Vam prendre part amb això dels tramvies,
la vaga dels tramvies que hi va haver,
que era mig gamberro i mig...
La finalitat era bona, però, clar,
els medis sempre es passa un o una mica...
Però, bueno, sí, hi va haver això dels tramvies.
Després van entrar, va entrar la policia a dins,
que estava prohibit, en principi, però van entrar
i se'n van endur els que hi havien...
És que passaven coses molt raras.
Va venir un ministre i va començar a parlar
de l'espada triomfadora del caudillo i no sé què.
Bé, total, que va començar a parlar de coses...
Aquest que estan escoltant és un dels molts testimonis
d'aquest arxiu, és l'Arxivo de la Experiència.
Aquest dilluns comencen a Tarragona
aquestes gravacions d'un projecte que és una iniciativa
que pretén fomentar l'accés a les persones grans a internet
i al mateix temps generar continguts educatius
a partir d'històries de la gent gran.
Aquí a la ciutat de Tarragona,
totes aquelles persones que ho desitgin
poden anar a la llar del carrer.
Adrià, allà s'està ja duent a terme aquesta experiència
i anirem amb la unitat mòbil.
Però primer volem parlar amb el coordinador
de continguts audiovisuals de Red.es,
Carlos Pintos.
Muy buenos días.
Hola, buenos días.
No és que nos haya sorprendido,
o si lo ha hecho, ha sido gratamente,
esta iniciativa,
porque aparte de esa premisa que decíamos
de introducir a las personas mayores
en las nuevas tecnologías,
a ver, los historiadores del futuro
tendrán una fuente de información
realmente extraordinaria, ¿no?
Efectivamente, es así.
La verdad es que nos estamos encontrando
con anécdotas de todo tipo
y contenidos que realmente son valiosos.
Además, es una de las cosas
que yo siempre que hago una rueda de prensa
o hablo sobre el archivo,
lo comento,
que la gente nos dice que yo qué voy a contar,
yo no sé qué contar,
es que cualquier cosa que nos cuenten es útil.
Cualquier cosa nos da un reflejo
de lo que era la sociedad hace 50, hace 100 años
y las diferencias con todo lo que hay ahora mismo.
Y eso es valioso de cara a que los profesores
puedan explicar directamente esos cambios
a sus alumnos a través de las vivencias
y las experiencias de nuestros mayores,
de la gente que las han vivido.
Claro, este archivo de la experiencia,
desde fuera,
que luego también lo conoceremos en la práctica,
lo que da la sensación
es que es un proyecto
que tiene muchos objetivos.
Yo he puesto este ejemplo
y es realmente importante
el tema de lo que es
tener una base de datos
cara a los futuros historiadores,
pero esto tiene otros objetivos.
Sí, básicamente lo trabajamos de dos formas.
Uno es, desde Red.3 somos conscientes
que el segmento de población
que tiene más difícil el acceso
que no la capacidad para acceder
a nuevas tecnologías
son las personas mayores de 55 años
y lo que queríamos era, pues eso,
darles la oportunidad
para que pudieran
poder introducirse en nuevas tecnologías
a través de un medio
que es familiar para ellos,
como es un vídeo,
la televisión,
la grabación de historias
y hacerlos protagonistas
en la generación de contenidos.
y luego, por otro lado,
hacer que todos estos contenidos
sean accesibles
para profesores de secundaria
y que lo puedan utilizar
como complementos formativos
a las dos clases
y así fomentar
un acercamiento generacional
a través de Internet
entre los mayores
y los más jóvenes.
Claro, todo esto,
yo me imagino,
teniendo en cuenta
que hay, por una parte,
lo que podríamos decir,
el trabajo de campo,
una fase de recogida
de testimonios,
luego todo este material
se tiene que organizar,
con lo cual,
yo imagino que el equipo
que está trabajando ese tema
es multidisciplinar, ¿no?
Sí, ahora mismo,
bueno, en total
puede haber un equipo
de unas 80 personas
entre videoperiodistas,
catalogadores,
historiadores,
pedagogos,
todos los contenidos
se catalogan
en base a criterios archivísticos
y, bueno,
están accesibles
de forma gratuita
para que todo el mundo
que quiera hacer uso de ellos
pueda utilizarlos.
Claro,
porque todo esto
estará en Internet,
en la red.
Sí, efectivamente.
Podemos acceder,
como hemos accedido
para escuchar ese testimonio
que ilustraba al inicio
de nuestra conversación.
Sí,
la dirección es
www.archivodeleexperiencia.es.
Ahora mismo
tenemos ya capturados
4.000,
capturados no,
perdón,
publicados
4.617 testimonios.
Hago esta diferencia
porque desde que nosotros
grabamos un testimonio
hasta que se edita,
se postproduce
y se publica
pasó un pequeño periodo
de tiempo.
ahora mismo
si no recuerdo mal
capturados
tenemos cerca ya
de 7.000.
Hemos recorrido
27 ciudades
en 10 comunidades
autónomas diferentes
y todavía seguimos
hasta finales
de diciembre,
principios del año
que viene
seguiremos
recorriendo España
y capturando testimonios.
En principio
en esta fase
la acabarán ya
pues a finales
2008,
principios de 2009
hacer una previsión
de todos los testimonios
que podrán tener
es difícil pues.
Sí, sí.
¿Te hacen una previsión
aproximada?
Realmente
cuando empezamos
el proyecto
teníamos unas previsiones
de 10.000 testimonios
lo que pasa
es que decidimos
cambiar el enfoque
del proyecto.
Decidimos ir
solo un número
pequeño de ciudades
a 7 ciudades
pero vimos
que era muchísimo
más valioso
el recorrer
muchas ciudades
más pequeñas
y tener así
una mejor visión
de lo que es
los cambios
en la sociedad
pues en toda
la península ibérica.
entonces
de ahí
que cambiaran
también
los objetivos
calculamos
que podríamos
tener unos 7.000
y ya hemos
superado esa cantidad
de aquí para arriba
todo lo que podamos
es nuestro objetivo.
El trabajo
viene también
después
como usted decía
todo esto
se tiene que catalogar
y poner en orden
en internet.
Hoy en Tarragona
están aquí
el archivo
de la experiencia
cualquier persona
que nos esté
escuchando ahora
de aquí de Tarragona
que digan
pues mira
yo quiero ir
a aportar mi testimonio
¿cómo lo organizan
todo esto
cuando llegan
a la ciudad?
¿se ponen en contacto
con otras instituciones
locales?
Nosotros hablamos
con los ayuntamientos
sabemos
que el conocimiento
de una ciudad
la tiene
la gente
que está en la ciudad
y a los mayores
en una ciudad
los conocen
las personas
que están trabajando
con ellos directamente
entonces
resulta mucho más sencillo
acceder
a todas las personas
pues a través
de la gente
con la que día a día
trabajan con ellos
así que hablamos
con los ayuntamientos
que nos facilitan
centros cívicos
nos dan
un sitio
donde poder
instalar nuestros equipos
y nos sirven
de enlace
de cara a coordinar
todas las iniciativas
dentro de la ciudad
y a partir de ahí
pues empezar a trabajar
yo no sé si
la mayoría de oyentes
son conocedores
de red.es
recordemos que depende
del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio
y que hablamos de esto
pero realmente
están haciendo
muchísimas acciones
divulgativas
nosotros a través del programa
en alguna ocasión
también hemos tenido
ocasión de compartir
algunas de estas acciones
que no solo van
dirigidas
lógicamente
a las personas mayores
sino a la sociedad
en general
de hecho
el leitmotiv
de red.es
es impulsar
la sociedad en red
es decir
hacer llegar
las tecnologías
a toda la ciudadanía
de ahí
tenemos programas
desde ahí
internet rural
internet en el aula
en las bibliotecas
ahora mismo
se inaugura mañana
aquí en Madrid
el FICO
del foro
de contenidos digitales
tenemos
infinidad
de programas
todos
destinados
a acercar
las nuevas tecnologías
a la sociedad
pero también
somos conscientes
que muchas veces
hay colectivos
que están
tienen
mayor dificultad
para
acceder a estas tecnologías
y ahí
que pongamos
mucho más esfuerzo
en acercárselas
como es el caso
del archivo
de la experiencia
se intenta evitar
ese tópico
pero no por ello
menos cierto
de la fractura
digital
las personas
de una determinada edad
aunque en esta
franja
de la sociedad
y a través
de instituciones
y fundaciones
cada vez
parece que se acercan
más
haciendo cursos
desde este programa
modestamente
hemos tenido
la experiencia
de compartir
aulas
de personas mayores
dentro de la informática
y como dominan
desde el tema
del video
fotografía
internet
es increíble
si además
es que es lo que comentaba
yo antes
no es que no tengan
la capacidad
es que muchas veces
no tienen la oportunidad
y nosotros queremos
darles esta pequeña oportunidad
de hacerles partícipes
y hacerles protagonistas
en la generación
de contenidos
que están publicados
en una página web
accesibles por ellos
por toda la ciudadanía
por sus familiares
muy bien
pues señor Pinto
si le parece
le agradecemos mucho
que haya atendido
nuestra llamada
y si le parece
nos vamos a ir
a la yard
al carriadría
que es donde están
trabajando precisamente
este tema
que nos ocupa
recordemos que Carlos Pinto
es el coordinador
de contenidos audiovisuales
de red.es
muchísimas gracias
por atender nuestra llamada
muy buenos días
muy buenos días
hasta luego
y como dèiem
anem ahora
cap al carrer Adrià
Jordi Sorinac
em penso
que está allá
Jordi bon día
bon día
Jolanda
Jolanda
¿qué?
hay cuas multitudinarias
hay algunas personas
que quieren
comenzar a compartir
la experiencia
y hay personas
disposadas a compartir
experiencia
y hay personas
que la han compartido
pero en cualquier caso
no hay cuas
porque aquí
se ha hecho un proceso
como se explica
bien hecho
como déu humana
se ha hecho una escala
hay una programación
mitja hora
cada persona
o sea que tothom
sap
yo como al mitje
el día y el hora
el día y el hora
como se ha de hacer
ahora pararemos
con algunos de ellos
pero si te parece
en primer término
saludemos la regidora
de l'àrea de servicios
de la persona
de la Junta de Tarragona
la Victoria Pelegrín
Victoria qué tal
muy buen día
hola muy buen día
qué les sembla
aquesta experiencia
porque desde la Junta
se le ha donado suporte
pues a ver
esta experiencia
precisamente
entra
desde el punto de vista
de la participación
ciudadana
de una banda
desde el punto de vista
de la
de la
de la
pues anem en marcha
programas
que trabajin
amb les
noves tecnologies
d'una altra banda
i sobretot
evidentment
com no pot ser
d'una altra manera
des del punt de vista
de recollir
experiències
de les persones grans
experiències
que realment
expliquen
la història
quotidiana
de les seues vides
a més a més
em comentava
que tot aquest material
part es penja
en aquesta pàgina
de l'Arxiu
de l'Experiència
Internet
però tot el material
quedarà recopilat
a l'Arxiu Municipal
de Tarragona
sí exactament
a la
o sigui
a internet
per dir-ho així
al programa
de redes
quedaran recollits
un parell
de minuts
possiblement
d'aportació
de cadascuna
de les persones
però les gravacions
que són
entre
12 i 15 minuts
per cadascuna
d'elles
s'encedirà
totalment
a l'Ajuntament
de Tarragona
és un dels punts
o dels termins
del conveni
crec que des de la
Sebària
també tenien en ment
a mig termini
d'octer
un programa
de suport
intergeneracional
entre avis
i nens petits
aquesta experiència
pot ser un bon punt
de partida?
sí exactament
nosaltres ja
estàvem planificant
pel proper any
establir una sèrie
de
de trobades
de
punts de trobada
entre
intergeneracionals
és a dir
entre avis
que vulguin
aportar
i vulguin explicar
la seva experiència
les seues opinions
i nets
situaríem
possiblement
a nens i nenes
de l'ESO
que puguin
també aportar
les seves experiències
els seus punts d'opinió
i realment
crear
una mica de debat
que fos molt enriquidor
precisament
el saber
que el Tarragona
havia estat
elegida
per poder
posar en marxa
aquest programa
ens ha donat
tota una base
d'informació
que lògicament
desconeixíem
i que ara
podrem utilitzar
precisament
per orientar
millor
aquests fills
Ha tingut l'oportunitat
vostè
d'entrar
aquests dies
a la pàgina web
de l'Arxiu d'Experiència
hi ha hagut
algun testimoni
que li hagi agradat
especialment?
Bé
hi havia un
que em va agradar
moltíssim
que explicava
precisament
bé
era un testimoni
una mica
frappant
perquè explicava
com havia vist
el seu pare
com havia assistit
al fusellament
del seu avi
per tant
clar
era un testimoni
que en dos minuts
era capaç
d'explicar
realment
com havia
havia
havia marcat
i com havia
dirigit
la seva vida
la seva vida
posterior
hi havia
d'altres
que explicaven
com havien
descobert
la televisió
com havien
descobert
el telèfon
o com havien
fins i tot
descobert
els automòbils
i lògicament
a vegades
pensem
que tots
aquests avanços
els tenim
tan assumits
com a propis
i que sempre
han estat allí
però
lògicament
per a persones
de 80 anys
o 85 anys
aquestes
tots aquests
avances
han tingut
sempre un primer dia
victòria
per a la gran regidora
de l'àrea de serveis
de la persona
gràcies per acompanyar-nos
avui en directe
i la deixem escapar
perquè crec que ja fa tarda
en una reunió
per culpa nostra
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
molt bon dia
explicava ara
la regidora
que ja te simonis
de tots els caires
de manera més
quotidià
de caire
més polític
parlem per exemple
amb una de les persones
que ja ha parlat
aquí al Terragoní
és en Manel
Manel
que tal bon dia
bon dia
en Manel a més
és el president
de la llar municipal
centre
on ens trobem ara
Manel
què ha explicat
de què ha parlat vostè
doncs jo he parlat
sobre l'excursionisme
o sigui el muntanyisme
amb totes les seves facetes
perquè jo he practicat
des dels 14 anys
escalada
espel·ologia
i esquí
i ha explicat una miqueta
els inicis
o la seva experiència
en aquests àmbits
de la ciutat de Tarragona
i ha explicat
els meus inicis
que van ser
els 16 anys
i tot el que he anat fent
fins al 2004
que va ser
quan ja em vaig retirar
d'una caiguda
que vaig tindre aquí
a Tarragona
no havia tindut
mai cap accident
a la muntanya
aquí em vaig tindre un
que em va
haver de canviar
la rotula
i el ginoll
Aquesta experiència
aquest enregistrament
això és la versió moderna
si em permet
l'expressió
d'allò
d'explicar batalletes
de tota la vida
vostè
aquesta mateixa història
i la seva trajectòria
ja l'ha tingut
l'oportunitat
d'explicar
als seus nets
o d'altres persones
la meva trajectòria
de la pujada
del Montblanc
i tot això
i anar a l'aules
i això
doncs ja va sortir
ja fa uns quants anys
per internet
les meves filles
m'ho van posar
però ara
doncs estic
fent una recopilació
per veure si puc
fer un CD
per anar
el teu passant
i moltes activitats
de les que he anat fent
ja les he fet
en conferències
amb diferents entitats
excursionistes
potser és
doncs vaja
pioner
a la xarxa
podríem dir
sí
sí
què li sembla
en termes generals
aquesta experiència
Manel?
això d'aquesta experiència
doncs està una cosa molt bé
però falta
hi ha molta manca
de col·laboració
per part de molta gent gran
sí
de gent gran d'aquí
de Tarragona
la gent no s'anima
una mica
a explicar la seva història
la gent d'aquí
de Tarragona
i de les llars
finalment de Tarragona Capital
són reàcies
que se'ls hi faci això
ara ens comentava
la regidora
potser la gent
és reàcia
perquè diu
no tinc res important
a explicar
però per exemple
explicar a una persona
com va descobrir
la televisió
per primera vegada
per una persona
que ha viscut
sempre amb la televisió
doncs vaja
és un testimoni important
per tant
hi ha coses
molt més importants
de les que ens vencem
la gent sí
que n'hi ha que els dius
ah sí apunta
però després et diuen
no
no volem saber ja res
però ara els dius
de sortir a la tele
llavors quan veuen a tu
que et surts per la tele
o per allà on sigui
oh mira
tal dia vas sortir per la tele
explicant això
de les teves vivències
les teves experiències
i tot això
llavors sí
llavors se't donen compte
de lo que és
però no massa participativa
no ho és
la gent
això és la fama
això és la fama
que has fet de tot
Manel
moltes gràcies
sí senyor
gràcies a vosaltres
Jordi molt interessant
perquè de fet recordem
que són persones més grans
de 55 anys
i recomanarem
moltes vegades
que no se'ns oblidi
doncs que entrin en internet
si tenen curiositat
aquest matí
amb el Jordi Sorinyac
també ho miràvem ja
testimonis destacats
a aquesta web
i diu
Antonio mentia
su mujer
per ir al bail
la fotografia de l'Antonio
amb la seva dona
una fotografia antiga
que el propi Antoni
ha portat
i aleshores
doncs surt
el que és tota aquesta experiència
Raimundo en la Renault
i surt el Gordini
el que deia
en el cotxe de les viudes
fixa't
jo també podria
explicar experiències
ja tinc una edat
aquesta del Gordini
jo no la sabia
sí sí
el Gordini
aquest cotxe
es deia
el cotxe de les viudes
no em diguis
per què
ni m'ho facis dir
José María
i el final del franquismo
una fotografia
del Valle de los Caídos
Roser fue campeona
de natación
quan era molt petita
vull dir
que són testimonis
que dius
a qui li ha d'interessa
això
era la meva vida
dius
home
aquests personatges
ni tu i jo
els coneixem
i ens crida l'atenció
de mirar-ho
perquè és una mirada
a la història
de la vida quotidiana
això és impagable
la veritat
mira si et sembla
estem al costat de l'Antonio
l'Antonio està a punt d'entrar
el Manel ja havia entrat
havia estat de fet el primer
i l'Antonio està a punt d'entrar
d'aquí uns minuts
a ell li toca a les 12
amb això que dèiem
dels horaris
li queden 6 minuts
Antonio què tal
bon dia
bon dia
quants anys sé vosaltres
si no és indiscreció
71
71 anys
i què té previst explicar
bueno una miqueta
dels 12, 13, 14 anys
fins a les 20 o 25
de la meva joventut
aquí a Tarragona
aquests anys corresponen
una miqueta
als primers anys
del franquisme
una etapa que moltes vegades
sostenible
estereotip
que és bastant fosca
com irà el dia a dia
aquella època
a la ciutat de Tarragona
bueno
hi havia moltes necessitats
però bueno
mentre ets jove
doncs ho passes tot molt
molt bé
però bueno
amb privació
de roba
de menjar
de col·legis
de governs
justets
i bueno
però disfrutàvem el carrer
i tots ho passaven bé
i després ja
vas començar a festejar
també
i bé
tenies feina
a treballar
guanyaves poc
però bueno
anaves trempenxant
avui en dia
es festeja molt diferent
que fa 50 anys
suposo
sí
la veritat
és que sí
llavors jo festejava
a Torreforta
llavors
hi havia cotxe línia
que anava a la caronja
dos vegades
el dia o tres
llavors hi havia estroles
de reus
que m'he fet a Tarragona reus
i bueno
una setmana
es festejava
i l'altra no
perquè
la meva senyora
treballava a la tabaclera
plegava a les 10 de la nit
i ja no
i ens festejava
un dia a la setmana
i l'altra setmana
cada dia
clar perquè avui en dia
la gent surt fins molt tard
però aleshores sortir
després de les 10 de la nit
vaja
era un atreviment
no, no, no, no
no, no, no
després de la nit
només hi havia les berberes
de Tarragona
i nosaltres
com no anàvem a ballar
ni res
però tampoc sortíem
teníem altres activitats
passant a les parròquies
col·laborar
a fer-se de servir
a les parròquies
a fer excursions
perteneixer a Xo Catòlica
i fèiem unes activitats
i bueno
també omplies el dia
però avui dia
és molt diferent
el jovent d'avui dia
és molt diferent
de n'altres
els nostres fills
i els nostres nets
ja han sigut
molt diferents
ja de n'altres
sap vostè que
alguna part
del que vostè expliqui
es penjarà en vídeo a internet
vostè és usuari habitual
d'internet
de les xarxes
està connectat?
el tinc a casa
però el gasta més el meu fill
no el gasto gaire
no, en realitat
és que no
ara tindrà una excusa
ja per aprendre a fer servir
per mirar-lo
sí, és veritat
sí
el tinc allí per mirar
però mira
entre i així el diari
i la revista de Tarragona
i tal
i anar a tombar una miqueta
amb la senyora
i tal
i ja està pas el dia
quasi que no
t'estem de mirar-ho
ja per acabar
Antonio
recorda alguna anècdota en especial
alguna vivència personal
d'aquesta època?
bueno
la meva vivència
són
per exemple
a Xocatòlica
de la Parroquia del Trinitat
que fèiem teatre
anàvem a visitar
els militars malalts
que estàvem
a l'hospital militar
allà dalt
a la part alta
anàvem a la Inficiència
a veure els nens
anàvem a la Casa Blanca
a veure malalts
suportàvem revistes
tabaco
i ens feia
un acte de companyia
i bueno
després
ens divertíem
igual
amb un docent
que va aquí a Tarragona
molt crut
que dèiem
us ets xucosa
a d'això
que sa germà
estava a la ràdio
a la xocatòlica
fèiem una sèrie d'activitats
de cara als de més
en plan d'ajuda
a cara als de més
i llavors
col·laborà
amb totes aquestes coses
anar a fer teatre
a visitar
els malalts
en aquests llocs
fer catesisme
una sèrie d'activitats
que era una labor
bastant bona
en aquella època
perquè
si no
la veritat
és que
tenies que anar
amb altres puestos
que no li agradava ballar
ni d'això
del cine
no massa
no tenies
puestos
només
que aquestes activitats
val la pena
sens dubte
poder que
aquestes vivències
quedin fixades
Antonio
gràcies
a vostès
realment
quina iniciativa
més bona
jo estava pensant
exactament el mateix
quan aquest senyor
explicava
com a clubs de teatre
anaven als centres
més necessitats
als anys 50
des de la nostra perspectiva
dius
oh quina juerga
no
a veure
és que en aquell temps
o s'anava al cine
o anaves a les porròquies
o poques propostes
més d'oci
hi havia
fantàstica
realment
aquesta experiència
la veritat
molt bé
doncs recordem
els oients
que estiguin interessats
que entrin
la web
és molt senzilla
les3bw.arxivodelexperiència
tot junt
punés
i no té més
Jordi Sorinyac
moltíssimes gràcies
a tu no et deixaran
que ets massa jove
tot i que tens
una experiència vital
ja important i dilatada
deixa'm dir per acabar
que aquí seran
aquest equip
enregistraran
fins al divendres
dia 3 de desembre
i que de moment
ja hi ha
prop d'una centena
de persones
apuntades
per explicar
les seves vivències
moltíssimes gràcies
Jordi
fins després
adeu
adeu