.
Si fa unes setmanes ens confirmaven que els micromamífers
són els mamífers de petites dimensions,
és fàcil deduir, doncs, que els macromamífers
són igualment mamífers, però més grans.
Ara bé, com de grans?
Ens ho explica el paleontòleg Bienvenido Martínez.
Els macromamífers són animals que tenen un pes normalment superior a 5 quilos cap amunt.
Llavors, en aquest grup, hi són pràcticament tots els mamífers que podem imaginar,
menys els petits, que serien els sossegadors, els conills, etc.
Els grans mamífers són tots els altres grups,
des dels carnívors fins als elefants,
inclouent tot tipus de rumiants, de cervos, de bòbits, etc.
Com sempre, en aquesta secció, tan important com les mateixes troballes
és la informació que ens poden proporcionar del seu entorn.
El nostre expert ens posa un exemple
a partir de la hipotètica troballa de restes d'un hipopòtam en un jaciment.
Si trobem hipopòtams, amb un jaciment arqueològic,
què vol dir que ens hi hem trobat hipopòtams?
Doncs que hi ha molta aigua, d'entrada hi ha molta aigua,
perquè els hipopòtams només viuen en àrees on l'aigua és molt abundant
i ells es poden viure a dintre, primer.
Segon, que hi ha molta aigua i a més a més que el clima és molt benigne,
perquè els hipopòtams no viuen en climes freds.
Això és l'exemple de l'hipopòtam,
però podríem extrapolar amb moltes altres espècies.
Per poder arribar a aquestes conclusions, però,
cal, lògicament, un treball d'investigació.
I quan parlem de macromamífers,
aquestes feines són especialment complexes.
Perquè les pedres es conserven soles,
no necessiten cap tipus de tractament.
Però quan trobem restes paleontològiques,
primer els ossos es desplanten,
llavors se'ls ha de tractar amb molta cura
i hi ha d'haver-hi un restaurador que s'encarregui
de treure el material en les condicions adequades.
I això té un procés molt més complicat
i molt més llarg que quan es troben les indústries lítiques,
per una banda.
I per acabar, una curiositat.
De ben segur que en alguna ocasió hem visitat
un museu d'història natural
i s'ha entopat amb diferents escalets sencers
de grans animals com búfals, hipopòtams o d'altres.
Aquests escalets se'ls troben els arqueòlegs tots sencers?
Doncs la clau la trobem precisament
en la possible intervenció de l'home.
Quan estem treballant en jaciments arqueològics,
la majoria de les restes de fauna
estan destruïdes o estan fracturades.
Per què?
Perquè els homes es menjaven aquests animals,
tallaven els ossos per buscar el moll per menjar-s'ho,
destruïen els crànexs per menjar el cervell, etc.
Llavors, és molt interessant que conforme augmenta
la informació arqueològica,
la informació de l'activitat humana,
disminueix la informació paleontològica i viceversa.
Llavors, de vegades sí que es troben animals complets.
Però normalment si es troben animals complets
vol dir que no hi ha presència humana.
Doncs ja ho saben, conservem els escalets complets
perquè fa milers d'any l'home no va intervenir.
Quan tornem als museus, doncs, fem el mateix,
que ja sabem que tots plegats tenim la temptació
de buscar un contacte massa directe amb la història.
AOBATE
MÉiene
Gé 방ite
MÉ taper
MÉ Song
MÉ