Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts.
Se'n recorden que a mi de la una teníem
i de fet tenim una cita a l'exterior,
concretament al taller on l'escoltor Jordi Amanós
està pulint, està acabant els últims detalls
d'un nou pas que es recupera a la processó del Sant Enterramé,
al pas de Jesús, Sant de la Passió,
una rèplica de la imatge que es va cremar fa 33 anys.
Ja fa una estoneta que Joan Maria Bertran i Josep Sunyer
són al taller de Jordi Amanós.
Josep, bon dia.
Hola, Joana, bon dia.
Amb unes olors així a pintures i a barnissos, no?
Em deies abans?
Doncs sí, sí, una olor intensa,
però diguéssim que aquí més que l'olor hi ha cert misticisme
al voltant d'aquesta obra que n'ha hagut de passar 34 anys
i la precisió és molt important, 34 que no 33,
perquè Tarragona i perquè la Setmana Santa de Tarragona
recuperi un dels passos que podríem dir que és dels més emblemàtics
que tenia.
Un pas que quan la gent el veia, la processó s'emocionava,
també li tenien por, i és cert, ara ho explicarem,
és un pas també envoltat de cert misteri,
també explicarem el per què, és el pas dels Jesús de la Passió.
Va sortir per primer cop l'any 1940,
però, efectivament, va ser cremat,
i va ser cremat justament quan feia 33 anys
que la ciutat l'havia vist sortir al carrer.
Tot plegat és, diguéssim, una història
que ha marcat molt profundament la Setmana Santa Tarragona
i que avui, aquest any, en aquesta edició, podrem tornar a veure el carrer.
Ara en parlem perquè ens acompanyen l'escultor d'una banda,
en Jordi Amanós, ell va rebre l'encàrrec de la Germandat
a finals de l'any 2005,
i just aquest any, doncs, podrà tenir enllestides
les tasques que han estat molt complexes.
També s'acompanya en Joan Maria Soler,
que és secretari de la Germandat,
i Francesc Ferrer, que és el president de la Germandat de Jesús,
el nostre pare, Jesús de la Passió.
Anem a pams.
Francesc Ferrer, president, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Escultor, Jordi Amanós, bon dia.
Bon dia, Josep.
I Joan Maria Soler, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Parlàvem d'aquest misticisme, no?,
que envolta la peça.
No sé si treballant-la, el Jordi ho ha pogut palpar,
però, vaja, vull dir que en qualsevol cas és cert, això, no?
Bé, això prefereixo que ho expliqui ell,
perquè ell realment ha viscut,
en aquests dos anys, quasi dos anys i mig,
intensament, doncs, amb ell,
des del seu primer moment que enganxà un taulons,
per dir-ho d'alguna manera,
això, però, prefereixo que ho expliqui ell,
perquè és ell el que ho ha treballat.
Jo, com a president, doncs, puc dir que,
o haig de dir,
que quan vaig agafar la presidència l'any 90,
encara que públicament no es va dir llavors,
però sí que un tenia dins del seu pensament,
alguna vegada, poder intentar tindre aquesta recuperació
d'aquest misteri, no?
Llavors, vull dir, aquesta Setmana Santa
potser es veuran complets les meves intencions,
les meves aspiracions.
Això no vol dir que, millor, passat Setmana Santa,
plegui de la Setmana Santa, ni molt menys,
perquè potser ara toca disfrutar d'aquest pas durant uns anys, no?
Però bé, aquesta era una cosa que se me va posar al cap
i, al final, crec que s'ha aconseguit.
Ja podem dir que ja s'ha aconseguit.
Per què és que feia pels infants aquest Jesús de la Passió?
Bé, sí, això més d'una vegada ho hem dit.
Jo recordo pel carrer del seminari,
quan tenia 5 o 6 o 7 anys,
que anaves a la professora, d'aspirant,
i el pas del Jesús de la Passió,
doncs, giraves una mica la cara
i el veies que et pujava,
carrer fosc, perquè abans la professora del divendres Sant,
tot Tarragona, pràcticament estava fosca,
només ens vèiem amb les llums de les antorxes o de les atxes,
i llavors et giraves,
i com que tenies una curta edat,
doncs, impressionava, et feia por,
semblava com si t'arribés una cosa molt sèria,
molt sòbria,
i, clar, fins que no arribaves al pla de Palau,
que potser hi havia una mica més de clau,
dius, no, si és el misteri,
no és una penumbra que ens va acostant
o els està perseguint.
Vull dir, tota aquesta sobrietat del misteri,
doncs, bueno,
el Jordi Menós,
i no ho dic perquè el tingui davant,
com dirien ara amb l'argot
que s'utilitza ara,
jo diria que l'ha clavat,
i és que l'ha clavat de veritat.
Doncs, Jordi, escolta'm,
per al·lucions,
bé, l'has clavat, eh?, ben estar.
De fet, és una reproducció
molt fidelina de l'original
de Felip Cuscolla.
Perquè hem pogut comptar
amb molta documentació,
també hem pogut comptar, doncs,
amb les restes del cremat,
no, i, a més a més, doncs,
jo he posat un interès especial,
no, en aquest encàrrec,
no, a part de ser membre
de la Germandat,
heu de tenir en compte, doncs,
que Tarragona volia recuperar
aquesta icona de la Setmana Santa,
era molt important recuperar-la
algun dia, hi havia els mitjans
per fer-ho,
i si hem tardat tant
és perquè hem volgut anar
a sobre segur, eh?,
no ens hem volgut arriscar
amb experiments i coses estranyes, no,
hem volgut anar a sobre segur,
i això ha comportat, doncs,
que el temps d'execució
s'allargués molt, no.
Però sí que és veritat
que manté tota l'austeritat
que tenia l'antic pas, no,
manté, com he dit abans,
fora d'antena,
la seva audàcia, no,
l'audàcia d'aquest disseny, no,
d'aquesta concepció,
que no és obra meva,
sinó que és obra de coscolla.
Jo únicament he interpretat, doncs,
aquella escultura,
el millor que he pogut,
i jo crec que al final
el resultat és una obra
molt, molt, molt fidel
i que causarà, doncs,
jo no sé si causarà por,
però causarà una gran impressió.
Per fer aquesta obra,
una s'ha documentat, també,
sobre coscolla, no,
és a dir,
com treballava,
què pensava, fins i tot, no?
Sí, bueno,
he tingut ocasió d'accedir
a un parell de llibres
de Felipe Coscolla, no,
l'escultor aragonès,
doncs, que va fer,
que va crear aquest Crist
l'any 1940
i que representa
la seva obra apòstuma,
doncs,
de tenir en compte
que Felipe Coscolla,
pel que he pogut llegir,
era una persona, doncs,
amb un caràcter molt intransigent,
molt fort, no,
molt inflexible,
i això el feia
que estigués en amistat
amb tots els que l'envoltaven, no?
D'aquesta manera,
doncs, va tenir un final tràgic,
quan un dels seus operaris, doncs,
el va colpejar
amb una massa d'escultor, precisament,
no?, i el va matar, no?
Llavors, bueno,
és una figura una mica,
una figura del món de l'art
una mica fosca, no?
I, curiosament, doncs,
aquesta obra, doncs, també és un reflex,
estic segur que reflexa, no?,
tot el que passava pel seu inconscient,
és una obra molt dramàtica,
molt tètrica,
és una obra, doncs, realment dura.
Felipe Coscolla va morir
justament al cap de pocs dies
de cobrar l'encàrrec
de la vostra germandat,
és a dir, de fer l'obra original
que es va cremar
quan va tornar cap a Barcelona,
va arribar al cap uns dies
i va ser just a l'arribar
al taller, doncs, que el van matar.
Bé, vull dir, diu la història
i sembla ser que és certa,
aviam, quan, després d'entregar
l'obra aquí a Tarragona,
doncs, bueno, doncs, tornant cap a casa seva,
a Barcelona, que és on tenia el taller,
bueno, es veu que va trigar
quatre o cinc dies,
sí que no hi havia els mitjans
de locomoció que poden haver ara,
però suposo que per anar
a Tarragona a Barcelona
no s'estava tants dies.
No sé què deuria fer amb els diners,
una cosa certa, que se li va pagar,
però quan va arribar al taller
i, doncs, els operaris,
doncs, van demanar, doncs,
els diners per la feina que havien fet,
els va dir que no els tenia,
que se'ls havia gastat,
o si més no, cosa que no se sap,
potser l'hi havien pres,
cosa que, torno a dir,
que això no ho arribarem mai a sapiguer.
I llavors, tal com ha dit
l'amic Jordi, doncs, bueno,
doncs, un operari, suposo
que amb totes les dificultats
que deuria tindre personals i familiars,
doncs, amb un gest de rabat,
doncs, va agafar una massa
i li va clavar el cap
i, doncs, i va quedar estès allà.
O sigui que, també hem de dir
que, com deia ell,
és la seva obra pòstuma.
El Jesús de la Passió,
l'original, que era el cremat,
el que actualment està cremat,
es va cremar justament
quan complia 33 anys
d'haver-se fet.
També és una altra d'aquelles casualitats,
no, Joan Maria,
sobre secretari?
Sí, bé, és un dels aspectes
que potser hem remarcat últimament.
el fet que aquesta obra
hagi viscut
o l'obra cremada
visqués justament els 33 anys
i visqueix al mateix temps
que Jesús,
doncs, no deixa de ser
un aspecte...
Si és una casualitat,
estem d'acord,
però, bueno,
és un aspecte bastant important
i al qual li hem donat
certa importància.
I abans comentàvem al president
que la nostra intenció
de treure el Cuscolla de nou
hagués quedat, diguéssim,
reflectida en la història
d'una manera perfecta
si haguéssim aconseguit
treure'l 33 anys després
d'aquest cremès.
Lamentablement,
ens ha faltat temps
i ens hem allargat un any més,
sortirà quan n'afegi 34
i com a casualitat,
doncs, a veure,
que serveixi aquest any
que ens hem passat els 34
per trencar una mica
el malefici que porta
aquest misteri
a la nostra germandat, no?
Esperem que estigui aquí
el malefici, Jordi.
Parlant de la singularitat
de l'obra,
hi ha, per exemple,
aquí de l'atenció,
que la mà dreta
la té en l'aire
i el dit índex
assenyala cap amunt,
cap al cel,
què significa?
Què podria significar això?
Bé, això,
aquest gest,
que és tant,
en un gest,
doncs,
que li dona
molta,
molta autoritat.
Penso que
pot il·lustrar
el missatge
que hi havia al peu
de la peanya,
de la primera peanya
en què va processionar
la imatge i que posava
Regnum Meum de Super,
que vol dir
el meu regne
no és d'aquest món.
Jo he volgut
estar fidel
a aquesta idea,
aquesta idea,
doncs,
inicial,
doncs,
de Felipe Coscolla
i també he posat
la inscripció
als peus,
als peus
del Crist
sobre el terra
perquè es pugui
llegir bé,
doncs,
des de baix.
Em sembla que és
un missatge,
doncs,
molt profund,
que s'hauria de fer
a tots reflexionar,
perquè il·lustra,
precisament,
doncs,
la posició
en la que es troba
el Nazaré.
A més a més,
hi ha altres detalls,
doncs,
que són
metàfores,
li podem dir així,
com la llaga
que té el rostre,
que segons
l'arquebisbe Pujol
és un recurs
que utilitzen
molts escultors
mexicans
per representar
una sisena llaga
que hauria tingut
el Crist
en el sentit
metafòric,
que representa
el petó d'ajudes.
També hi ha
una ser
que representa
que és
l'únic element
que he posat jo,
de la meva
pròpia
collita,
que representa
el mal
que és vençut.
Però hi ha
altres detalls,
com la sentència
que penja
del seu costat,
el camí
del Calvari
o
l'espardenya
desfeta,
recordem
aquella dita
on
Nostre Senyor
va perdre
l'espardenya,
doncs,
es veu que sí,
que Jesús
va perdre
l'espardenya
i que es colla
almenys,
encara que sigui
una informació
apòcrifa,
la vol fer,
la fa constar.
Digues,
Sisko.
Jo voldria afegir,
vull dir,
aviam,
l'amic Jordi
Menós,
jo sé
que és una persona,
aviam,
una persona
molt sensata,
molt sincera,
però jo vull afegir
que, aviam,
abans parlàvem
que ell
l'ha clavat,
és cert,
que ha fet una rèplica
de l'antic pas,
també és cert,
però ha dit
que ha estudiat
els llibres
del Felipe Coscolla,
però una cosa
haig de reconèixer
i s'ha de dir,
ell no ho dirà,
però jo sí,
vull dir,
amb un tros
de tronc cremat
que tenim
o que encara conservem,
que pràcticament
no es veu res,
i amb fotografies,
fotografies pràcticament
de frontals
i de costat,
d'esquena,
no en tenim cap,
i poca documentació més,
ell,
encara que hagi dit,
i diem tots
que és una rèplica,
ell hi ha posat
molt de la seva part,
hi ha posat molta inventiva,
hi ha posat,
ha posat la seva mà d'artista,
perquè tot el que no teníem
documentat
de cap manera,
ell ho ha tingut
que fer
de la seva pròpia collita,
per tant,
vull borrar aquesta modèstia,
que pugui demostrar
l'amic Jordi
i sincerament
s'ha de reconèixer
i així reconeixerem
aquesta Setmana Santa
que a Tarragona
tenim un gran escultor
i que es diu
Jordi Menós.
Doncs està dit
i imagino que també
una mica l'objectiu
és que tothom
quan vegi
aquesta obra,
aquest d'Aixerè,
vegi el Cuscolla,
és a dir,
qui l'hagi vist
a l'original
que en veure
que també vegi...
El que passa
que com tu bé has dit
ens costarà
un cert temps,
intentarem
que sigui el menys possible
i a partir
de molt poc
en lloc de dir
el Cuscolla
puguem dir
que és la Menós.
Aviam,
normalment sempre serà
el Jesús de la Passió
que és el nom
que té
la nostra entitat
però ens hem de començar
a oblidar
fins ara
que dèiem
home,
és que aquell Cuscolla,
és que aquell Cuscolla,
no,
ara hem de dir
és que aquest a Menós,
és que aquest a Menós.
I aquest a Menós
està fet amb una fusta especial
perquè no hi entri
en els corcons?
Està fet bàsicament
amb la fusta
que s'acostuma
a utilitzar
en el món
de la imatgeria
en els tallers
d'imatges
que és la fusta
de cedre
que hi ha
des del descobriment
d'Amèrica
perquè és una fusta
que procedeix
d'Amèrica
s'ha vingut
utilitzant
els grans mestres
com Montanyers,
Juan de Mesa
ja la utilitzaven
i nosaltres
seguim utilitzant-la
perquè és una fusta
que permet tallar-se
amb bastanta facilitat
i al mateix temps
té una noblesa
que li dona
una perdurabilitat.
A més,
hem de tenir en compte
que m'agradaria dir
una cosa
que encara no s'ha dit
que una mica
per nostàlgia
vers aquell
nazaré
que es va cremar
aquesta imatge
per una càpsula
dins
amb les cendres
amb restes
de l'antic
Coscolla.
porta el cap
una càpsula.
Sí,
en certa manera
també serà present
el proper dia
8 de març
quan aquest
passarà
benedit
Joan Marí
és així,
no?
I el primer dia
que ho veurem
processionant
quan serà?
Bé,
com bé deies
el primer dia
que la societat
tarragonina
tindrà l'oportunitat
d'observar-lo
serà el dia
8 de març
a les 6 de la tarda
a la parròquia
de Sant Joan
on procedirem
a la benedicció
per part del senyor
Arcavisba
i el conciliari
de la nostra
germandat
mossèn Jordi
Figueres
però
la seva
espectacularitat
la podrem observar
el primer dia
que processionarà
per Tarragona
que serà
el dimecres sant
a la processó
del dolor
i com deies
el primer dia
on el podrem veure
amb llum
natural
que és la que
porta el pas
porta vela natural
i esperem
que
processionant
pels carrers
de Tarragona
pel centre
de Tarragona
de nit
podrem observar
l'obra del Jordi
en la seva
màxima esplendor
doncs moltes gràcies
a tots tres
Joan Maria Soler
secretari
Francesc Ferrer
president
i l'escultor
Jordi Manós
gràcies a tots
i que vagi molt bé
que pugueu gaudir
d'aquesta obra
doncs
tal com toca
molt bé
doncs així
ho esperem tots
gràcies
i això és tot
des d'aquí
des d'on s'està
acabant
d'ultimar
els darrers
serrells
d'aquesta peça
aquest jesús
de la passió
del que m'agradia
que poguéssiu veure
el seu rostre
mirant
cap a dalt
cap al seu
doncs
que és del tot significatiu
gràcies
Josep
ens ha arribat
a l'essència
del que és
aquesta feina
que s'està fent
que s'està ultimant
al taller
de l'escultor
Jordi
a menys
Josep Sunyer
amb Joan Maria Bertran
a la unitat mòbil
quatre minuts
i serà
la una del migdia