250 euros per persona, és que encara no van ser venir aquesta xifra.
Déu-n'hi-do, eh, Roser?
Sí, sí, déu-n'hi-do.
Avui se notava, eh, d'Aragona, moltíssims cotxes per tot arreu,
moltíssima gent, dic, què passa?
Però si encara han començat el col·legi, els nens, i aquí...
S'anima les botigues, els nens, els pares, els avis.
Sí, sí.
Amb la Roser, no l'hem convidat, la Roser Barberà, avui,
per parlar com a analista de les rebaixes.
No, no podria ser fer-ho.
Ja ens hi posaríem, eh?
Segur que alguna cosa en trauríem,
però aquest no és l'objectiu d'aquesta conversa.
Hem convidat la Roser perquè demà estem d'inauguració, no?
Sí, demà inaugurem l'exposició del certament de fotografia
a Mitja Marató, Ciutat de Tarragona,
que com la gran majoria de gent sap,
el dia de la Mitja Marató, que va ser el 25 de novembre,
per l'amena aquesta cursa, hi ha un certament fotogràfic,
que és el 7 d'any que el fem,
on el tema, evidentment, és la Mitja Marató d'aquell dia.
Això és una seqüència, eh?
A finals de novembre, un clàssic, Mitja Marató.
I comença el certament,
on els fotògrafs, de manera lliure,
van i fan les seves fotografies,
després ho poden presentar o no ho poden presentar,
no estan lligats a fer-ho.
Llavors es van acreditar més o menys
una cinquantena de fotògrafs al dia de la Mitja.
No n'hi do.
Sí, sí, no, hi ha molta gent,
sobretot hi ha molt de familiar
i amics dels corredors i tal,
i després estan els fotògrafs que tenim aquí a Tarragona,
de l'agrupació fotogràfica,
que en són bastants,
i també...
No se'n perda ni una, eh?
Carnaval, Mitja Marató, Santa Tecles, és igual, eh?
D'on tindran uns reportatges increïbles
de moltes coses de Tarragona, sí.
I després hi ha la gent de fora,
que normalment va començar a vindre
per mig d'algun corredor
i que ara ja venen tots els anys.
Qualitat de fotografies, com ho tenim, això?
Bé, la qualitat de fotografies,
en total s'han presentat 36 autors
i la totalitat de fotografies presentades
són de 100 en una.
Això en quant a quantitat.
En quant a qualitat,
podem dir que any rere any anem millorant.
I sobretot la gent que es presenta fa molts anys
es veu una transició
que aquesta gent ha madurat com a fotògrafs.
I com la majoria són afeccionats,
doncs la qualitat podem dir que...
A veure, no és una qualitat màxima alta,
no són professionals,
la gran majoria, n'hi ha que sí, eh?
Però la qualitat podem dir que és bastant acceptable.
Jo crec que aniria pujant.
En què s'hi fixen els fotògrafs?
Amb les cares de patiment o no dels corredors,
amb les cames,
amb el marc incomparable, com diu el tòpic,
que en aquesta ocasió és veritat,
de recórrer a una mitjana marató
al costat del mar gairebé tota l'estona,
en què s'hi fixen els fotògrafs?
A veure, els fotògrafs podem dir
per les fotografies que últimament han vist,
perquè saps què passa?
que, com molta gent repeteix el certamen,
intenta cada any buscar un entorn,
una temàtica diferent.
Si ha fet cames,
l'any anterior,
aquest any busca les cares de patiment
i viceversa, no?
Llavors hi ha una mica molt de tot.
Però el que més surt
són, sobretot, els corredors
amb les seves cares,
amb els seus cossos,
suats i tal,
sobretot la zona dels avituallaments
és una zona molt fotografiada,
i els contrallums,
els contrallums amb el sol,
amb el mar,
això es fa bastant.
A les zones en avituallament
hi passen moltes coses,
hi passen els corredors...
Sí,
hi ha l'aigua que cau,
es poden agafar fotografies
realment molt maques,
amb les gotes d'aigua
que cauen per sobre el corredor
mentre està bevent,
o la mà del voluntari
que dona una aigua a una altra mà
que se suposa que és la del corredor,
o sigui,
hi ha fotografies molt maques
i realment molt artístiques.
S'han presentat, com dèiem,
més d'un centenar de fotografies,
es poden veure totes elles
a Jaume I,
on heu fet una selecció?
No,
hem hagut de fer una selecció
perquè evidentment
la sala no dona per a tant,
però han fet,
evidentment,
s'exposaran les guanyadores
i, més a més,
han fet una selecció
i han pogut treure
una fotografia de cada auto.
O sigui,
que tothom...
Tothom tindrà representació, sí.
Tindrà continuïtat,
en guanyarà la setena edició,
el certamen fotogràfic,
ja podem anunciar
que si no passa res
hi haurà
una vuitena edició?
Sí,
la veritat és que
com moltes coses
que fem des del patronat,
a vegades fem una primera edició
perquè,
bé,
per les casualitats de la vida,
nosaltres fem
el desè aniversari
de la mitja
i Repsol
fer a 25 anys
i en aquell moment
era el nostre patrocinador,
ens va proposar
de fer alguna cosa més cultural
i tal,
vam pensar,
bé,
posar amb la mitja lligat
un certamen fotogràfic
i a partir d'aquí
pensàvem fer-ho sol un any
el que passa
aquell any vam tindre 60 fotògrafs.
Després hem anat baixant,
ha hagut poques de més,
poques de menys,
però bé,
ara estem amb 36,
40 fotògrafs
que jo crec que està molt bé.
Llavors,
ja gairebé tu reclames
que si no ho fas...
la idea és seguir més
sobretot pels fotògrafs
de Tarragona,
vull dir que s'hi presenten
i ho fan amb il·lusió
i truquen abans
que comença la mitja,
vull dir que hi ha certa motivació
per presentar-s'hi,
per tant,
jo crec que el patronat d'esports
és sent una cosa
primer que a nosaltres
també ens beneficia
en quant a reportatges
de la mitja marató
i després que,
d'alguna manera,
l'esport i la cultura
s'uneixen
i evidentment
surten obres realment molt maques.
Ens setem un nou any,
aquest 2008,
des de la patronat municipal d'esports
es mantenen activitats,
com es prepara
aquest nou curs?
Bé,
aquest nou curs
es prepara
amb les activitats
que el patronat d'esports
ja té instaurades
des de fa molts anys
i també
en activitats noves
com seran
totes les activitats
que s'han d'instaurar
als diferents instal·lacions esportives,
sobretot piscines,
com és els pàdels,
les activitats de pàdel,
que és una de les activitats
que està a quasi
totes les instal·lacions esportives,
com estan les activitats
de gimnàs.
De piscina
no ho podem dir gaire
perquè és una cosa
que està instaurada
i es fa de fa temps,
però el que sí que es vol
aquest any
és des de totes les instal·lacions
donar un servei
de gimnàs
als clients
o als usuaris
de Tarragona
i estan se'n posant
en marxa
bastants.
Les previsions
són que la resposta
sigui bona?
Sí, clar.
Que la gent compleixi
aquest propòsit
de posar-nos en forma
ara que s'hi inicia 2008,
crema els torrons
i tot plegat,
ho fem a instal·lacions municipals?
Cada vegada hi ha més gent
que, o sigui,
hi ha més demanda
en quant a activitat física.
Llavors,
si des d'una entitat municipal
es pot donar el servei,
doncs no és que la gent
prefereixi més
l'entitat municipal
que una privada,
però que com més n'hi hagi,
millor i més serveis,
més diferents serveis
podem donar.
I això del pàdel
té molta tirada,
eh?
Aquella mita,
podríem dir,
que el pàdel
era un esport elitista
que estava en boga
fins fa molts anys,
de mica en mica
es va trencant, eh?
Sí,
la veritat és que els pàdels...
A costat.
Sí.
A costat.
Els pàdels van començar
als clubs de tenis
i tenien alguna pista de pàdel,
ara,
per exemple,
el club tenis de Tarragona,
penso que té sis de pàdel.
I és una cosa
que va molt més
perquè és com un tenis
però és molt més tancat,
molt més curt,
és molt més ràpid.
Llavors,
per la gent
que potser el tenis
li és massa feixogós
perquè és un joc
realment dur,
doncs el pàdel
també és d'orillo,
perquè es necessita
molts canvis de ritme
i és molt ràpid.
Llavors,
doncs clar,
les pistes
són molt més acíclips
posar-les a qualsevol altre lloc
no necessites molt de terreny
com una pista de tenis.
Llavors,
el serrallo mateix
està en el sostre
de l'instal·lació.
S'està menjant
una mica l'esquash,
potser?
Bé,
l'esquash...
potser sí,
potser sí,
l'esquash és diferent,
és molt tècnic,
l'esquash,
i a més és més difícil,
ha de ser un lloc
més cobert,
més tancat,
també és més difícil
de fer l'obra.
Llavors,
s'ho optar pel pàdel
que ara està en boga
i suposo que,
bueno,
seguirà endavant.
S'hauria de crear
un certament fotogràfic
per fotografiar
i mortalitzar
els arrostres
o alguna d'aquestes
partides apassionants
a nivell amateur
que es disputen.
Tot arribarà,
tot arribarà,
jo crec que a poc a poc,
si això té èxit,
doncs,
no sé,
sempre s'ha pensat
en instaurar
un certament fotogràfic
esportiu a Tarragona
que duré tot un any
on els fotogràfic
puguem fer
plasmar
tots els events
i diferents events
i activitats
que es fan a Tarragona
durant tot l'any,
que seria també
una bona cosa.
Però bé,
de moment,
tenim el de la mitja marató
que demà es fa
el llibrament de premis
i esperem que en un futur
poguéssim
augmentar això.
Tens la teva fotografia
favorita ja?
Doncs sí,
de totes les que s'han presentat
podríem dir que sí.
Com la descriuries?
Doncs la descriuria...
A veure,
com te diria jo?
Com la descriuria?
És una mica difícil.
Com la descriuria
la fotografia
o el que m'inspira?
Primer la fotografia,
després la que t'inspira.
A veure,
la fotografia
la descriuria
com
una fotografia
diria jo.
És que
és difícil
la fotografia,
descriure la fotografia.
Diríem que és una fotografia...
Què hi veiem?
Què?
Què hi veiem a la fotografia?
Què hi veiem?
A la fotografia
se'l veien cames,
la meva favorita.
Se'l veien cames,
però no se'l veiem
les cames dels corredors,
també es veuen cames
diferents als corredors.
Són les cames
amb pantalons i botes,
que són les cames
dels voluntaris
de protecció civil.
Llavors,
hi ha una mescla
entre les cames,
com te diria jo,
nues i fibroses
dels corredors de fons
i les embutades
i grans
i llontes.
Hi ha un contrast, no?
és una fotografia
que et dona
certa
intranquilitat,
que jo crec
que és la intranquilitat
que senten
els corredors
abans de sortir.
Els nervis,
aquells nervis,
aquella intranquilitat
per anar
a punt de sortir,
no?
I al mig,
un escames,
una botes
que et dona,
diguéssim,
alguna seguretat,
una tranquil·litat.
És una mica
una fotografia
contraposta.
Doncs aquesta
i moltes altres
fotografies
es poden veure
des de demà
i durant unes setmanes
al pati de Rei Jaume I
a l'Ajuntament de Tarragona.
Sí,
et pareix que puguem dir així
ràpidament als guanyadors?
Sí,
molt ràpidament.
Així aprofitarem
i fem un petit homenatge.
Mira,
tenim com a guanyador
del Premi d'Honor
que el dona
es pinça
amb 700 euros
i la figura
feta en plata
de l'artista
Joan Blázquez
a la millor trilogia,
o sigui,
a la millor col·lecció
de tres fotografies
l'ha guanyat
el fotògraf
Guillermo Barbera-Llorca
i després
tenim cinc primers premis.
Un primer premi
de Tarraco Center
de 200 euros
també a
Francesc Virgili
per la fotografia
sense títol.
Un altre primer premi
donat per FIAC
a Milí Sanxa
amb l'obra Dones.
Un altre primer premi
donat per les gràfiques
de Gabriel Givert
a Jordi Vicenç Cabré
per la fotografia
al moment esperat.
Un altre primer premi
donat per Covega
a Josep Balcells
i a Zet
amb la fotografia
Remull i Amunt.
I com a últim
també un altre primer premi
donat per
el port de Tarragona
a José García
per la seva fotografia
salida.
Amb aquest repàs
ho deixem.
Roser, moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Arriben les notícies
de la una.
Ens posem al dia
i ara tornem.