Molt bé, doncs, escolta, amb la Camerata 21 pot ser magnífica.
També, preciosa, també.
Tens les entrades aquí a la ràdio, Dolors.
Moltes gràcies.
A tu per trucar-nos.
Gràcies.
Una abraçada.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ja ho té això, Camerata 21,
que ens tenen acostumats que filen molt prim a l'hora de triar un repertori
que satisfegui aquelles oïdes més, diguem-ne,
que tenen més formació musical convencional,
però també aquells que no hi entenem probablement ni un borrall de música
però que som capaços de gaudir amb peces com les noces de Figaro, de Mozart
o aquest concert para piano de Beethoven.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Glòria Herrera.
Què tal, Glòria?
Mira, anem fent.
Anem fent.
No et veig gaire animada però jo crec que t'animaràs mica en mica.
És la calor aquesta, que ens deixa molt tiradets.
Sí, la calor, la calor i tot el que porto a sobre.
El braç, la cama i tot això.
Ai, senyor, de mica en mica.
De mica en mica.
Molt bé, Glòria.
Gràcies per trucar-nos.
Tens aquí les entrades.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau-siau-siau-siau.
Què tal, Maria del Carme?
Bé, i tu què tal?
Bé, mira, aquí estem.
Ja veus que portem un dia que tenim els convidats que no troben lloc per aparcar.
Sí, ja.
Però jo crec que tard o d'hora el trobaran i podrem parlar amb ells.
L'Àngels Gonyalón, si no té la bústia de ve o com què l'hem de fer per telèfon,
jo crec que la tindrem, eh?
Molt bé.
Molt bé, Maria del Carme.
A mi m'agradaria veure-la, eh?
També, doncs escolta, de moment tens les entrades aquestes del concert.
És que la música m'encanta, també.
I aquest concert és un repertori preciós, sens dubte.
Sí, sí.
Doncs aquí tens les entrades, Maria del Carme.
Molt bé, moltes gràcies.
A tu per trucar. Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau-siau-siau.
I ja és el moment de regalar les últimes entrades que tinc per aquest concert de Camerata 21.
Recordem que eren 5 entrades dobles, aquestes són les últimes.
A veure qui les aconsegueix. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Ramon.
Ramon, què més, sisplau?
Ramon Prades.
Què tal, Ramon? Bé tot?
Bé, bé.
Treballant una miqueta o ja estem de vacances?
Treballant. Doncs ja arribaran les vacances, no? Tard o d'hora?
Sí.
Ramon, crec que estàs ocupat, per tant, ja et dic que tens les entrades.
I moltes gràcies per la teva participació.
Adeu, bon dia. Adeu, Ramon. Adeu.
Doncs, Maria del Carme, Dolors, Glòria...
Mari Carme, la primera oient que ens ha trucat, Dolors, Glòria, Maria del Carme i Ramon.
Els oients que han aconseguit aquestes entrades, recordem que el concert és el proper dia 9,
a dos quarts d'onze de la nit al Teatre Auditori del Camp de Mar
i que prèviament han de passar pels estudis de l'Avinguda Roma
per recollir-les i que ja són seves i que ningú els prendrà.
Gràcies.
És un quart d'una del migdia, 5 minuts i mig.
A veure, confessem-ho, no ens havia passat mai que ens...
que triguin tant, eh?, que triguin tant en arribar als nostres estudis,
els convidats i en plural, perquè vaja, que falli un convidat a tant en tant,
a tots ens passen coses en aquesta vida,
però no sé si és la calor aquesta que ens fa a tots portar un ritme més lent
al carrer, si més no, perquè clar, si estàs aquí, estàs més fresquet.
Encara confiem, eh?, poder parlar amb Javier Ford com a mínim
i amb Àngels Gonyalons.
De moment fem una petita pausa i tornem immediatament.
Nosaltres sí que hi serem, aquí, eh?
No ens mourem d'aquesta cadira de l'estudi central de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Luna.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
però sí, aquest any hi ha música.
I com ho feu així? És un punt d'inflexió
a cada punt de la narració?
És entre narració i narració l'acordió?
Com heu estructurat aquest espectacle?
En un principi, com que és una cosa força complexa
en el sentit que una estructuració
entre narració i música
demanaria molt de temps, molt assaig
i potser no és el cas per manca de coincidències
el que sí que es farà és
d'intèrvals de narració
i d'intèrvals on hi hagi la música, simplement.
Quants narradors sereu?
Quan, demà?
Demà som tres.
Som la Carme González, la Munsa i jo.
Sóc com una família, ja, els ContaContes, no?
Jo crec que teniu ja una relació
que traspassa la narració de contes.
Segur que feu intercanvis de contes,
us regaleu contes, no?
En això sou molt competitius?
És molt bonic i és molt llaminer el que dius,
però la realitat és que no ens intercanviem contes
d'això d'una manera explícita,
però el que sí que és cert
és que no hi ha competència entre nosaltres.
Ens estimem, potser perquè no formem part de cap grup,
no hi ha un grup de ContaContes establert
o físic a Tarragona,
sinó que amb aquest atzar
que ens donen les programacions estivals a Tarragona
fa que ens trobem,
però que habitualment tenim unes carreres
o unes activitats, cadascú pel seu compte.
Els contes últimament van molt buscats
pels narradors de contes,
perquè com que en sabeu tants i expliqueu tants
i sempre voleu incorporar nous contes al repertori,
aneu, busqueu moltíssims contes per tot arreu, no?
Sí, sí, sí.
Això és cert.
De totes maneres, aquí hi ha una mica
un aspecte que a mi m'agradaria dir
de part de molts dels ContaContes
que més que innovar, més que buscar,
el que voldríem és assentar espectacles,
allò de poder explicar diverses vegades el mateix conte,
perquè sembla ser que se t'obligui a innovar,
a portar nous contes, noves històries,
i moltes vegades no donen temps
a fer-ne, a fer pair les que hi ha tens.
És com si diguessis, no sé,
quan vas a sentir un espectacle del Lluís Llaco
o d'algun autor així que sigui pròxim a nosaltres,
t'agrada ressentir les cançons
una i altra vegada la mateixa.
Doncs hi ha persones que al món dels Contes
els passa el mateix,
que voldrien ressentir aquella història
que els va emocionar o que els va fer patir
o que els va fer riure, no?
I que moltes vegades aquesta mena d'ansietat
que teníem per sorprendre el públic
va en detriment d'això.
Formem una miqueta part d'aquest tarannà del món,
d'aquesta bogeria consumista, també.
Home, tots els que estem aquí,
tu, si no ja vaig equivocada,
el Xavier i Servidora,
són pares i mares
i tots tenim la referència,
i els oients segur també,
que hi ha un conte, com a mínim,
un que és impossible saber
quantes vegades l'hem explicat als nostres fills.
Sempre el mateix.
Que fins i tot, com a narrador en aquest cas accidental,
el teu fill o la teva filla dius
i no vols una altra,
és que aquest potser ja fa com a cent anys
que te l'estic explicant
i ja no sé com escenificar-ho.
Vull dir que sempre hi ha un conte,
allò de capçalera,
al qual no renunciem.
I als adults ens passa el mateix, no?
Sí, sí.
Bé, el que estava dient és ben cert.
Això passa, és que passa exactament amb la música,
el gran repertori que hi ha,
i després la descoberta de petites perles,
per exemple, amb la música de cambra
o fins i tot amb l'orquestra sinfònica,
la possibilitat de tornar a sentir una peça que t'ha emocionat,
doncs és cert que hi ha aquesta necessitat
i per tant nosaltres ens desentenem
de tota aquesta pressió que diu del fet.
Sí que intentem fer repertori nou
perquè l'orquestra té pocs anys de vida
i ens interessa fer el màxim de repertori possible,
però és cert, com diu,
que la gent necessita a vegades sentir contes
i a vegades reinterpretar-los.
Sempre, jo entenc, quan s'interpreta una obra
mai és igual que l'anterior vegada.
Mai, no ho pot ser.
I m'imagino que amb els contes-contes
que jo els he fet a casa com a pare...
I no és el conte que s'ha explicat més com a pare a casa teva?
Jo el del Patufet.
El del Patufet, diguem-ne, que és el top ten.
El top ten, sí, sí.
Molt bé.
Sí, sí.
I fas les veuetes, Patufet, tornem...
Sí, sí, jo també sempre he fet les veus.
Soc molt teatrero a casa.
Veus que bé?
A fora no, soc molt reservat.
Tenius un conte-contes amb potència aquí, eh?
No sé què em pensa.
És que tothom ho és, un conte-contes amb potència.
Jo crec que sí, no?
Ho faràs amb més gràcia o menys, però a tots.
I a més en la intimitat, quan no tens públic,
que no et fa vergonya i que et deixes anar una mica més.
Quan els explico contes,
si els explico algun dia que estic cansat,
i això em limito...
Moltes vegades me n'invento de contes.
M'han inventat un fotimer.
I m'han inventat contes amb forquilles i aparells de cuina,
d'això, fent titelles que parlen l'una amb l'altra,
i això, n'he fet moltes d'aquestes coses.
Perquè també, de més jove, havia estat en grups de teatre semiprofessionals,
havia estat en grups de titelles professionals.
I ara, quan volen algun conte,
ni que ja siguin més grans,
i el començo a explicar en normal, com si llegís,
em demanen...
No, el volem amb veus.
El volem amb veus.
Ja tenen un nivell, és un públic, és exigent.
Volem veus i que faci el paper de cada personatge.
És curiós, i això que deia Lagos,
i tu que deies amb la música,
els que no som experts en música...
És que això de música clàssica,
ja no sabem ni com anomenar-ho.
En música clàssica.
En música clàssica.
No som experts, però ens agrada.
Hi ha l'expertesa d'aquella persona
que té un aprenentatge tècnic, acadèmic,
és més exigent en quan es redescobriu obres,
descobriu obres.
Però el públic en general,
que vas a un concert, que té un programa,
que potser no el coneixes del tot,
quan són aquella melodia,
que n'hi ha dos o tres peces,
que et són familiars,
que les has sentit tota la vida,
agraeixes moltíssim aquells intèrprets
que diuen gràcies per fer-me reviure
aquesta música, que realment és la que conec
i amb la que em sento com a casa.
Sí, però això no és incompatible
en què s'intenti
fer descobrir a la gent
altres obres
que no han estat tan popularitzades.
T'ho dic per això del repertori equilibrat
que normalment feu, no?, en aquest sentit.
Sí, sí, i crec que és molt important
i sobretot el que deia l'Aus,
intentar no estar pressionat.
nosaltres no fem mai cap repertori
sobretot pensant en què dirà la gent
i què d'allò, no?
Es tracta de, simplement, de creure
has de fer el que l'orquestra és capaç
d'interpretar amb el màxim de qualitat
i si ho fas amb el màxim de qualitat
allò entra a la gent
perquè ens hem trobat
un repertori contemporani
que s'ha fet
i s'ha fet ben fet
i la gent
com que han descobert
una cosa nova.
Mai m'hagués imaginat
que hagués pogut escoltar una cosa així.
I era música contemporània
que a la gent no li sona,
que sonen coses així.
Agusa, el conte que has explicat
més vegades en públic o en privat,
en tens un que hagis explicat
tantes vegades que dius
cansar-te no
perquè tal com ets tu
com a compte a comptes
jo em penso que no et canses mai.
Mira, abans quan et sentia
quan comentaves el del petofet
pensava
i encara no l'he explicat mai
als meus nens, en tinc dos.
Moltes salutacions i molts petons,
el Martí i el Guillem,
però clar, el Martí que té dos anys
encara el tema dels comptes
el té una mica de cantonada.
S'estima més les cançons,
s'estima més l'activitat
i allò de tenir una certa atenció
per estar-s'hi una bona estona
encara no la manté.
Tot i que
el que sí que em permeto jo
i tal com deies tu també
és la invenció,
és allò.
El que ens podem permetre els pares,
perquè moltes vegades
surts d'una biblioteca
a explicar un conte
i sense un nen
que li dius a un pare
papa, tu ho fas millor, eh?
Tu ho fas millor.
I tu deus a un pare, jo nene,
calla que m'estàs traient la feina.
És veritat i és cert,
i és cert perquè
la implicació i la proximitat
dels pares
que s'impliquen realment
en l'acte aquest de comunicació
i d'amor,
que us hem dit que és d'amor,
d'explicar el conte dels fills,
no ho pot superar
una persona que ho fa
com a espectacle,
tot i que sí que
hi posem
grandíssimes dosis
d'amor
i d'emoció
i d'implicació, no?
Però és diferent,
perquè l'ambient extern
no és el mateix.
Estar amb 50 nens
en una biblioteca
on poder no tothom
sap ben bé
què va fer,
estar amb els teus nens
en un lloc íntim
i que els hi pots...
et pots deixar anar.
I si tens les mínimes
dots teatrals,
doncs tal com deies tu,
no?
Vinga a fer moure
culleres i forquilles
i si manipules
una mica un instrument musical,
doncs allà
fas una gran orquestra
i fas una gran instrument.
És una festa
explicar un conte
al final.
Però el que em deies,
el conte que més he explicat
de la meva vida
jo crec que és un que es diu
Anna, que guai,
però és un conte per adults
que parla d'una pija
i aquest és un dels contes
amb els que més he gaudit
explicant-lo
i el que més m'estimo
també pel fet
que va ser
el primer conte per adults
que vaig explicar
escrit per mi.
És a dir,
fet per mi.
Habitualment sempre tenim
un repertori
d'algun escriptor
o de la...
o de la...
o de la tradició oral
que eren d'altres
però de tant en tant
als narradors
ens agrada d'allò
d'explicar coses nostres.
I aquest va ser el primer
i recordo que el vaig explicar
al Candil
aquí a la plaça de Fontquan
el Candil
el portava el Carles,
el gran Carles
quan el Candil
era el gran Candil
i allí ens reuníem
de tant en tant
els narradors d'aquí Tarragona
a tancar el bar
o en ple de gent
ple de gom a gom
allà tot amb un silenci
amb un respecte
una meravella
allò era com una catedral
de les històries
tots i que érem 50-60 persones
potser
i allí em vaig atrevir
a fer aquesta història
i la tinc com la més explicada
i la que més m'estimo.
L'explicaràs demà?
No, no.
Aquesta ja no.
No.
Estem perfilant
una història per demà
que se li acaben ja
els serrellets finals
que també és una història així...
Però seran narracions pròpies
alguna de demà?
Com serà l'espectacle de demà
així a grans trets?
En quant a repertori?
Demà ens conjuntem
tres persones
amb tres estils diferents
que és la Munsa
que és una persona intimista
una persona que li agraden
fer uns contes molt pròxims
uns contes íntims
uns contes molt dolços
acompanyat
amb una presència
que té ella
d'una persona
que transmeteix
calma
que transmet
fragilitat
que transmet
això
intimitat i proximitat
la demana
només amb la seva presència
i la demana
després amb la Carme González
que és una persona
que està especialitzada
principalment
en el públic infantil
però que també té
unes històries
força interessants
a l'hora
de treure el públic adult
i jo
que considero
que estic especialitzat
en històries esbojarrades
en coses
una mica psicodèliques
no vol dir
que m'hagi fumat res abans
ni LSD
ni de res
de res
i segurament
totes tres històries
seran
perquè farem una història
cadascú de nosaltres
ja que a diferència
d'altres edicions
aquest any
en comptes de ser parella
sirem tripleta
amb la qual cosa
ens hem de repartir el temps
20 minuts
25 minuts
aproximadament
per persona
i bueno
històries
per tothom
ja el dient una plaça
la plaça dels Nazarens
no vaig equivocar
el tema de descobrir
les places
com a escenaris
està molt bé
Agus
jo
com que hi ha confiança
que ets de la casa
com aquell qui diu
ara li diríem al Javier
que ens expliqués
una mica el repartal
però un conte petitet
ens faries abans de marxar
o et posen un compromís
no, no em poses cap compromís
i a més a més
explico sempre el conte
quan em diuen un conte petitet
és molt senzill
i és una cosa
que en certa manera
ve a exemplaritzar
el que és
l'essència dels contes
o del
que jo crec
que és l'exemple
dels contes contes
parla d'un conte contes
precisament
doncs
parlem amb el Javier
i en tot cas
no sé si
el Joan Maria
el coneixes també
si necessitaries
una mica de música
de fons després
o també a capella
avui
que et sembla
ai no ho sé
heu fet moltes coses
Joan Maria
i tu
que et va conèixent
amb la mirada
us poseu d'acord
mentre amb el Javier
ens explica
que no només
alguna cosa
del Wim Mertens
doncs vinga
que es posi a buscar
Wim Mertens
a veure si el té
per aquí
no esteu sols
a Camerata 21
teniu una pianista
quina pianista
mira
mira com son
la pianista
sí
és un autèntic luxe
com es diu
aquesta gran dona
el nom complet
és Ingrid
Futsko
Heming
és una senyora
que
bé
té uns noms
així
bastant
diversos
de procedència
perquè
el pare
era suís
la mare
era japonesa
i ella
va néixer
a Alemanya
o sigui que
realment
ella és Alemanya
però
en molts llocs
diuen que és japonesa
és una excel·lent pianista
i amb una vida
una mica
complexa
i
interessant
de la qual
també se'n podia
treure algun conte
segur que sí
aquí ens has portat
una documentació
i ja es veu una senyora
ella mateixa
la seva imatge
ja
et fa intuir
doncs una vida
i una cosa
molt extraordinària
i les il·lustracions
són seves
són d'ella
i unes pintures
que hi ha al final
també és pintora
també és pintora
sí
és una senyora
que desborda
desborda
el que és l'art
per tot arreu
en resum
la història
d'aquesta senyora
ella
des de
des de ben petita
prometia
molt
ja va ser una
molt bona
pianista
des de ben jove
però va tenir
la mala sort
de tenir una malaltia
que li va afectar
l'oïda
amb un percentatge
molt important
va estar
molts anys
en tractament
es va haver de retirar
dels
dels escenaris
de fer concerts
i fa pocs anys
a través d'un enregistrament
de
de la televisió
que li van fer un reportatge
van començar
a descobrir
que tenien
una perla
i és que
l'estam escoltant
de fons
i és deliciosa
i no estava
per polir
aquesta perla
estava
polidíssima
perquè
ja era gran
i ell havia passat
el
passat
el seu calvari
i se n'havia sortit
actualment
la
la senyora
Heming
està considerada
com tu diria
una
una personalitat
excepcional
al seu país
té les màximes
el màxim
reconeixement
tant
del
del govern
com
com del públic
i
en diversos cops
he arribat
a ser
número 1
en vendes
concretament
d'un
disc que va fer
se'n van vendre
dos milions
d'exemplars
que són
molts
com heu fet
des de Camerata
21
el contacte
amb aquesta gran artista
perquè estigui
aquest dissabte
a Tarragona
els contactes
la veritat
és que
ens són
bastant
senzills
el nostre director
Tobias Gosman
és una persona
que a fora
té molt de
reconeixement
aquí encara
no es valora
prou
però és una persona
és un gran violinista
molt gran violinista
està molts anys
violí
concertina
de l'orquestra
al liceu
però
a més a més
és molt bon director
i ell
ha dirigit
orquestres
amb les quals
ha tocat
la senyora
Heming
quina feliç casualitat
per nosaltres
sí
pel públic
no?
de poder gaudir
d'un concert
com a aquest
sí
per Tarragona
i per totes
les seves comarques
és una sort
comptar
amb una persona
com en Tobias
a partir
a partir del qual
a partir del qual
juntament
amb Xaviolant
com a responsable
artístic
de la fundació
estan apropant
a Tarragona
primeres figures
com va ser
Vasco Vasilev
que és el concertino
de l'orquestra
del Covent Garden
que també està
aquí
en el book
que us hem portat
juntament
amb Tobias
Gosman
després
d'un
concert
amb l'orquestra
de Sofia
jo estic per anar
a agafar lloc
ja
a l'auditori
tot i que
uns quant dies
perquè
tot es dibuixa
i a més
el repertori
l'heu titulat
Figaro Figaro
i parteix
d'aquesta coneixença
que va tenir Mozart
amb Beethoven
en un moment determinat
de la seva vida
no?
sí
van coincidir
és curiós
que
bueno
curiós
ja
acostuma a passar
en el món
de la música
però sí que
Mozart
un dia
doncs
va tenir l'ocasió
d'escoltar
Beethoven
que era bastant
més jove
clar
un jove
Beethoven
un jovenet
Beethoven
i
i ja va
ja va dir
que
que apuntava
o si ho deia Mozart
jo crec que
se'n podien fi
els de l'època
jo crec que sí
no no i l'avançar-te
eh
trobo que era una mica pitonis
o també mos
ara van de ser un geni
sí
i
retornant una mica
al tema
que dèiem abans
de redescobrir figures
pot semblar
un repertori
clàssic
de fet
és un repertori
clàssic
però
mai
acabarem
d'entendre
prou
Mozart
ni mai
acabarem d'entendre
prou
Beethoven
ni mai
acabarem d'entendre
prou Bach
per més que s'interpreti
perquè a més a més
depèn dels artistes
cadascú
fa la seva versió
el que cadascú veu
en aquella obra
llavors
bueno
veureu que
hi ha l'obertura
a la notja de Figaro
de Mozart
després fem
el concert
per a piano
número 21
de Mozart
amb la senyora
Heming
i després finalment
fem la sinfonia
número 1
de l'Udic
Fan
Beethoven
un repertori
clàssic
però per a gaudir
i no per anar
a escoltar
aquelles obres
que coneixem
sempre
sinó
intentant
redescobrir
noves coses
a través
d'uns
intèrprets
diferents
tinc segur
que
una model
posada en mans
de diferents
escultors
de diferents
pintors
hi hauríem
tantes versions
com pintors
i escultors
i això passarà
exactament
i vosaltres
des de la fundació
podeu tirar endavant
entre altres coses
perquè teniu convenis
amb altres institucions
culturals
perquè us esteu movent
en el que tot és
els circuits musicals
però tot aquest contacte
endogàmic
en el millor sentit
de la paraula
després el reflectiu
a l'escenari
oferiu tot això
que és la base
de treball
de la fundació
és allò que no es veu
que no surt a l'escenari
i que esteu fent
dia rere dia
Sí
la veritat
és que
a part dels objectius
fundacionals
que tenim
com a institució
un dels objectius
és que no es vegi
la feina
que es fa
darrere
sinó que es vegi
el resultat final
el que ha de saber
la feina
que es fa
ja ho sap
són les institucions
que saben
que els presentem
les memòries
que els presentem
els projectes
que saben
que
des del primer dia
que es va
fundar
l'associació
Camerata 21
que ara ja és
fundació
s'està gestionant
amb criteris
empresarials
amb independència
de què
hi hagués
professionals
o no hi hagués
professionals
i per tant
que era un projecte
que anava
que anava
de debò
i
el resultat
doncs
és
a nivell
de les activitats
estem molt contents
perquè
omplim
ens demanen
tenim més demanda
que l'oferta
que podem fer
i a nivell artístic
amb
l'orquestra
actualment
està considerada
de les millors
del país
a nivell estatal
també està
molt considerada
i això
que estem lluitant
amb uns
pressupostos
doncs
jo diria
que amb una
diferència
d'un 500%
una cosa així
Ja m'ho crec
i aquests dies
d'estiu
que poc o molt
tenim l'oportunitat
de moure'ns
per aquests
festivals magnífics
que fan
arreu del país
home
escoltes
orquestres
que no direm noms
però també
si has escoltat
l'orquestra
sinfèrgica
Camerata 21
home
és que no hi ha res
a envejar
és una orquestra
de primer nivell
i nosaltres
com que la tenim
lligada al territori
tenim oportunitats
d'escoltar-la sovint
i això és magnífic
per nosaltres
Per nosaltres
també perquè la intenció
era crear
una orquestra
amb gent d'aquí
creada per gent
que som d'aquí
que vam renunciar
a marxar
en una època
en què
molts companys nostres
en diferents àmbits
fotografia
pintura
arquitectura
van marxar
i dels quals
jo
de molts
ja no n'he sabut
res més
i els que van decidir
quedar-nos aquí
per picar pedra
doncs
bé
vam apostar
per aquest projecte
i jo me n'alegro molt
Això que acaba de dir
el Javier
és importantíssim
perquè
hi ha hagut
tot un seguit
de persones
en aquesta ciutat
que en un moment determinat
van decidir
quedar-se aquí
perquè creien
que la feina també es podia fer aquí
perquè si tothom marxés
aviam
continuaríem com fa 30 o 40 anys
aquí a Tarragona
sense una xarxa
i un teixit cultural important
no?
si tothom marxa
qui es queda?
a picar pedra
com diu el Javier
no?
és que el valor
no em sembla?
a gust
el valor de dir
no no
a mi el que m'interessa
és treballar a casa meva
i tots els coneixements que tinc
els aplico aquí
no me'n vaig a un altre lloc
això és magnífic
voldria creure'm
que tothom
que es quede
no hi ha poqueta gent
que ho fa
ho diu d'acord
o ho fa d'acord
perquè a la millor
no no
ja m'està bé
però això ho veus
en la qualitat
del que fan
això vull dir
la prova de l'algodon
és quan veus la feina feta
no però el que sí que és cert
és que la gent que es queda
és la que fa que la ciutat
les ciutats creixin
i cal
que hi hagi gent que es quedi
ja t'has posat d'acord
amb Joan Maria?
doncs hem decidit
fer una coordinació
amb la música
que has portat
sí?
perfecte
doncs mira
com que la conversa
també l'han mantingut
una miqueta així
a dues bandes
acabem aquesta tanda
jo el que voldria
és uns auriculars
no tens uns auriculars
ràpidament
sí?
els tens aquí
perfecte
per poder-ho escoltar
home clar
per escoltar
amb tota la qualitat
doncs ara
Javier i servidora
silenci
que els oients gaudeixin
d'una petita mostra
del que oferirà l'August
i els seus companys
demà a la plassa
dels nazarens
bé aquesta història
no crec que la expliquem
demà a la plassa
dels nazarens
però
és una història
una petitíssima història
que ve a reflectir
el que és avui en dia
la vida
i tal com
la volen portar
determinades persones
com podrien ser
els contacontes
qui són els contacontes
els contacontes
pot ser
la senyora
que ven peix
i pot ser
l'arquitecte
que vol entabalar algú
o pot ser
simplement una persona
que es dedica
a explicar històries
perquè les sap
o perquè les coneix
doncs bé
aquesta història
aquesta història
parla d'un contacontes
o d'una contacontes
perquè de tot n'hi ha
homes, dones, nens, nenes
grans, petits, joves
sabeu els contacontes
en un principi
només tenen sentit
pel fet
que hi hagi algú
que els escolti
doncs hi havia una vegada
fa molt de temps
i no em pregunteu quan
perquè jo ja no me'n recordo
que a les escales
de la catedral de Tarragona
hi havia
un contacontes
sí, ja sé, ja
i explicava
les seves històries
i cada vespre
es congravava
un munt de gent
als seus peus
per sentir
escoltar
i
peir allò que els explicava
forces n'havien
de tots
grans
petits
joves
vells
i ell explicava
i explicava
i explicava
i explicava
sense adonar-se
de compte
que el temps passava
i que de mica en mica
cada cop
hi havia menys
persones
que assistien
a les seves narracions
va arribar un dia
que ja ningú
se l'escoltava
els temps han canviat
la tele
les teles
els diaris
les revistes
el cinema
internet
però
el contacontes
malgrat
tot plegat
s'asseia
cada dia
a les escales
i continuava
explicant
històries
històries
diuen
que en un vespre
molt calorós
mentre el contacontes
solitari
explicava
històries
se li va
atensar
un nen
i li va dir
escolta
però si ja
no hi ha ningú
que t'escolti
fa molt de temps
que sembles
un vell xeruc
aquí parlant
tot sol
per què no marxes
per què continues
explicant històries
i el contacontes
li va dir
mira nen
jo abans
explicava
històries
per canviar
el món
ara
les continuo
explicant
perquè el món
no em canvia
a mi
Javier jo m'he quedat
així com
sense ben bé
saber què dir
ens hem de resistir
que el món
els canviï
no?
Agus
ens hem de resistir
i cada vegada
que em plantejo
deixar aquest món
dels contacontes
que és molt dur
és molt
molt dur
doncs
miro d'explicar-me
aquesta història
saps
ara s'ha posat molt de moda
o fa algun temps
que s'han posat de moda
aquells contes
del bucai
de companyia
d'autoconeixement
i que a vegades
pren una mica
de Rissa Marissa
sí
perquè a més dius
home aquest és un conte
molt clàssic
aquesta és una història
mitològica
que m'han llevat
i li ha donat la seva forma
no ens enganyem
i perdoni el senyor
el bucai
això
doncs
de tant en tant
n'hi ha algun
que sí que fa reflexionar
i bé si d'aquesta manera
tan metafòrica
o d'una manera
tan peculiar
doncs
realment
et demanen
que triïs
doncs escolteu
hi ha moltes maneres
de fer reflexionar
perquè hem parlat
de música
de Mozart
de Beethoven
dels contes
d'aquesta manera
d'aprofundir
i altres maneres
de reflexionar
sobre el que ens passa
i ens envolta
és amb el teatre
i concretament
amb la comèdia
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
Àngels Gunyalons
que juntament
amb Abel Folca
ens portaran aquí
a la ciutat de Tarragona
el divendres
l'obra ex
Àngels Gunyalons
molt bon dia
hola bon dia
gràcies per atendre
la nostra trucada
i disculpa aquests minutets
que t'hem tingut al telèfon
però valia la pena
perquè a més et diré una cosa
el nostre conte a contes
quan ha dit
tot allò
que la gent ha substituït
per les narracions
cinema
internet
etc
no ha dit teatre
per tant el teatre
considera que és un gènere
acceptable
encara
en aquest món
que ens envolta
home sí
jo crec que també
es du el món del teatre
també
juntament amb els contes
vosaltres expliqueu històries
molt reals
i aquesta que ens portareu
a Tarragona
que Déu-n'hi-do
s'hi ha voltat
i amb molt d'èxit
és una història
molt contemporània
d'una situació
que es viu molt
i que es paeix
també molt
i de quines maneres
no?
sí
en qualsevol cas
en el nostre cas
en sentit de l'humor
sempre
és més que un entreteniment
no pretén res més
només que passar
una bona estona
posant-li
la dose d'humor
a aquestes situacions
tan
tan quotidianes
i tan constants
no?
és que si podem ser
de ridícules
les persones
en determinades situacions
no?
sí tu
però
en aquestes situacions
que no sé
hem de ser
bastant dramàtiques
en el moment
doncs com més dramàtics
suposo que més
més fàcil
posar-hi l'humor
no?
quan no et toca de prop
clar
o quan ja fa temps
que ha passat
jo no he vist l'obra
però tinc la sensació
que una part com l'altra
diguem-ne
que us lluïu
no?
en el sentit aquest
del que passa
després de divorciar-se
i aquesta mena
de competició
que tinc entès
que feu
la Bell i tu
o els vostres personatges
millor dit, no?
sí, home
els dos primers minuts
ja s'estan divorciant
vidim el procés
de separació
feu divorci express
aquí, no?
sí
molt bé
i després
l'immediat
que és aquella cosa
quan es troben
que tots dos
volen que l'altre
li quedi ben clar
que és molt feliç
i que s'ho passa molt bé
sense ell
no?
que això quan ja passa
el temps
penses en fum
diguem-ne
però quan és molt recent
perquè aquests dos
encara tenen una mica
d'enganxa
i de fet
cap al final
hi ha una retrobada
i trenquen
per mutu acord
o sempre hi ha
un culpable
i un que és la víctima
aquí tots dos
són víctimes
i culpables
entre cometes
que trenquen de mutu acord
el que passa
que sempre n'hi ha un
que li reca més
i després
quan ja li ha passat
és l'altre
el que el busca
no?
no acabem d'estar
mai contents
ho volem tot
em penso anys
que tens
de les millors companyies
que pot tenir una persona
en aquests moments
no?
sí
pel que sentim ara
pel que estem sentint
a través del telèfon
podria ser?
sí
molt bé
és que acabem d'acabar
la papilla de migdia
clar
és que toca
i reclama l'atenció
com ha de ser
diu
que fa aquesta dona
ara que no parla amb mi
i em fa cas
no t'entretindrem
i ara àngels
primer
són les criatures
només faltaria
però en tot cas
si dir-li als oients
que jo pel que m'han explicat
no em perdré la comèdia
és una comèdia
allò que s'anomena
elegant
una comèdia alta
una comèdia delicada
amb molt de sentit de l'humor
molta ironia
no?
sí
molta ironia
i sobretot fugint
una mica
de l'humor
gruixut
o destripunt
sinó que
sempre
conserven la calma
diguem-ne
no són gens
no són gens
són apassinats
però es controlen
no es controlen
no s'adaptaran mai
la compostura
i això els fa ser
més ridículs
encara moltes vegades
molt bé
doncs no ens perdrem
la funció
el divendres
a dos quarts d'onze
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
Abel Folk
que a més ha dirigit
també l'espectacle
a banda de ser
cop protagonista
amb tu
sí
l'ha dirigit
i ha fet
l'adaptació
i la veritat
és que ha estat
un treball
i una feina
molt agradables
molt còmodes
i a més
penso que és
un esforç
per ell
fer-ho tot
i no barrejar
les coses
la veritat
de vegades em pregunten
i quan estàs d'allà
fent la funció
no te'n recordes
que ell és el director
dic no
ni me'n recordo
i això és gràcies a ell
vull dir que jo
surto a disfrutar
de la funció
i ja està
molt bé
Àngels
no tant tenim més
que hi ha algú
que espera
per fer el rotet
i no serem nosaltres
qui ho impedeixi
moltíssimes gràcies
molt amable
per atendre
la nostra trucada
adeu si hi ha
una abraçada
adeu
a veure
qui continua fent
una entrevista
haurà gran actiu
com l'Àngels
si la canalla
li està reclamant
el rotet
és la vida real
no ens enganyem
aquesta és la vida real
perquè vosaltres
també Déu-n'hi-do
entre aquestes històries
és quan ens posem
transcendents
la intendència diària
ens menja
i després sortiu
als escenaris
no Agus
i així estupendos
sí, sí, sí
perfecte
comptes amb una certa
ironia i humor
també expliques
que ningú es pensi
que l'Agus
només està
però sempre
hi ha aquest denominador
comú
ei, pensem-hi
utilitzem això
per alguna cosa
no hi ha cap conte
que sigui inocena
cap ni un
sempre deixes anar
alguna coseta
sempre dius alguna cosa
una certa militància
que és necessària
per la vida
i per les coses
que són importants
realment
Agus, moltíssimes gràcies
sempre és un plaer
tenir-te
Xavier Fort
que bé que hagis tornat
un altre dia
així a la ràdio
per parlar justament
d'aquest magnífic concert
però sempre hi ha coses
per parlar
ho farem un altre dia
oi que sí?
sí, tant que sí
a més estic molt agraït
perquè estic
entremig
de dues grans veus
i l'Agus
no el coneixia personalment
i ha estat un plaer enorme
sentir-lo
i com explica
com explica les coses
i tu ja ho saps
vam ser companys
fa molts anys
i tant, molts
a més en un programa infantil
on explicàvem contes
és veritat
no treguis les edats
de la gent
va, Xavier
sigues bon amic
continua, continua
escolti'm
que no ens hem oblidat
que tenim les entrades
cinc entrades dobles
per l'espectacle
d'Àngels Gunyalons
i Abel Folk
en tot cas
després de la una
quan tornem de les notícies
obrirem el directe
del matí de Tarragona Ràdio
tornem immediatament
no marxin