Hola, doncs, soc Judi Carriga, soc de Tarragona
i fa 15 anys que visc als Estats Units.
Bé, els farà el mes de gener.
Tinc 45 anys i vaig venir aquí per a fer una estància postdoctoral.
Jo soc biòloga, després vaig fer la tesi en bioquímica
a la Facultat de Medicina, tot això a Barcelona.
Per circumstàncies personals i professionals em vaig acabar quedant aquí
i ara treballo, soc investigadora en un institut de recerca sobre el càncer
i estic casada amb un català de Barcelona i tenim dos nens, l'Oriol i el Guillem,
que són nascuts aquí, els dos.
Soy Chris Morilero, yo vivo en Estados Unidos, Houston, Texas.
Es mi segundo año en España, primer en Tarragona, yo 26 años
y me gusto España mucho, aquí, especialmente aquí en Tarragona.
Soy Derek Stribling, yo vive en Florida, Winter Haven, Florida.
Tengo 25 años.
Me gusta Tarragona mucho.
Doncs el meu nombre es Josep Maria Riman Piella i visc a Miami.
Estic viviendo aquí desde el 2000.
Anteriormente viví a Nueva York i visc a la zona de Miami desde el 2004.
i treballo, soc archivista i treballo per el Museu Viscaya, a la zona de Miami.
Me llamo Bill Loving, bueno, llevo muchos años en Tarragona.
Soy de Estados Unidos, del estado de Ohio.
Me gusta mucho vivir aquí.
Tengo una academia en inglés que se llama Bill's English School.
Y aparte de esto, llevo, hace más de 20 años, llevo con otros compañeros,
una liga de bàsquet que se llama el City League, que es una liga de gente no federada.
Jo em dic Robert Casarroger, soc de Pila Seca i fa un any i mig que estic a Santa Bàrbara,
a Califòrnia, a la universitat fent classes de català.
Soc l'actor de català de l'Institut Ramon Llull i bé, doncs això,
ensenyant aquí català i viscant a Califòrnia.
Tots ells tenen en comú una vinculació especial amb els Estats Units.
Són tarragonins que viuen a Nord-Amèrica o nord-americans que viuen a Tarragona.
El motiu, les eleccions presidencials a Nord-Amèrica,
unes eleccions que han centrat l'atenció informativa mundial durant gairebé un any.
Fins i tot l'interès per saber qui serà el pròxim president ha arribat a Tarragona,
un exemple de la gran expectació que genera.
I és que, encara que molts no ho vulguin acceptar,
el que passa als Estats Units influeix a la resta del món.
En guany, les eleccions tenen dues cares, una blanca i una negra,
John McCain i Barack Obama.
McCain té 71 anys i és republicà moderat i independent
que ha esdevingut el candidat de l'Amèrica profunda i conservadora.
L'altre candidat, Barack Obama, té 46 anys.
És demòcrata progressista que ha acaparat l'atenció mediàtica
i ha posat en ebullició l'Amèrica liberal i cosmopolita.
És la primera vegada a la història, en 219 anys de democràcia,
que els nord-americans estan cridats a votar a blanc o negre.
El Josep Maria viu a Miami i assegura
que el factor racial serà decisiu per determinar el vot.
D'altra banda, la Judit viu a Filadèlfia,
una ciutat típica demòcrata, i que això serà positiu per Obama.
El Robert, però, també creu que hi influirà
tant de manera positiva com negativa.
Si la Bélgica és una ciutat demòcrata, 100%.
Llavors, el que confiem molt és que hi haurà una gran població de gent
que normalment no vota i que aquesta vegada votarà.
O sigui, gent jove, sobretot, i gent de color que votaran per l'Obama.
i sí, s'ha parlat molt de si juga un paper el factor racial o no.
Sí que juga.
Juga un paper, però que jo penso que serà positiu pels demòcrates,
perquè la població de color és una població que està acostumada,
en molts casos, a passar, no?, de les votacions, de les eleccions,
com això no va amb mi, no?
Sí, total. I aquí, Maria, a mi és horrorós.
Les coses que jo sento no me les puc creure en alguns moments.
O sigui, sí, totalment.
D'aquí també hi hagi, aquest sigui un punt que la gent vagi a votar.
O sigui, la qüestió racial a l'Estats Units no està superada de cap manera.
Sí, totalment.
Però tant per por, o sigui, tant a nivell positiu com a nivell negatiu, eh?
Aleshores, clar, hi ha molts Estats que encara els temes del racisme estan molt presents.
I jo crec que molta gent, el factor por també funciona molt, val?
I el factor, el trobar-se amb allò desconegut també els influencia moltíssim.
Aleshores, jo crec que el fet de tenir un president mestís o negre o...
Però és cert que jo crec que molta gent els hi influencia.
O sigui, serà una influència a l'hora de votar.
Viva el ben famós anys que viu a Tarragona i encara vota el seu país.
De fet, ja ho ha fet a través del Consolat.
Ell també és del parer que el fet racial pot ser determinant,
tenint en compte, segons explica,
que els negres eren considerats esclaus fa tançós 100 anys.
Hi ha persones que en els primàries han votat a Obama,
però quan a la hora de veritat votar per una persona negra
per la presidència del país,
quan des de només 170 anys encara,
o 180 més o menys,
encara els negres eren considerats esclavs en el país,
pues para mucha gente es difícil encajar esto.
Ojalá que puedan superar este estigma histórico y olvidarlo,
porque yo creo que Obama sería el más adecuado,
pues ayudaría mucho con el tema del racismo.
De fet, totes les enquestes donen com a guanyador a Barack Obama.
És, per tant, el candidat favorit per ocupar la Casa Blanca
durant els propers quatre anys.
I també el candidat favorit dels nostres entrevistats,
tot i que, amb alguna diferència, és el cas del Chris Mortellaro.
Ell és nord-americà i jugador del club de bàsquet ADT aquí a Tarragona.
A casa, cadascú votarà una cosa diferent.
Jo prefiero, ara, Obama,
perquè jo he vist alguns plans d'economics,
però ara en els Estats Units,
nosaltres, l'economics, és no, és peor.
Ara en, és, Obama's plans per l'economia és millor per nosaltres, el país.
Per ara és gana, però jo crec que Obama, Obama gana de eleccions.
Jo, jo, jo hablo con mi familia mucho,
i generalment la meva família prefiere republicà.
Però aquest any, no ho sé.
Mi madre és diferent aquest any.
Mi padre, no ho sé, però prefiere republicà.
Un és republicà i l'altre demòcrates, eh?
Sí, sí, sí.
Ara que Obama és el preferit, hi ha el Josep Maria,
però creu que si Maquen guanya...
Bueno, no ho creu, ho té claríssim.
Si Maquen guanya, ja té les maletes preparades
per marxar, per tornar cap a Catalunya.
Guanyarà l'Obama i vull que guanyi l'Obama.
Bueno, per començar, jo mai votaria republicans,
però, bueno, això a part,
el Partit Demòcrata,
tot i no ser un partit d'esquerres,
amb el nostre concepte de partit d'esquerres,
com a mínim és un partit més pro la gent, no?
Més, però els interessos de tothom.
Part que jo vull que guanyi l'Obama
i crec que guanyarà és l'ambient que respirem al carrer, no?
Jo posaria la mà al foc que guanyarà l'Obama
i vull que guanyi l'Obama.
És que realment, si no guanyi l'Obama, jo me'n vaig.
Igual que jo hi ha molta gent,
però no em canvia la idea.
No em penso quedar en un país
on realment s'haurà jugat amb la democràcia,
perquè ningú em farà creure que l'Obama no guanya.
La campanya electoral als Estats Units
es caracteritza per la seva llarga durada.
De fet, ja fa un any que va començar amb les primàries
i finalitzen amb la cursa final a la Casa Blanca
aquest dimarts 4 de novembre.
Un gran espectacle mediàtic
que no ha deixat indiferent a ningú.
Déu-n'hi-do tota la cobertura que hi ha
i el desplegament que hi ha.
O sigui, sobretot en l'apartat de les primàries
aquí es va viure moltíssim
perquè l'àrea de Califòrnia
és una àrea molt demòcrata
i aleshores tot aquest,
l'elecció d'Obama o de Hillary Clinton,
aquí es va viure molt.
I veus, la gent s'implica molt.
Hi ha molts cartells pertot arreu,
els programes de tots els debats
i tots els programes són líders d'audiència
i quan organitzen algun tipus de mítin
també estaven tots plens de gent.
I vull dir, a més, la gent no se n'amaguen.
Vull dir, si són d'un partit o de l'altre
doncs veuràs que porten les seves samarretes,
els cotxes plens d'enganxines,
cartells pertot arreu.
O sigui, que es viu bastant intensament.
Aquestes s'estan visquent molt, molt intensament.
Jo he estat aquí per quatre eleccions,
el 96, el 2000, el 2004 i el 2008
i com aquest es cap.
O sigui, per primera vegada hi ha una sensació
que sí que hi ha un gran interès a veure el que passarà,
que canvien les coses
i la gent està molt abocada.
Doncs realment jo, dels anys que fa que estic aquí,
no havia vist en cap de les tres eleccions que he passat
una participació tan massiva
com la que s'està veient en aquestes eleccions.
I un punt molt interessant és que aquí als Estats Units
es pot fer el vot agalentat
i les coses que es formen són increïbles,
del matí a tard.
És massiva la col·laboració que hi ha,
sobretot amb molta gent que potser en eleccions anteriors
no s'han sentit part del vot,
que és una cosa que s'està intentant d'implantar molt,
sobretot a la zona de Miami.
Com dèiem, l'interès per les eleccions ha creuat fronteres
i ha arribat també a Tarragona.
El politòlic i catedràtic de la història
de la Universitat Rubri Virgili, Albert Reig,
ha explicat en una entrevista el matí a Tarragona Ràdio
com funciona el sistema electoral nord-americà.
A nord-americà és un sistema presidencialista.
Això vol dir que, a diferent de la que passa
en la major part dels països d'Europa,
és al mateix temps jefe del Estado
i jefe del Govern,
i jefe del Ejecutiu,
i jefe del Govern,
allí és el mateix i, per tant,
es juntar el caràcter representatiu i simbòlic
que tenen Europa
i les jefatures del Estado
o les presidencies de la República
amb els poderes ejecutius,
que, a més, són molt fortes en Estados Unidos.
I després, evidentment,
tots sabem aquí que, per ser jefe del Govern,
tens que tenir el respaldo parlamentari o majoritario,
i, sin embargo, en Estados Unidos no,
perquè són dos procesos electorals distintos.
Es elige, per un lado,
és el sistema presidencial,
aunque no és elegido,
com tu mateix acabes de dir ara,
d'una manera directa,
sinó a través d'un colegi electoral,
i en el Congreso,
en la Cámara de Representantes i el Senat,
es elige en el Senat por seis anys,
en el Congreso por dos,
i se va renovando por tercios.
Entonces, se da la paradoja
de que pueda haber,
ahora mismo hay mayoría demócrata
en el Senado
y en la Cámara de Representantes,
y el presidente republicano,
como todo el mundo sabe,
bus, ¿no?
Com en tota campanya electoral,
cada un dels candidats
intenta donar el millor de si mateix
i fer les propostes
que creuen més convenients
per millorar la situació del país.
Sens dubte,
l'actual situació de recessió econòmica
ha estat el tema estrella.
I una cosa que sí que aquesta vegada
també he trobat més semblant
a les nostres campanyes,
el que realment es toquen temes importants,
com és l'economia del país,
que bé, clar,
de quines altres coses es pot parlar ara,
o la política exterior,
que era una cosa que en campanyes anteriors,
sobretot,
me'n recordo la primera que vaig estar aquí,
a la 96,
em va sorprendre molt
que es toquessin temes com,
no ho sé,
valors familiars,
no ho sé, coses així creuen.
I a mi què més em dóna?
Si aquest senyor té problemes familiars o no.
Jo el que vull és una persona
que pugui tirar endavant el país,
que pugui donar suport a l'economia,
que es preocupi del futur dels nanos,
de la gent gran i tot això, no?
I ara, amb aquesta campanya,
sí, això està passant, no?
Però ja et dic,
a costat, a costat, que arribis aquí.
A veure,
jo, viscant jo,
com tenim un problema molt greu,
que és la situació econòmica a Miami,
i l'estat de la Florida,
però especialment la zona de Miami,
ens ha afectat tota la crisi,
immobiliària,
d'una manera com està afectant
a tot el país,
però a nosaltres més que a qualsevol altre lloc.
Aquest és el punt 1.
Aquest és el punt principal,
la part econòmica,
la crisi econòmica,
a nosaltres ens està afectant
més que a qualsevol altra zona
dels Estats Units.
Suposo que ara mateix
un dels temes principals
és l'economia,
perquè, clar,
la crisi aquí és forta,
perquè és el lloc on ha començat,
i després també, clar,
temes bàsics com el tema d'Iraq,
el tema d'Afganistan,
i després també hi ha altres petits temes,
com per exemple el de la salut,
o el de tot el sistema sanitari,
o fins i tot del matrimoni.
Jo crec que bàsicament els americans
el que volen és un...
volen...
siguin demòcrates
o siguin republicans,
el que volen és un canvi,
en general.
Tant el Vil com el Chris
i el Derek també,
jugador de l'ADT,
creuen que Obama
està més preparat
per afrontar una situació
de recessió econòmica
com l'actual.
És més difícil
perquè jo vivo
ara a Espanya,
no l'he vist molt
en la campanya de president,
però jo prefiro
ara Obama
perquè jo he vist
alguna
plans de econòmica,
però ara en Estados Unidos
nosaltres
econòmicament
és no...
és peor
ahora en
Obama's plans
per econòmica
és millor
per nosaltres,
el país.
Hombre,
per suposo,
com a tot el món,
la economia,
que...
i sobretot
el que està acorrient
últimament
en les bolses,
i com...
bueno,
el petróleo,
el petróleo ha baixat
considerablement,
però considerant
com estava el petróleo
hace dos anys
està todavía
alta
i...
el que sí pesa
moltíssimament
és això,
la economia,
bueno,
entre altres assuntos,
però primer,
per suposo,
la economia,
i vull creier
que això
pueda dar
un en poque
a Obama,
pero ya...
me gusta
Obama,
reduces tarifas,
dice
possible
mucho mejor
económica.
La cursa vectoral
ha estat molt llarga
i milers de ciutadans
l'han seguit intensament.
És el cas de la Judit
i és que el seu marit
sí que pot votar.
Fins i tot
els seus fills
l'han seguit
de manera intensa.
Jo no,
jo no perquè
jo soc resident
però no tinc la nacionalitat,
no l'he demanat.
El meu marit,
si la va demanar
no fa gaire
i està molt content
perquè podrà votar.
De setia va votar
a les primàries
i ara podrà votar
és la primera vegada.
Home,
però és molt graciós
perquè a les escoles
els hi hem...
els hi hem parlat,
els expliquen,
més que res
els inculquen
la idea
de l'important
que és votar
i, bé,
més que de votar
ha de ser una democràcia,
no?,
i poder escollir
els teus representants
i tot això.
I a la classe,
bé,
el més petit
fa el que seria
que ve l'NP5
i no sé
si han parlat gaire
però l'Oriol
que fa segon
els hi van fer
com a fer
una minicampanya
cada un
i què fareu
si ets president
i tal i qual,
i els nens
en parlen
i estan il·lusionats
amb això.
A més,
després de tants mesos
de campanya,
són moltes les anècdotes.
La Judit,
per exemple,
va arribar a veure
un concert gratuït
del Bruce Springsteen
en un acte
de suport
a Barack Obama.
No hem anat
a cap mítin,
així que hi estig
a Obama
o al Maken present,
però sí que vam anar
a un mítin
que estava
el governador
de Pensilvània,
el nostre representant
al Congrés
pels demòcrates
i el Bruce Springsteen.
És que jo soc
una gran fan
del Bruce Springsteen.
Em vaig quedar
una mica decepcionada
de veure
el poc entusiasme
de la gent cantant
i ballant,
perquè he anat
a concerts
del Bruce Springsteen
aquí a Barcelona
i la gent es desfà.
Aquí estaven
més paradets,
però va estar bé,
va estar bé.
Ell va ser aquí
a Filadèlfia
fa un mes o així
i va donar
un concert gratuït
i va donar
el suport a Obama
i va ser divertit,
va ser animat.
La Judit,
el Robert,
el Josep Maria,
tots ells tarragonins
que viuen als Estats Units
tenen moltes anècdotes,
però han coincidit en una,
el gran error de McCain
en escollir Sara Peivin
per a vicepresidenta.
Bé,
el gran error,
el gran encert,
ha estat tot un espectacle.
Home,
l'anècdota és
perquè al bon
al senyor de McCain
se li va ocórrer
a escollir
una vicepresidenta
així d'inútil,
la veritat,
és que és la broma.
La governadora d'Alaska,
la Palin,
i no sé,
no sé si dir-te
com una anècdota o què,
però és el que més ha sorprès
en general a la gent,
no?
Quan,
jo me'n recordo,
mira,
el dia que la va escollir
o que va dir
que la nominava,
jo vaig sentir
la seva...
que ella parlant
a la ràdio,
no?
O sigui,
presentant-se,
i així vaig pensar,
ui,
vaja,
quina una,
quina més canyera,
no?
I al cap de dos dies,
ja tothom anava ple
de pobra senyora,
que és bastant ignorant,
a part dels seus temes
privats personals,
que això no em sembla gens
bé treure-ho a relluir
cap campanya electoral,
no?
De totes aquestes...
Bé,
jo crec que ha sigut
espectacular
l'aparició
de Sarah Pellin.
O sigui,
a mi m'ha divertit
moltíssim,
a nivell espectador,
l'aparició estel·lar
de la vicepresidenta,
perquè, clar,
ha sigut una font
inesgotable
de notícies
i d'anècdotes,
d'acord?
O sigui,
que crec que ha sigut
una de les grans
aparicions
d'aquestes eleccions
vist com a espectacle,
eh?
I vist com a espectador
perquè, clar,
jo no puc votar,
per tant,
m'ho miro una mica
des de la distància.
I, clar,
totes les fotografies,
aquest ultraconservadurisme,
tot això realment,
clar, et sorprèn
i a mi m'entretén.
O sigui,
que aquest ha sigut
un dels punts...
A veure,
no, no,
home,
el que et diria
és que aquí tenim
el personatge
que s'ha creat,
que és per morir-se
el de la Sarah Palin,
que crec que
s'ha donat a conèixer
també a Europa
per mitjà
d'una comedia
d'aquí dels Estats Units,
és increïble.
Ha set un barbúm,
potser serà
una de les coses
més anecdòtiques,
serà aquest punt
i el més fort de tot
és que aquesta,
a la senyora de Sarah Palin
la van convidar
a aquest programa
i això és una cosa
que em sembla
que ha aixecat
amb tothom molt
perquè ella va dir
doncs, bueno,
jo m'apunto
a venir aquí
al Comedy Central
i que bàsicament
s'anen fumint de mi
sense cap problema
i això és una cosa
que em sembla
que molta gent
no ho acaben d'entendre,
però bueno.
els mítics
són grans
espectacles
que reuneixen
a milers
de persones,
mítings
que sempre van
acompanyats
de personalitats
reconegudes del país
que donen suport
a un candidat
o a l'altre.
La cançó
que escoltem
i és Weekend
de suport
al candidat demòcrata
ha donat
la volta al món.
Han estat molts mesos
per decidir
a les urnes
entre dos candidats,
un demòcrata
i l'alta republicà,
Barack Obama
o John McCain.
Unes eleccions
que afecten
a la resta del món
també a Tarragona
i als nostres protagonistes
que d'una manera o altra
han viscut ben de prop
la llarga cursa electoral
per arribar
a la Casa Blanca.
Aquest dimarts 4 de novembre
en sortirem de dubtes.