Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio
des d'aquesta quarta hora del programa.
Ara fa uns moments recordàvem un acte que hi haurà dijous
aquí a la ciutat de Tarragona d'homenatge de record
a la figura de Rafael Puig i Valls,
un tarragoní segurament molt desconegut, com dèiem,
de finals del segle XIX, que va promoure tot el parc
ecohistòric del Pont del Diable,
que va tenir molt a veure amb tota la zona del parc de la ciutat,
de la Quinta de Sant Rafel.
I ara volem parlar d'un altre tema, d'una altra activitat,
en aquest cas convocada per demà dimecres,
d'un caire ben diferent.
I és que demà farà just 60 anys de l'aprovació
de la Declaració Universal dels Drets Humans
per part de l'ONU.
I en el marc d'aquesta celebració, d'aquesta commemoració,
demà aquí a Tarragona, el Col·legi d'Advocats
organitza una activitat que pretén precisament recordar
a tothom el que diu aquesta Declaració Universal dels Drets Humans.
Per aquesta raó, avui hem convidat el degà del Col·legi d'Advocats
de Tarragona, el senyor Antoni Vives.
Senyor Vives, bon dia.
Molt bon dia.
Demà, com dèiem, fa just 60 anys d'aquesta aprovació.
Demà es commemora el 60è aniversari
de la Declaració Universal dels Drets de l'Home.
És una declaració importantíssima
perquè va ser un clam que va fer la humanitat
de l'any 1948 amb un món, doncs bon, un món que estava arrasat
per l'Holocaust jueu, un món que estava totalment dividit pel colonialisme,
un món en què hi havia, com a conseqüència de la misèria,
una gran diferència de classes.
I els polítics d'aquell moment, els polítics que regien els destins del món
l'any 48, es van reunir i van fer un clam perquè aquells fets,
allò que va portar el món en aquella situació tan siniestra,
no tornés a succeir.
És una sèrie de principis ideals que es tindrien que portar en pràctica
i que, lamentablement, 60 anys després,
encara hi ha racons del món on aquesta Declaració dels Drets Humans
encara ni siquiera s'ha estrenat.
La celebració de demà és per recordar aquest efemèrit,
és celebrar-ho, és celebrar que vivim en una zona del món
en què reina la democràcia,
recordar que els drets humans i la democràcia
és el millor que ens pot succeir
i també recordar que l'hem de posar en pràctica
i l'hem de posar en pràctica cada dia
perquè encara hi ha molts llocs del món
en què els drets humans no s'apliquen.
Inclús jo no viatgeria gaire lluny,
molt a propet de casa nostra,
hi ha persones que no gaudeixen dels drets fonamentals de les persones.
jo demanaria que tothom a la seva tauleta de nit
tingués, no la Declaració Universal dels Drets de l'Home,
però almenys sí l'article primer, no?
Aquell article primer que diu que tots els éssers humans són lliures
i neixen iguals amb dignitat i drets
i que dotats com estan de consciència i raó
tenen l'obligació de ser fraternals els uns amb els altres.
Aquest mandat de l'article primer, llestimosament,
no s'aplica perquè ni en molts llocs són lliures,
ni en molts llocs són iguals,
ni en molts llocs ens comportem fraternalment els uns amb els altres.
Aquesta declaració de l'any 48,
d'ella se'n fa moltes vegades referències,
referències genèriques a la Declaració dels Drets Humans,
però segurament una immensa majoria de la societat,
del nostre país, d'un país avançat, d'un país occidental com és el nostre,
tampoc no coneix gaire els contextos, no?
No ho coneix, no ho coneix i demà farem una lectura.
Hem convidat col·legis, hem convidat també les primeres autoritats,
gent del món de la política, de l'esport, de l'art,
bueno, vostè, senyor Ló, t'està convidat, no?
I entre tots farem una lectura ràpida
d'aquesta Declaració Universal dels Drets de l'Home.
És una lectura que es farà arreu de tot l'estat a la mateixa hora
a la seu de tots els col·legis d'advocats d'Espanya.
I d'alguna manera, bueno,
és un homenatge que fa a l'abogacia
en aquesta Declaració Universal dels Drets de l'Home.
Jo sempre dic,
i és una frase que he copiat
del president del Consell General de l'Abogacia,
que en tot despatx d'advocat
hi ha un despatx dels drets humans,
hi ha una persona
destinada a defensar els drets humans.
L'acte serà a les 12 del migdia,
a la seu del col·legi,
a la seu del col·legi, i està convidat tothom.
És un acte obert a tothom, per tant.
És un acte obert a tothom.
Totes les persones que tinguin interès estan convidades.
Farem aquesta lectura.
Entregarem un obsequi,
o sigui que entregarem un obsequi a totes les persones que vinguin.
Poden passar a recollir-ho.
I, si el temps ens ho permet,
posarem una pissarra
perquè la gent pugui escriure
el sentiment que vulgui
relatiu a la Declaració Universal dels Drets de l'Home.
Perquè han passat 60 anys,
però, com deia fa moment,
en molts països i en moltes societats
d'aquest segle XXI,
encara molts dels preceptes de la Declaració
no es compleixen.
Estan per estrenar, estan per estrenar.
En molts llocs del món estan per estrenar,
no es compleixen,
i cal estrenar-los, eh?
I cal que aquest principi de llibertat,
igualtat i fraternitat, no?,
que consagra aquesta declaració,
els posem en pràctica cada dia.
L'acte, com dèiem,
és una iniciativa que es fa a nivell
de tot l'estat espanyol
i en aquesta línia, doncs,
el Col·legi d'Advocats
organitza aquesta jornada de celebració
de la Declaració Universal dels Drets Humans.
El calendari farà que aquest, segurament,
senyor Viva,
sigui un dels seus últims actes públics
com a adegar del Col·legi d'Advocats.
Serà el meu últim acte, eh?
Serà un acte, per mi, molt emotiu,
poder coincidir el meu últim acte com a adegar,
que sigui la commemoració
de la Declaració Universal dels Drets a l'Home,
perquè, per sort o per desgràcia,
en la vida, tot com el iogurt,
té data de caducitat,
i a mi m'ha arribat la data de caducitat
com a adegar del Col·legi d'Advocats.
La setmana que ve, el dia 16,
dimarts de la setmana que ve,
tindrem eleccions al Col·legi d'Advocats
i sortirà la persona que em succeirà en aquest càrrec.
Ha estat sis anys en el càrrec,
dos mandats de tres anys,
així funciona el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Sí, funcionem amb mandats de tres anys.
Bueno, en què has pogut tornar a presentar?
Però, bueno, crec que en la vida
la renovació és bàsica.
Té que entrar gent nova,
amb noves idees,
amb nous ímpetus,
amb noves il·lusions,
amb noves energies,
i, bueno,
i amb nous projectes.
No et pots perpetuar en els càrrecs.
Jo he sigut contrari
a que la gent se perpetuïa en els càrrecs,
perquè arriba un moment
que perds la noció de la realitat,
no?,
i estàs més al càrrec
per, diríem,
per vanitat personal
que no per esperit de servei.
L'esperit de servei
no l'has de perdre mai
quan ocupes un càrrec.
Quin balanç fan, Toni Vives?
Personal i professional
de la tasca desenvolupada
en aquests sis anys?
El balanç m'agradaria
que el fessin els col·legiats
o la societat en general,
amb el que és l'abasant social del col·legi.
Jo me'n vaig molt satisfet,
me'n vaig molt satisfet.
No he complert tots els objectius,
perquè seria, per la meva part,
molt fàtu o no dir
no, he complert tots els objectius
o tots els punts
que hi havia en el programa electoral.
Per mi, la gestió d'una entitat pública
ha de procurar ser una gestió eficient,
que tendeixi cap a l'excel·lència.
No es pot aconseguir tot d'un cop,
però crec que a poc a poc
hem d'anar progressant.
I això és el que hem fet.
Jo em sento molt satisfet
i en aquest sentit he de donar les gràcies,
en primer lloc,
a totes les persones
que van confiar en mi,
per escollir-me per aquest càrrec
i, en segon lloc,
a l'equip que m'ha acompanyat.
Realment, si hi ha algun mèrit,
no és meu,
jo he sigut un servidor meu,
més el mèrit és de l'equip
que m'ha acompanyat
que des de l'anonimat
i amb un esperit de servei grandíssim.
cada dia han treballat per millorar la professió d'advocat
i per millorar també la nostra imatge dins de la societat
i per millorar també la societat.
èxits,
ja ho diran els col·legiats,
jo em vaig molt,
molt, molt, molt, molt satisfet,
s'han fet moltíssimes coses,
no les hem lograt tot,
per això ara llegeixo els programes electorals
que, bueno,
millorarem o farem,
no sé què,
s'ha anat fent,
no es pot aconseguir tot.
Quants col·legiats representa la institució?
Doncs som quasi mil,
mil col·legiats,
mil col·legiats ens han residents i no residents,
jo diria que exercir-nos
la demarcació de Tarragona
devien ser uns 400.
La feina del col·legi d'advocats,
del deganat,
l'ha ocupat durant sis anys,
ara té dos candidats a la successió,
Antoni Sales i Antoni Pujol,
la veritat és que el col·legi d'advocats
sembla una cosa d'antonis.
Això, com que és una ciutat imperial,
ara està a la dinastia dels Antonis.
Perquè vostè tanca una etapa de sis anys
i abans amb vostè havia estat
Antoni Huber, un altre advocat.
Un gran degà, també.
Al cap davant del col·legi.
És bo que hi hagi dos candidatures
en el col·legi?
Jo penso que demostra
que la institució està viva,
hi ha dos candidatures,
hi ha dos,
jo no diria dos visions
de l'exercici professional,
perquè tothom,
això són cares d'una piràmidi
que tenen el mateix vèrtex,
dos candidatures que estan disposats
a treballar per l'abocació.
Jo me n'alegro moltíssim
que hi hagi eleccions,
això vol dir que la institució
és una institució viva
i que és una institució democràtica
i jo el que demano
és que la gent voti
en qui en consciència
consideri que és el millor
i que el millor surti
i el millor faci
una gestió brillantíssima.
Me n'alegro moltíssim,
més que res en benefici
de la pròpia advocacia,
o sigui que hem de deixar al marge
els personalismes
i tindre un esperit democràtic.
Vostè ara que deixa el de ganat,
però evidentment continuarà
exercint com a advocat,
quina creu que és
la principal preocupació,
la principal problemàtica
que té el col·lectiu?
Des del punt de vista professional,
hi ha alguna cosa que veu
especialment preocupant?
Bé, preocupant,
com a preocupant,
preocupant,
tenim moltes coses,
però preocupant
i així és importantíssima,
tampoc en posaria cap.
Jo penso que és un col·lectiu
que en els últims sis anys
ha fet un gir coperniquià
i ha passat d'estar regulat
per una legislació desimmunònica
a estar regulat
per una legislació del segle XXI.
Jo penso que aquest ha sigut
el principal èxit
del nostre mandat,
sapiguer acomodar-se
o acomodar l'abogacia
al segle XXI.
Quin és el repte principal?
Jo no diria que és el torn d'ofici,
que sembla que és el primer punt
que es posa en totes les campanyes electorals,
el torn d'ofici.
El torn d'ofici
s'ha millorat moltíssim
i també s'ha fet
un gir coperniquià,
encara que no es vulgui reconèixer.
Avui en dia el torn d'ofici
s'està cobrant mensualment,
es paga la feina feta cada mes
i això ja de per si és un èxit.
S'han pujat també
els mòduls, les quanties.
Es pot millorar?
Efectivament, en la vida
hem d'estar
amb una millora constant
camí de l'excel·lència.
Però jo li diria
potser que la gran preocupació
que jo tindria
si ara em presentés a Degà
seria el futur
dels col·legis professionals.
hi ha una sèrie
advertència
de la Comissió Nacional
de la Competència
sobre la col·legiació obligatòria.
I això no ens afecta
als advocats,
ens afecta
a tots els professionals.
Crec que aquí
és on està
el futur dels col·legis professionals.
Els col·legis professionals,
si la col·legiació
no és obligatòria,
subsistiran o no subsistiran?
Jo crec que subsistiran.
i cap a on hem d'anar?
Doncs bueno,
que cap al professional
que estigui col·legiat
tingui un segell de qualitat.
O sigui,
la persona que està
inscrita en un col·legi professional
dona garantia
que exercirà
la seva professió
amb un nivell
de qualitat.
i els que no ho vulguin estar
doncs que no ho estiguin.
Però bueno,
aquest jo crec que serà
el gran repte
dels propers anys.
Si les col·legiacions
són obligatòries
o no són obligatòries.
Tinc en compte
que si no és obligatòria
quants quedaran al col·legi?
I més enllà del col·legi,
com qualificaria
la situació dels professionals
aquí a Terraona,
dels advocats?
En general,
més que acceptable?
A mi m'ha quedat,
si més que acceptable,
a mi m'ha quedat
una assignatura pendent.
I ho vaig iniciar
per treballar en aquest tema
de fer
la Unió Professional
de les Comarques de Terraona.
I vaig començar
a treballar amb aquest tema.
Era un tema
que aglutinar
22 col·legis professionals
era una mica dificultós.
Vam arribar a fer dues reunions
i allí es va parar
perquè ja m'ha agafat
amb els arrabals
del meu mandat.
Però jo crec
que aquesta és una tasca
molt bonica.
No sé quants professionals
som a Terraona,
però jo diria
que vora uns 10.000.
I som un col·lectiu
que no estem representats
enlloc.
O sigui,
alguns col·legis professionals
podem tindre
una mica de projecció social,
però altres
no en tenen cap.
I jo me'n dono compte
que en aquestes comarques
o en aquest territori
quan s'organitza
un consorci
o quan se demana opinió
estan present
els empresaris,
estan els sindicats,
estan
tota la
Confederació Empresarial
i els professionals
que som un col·lectiu
tan o més numerós
que els altres
i que som un col·lectiu
que podríem donar
moltes vegades
una opinió
molt qualificada
sobre els temes
que et tracten
al territori
no hi són presents.
O hi són presents
molt parcialment
potser un
d'un determinat col·legi.
Jo per això
en el seu moment
vaig portar
dins del programa electoral
fer aquesta unió professional
i vaig començar
a treballar amb la matèria
però bueno,
per motius de temps
no s'ha dut a terme.
Jo demanaria
des d'aquí
el que em succeeixi
o els altres col·legis professionals
que treballessin
amb aquest tema
i que treballessin
per la unió
sense cap tipus de por.
Jo alguna vegada
vaig copsar
una mica de por
com si algú
volgués assumir
el protagonisme
dels professionals.
No,
no hi havia cap
no hi ha cap finalitat
d'assumir cap protagonisme
sinó únicament
que la veu
dels professionals
estigui present
a la societat
o estigui present
amb una altaveu
que doni
un so
molt més alt
perquè tenim
molt que dir
en aquesta societat.
Aquesta idea
o aquesta iniciativa
queda en els temes pendents
també queda pendent
una qüestió
que en fi
afecta professionalment
els advocats
encara que és evident
no és competència
del col·legi d'advocats
que és a nivell
d'equipaments
a la ciutat de Tarragona
el tema
de la ciutat judicial.
El tema
de la ciutat judicial
jo no ho he deixat
com a assignatura pendent
perquè no depèn de mi.
És una espineta.
Tarragona
necessita urgentment
un palau de justícia.
Estem
no diria
en condicions
tercer mundistes
perquè no hi estem
però estem desperdigats.
Estem totalment desperdigats
totalment desorientats.
Aquesta situació
de disseminació
és totalment incòmoda
per al professional
però
molt més incòmoda
i molt més
desorientativa
pel ciutadà.
Avui en dia
el ciutadà
sí que té
que tindre relacions
amb l'administració
de justícia
no sap on ha d'anar.
Moltes vegades
ha d'anar
Marquès de Montoligo
altres a president
company
altres a l'avinguda
de Roma
i dins de l'avinguda
de Roma
té quatre llocs
o sigui que
en definitiva
reina la desorientació.
Crec que és el moment
de demanar ja
d'una vegada
per totes
a la Generalitat
de Catalunya
que es decideixi
construir aquest palau
de justícia.
Ara ja no tenen excusa
tenen el solar
em sembla
que el projecte
l'última vegada
que parlàvem
amb la conselleria
deia que estaria
a primeres d'any fet
cal fer la llicència
i jo sí que demanaria
a totes les persones
que intervenguin
que d'una vegada
per totes
facin aquest palau
de justícia.
És realment
necessari.
Jo quan vaig prendre
posició de degal
l'any 2002
vaig anar
a posar la primera pedra
aquí a president
companys.
Aquesta primera pedra
m'imagino que la trasladaran
o l'habran bellugat
amb el Corte Inglés
o anaria al Corte Inglés
per ser canviat.
S'ha demorat moltíssim.
En fi, doncs
amb aquesta petició
que s'accelerin
les obres d'una vegada
de la Ciutat de la Justícia
del Palau de Justícia
se'n va
Antoni Vives
com a degà
del Col·legi d'Advocats
de Tarraona
tot i que evidentment
continuarà exercint
la seva professió
i continuarà venint
o serà convidat
de tant en tant
a les tertúlies.
Home, jo si em convideu
encantat de vindre
a parlar amb altres.
Les tertúlies
del matí de Tarraona Ràdio.
En fi, aquesta veu
que segur que més d'un oient
l'ha reconegut
per la seva participació
a les tertúlies.
Antoni Vives
que demà presidirà
l'últim acte oficial,
l'últim acte públic
com a degà del col·legi.
Aquesta celebració
dels 60 anys
de la Declaració Universal
dels Drets Humans.
Un acte públic
obert a tothom
amb la lectura
en veu alta
dels preceptes
de la declaració
en un acte
que tindrà lloc
a partir de les 12 del migdia
a la pròpia seu
del Col·legi d'Advocats
de Tarraona.
Senyor Antoni Vives,
gràcies,
que vagi molt bé,
fins la propera.
Gràcies, moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Bon dia.