Hola, bon dia, Ricard.
Efectivament, avui ens trobem seguint una expedició,
una expedició de castellers, però, curiosament,
no són castellers d'aquí, sinó que són castellers de fora de molt,
lluny de l'altra banda de l'Atlàntic.
Hi ha un grup d'uns 25-30 castellers que es troben aquests dies a Catalunya,
convidats pels castellers de Vilafranca,
a motiu de la Diada de Sant Fèlix d'aquest dissabte,
i avui han aprofitat la seva estada per conèixer Tarragona
i diferents aspectes de la seva condició de capital castellera.
Acabem de sortir de la visita a la plaça de Torus,
l'escenari d'una de les actuacions més importants del calendari,
del concurs de castells, i ara continuarem el tour.
Seguim, continuem caminant, i ens acompanya en primer terme
el president dels castellers de Vilafranca, Miquel Ferret.
Miquel, bon dia.
Hola, bon dia.
Els castellers de Vilafranca són, insisteixim,
la colla que els ha convidat, que els ha portat aquí.
Recordem que els castellers de Vilafranca ja van dur a terme
un viatge a principis d'any a Xile.
Quina és la relació que existeix entre aquestes colles castelleres de Xile
i els castellers de Vilafranca?
Home, és una relació molt intensa.
Nosaltres ens sentim molt propers a ells,
perquè des d'un inici, que es van posar en contacte amb nosaltres
ja farà potser més de dos anys,
vam mostrar interès pels castells, per la nostra activitat,
ens vam visitar a Cal Figueroa, una delegació de xilens.
Era un projecte que va néixer d'ells,
de l'interès d'ells de poder portar el fet casteller
i crear colles castelleres allà.
I nosaltres, en el moment que vam parlar amb ells,
vam entendre la seva voluntat, el seu projecte,
l'humor que valoraven el fet de fer castells
i poder crear una colla allà,
i des del primer moment vam estar disposats
d'ajudar-los i donar-los el màxim suport.
Van venir inicialment a formar-se en Marcos Lara,
el seu primer cap de colla.
Va venir Cal Figueroa, va estar donant un mes amb nosaltres,
compartint assajos, compartint actuacions,
i d'aquí les relacions van anar estrenyent cada vegada més,
amb viatges de castellers d'Idafranca a Xile,
també per continuar els tallers i la formació allà.
En la presentació oficial també vam participar
a Castellers d'Idafranca,
d'allà farà un any i mig, dos anys,
i fins que el projecte va culminar,
una primera part del projecte va culminar
amb el viatge nostre el gener passat,
de 150 castellers d'Idafranca,
que vam actuar en gira, diguéssim, per Xile,
en més d'una dotzena de ciutats i de poblacions d'allà.
I bé, allà vam tenir una rebuda impressionant,
una acollida fantàstica,
la gent es va obrir,
tant els membres de les dues colles ja creades allà,
que són les de L'Operado i Cerronàvia,
com també per part de les autoritats, institucions,
el govern xilè, mitjans de comunicació,
si va ser realment una relació molt impactant
i una experiència que ens va enriquir molt com a colla,
i que bé, no podíem,
res més que tornar-los a la invitació,
ells han pogut organitzar un viatge de 30 castellers,
15 d'una colla, 15 de l'altra,
i nosaltres els hem ajudat a finançar
la meitat del viatge del transport cap aquí,
perquè creiem que la situació econòmica de Xile
i les possibilitats econòmiques dels membres d'aquestes colles
no són les mateixes que les nostres.
Per això des de fa mesos estem treballant,
buscant fons per poder convidar
aquesta representació de les colles d'allà.
Com s'entenen els castells de l'altra banda de l'Atlàntic?
Després ho preguntarem a ells, els castellers xilens,
però des de l'òptica catalana,
des de l'òptica tradicional, si ens permet l'expressió,
hi ha diferències, hi ha similituds?
Home, sí que hi ha un gran component social.
Ells ho veuen com un projecte educatiu.
Els joves, els castells molt vinculats a les escoles,
una cosa que ens pot sorprendre aquí.
A les escoles de Xile, així com es fa gimnàstica,
es practiquen esports, es practiquen activitats,
pels joves, pels nanos joves,
allà fan castells a les escoles.
El municipi de Lo Prado i Ferronàvia
tenen projecte educatiu per ensenyar en castells.
Si tens colles, d'escola.
Llavors, al cap de setmana,
es troben els diferents membres de les escoles
i formen la colla del municipi,
pròpiament dita que seria més similar al que hi ha aquí.
Jo tinc un fort component de cohesió social,
d'integració,
de trobar educadors amb joves, amb famílies.
Sobretot pensem que s'han creat en dos municipis
amb dificultats econòmiques evidents,
de societat una mica desestructurada,
problemes de delinqüència, de drogadicció...
I llavors el que volen és un element també
d'intentar, doncs, de motivar els joves
i d'element de cohesió social, no?
L'experiment, aquesta experiència,
es pot repetir en d'altres zones del món?
Creus que els castells es poden exportar
o néixer de nou d'allí en d'altres zones del planeta?
Jo no en tinc cap dubte.
Penso que els castells és una activitat preciosa,
estèticament, visualment, emocionalment,
és una activitat que impacta,
és una cosa que sorprèn tant els catalans
que n'han vist durant molts anys com la gent de fora
i pensem que reuneix, té molt d'atractiu
i té molta potencialitat, té uns valors,
també això de trobar-se,
de treballar per un fi comú,
de cooperació, de solidaritat,
té una sèrie de valors, d'autosuperació,
que poden interessar moltes altres parts.
Jo crec que ha de ser una cosa natural,
no s'ha de forçar,
ha de venir, sobretot per l'interès de la gent
en els seus llocs que es trobi,
perquè lògicament no disposem ni dels recursos
ni del temps
com per dedicar-nos a forçar
o a imposar una pràctica
que no disposem.
Això ha de sortir molt de cada lloc.
Ara s'ha viscut un interès similar,
almenys sense...
Al Brasil, no?
Al Brasil, exacte.
A São Paulo,
s'ha creat ja un incipient colla
de castellers do Brasil,
està formada ara per una xentena de persones
i també han seguit un procés similar.
Han vingut primer a aprendre,
a formar-se,
no volen fer l'activitat seriosament,
volen ser rigorosos
a l'hora de fer les estructures,
a l'hora d'utilitzar la terminologia castellera,
a l'hora de buscar els elements de seguretat adients.
Llavors, un cop ells vagin formant,
ells van fent tallers de castells allà,
a la seva terra,
i també poden acabar, doncs, això, no?
És difícil.
Fic una Costa Callera no és fàcil.
Per nosaltres, a més,
a Tarragona en sou molt conscients,
com a ciutat castellera
des de fa cinc segles,
que tirar endavant una colla és complexa.
Això és difícil a São Paulo i a Chile,
però també és difícil en moltes altres comarques,
o en moltes colles petites.
Ara, nosaltres som optimistes,
i creiem que amb les ganes que hi posen
i amb l'il·lusió que tenen,
qui ho sap, no?
Ja per acabar, Miquel,
ara parlarem amb els protagonistes de la jornada,
en certa manera,
amb aquests castellers xilens,
però dissabte ja a Sant Fèlix,
un pronòstic per l'actuació
dels castellers de Vila Franca?
Home, ahir vam tenir saig,
el saig general de plaça,
que vam fer a la plaça de la Vila,
va ser molt positiu.
Tenim moltes ganes,
hem tingut una temporada difícil,
amb algun alt i baix,
però ara trobo que hem trobat el to
i de la sabana que ve,
el programa dissabte
és un programa de quatre castells de gamem extra,
jo penso que per qualsevol colla
és un repte
i és una il·lusió poder-los tirar endavant, no?
4 de 9 amb l'agulla,
Torre de 9,
3 de 9 amb l'agulla i Pila de 8?
Correcte, correcte,
sí, una actuació espectacular,
penso de totes maneres,
sí, encara que sempre pot fallar,
algun castell pot quedar carregat
o pot quedar en intent,
però això ja hi comptes,
vull dir, bueno, no hi comptes,
quan afrontes aquests quatre castellassos,
saps que qualsevol incident
doncs pot repercutir.
Nosaltres estem molt il·lusionats
de fer un gran Sant Fèlix
i poder, ojalà poguéssim,
també oferir un regal
a tota l'afició
en l'any del xentè aniversari
en aquest,
en forma de 3 de 9 amb l'agulla, no?
Estem molt il·lusionats.
Jo voldria afegir només un agraïment
a les colles castelleres de Tarragona,
que ens ajudarà en aquest atur
per aquí a Tarragona
i també a les institucions
com l'Ajuntament,
com el concurs de castells.
Nosaltres des d'un inici,
quan vam saber
com ja preparàvem el programa
d'estar dels xilens aquí,
sabíem que un dels llocs
a visitar havia de ser Tarragona,
perquè aquest tallerament
té un lloc remarcable i assenyalat
i estem molt contents
de poder visitar avui tot el dia
la ciutat,
conèixer els seus racons
més interessants
i també gràcies a les colles
que acolliran els xilens també
i podrem conèixer
els seus locals socials avui.
Miquel Ferret,
president dels Castellers de Vilafranca,
gràcies a atendre avui
en directe els micrófons
del matí de Tarragona Ràdio
i felicitats per la iniciativa.
Moltes gràcies
i gràcies a vosaltres per tot.
Saludem ara dos dels protagonistes,
dos dels integrants
d'aquest grup de castellers xilens.
Un és al Marcos Lara.
Marcos, què tal?
Béos dies.
Moltes gràcies.
Al Marcos foi el primer cap de colla,
de hecho,
el primer máximo dirigente
d'una d'aquestes agrupacions
i també està ara al pie del cañón,
podríem dir.
I també saludem al senyor Ruïs Carrasco.
Luïs, què tal?
Béos dies.
Moltes gràcies.
Un dels promotors
d'aquesta iniciativa,
d'aquesta viaja aquí a Catalunya
en Tarragona.
En primer lugar, Marcos,
explícanos cómo surgió este interés
de Chile hacia los castells,
hacia las torres humanas.
Bueno, la explicación creo que la tiene Luis
más que yo.
Sí, bueno,
yo estaba estudiando en Cataluña
hace diez años,
ahí conocí los castells
y desde esa época
hasta siete años después
logramos que pudiera venir Marcos Lara a Chile.
Teníamos el sueño
de hacer castillos también en Chile.
A partir de ese momento
ya el trabajo de Marco,
el trabajo de muchos profesores
nos ha permitido tener en Chile
hoy día tres collas.
Hablábamos ahora con Miquel Ferret,
con el presidente de Castellas de Vilafranca
y nos comentaba que vosotros en Chile
valoráis mucho el aspecto social
de los castells.
Efectivamente.
Bueno, para nosotros los castillos
son una escuela de aprendizaje humano,
de valores,
de relaciones,
de integración,
algo que hoy día echamos mucho de menos, ¿no?
Vivimos con mucho individualismo,
con mucha competencia
y necesitamos integrarnos
de manera que esto para nosotros
ha sido un bálsamo para la vida.
¿Cuál es la respuesta,
especialmente de los más pequeños,
de los niños,
de la canalla,
de los críos más pequeños,
¿cuál es la respuesta
a estas iniciativas
de las collas castelleras?
Extraordinaria.
En Chile participan
cientos de niños,
participan en los colegios
y los que hemos venido acá
somos mitad niños
y mitad adultos
que dirigen grupos de niños
muy importantes.
Marcos,
de hecho,
tú tuviste la oportunidad
de venir aquí a Tarragona,
a Vilafranca,
a Cataluña,
y aprender
de los castelleras de Vilafranca,
aprender la técnica,
¿cómo se forja un cap de colla?
Bueno,
aprendimos lo básico,
lo básico,
eso fue lo que llevamos
a nuestro país
y tratamos de involucrar
durante un tiempo
a profesores de educación física
que dirigen,
son líderes innatos
en sus establecimientos
educacionales
y tratamos de entregarle
la técnica de esta forma
para que ellos pudieran
de una u otra manera
también entregársela
a los pequeños
y hemos logrado
cosas inéditas,
que una comuna completa
con 15,
16 colegios
tenga como emblema
de la educación comunal
de la comunidad
el castellero,
en donde se hace castillos
como se hace castellano,
como se hace inglés,
como se hace cualquier ramo
de educación,
se hacen castillos
en los colegios.
¿Crees que la práctica
de los castellos
se puede extender
incluso en más zonas
de Chile?
Yo creo que sí,
ejemplo de eso
es lo que estamos viviendo acá,
hoy por hoy
tenemos en Tarragona,
bueno y visitando
el castillo de Vilafranca,
Cerro Navia,
tenemos representantes
de USACH,
de la Universidad
de Santiago de Chile,
de jóvenes que desarrollan
los castillos,
que hacen castillos,
tenemos gente,
directores de colegios,
tenemos profesores,
hay gente de Loprado,
o sea acá
la selección chilena
ya hoy por hoy
hay muchas comunidades
participando.
¿Qué castillos levantan?
¿De qué piso?
¿De qué nivel?
Seis,
estamos en seis torres de seis,
tres de seis,
estamos en un pilar
de cinco,
bueno,
comenzando.
¿Son optimistas?
¿Creen que pueden llegar
un paso más arriba?
Sí,
pero hay que quemar las etapas
como las quemaron ustedes,
como las quemó Vilafranca
y bueno,
vamos de a poco.
¿O se valoraba ahora,
señor Carrasco,
el aspecto social
de los castillos
como seguramente el fundamental
de esta experiencia?
Pero aquí ya sabe
que en Cataluña
los castillos
no se entienden tampoco
si este elemento
de rivalidad,
de competición,
de superación.
¿Cree también
que este segundo componente,
esa rivalidad,
también puede imponerse
a lo largo en Chile?
Bueno,
nosotros le hemos dado
un sello de colaboración
muy fuerte,
¿no?
Tenemos la idea
de que los seres humanos
ya sabemos competir
muy bien,
lo que no sabemos
es colaborar,
ese es el aprendizaje
que para nosotros
representan los castelleros.
O sea que para usted,
ahora mismo,
las tres collas existentes,
hay,
hablando en plata,
muy buen rollo entre ellas,
¿no?
Absolutamente,
es un solo equipo aquí,
no hay competencia
entre nosotros allá
y esperamos perseverar en eso.
De hecho,
Marcos hablaba
de la selección chilena,
¿se juntan pues
los castellers
de las tres collas?
Miércoles y sábado
de cada semana
ensayamos,
ellos tienen su ensayo
semanal también
en su colla
y miércoles y sábado
se junta la selección chilena
a participar
y entrenar,
compartir.
Ya,
castillos no es solo
tirar gente para arriba,
ya,
ahí compartimos,
conversamos,
tratamos de soñar
un poco con un mundo mejor,
tratamos de buscar
fórmulas de mejorar el mundo
y mejorar nuestro país
de una u otra manera.
Los castillos nos han proporcionado
una gama de oportunidades
y una gama de herramientas
que son fundamentales
para lo que estamos buscando.
El sábado
tendrán la oportunidad
de ver,
de presenciar en directo
la Diada Castellera
de San Félix,
una de las citas
más importantes
del calendario
de una temporada
con las cuatro mejores collas
del Moncastellé.
¿Qué esperan
de esta diada?
Vivirla.
Yo creo que
de una u otra manera
lo que estamos buscando,
lo que vinimos a hacer
es vivir una fiesta
castellera
y qué mejor oportunidad
que la de nuestros padrinos
de Vila Franca.
Luis.
Sí,
vinimos a convivir,
a vivir juntos
esta experiencia,
a empaparnos
de su cultura,
de su ánimo,
de su energía,
de su pasión
y llevarla después
a Chile
para ampliarla.
Cuando los castellers
de Vila Franca
os han contado
que se llevaban hoy
aquí en Tarragona,
estáis en medio
de este tour,
hemos visitado ya
la plaza de Torus,
andando por la calle
hemos llegado ya
al monumento de los castellers.
¿Qué os han explicado
de Tarragona?
¿Qué esperáis de esta visita?
Bueno,
conocer los grandes espacios
como este,
como la plaza,
nos hemos llevado
una sorpresa muy grata
tener el presidente
del concurso
que sea un chileno
de nacimiento,
para nosotros
ha sido impresionante,
una motivación más.
Efectivamente,
el Miquel Bandre...
Nos une algo más aún,
algo técnico
en alguna parte
que no conocemos.
Efectivamente,
curiosamente,
el presidente del concurso
que ha sido,
el Miquel Bandre,
va néixer
y de hecho
va vivir durante muchos años
a la capital,
a Santiago de Chile.
Ya para terminar,
Marcos Luis,
supongo que si os pregunto
por vuestra colla favorita
aquí en Cataluña,
los castellers de Vilafranca,
sin ninguna duda,
¿no?
Bueno, sí.
Yo en lo personal, sí.
Sí,
son nuestros padres
y estamos muy orgullosos
de tenerlos como tal.
Sí,
andamos buscando más hermanos,
así que tenemos que armar
una familia muy grande.
Aquí en Tarragona
somos cuatro collas.
Esto es maravilloso,
se empleó una familia
muy de golpe.
Luis,
una invitación,
yo creo que hay una invitación
muy importante
de parte del Castellers de Chile,
invitar a la comunidad
castellera de Tarragona
a vivir lo que nosotros
estamos viviendo,
a conocerlo y a vivirlo.
Yo creo que es un espacio
diferente al espacio
que ustedes han vivido
habitualmente,
tú lo decías recién.
Yo creo que estamos,
de una u otra manera,
lo que me ha tocado investigar,
encontrando esos espacios
que se han ido perdiendo
en los castillos,
¿ya?
Estos espacios de convivencia,
de compartir.
¿Cómo partieron los castellers
de una u otra manera?
En el mes de enero,
los castellers de Vilafranca
hicieron una pequeña gira
por Chile,
fue un todo un éxito,
nos lo comentaba ahora
el presidente Miquel Ferret.
¿Cree que esta experiencia
se puede repetir con otras collas?
Que, por ejemplo,
las collas de Tarragona
a medio,
corto,
largo plazo,
también pueden ir a Chile,
que sea incluso normal
ese tránsito
de un lado al otro
del Atlántico.
Es lo que soñamos,
es lo que soñamos,
y nosotros al menos
el corazón y las puertas
están abiertas.
Yo los invitaría
derechamente
a que piensen
en apadrinar alguna colla.
Nosotros estamos
al ritmo de formar
una colla por año.
Nuestro proyecto
es que hayan collas
en todo Chile,
ojalá en todo el mundo,
por lo menos
nos vamos a hacer cargos
de Chile,
y estaríamos felices
de contar con el apoyo
de las collas de Tarragona
para formar en otros colegios,
en otras comunidades en Chile,
y se hermanaran,
y viajaran,
y conocieran nuestra cultura también,
y mutuamente
nos ayudáramos.
Luis Carrasco,
Marcos Lara,
gracias por atender
los micrófonos
de Tarragona Radio,
que vaya bien
esta visita por Tarragona,
y disfrutaremos todos juntos
el sábado
de la Diada Castellera
de San Félix.
Muchas gracias.
Gracias, hasta pronto.
Deixem, Ricard,
els nostres protagonistes
d'aquest grup
de 30 castellers de Chile
que continuïn aquesta visita,
se n'aniran de fet
d'aquí uns minuts
al Camp de Mart
a fer un pilar,
aixecaran un pilar
davant del monument
de Salvador Llende.
Tornem a la connexió
dels estudis centrals.