Ara són dos quarts d'una del migdia,
nou minuts, déu-n'hi-do, el tema musical
que ens ha portat avui l'Enric.
Ell ens deixa la música, marxa, feliç i content.
Qui fa estona que ronda per la ciutat de Tarragona
o dies, podríem dir, és en Josep Sonyer
amb la unitat mòbil.
Ja saben que està cercant la informació
allà on es produeix, al voltant d'aquesta vaga
dels transportistes.
Tercera jornada, a primeres hores del matí,
ja anem parlant.
Es tracta de conèixer en quin punt s'ha aturat
la nostra unitat mòbil.
Josep, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Llanda.
On ets exactament?
Doncs mira, soc al lloc d'origen,
és a dir, que soc a la bencinera
i al punt on hi ha piquets,
on vam anar per primera vegada, dilluns,
al matí, quan va iniciar-se la vaga.
És a dir, que estic al polígon Riu-Clar
i a la bencinera la confluència d'aquest polígon
amb l'autopista P7.
Aquí, recordo, de fet, el primer tanc d'informatius
que va sortir va ser l'encarregat d'aquesta gasolinera
que ens deia que si no venien l'escuba
fent a rai, l'escamió en cisterna...
Sí, dilluns a les 7 del matí, era quan ens deia...
Doncs vam parlar amb el responsable d'aquesta gasolinera
que va ser la primera notícia que van tenir
que hi havia problemes de subministrament.
Doncs bé, ella, quan van venir aquí després,
ens va comentar que si no passava res,
que en principi tenien subministrament fins divendres,
però avui han hagut de penjar els cartells
a només dièsel, només tenen dièsel els sortidors
i ara, a hores d'ara, hi ha un camió de la cisterna
descarregant, obrint els tancs
dels hipòsits d'aquesta bencinera
i un cotxe, una seta de la Polició Nacional
que els està escortant.
És a dir, que ara mateix està la gasolina tancada.
Mentre s'ho miren, s'ho miren, aquí estan al costat
un grup de piquets que també estan aquí des de dilluns
que no s'han mogut d'aquí, aturant els camions
i els cotxes que passen, els cotxes, no, els camions
que passen per aquí, els que ven a l'autopista
o els que puixen, en fi.
També hem vist una mica més enllà un grup de 3 o 4 camioners,
un és italià, l'altre poloners
i aquests podien dir que pràcticament des de dilluns
fan vida aquí.
És a dir, que no s'han mogut dels camions,
dels seus camions, mengen aquí fins i tot,
els hem vist que estaven comprant menjar
i no s'han mogut d'aquí per una senzilla raó,
perquè al mateix aparcament, aquí al costat,
han aparegut dos o tres camions amb les rodes punxades.
Llavors ells prefereixen demoure's dels seus vehicles
amb els quals han de tornar als seus països d'origen
per evitar, doncs, això, que els puguin punxar les rodes de nit.
Aquesta és la situació que es viu aquí,
però abans de venir aquí hem passat per diferents punts,
pel port de Tarragona, a primera hora al matí,
que hi havia la possibilitat que sortissin algun dels camions
que han vingut de Lleida i que havien de carregar a Gra,
allà també hi ha un grup de piquets,
n'hi havia dos, de fet, uns de la FEAT
que intentaven protegir la sortida de camions,
recordem que la FEAT no s'han derit a la vaga,
i un altre dels piquets que sí que s'han derit a la vaga
que estaven allà, doncs, per evitar que sortissin els camions.
Allà hi ha hagut algun moment de crispació,
però, vaja, no ha anat a més la cosa.
O sigui que ha anat a més d'aquesta nit matinada
al polígon Constantí,
on un grup reduït de camioners,
de camions petits,
d'empreses,
de pa de motllo, s'entenem tots,
doncs han intentat sortir per un camí
que no està asfaltat, un camí d'així secundari,
i els piquets s'han adonat,
i llavors allà s'ha produït una mica de tangant aquesta matinada.
Més enllà d'això, abans de venir per aquí,
hem pogut comprovar efectes col·laterals,
hem anat a una superfície comercial,
on hi va al mercat,
d'aquests que depenen, diguéssim,
que són franquícies,
i ens han comentat als usuaris que sortien als compradors
que pràcticament als prestatges
hi havia molts productes que no hi eren.
Escoltem alguns testimonis.
Fruites i verdures no hi ha res,
a més és que és per veure,
és per entrar i fer una foto, perquè no hi ha res,
cars no hi ha res,
l'aigua se'ls està acabant,
i la llet se'ls està acabant,
no hi ha res,
però és que és res,
és al·lucinant,
és entrar i veure-ho,
jo no ho he vist mai,
és al·lucinant,
no hi ha res,
no t'agafis una ampolla d'oli i te la beguis,
res de res.
Mira, no hi ha huevos,
no hi pescau,
no hi ha harina,
bé, de yogures i això,
nada,
està tot vací.
He vist que sí que falten coses,
sobretot el tema de llets,
i bueno,
l'actis i coses d'aquestes,
late també,
aigua,
no hi ha aigua,
però bueno,
això tira esdreixet i s'acabó.
Hi ha testimonis que sortien de comprar,
de fer la compra,
i que havíem vist que no...
És la cari de creu,
allò,
perquè també hem de dir
que hi ha altres supermercats
que hi ha absoluta normalitat.
Aviam,
ens quedem en tot cas
amb dos impactes claríssims.
D'una banda,
doncs,
aquests establiments,
alguns que tenen mangança de productes,
altres no,
com bé deies,
però sobretot
aquest estat creixent de crispació
que s'està produint
entre els col·lectius
dels transportistes
que volen treballar
i aquells que no volen.
I aquí,
doncs,
ja veurem cap a on va la cosa,
perquè sembla que no s'arriba a un acord.
No,
i hi es passen
i cada cop hi ha més tensió.
També hi ha una qüestió
que es preguntava
a algunes persones
amb les que hem parlat pel carrer,
que és que
qui pagarà el cost de tot plegat?
És a dir,
perquè clar,
aquí hi ha empreses
que estan perdent molts diners
que tot això
al final de quan s'acabi la vaga
computarà d'alguna manera
i, clar,
això aquí assumirà aquest cost.
És a dir,
que assumirà aquestes cèrgoles.
I una altra cosa,
a mi ara,
abans al carrer Reial
em comentaven
que no arriben tan pocs
amnistraments de recanvis
de rodes pneumàtics,
per exemple,
que no arriba la correspondència
que és de fora de la ciutat
per Correus,
és a dir,
que no arriben cartes de fora,
que aquesta també, clar,
caldrà veure què passa
a partir de la setmana vinent
quan se'ls acumuli la feina a Correus,
perquè, òbviament,
els camions de Correus,
a no ser que siguin serveis minis,
tampoc dèiem un circular,
imaginem, eh, no sé.
Aquest matí no teníem diaris
als quioscos,
l'empresa,
la indústria química
es planteja reduir
la seva producció
a partir de demà
perquè tampoc
els seus productes
poden tenir sortida,
tenen estoc,
en fi,
que s'està creant
una situació molt complexa
en el que és el tercer dia
de la vaga de transports.
Pep, gràcies.
Sí, i,
mira,
aquests moments acaben
d'obrir la gasolina,
és a dir,
que ja han pogut repostar.
Poden repostar, no?
Recordem als oients
quina gasolinera és
per si hi ha algú
que no té gasolina.
Un riu clar,
polígum riu clar.
Molt bé, molt bé.
Una altra cosa,
hem vist també,
això ho hem vist al llarg del matí,
convois de 10 i 12 camions cisternes
escordats per la Polició Nacional
i la Guardia Civil
que estan sortint
de forma més sovintegrada
que no passa ahir.
És a dir,
que les recàrregues,
diguéssim,
es fan amb més claritat
que no passa ahir.
D'acord, Pep,
ho deixem aquí,
gràcies.
Ens retrobem d'aquí una estoneta,
que ja serà a la ràdio
fins després.
Sí, Sara.
Eduard Vicente,
bon dia.
Bon dia.
Us perilla una mica
la Fira Ecoteca
amb tot plegat
perquè, clar,
aquesta Fira
estem parlant de productes
100% ecològics.
Estem parlant
de tot un seguit
d'infraestructures
que venen de fora
i que venen de tot Europa.
Perilla,
hi ha un plebé,
com està la cosa?
Tenim alternatives
per, lògicament,
solventar aquests petits problemes
però sí que és cert
que, per exemple,
hem portat una cuina ecològica
des d'Itàlia
que ara mateix tenim aturada
al port de Barcelona.
Tenim alguns expositors
que venen d'altres punts
de Catalunya
o d'altres punts
de la península
que ens estan demanant
ajut
amb material
i estructura pròpia
a poder construir
el seu estant.
Per sort,
tenim alternatives
i la Fira
no perilla,
el que sí que és cert
que això ens deriva
a fer una certa gestió
de crisi
i, en certa mesura,
a incrementar costos
amb una despesa
que inicialment
no estava prevista
però, en principi,
no hi ha d'haver cap problema
i la Fira
realitzarà
amb total normalitat.
Doncs com que la Fira
es realitzarà
i s'inaugurarà divendres,
fem una petita pausa
molt breu
i immediatament
parlem amb el director
d'aquest certamen,
l'únic certamen de Catalunya
en què es promociona
amb productes
100% ecològics.