Ara són quatre els minuts que ens separen de tres quarts d'una.
Déu n'hi do, eh? Des de les onze del matí hem iniciat aquest programa especial fi de curs
de l'Escola Pau Casals del Centre Penitenciari de Tarragona.
Jo no sé a vosaltres els interns que estan avui de públic al Saló d'Actes,
però a nosaltres se'ns està passant el temps volant.
I és que som un centre de penitenciari, però estem parlant de cultura,
estem parlant de literatura i estem escoltant música,
que té molt també de poesia i de literatura i de la vida
i d'allò que inquieta els integrants de Game Over Selectors,
que tot seguit ens ofereixen un altre tema.
Quan vulgueu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aprendimos a sumar negociando en las esquinas
los graffitis de las paredes
y hablaban de luchas perdidas
y es que fuimos liberando esbandios
para ver realidad la utopía.
La última parada del metro son las puertas del gueto
barricada de los sueños, orgullo del barrio brez
mezcla de ritmos y acentos, marihuana y condímen
de los platos del hambriento, de los platos del sediento
niños con pistolas que no llegarán a viejos
muros del presidio, barrera de privilegios
somos las balas de Brixton
el ejército clandestino fuego
los callos en las manos, dignidad en las miradas
la senda de la libertad para los que no tienen nada
por las calles de los barrios no despila la espera
día a día es una lucha, cada día es una batalla
otra para la perdida
y es la cliente para la policía
otra hermana que se muere
y en las manos de vuestra miseria fuego
y en las manos de vosotros.
In a Panamá Town, in a Carmen Town.
Sing it down, down, sing it down, down.
In a Panamá Town, in a Carmen Town.
Original reggae style, a game of the selects.
Queremos dedicar este tema a nuestro friend de Panamá,
que hoy no ha podido venir a cantar, y uno varía el patí.
Ja, gracias.
I ara entrem ja, entrem pràcticament en el darrer tram,
en la regla final d'aquesta edició especial
des de l'Escola Pau Casals del Centre Penitenciari.
Josep Maria, és el teu moment, ara et convidem,
en tot cas t'agraïm que facis de mestra de cerimònies
i que en tot cas vagis donant pas
i presentant a cadascun dels alumnes
que han fet un treball d'escriptura
i que bé, que estarà molt bé escoltar-lo, no?
Sí, doncs ara donarem pas a uns quants alumnes artistes,
perquè són uns artistes fent poesia,
i començarem, ja que el tenim a la taula,
amb l'Antonio,
que ens llegirà una poesia que ell va presentar
una de les activitats que es va fer per Sant Jordi,
va ser sempre fer en uns llocs florals,
i ell va presentar una poesia
i va quedar guanyadora, va ser el primer premi de poesia.
El títol d'aquesta poesia, d'acollida pròpia,
és L'emigrante, inmigrante.
Quan vulguis.
Ja sin trabajo,
só pensava que su familia pobre moriría.
Un futuro mejor le esperaba,
si emigraba, la solución seria.
Al lejano país ha llegado
y trabajar duro
só quería.
Realizar el sueño tan anhelado,
piso y coche,
pronto tendría.
Hacinado muy mal la pasaba,
trabajaba sudoroso todo el día.
Cada mes el dinero giraba,
las deudas crecían,
nada tenía.
Una inspección el trabajo terminaba,
estaba ilegal,
papeles no tenía.
Enfermo,
sin futuro se encontraba,
con su familia mejor regresaría.
Así expulsado terminó la fantasía,
angustiado por su familia abandonar,
sin hogar por su osadía,
al gobierno quiere aconsejar.
Dirigentes debe la sociedad industrial,
con sabiduría al pueblo educar,
aprovechar el valioso recurso natural,
con trabajo,
nadie quiere emigrar.
Pasan los años
y su nieto le dice,
háblame de la madre y abuelo,
el niño inquieto preguntaba,
el viejo sin recelo,
en catalán le contestaba,
dona que da tendresa,
vida, amor y felicidad,
el seu cor,
todo dulcesa,
tresor de la humanidad.
Anun un fugar educat,
asent donar realizat,
percat,
m'havia llograt,
ver la ilusión soñada.
Gràcies.
Bravo.
Gràcies, Antonio.
Enhorabuena.
Gràcies.
Bé, a continuació ens llegirà un altre text,
també de collita pròpia,
doncs tenim aquí l'autor,
que es diu Adrián,
i ens llegirà el seu text,
que porta per títol
Futuro de agrador.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Bé, a continuació.
Son shouldinas.
Bé, a continuación.
Bé, a continuación.
O en cuanto mura hay que olvidar el pasado.
Y, si aún has llegado y no sabes cómo es, porque el futuro no es de tu agrado, la
misma palabra, agrado, ya te lo deja caer.
Agradecele el futuro, el momento que viene de él.
Cuando hablas demasiado, tu ego va para arriba, y tu alma va para abajo.
Hola, Rafa, muchas gracias.
Vale, también de l'Adrián tenemos una otra poesía, muy maca, que en este caso nos llegirá Roman.
Hola, buenos días. Voy a recitaros Inocencia de un niño.
Canta y no llores como un niño en la cama, saltando por los colchones como en la vida, de rama en rama.
Con el niño nace la inocencia, allí está el astuto preparando la ocasión hasta llegar a su sentencia.
Niño herido utiliza la razón.
Niño pierde inocencia y gana, experiencia.
Sabe que una equivocación no es un paso atrás, mientras aprendas de tu error.
Tu seguridad en ti mismo irá más, saltando por la vida sin temor.
Gracias, Roman. Muchas gracias.
Vale, i ara el Fede ens llegirà una altra poesía amb el títol de Así llegaste,
que també tenim aquí a l'autor, que és l'Antonio, que ens ha llegit la primera poesía.
També ens ha donat permís per poder-la llegir.
Endavant.
No tenía ganas de vivir, no quería seguir luchando, ya no quería sentir el amor que estaba buscando.
Estaba cansado de querer y que nadie me quisiera.
No podía yo saber quién mi vida comprendiera.
Pero un día de enero llegaste con tu alegría.
Me diste un beso primero.
Nació en mí la fantasía.
Entonces, brotó la vida de un nuevo amanecer.
La ilusión que estaba perdida renació con tu querer.
Me gusta todo lo tuyo.
Una esposa quería tener.
Y lo digo con orgullo.
Vivo con una gran mujer.
Gracias, Fede. Enhorabona.
Bé, i ara, i ara, ara és un cas, espera, Jaroslav, espera, és un cas que vull comentar perquè és un cas, doncs, d'un noi, un alumne, en aquest cas és un alumne meu, de les classes de castellà per estrangers,
que va fer aquesta poesia que està traduïda al castellà.
Ell la va preparar en el seu idioma, en polac, per un concurs a nivell de tots els centres penitenciaris,
organitzat juntament amb l'Institut de Lletres Catalanes, si no recordo malament.
Llavors, ell, un company polac, que parla i entén una miqueta més l'idioma que ell en aquests moments,
la va traduir i avui ens la llegirà aquí, per tots.
El seu nom és?
Jaroslav.
I la poesia, bueno, no és una poesia, és una escritura, es titula Corazón y Amor.
Cando que és.
Mi amor és com una botella d'aigua fria en el desiert.
Mi amor és com el vent, sempre fuert i canviant de lloc.
Mi amor és com el llanto d'un ninyo al nascar.
Mi corazón és com despertarse una noix sense la mujer amada.
Despentar-se i no encontrar-la per la mañana.
No la miro, a ella, y solo a ella.
Yo me encuentro roto, como las garras de un león que ataca a su víctima.
No hay dulces dentro de un jaron con miel.
No hay flores marchitas en un florero.
Mi alma és com una rosa negra, sin agua y sin amor.
Mi vida és com un santuari dejado i oblidat de la mano de Dios.
estaré sufriendo con todo mi amor y esperanza.
Acuantaré viento y tormentas.
Un disparo atravesó mi corazón, pero no sentí ningún dolor.
Me fui a escondidas a las escaleras del Palacio de las Dioses del Dimpo.
Yo le viso, dentro de mi alma, amor, solo por mis sentimientos de inocencia.
Que me acompañan las fuerzas de Dios y todo el amor que por él yo siento que es mucho y verdadero.
He cambiado del mal camino que no de baja, de incondiarme sin yo desarlo, sino todo lo contrario.
Molt bé, i ja per acabar...
Per acabar, perquè no tenim temps, perquè de poesies i poetes en tenim uns quants encara, no?
Tenim poesies i poetes, sí senyor.
Per acabar, el Paco ens llegirà també una obra seva que es titula Una vida.
Una vida.
Después de mucho tiempo recapacitando, me vi en aquel callejón sin salida.
Yo ya lo sabía, pero aún así tenía alguna ilusión o esperanza.
Pero no devolver jamás.
Aún así, no tuve aquella suerte.
Tras un año largo trabajando, me vi en una situación en la vida, desesperada.
¿Qué voy a hacer? Me preguntaba.
¿Cómo volveré a reponerme de mis profundas heridas?
Me contesté a mí mismo. Yo puedo hacerlo.
Solo tengo que poner empeño en aquello que creo, que puedo hacer.
Dejar mi pasado y volver al presente, luchar.
Y si vuelvo a caer, volverme a levantar.
Yo creo que esto ya lo he vivido.
¿Ha sido un sueño, quizás?
No, rotundamente otra vez vuelvo a empezar.
Creí que todo saldría bien.
Y por fin de aquel pozo sin salida.
De aquel angustioso agujero que llevaba tan adentro de mí.
Y sin comerlo ni beberlo, un día podré salir.
Después de tanto tiempo que es la vida para mí,
la vida es un pasatiempo que no se puede dejar de sufrir.
Y si un día cualquiera me vuelvo a ver feliz,
contaré a mis amigos y familia, yo pude salir de allí.
Bravo, gracias Paco.
Enhorabuena.
Jose Maria, és que haurem de tornar un altre dia.
Ja sé que això és un enrenou, però és que sempre ens quedem a mitges.
Doncs sí, jo...
Que ara el Sant Jordi de l'any que ve, ja miraríem de tornar.
Jo que soc patidor de mena, ja ho saps, em pensava que faríem curt.
No, no, però escoltà, amb la quantitat de talent que hi ha per aquí,
que hem de fer curt.
Tantes com en tinguéssim bé.
I abans d'acabar, abans d'acabar, i ja veig que anem molt justos a temps,
doncs a l'Ariel us farà entrega d'un obsequi a tots els que avui heu col·laborat
en fer possible, no res, és un detallet, però bé, la bona voluntat està sempre posada.
A tots els que heu vingut de fora i heu pogut ajudar a fer aquest programa,
aquest fi de festa, que bé, que jo suposo que almenys jo he quedat contentíssim
i ha quedat tot molt bé.
Això ho ha de dir el públic després, encara ens farà una altra cançó,
perquè quedi un bon gust de boca.
Doncs Ariel, quan ho quieras.
Agradecer a todo el equipo directivo del Centro Penitenciario,
que és el que ens permet aquestes situacions,
i vull mandar un mensatge per a tots els companers que estem aquí,
i totes les famílies de els companers que segurament estan escoltant aquesta emisora,
que animo, que vam tots tots lluncant,
que ustedes que són nostres famílies,
són les que ens alimenten en aquestes circumstàncies,
ens dan ánimo, ens dan vida per a seguir aquí superant aquestes circumstàncies,
i que això no és el final,
això és una nova etapa de nostres vidas,
i que per l'amor a vostès, que són nostres famílies,
vam a luchar i vam a salir adelante.
i ara...
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Como bien lo dice José María, vamos a entregarles a ustedes estos obsequios que los hemos realizado aquí en el Centro Penitenciario, con mucho cariño.
Muchas gracias.
Aquí también con mucho cariño.
Muchísimas gracias, Ariel. Además lo voy a abrir para que lo veamos todos, ¿vale?
Sí, moltes gràcies, moltes gràcies. Ha estat una satisfacció per mi poder compartir aquesta estona amb tots vosaltres.
Ha estat una manifestació de tots els sentiments i felicitats, felicitats a tots, però sobretot també als vostres professors que també heu organitzat aquesta festa,
que realment serà inolvidable per mi. Gràcies.
Gràcies, Teresa, per haver vingut avui. No tenim més temps. Jo vull donar les gràcies a Game Over Selectors,
perquè no només han fet música, no només ens han fet que aquest programa sigui diferent, és que a més ho han fet amb ganes i amb alegria.
I jo crec que si els diem que s'estiguin aquí tocant fins a les set, el que convingui.
Però para que se motiven un poco más. Ells també tenen el obsequio, eh? El que passa que no tenim temps.
Para que se motiven más les damos el obsequio también de todos los compañeros y muchas gracias por haber compartido con nosotros esta mañana.
Moltes gràcies a vosaltres per haver vingut. Gràcies, enhorabona.
Ens quedem en tot cas amb la música de Game Over Selectors en directe des del centre penitenciari. Després de la una continuarem.
Música
Fins demà!
Fins demà!