Les 10 del matí i pràcticament 11 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara ho comentàvem fa moment en el sumari del programa.
Avui volem parlar de la feina que pot fer l'Ajuntament de Tarragona
a través del Servei Municipal d'Ocupació i d'altres instruments que té
per, d'alguna manera, mirar de pal·liar un moment difícil
en plena crisi econòmica i en un augment prou considerable
de les xifres de l'atur que hem vist en els últims mesos
i que segurament i malauradament encara augmentaran
en les pròximes setmanes i fins i tot durant l'any 2009.
Avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
a la regidora responsable de l'àrea de formació i empreses
de l'Ajuntament de Tarragona, Lola Herrera,
amb qui repassarem diversos aspectes de l'actualitat
que afecten el seu departament.
Senyora Lola Herrera, bon dia.
Hola, bon dia.
En plena crisi econòmica, una crisi financera
i una crisi econòmica a nivell internacional
hi ha un augment considerable, podríem dir que fins i tot espectacular
de les xifres de l'atur perquè és un augment que no vivíem
des de fa pràcticament 15 anys.
Amb aquesta marca econòmica i financera difícil,
què pot fer una institució com l'Ajuntament de Tarragona
per mirar de pal·liar precisament aquestes problemàtiques?
Té eines, té prou competències o té prou poder
per poder donar solucions a alguns dels ciutadans de Tarragona
que puguin patir aquesta situació?
Bé, malgratament, les competències de l'Ajuntament
en aquest aspecte no són massa amples.
De totes maneres, també no podem oblidar
que aquesta crisi és global i com una crisi global
també té solucions globals.
O sigui, vull dir que una part de la solució
sense dubte vindrà donada i l'hem vist
amb l'acord dels països més importants
en donar ajudes al banc per pal·liar la crisi financera.
Penso, però, d'altre costat, que quan és una crisi global
nosaltres estem una mica a expenses de les solucions externes
però també crec que des de l'àmbit local
es poden fer coses i, sobretot,
es pot fer molta ajuda a peu de carrer.
O sigui, vull dir, per un costat tenim una crisi,
tenim un augment de l'atur,
tenim solucions externes que estan venint
perquè el problema, evidentment, és extern,
però no podem oblidar que, a part del problema extern,
al nostre país, a Tarragona, a Catalunya i a Espanya,
tenim un problema específic i és que,
durant els últims anys,
l'economia ha estat molt centrada en la construcció.
Vol dir que la construcció és la que més està patint
i és a dir, que els treballadors de la construcció
són els més problemàtics des de la perspectiva
que són els que s'estan quedant sense feina.
O sigui, des de l'Ajuntament sí que podem fer coses en aquest sentit
perquè podem fomentar, i ho farem,
estem ja treballant amb això,
fomentant curs de formació per reciclar aquests treballadors
perquè puguin accedir a altres camps.
Tarragona ja sabem que, a part de construcció,
té un bon entremat empresarial i industrial
que fa que l'atur aquí, en altres sectors,
sigui menys visible.
Tenim també la qüestió del comerç
i tenim la qüestió del turisme.
Encara que aquests àmbits també pateixin la crisi,
esperem que no gaire,
pensem que tenim possibilitats de tota la gent
que es quedi sense feina,
poder recol·locar-la en altres puestos.
Per altre costat, també hem de tenir en compte
que la pujada de l'atur a les nostres comarques
també és una qüestió estacional.
Acaba el període àlgid del turisme
i a partir d'aquí, evidentment,
hi ha gent que es queda sense feina.
Això, ara tenim 3, 4, 6 mesos
per reprendre tasques
per quan comenci la nova temporada
tenir més gent preparada i col·locada.
Tot això, senyora Herrera,
ho vehicularan a través del Servei Municipal d'Ocupació,
que és l'eina que té l'Ajuntament principal?
Sí, el Servei Municipal d'Ocupació
està treballant molt colze a colze
amb el Servei d'Ocupació de Catalunya
a la fi de posar en marxa
aquest tipus de formació adicional.
També tenir programes d'ocupació
per a les persones que estan més problemàtica
a la fi que aquests problemes de la crisi
siguin menys palpables, diguem.
Per tant, objectiu número 1
o un dels principals objectius,
cursos de formació per a les persones
que sobretot han treballat al sector de la construcció
i s'han quedat a l'atur.
Exacte.
Altres objectius?
Altres objectius és reforçar al màxim
la bossa de treball que tenim,
és a dir, tenir un assessorament molt específic
i personalitzat per a les persones
que estan sense fenya per buscar una nova fenya.
O sigui, estem treballant molt
en el reforçament de la bossa de treball.
I per un altre costat,
hi ha col·lectius amb problemàtiques
molt més específiques
que tractarem de posar-nos colze a colze amb ells
per buscar-los una solució també.
amb dones en difícil possibilitat de trobar una fenya, etc.
Ha citat també abans,
citava abans el tema del sector del comerç.
Exacte.
Per quina raó?
Consideren que realment val la pena formar persones en aquest àmbit?
Jo diria que és l'àmbit
que té més possibilitats de creixement
perquè tenim en compte que d'aquí un any
vindrà el Corte Inglés
i el Corte Inglés demanarà treballadors,
600-700 treballadors,
necessitant gent formada
perquè aquests treballadors siguin d'aquesta àrea.
Davant d'una situació com la que comentava al principi de crisi,
de crisi que a més es nota molt amb persones aturades,
realment qualsevol persona en atur de la nostra ciutat
pot adreçar-se al Servei Municipal d'Ocupació,
demanar informació, buscar assessorament?
Sí, sí, sí.
O sigui, el Servei Municipal d'Ocupació està obert,
a part que estem també obrint consultes
en els barris de la ciutat.
És a dir, que tindrem hores de consulta
a Sant Salvador, a Sant Pere de Sant Pau,
a Torreforta, a la Part Alta, al Serraio,
per estar més a prop de la gent
que necessita una ajuda per part de l'Ajuntament.
Li feia aquesta pregunta perquè potser molta gent
pensa que el Servei Municipal d'Ocupació
només va destinat a persones amb una determinada problemàtica
per accedir a una feina
i, en canvi, pot donar resposta
o, com a mínim, assessorar a qualsevol persona
que es quedi a l'atur, no?
A més, és que nosaltres ara estem impulsant
el Servei d'Ocupació i, a part de la qüestió
d'assessorar persones amb unes problemàtiques molt específiques,
és un servei que està adreçat a tota la societat.
Vull dir que, des del noi que acaba
d'estudiar o que li costa acabar d'estudiar
i tenim les escoles tallers o les cases d'oficis,
fins a l'assessorament o la informació
que hem creat un programa nou que es diu
Coneix i decideix,
que es tracta d'anar a tots els instituts
i explicar als nois i noies jovenets
diferents tipus de treballs o professions
a les que poden accedir a mesura que vagin creixent.
Des d'aquest fins a les persones de més de 45 anys
que tinguin dificultats per trobar una feina.
Això vull dir que abarca tot l'àmbit,
però a l'altre costat també estem reforçant molt
la qüestió de l'autoempresa.
Vull dir, el viver d'empreses precisament
està insistint molt en que la gent pensi
i trati de crear la seva pròpia empresa.
Sí que potser ara no és el moment més important
perquè hi ha problemes,
que els bancs no donen diners, etcètera,
però jo crec que els moments de crisi
també són moments d'oportunitats.
Vull dir, que el que tingui una idea
ha de venir a explicar-la i la posarem en marxa.
Ara parlarem del viver d'empreses, si li sembla.
Abans, però també citava, per exemple,
les escoles tallers o les cases d'oficis,
que són coses que algunes ja s'estan fent
i d'altres suposo que estan en projecte.
Ara mateix hi havia l'escola taller de la Quinta de Sant Rafel?
Sí, està en marxa.
Vull dir, o sigui, els nois i noies
ja estan tenint la formació teòrica,
però a un altre costat ja hem demanat el projecte
per fer el reforçament de la Quinta,
perquè abans que els nois entren a treballar dins
hem de fer un reforçament, això ja està,
i a començaments de gener espero que comencin a fer tasques
ja dins de la Quinta de Sant Rafel.
Perquè ara estan fent la part teòrica
i a partir del GENE faria ja la part més pràctica
allà mateix, a la Quinta,
on es tracta al final de...
Es tracta per un costat de restaurar l'edifici,
l'Ernista, i per un altre costat
es tracta de fer la tanca del parc, també.
I això estem treballant en col·laboració
amb Parc i Jardins.
Aquesta és una escola taller de dos anys,
si no recordo malament.
Tot això ho paga només l'Ajuntament?
No, això tenim una subvenció important
del Servei d'Ocupació de Catalunya
i evidentment l'Ajuntament tendrà que posar una part.
Hi ha previsió de més escoles tallers
per declarar l'any que ve?
Bé, d'escoles tallers, de moment només podem tenir aquesta,
el que passa és que l'any que ve
ja començarem a pensar en una altra
per l'any següent,
vull dir, perquè només es pot tenir aquesta.
De totes maneres, el que sí estem mirant
és el tema de les cases d'oficis,
ara teníem la casa d'oficis
d'implementació de plaques,
de plaques solars a els edificis públics
i ara farem una adicional
que serà plaques solars i també refrigeració.
O sigui, vull dir, es tracta d'anar ampliant
al màxim la possibilitat
que nois i noies
que encara no tenen una professió
o no tenen un ofici
que ho aconsegueixin amb aquestes cases d'oficis.
Aquesta de plaques solars i refrigeració
seria de cara al 2009?
Ah, sí, sí, sí.
De fet, de tots els programes que hem demanat
per el que falta d'aquest any,
més l'any que ve al Servei d'Ocupació de Catalunya,
hem aconseguit aproximadament dos milions d'euros
que seran precisament per invertir-los
en formació, en ocupació
i en ajudar l'autoempresa.
O sigui, vull dir que és una quantitat important,
a part del que posi l'Ajuntament,
perquè puguem avançar en aquesta línia.
Dos milions d'euros, doncs,
del Servei d'Ocupació de Catalunya
destinats a diferents programes de formació
per al que queda d'any i pel 2009.
Per al 2009, sí.
Hem parlat, doncs, d'això,
d'escoles talles, de cases d'oficis...
S'estan fent ara mateix cursos
al mateix Servei Municipal d'Ocupació
o es pensen fer alguns cursos determinats
o hi ha altres activitats que s'estiguin fent
en aquests moments per col·lectius concrets?
Bé, o sigui, s'està fent també...
O sigui, s'estan fent un curs que és el CEFET,
que és la formació administrativa d'una empresa.
Vull dir que ja ho van començar l'any passat,
ara estem fent, diguem ja, aquest és el segon,
i al gener començarem el tercer,
que és una empresa simulada.
O sigui, les persones que participen en aquest curs
treballen en tots els departaments.
És una empresa simulada que té tots els departaments,
recursos humans, vendes, compres, administració, etc.
I després dels sis mesos d'aquest curs,
les persones que ho reben surten preparades
per anar a treballar a qualsevol departament d'una empresa.
A part d'aquest, ara hem demanat també
fer un altre també d'autogestió, diguem,
que és un curs també per la creació de la pròpia empresa.
O sigui, que seria una adaptació del curs
de formació per treballar en una empresa,
però que seria per la creació de la pròpia empresa.
Això penso que estem il·lusionats,
perquè crec que serà una bona eina
per la gent que vol començar a fer una empresa
i no sap per on ha de començar.
Primer li dóna la possibilitat de fer el curs
i després d'anar al viver d'empreses
perquè els ajudin a muntar l'empresa.
Això últim que deia, senyora Herrera,
em porta a recuperar el que ja havíem comentat de passada,
del tema del viver d'empreses
i de la possibilitat de l'autogestió,
de l'autoempresa.
Creu que precisament en un moment de crisi econòmica
com aquesta pot haver-hi gent emprenedora
que tingui ganes de muntar la seva empresa
i el viver d'empreses o l'Ajuntament
el pot ajudar d'alguna manera
quan precisament tenim una crisi financera
en què no hi ha crèdit
i en què les entitats no donen diners?
El que passa és que això del crèdit
és un tema que es té que resoldre,
perquè realment si els governs
han donat diners a els bancs
perquè solventin la crisi financera
i aquests diners tenen que caure en cascada
a les empreses i a els ciutadans.
Avui precisament el president Montilla
es reuneix amb els presidents de les caixes
per veure com aquests diners
arriben a on han d'arribar.
Vull dir, ara mateix les empreses
estan en molts problemes
perquè a la majoria li han reduït el crèdit.
L'altre dia parlava amb una restauradora
que tenia una pòlissa de 18.000 euros
i de voltes, a primera,
se l'han baixat a 15.000
sense que el seu negoci hagi canviat per res.
Vull dir, això és el que no pot ser.
Ja vull dir, no pot ser que solventin
les entitats el seu problema financer
i que a les empreses que són les que realment
no s'estan fent viure
no les arribi a aquesta solució.
i jo diria que tots els països
i el nostre país
i Catalunya en particular
treballaran i pressionaran
perquè aquesta línia de crèdit
arribi també a les empreses i als ciutadans.
A més, per allò que es refereix
al moment de crisi,
jo crec que els moments de crisi
són els moments més sedients
perquè surtin les idees,
perquè en els moments d'abundància
ningú necessita pensar en res.
O sigui, les coses venen fetes.
Jo diria que ara és el moment
perquè precisament les dificultats
són les que creen les oportunitats
de crear noves coses.
I l'Ajuntament a través del Biber d'Empreses
pot ajudar?
Nosaltres farem tot el que estigui
a les nostres mans
per estar recorçant
a tota aquesta persona emprenedora
que vulgui fer alguna cosa.
Hem repassat àmpliament
totes les coses que s'estan fent
des del Servei Municipal d'Ocupació
i també des del Biber d'Empreses,
per tant des de l'àrea de formació
i empreses de l'Ajuntament.
Hi ha alguna cosa més
que valgui la pena destacar
com a projectes, com a iniciatives
o com a idees
de cara al futur més immediat?
Bé, jo el que diria
és que quan hi ha una crisi
se crea un pessimisme col·lectiu
que és molt profund.
I realment, si mires l'entorn,
la vida sigue.
O sigui, la gent...
La borsa baixa, puja,
es torna boixa,
però es continuen fent pollastres
a les granges,
es continuen fent peces a la indústria.
Evidentment, sí que no es venen tant cotxes
com se venien fa un any,
però és que en quatre anys
hem renovat tot el pàrquing de cotxes
d'aquest país.
Vull dir, que hi ha coses
que sí que baixaran,
però la vida continua
i la gent continuarà fent negoci.
Sí que no se faran els negocis
de doblar el capital en tres anys
com passava la construcció,
però el negoci normal continua.
O sigui, vull dir que
si la crisi es para on estem,
és a dir,
que la solució financiera
ja és aquesta que han donat,
és efectiva
i el crèdit arriba a les empreses,
jo crec que treballen,
evidentment treballen molt,
o sigui,
no es donaran diners sense fer res,
però jo penso que treballant sortiré.
Acabem ja, senyora Herrera,
però permeti'm preguntar-li
com a presidenta de l'empresa municipal
d'aparcaments
pel tema del pàrquing de Jaume I.
Bé, no ha canviat gaire,
és un clàssic.
No ha canviat gaire.
Li pregunto perquè a més fa setmanes
que no ens sentim parlar.
Bé, és que no ho hem de sentir parlar,
o sigui, vam acotar el problema,
desgraciadament és un greu problema
perquè s'han gastat molts diners
i aquests diners que hem de pagar ara
són diners que no podrem dedicar
a altres coses
que potser serien més interessants,
més interessants,
però ja està.
O sigui, vull dir que ara,
fins que hem de seguir la qüestió legal,
hem de seguir amb el litigi
de l'empresa aquesta que ha fet concursal,
la Sistema Salen,
i per l'altre costat,
la comissió que va anomenar l'Ajuntament
està treballant,
i per l'altre costat,
la Fiscalia també.
O sigui, vull dir que
tota aquesta informació,
una vegada estigui composada
i estigui al seu lloc,
sortiran respostes,
però jo diria que això
encara tardarà una mica.
Una mica?
Un parell de mesos.
Per aclarir-ho als oients,
als ciutadans,
ara hi ha un litigi judicial,
per recordar que hi havia un litigi
amb aquesta empresa Sistema Salen,
fins que no es desencalli,
per dir-ho d'alguna manera, el litigi...
No podem fer res.
És que desgraciadament no podem fer res,
perquè quan una empresa
entra en concursal,
tots els seus proveedors,
clients, etcètera,
queden aturats.
O sigui, vull dir,
nosaltres és que desgraciadament
no podem tocar res de dins,
perquè entrarien en problemes,
i vull dir que ja hi ha masses problemes
en aquest pàrquing per crear més.
Mentre, de totes maneres,
continua aquest litigi judicial,
a través de l'empresa municipal d'aparcaments
s'està impulsant la redacció
del projecte que suposava
passar-ho a convencional,
el pàrquing?
Sí, això sí,
però això és a part.
Paral·lel.
Es fa,
però no podem posar-lo en pràctica,
fins que això,
tot l'altre,
no estigui arreglat.
Per tant,
la situació està en punt mort?
Està en punt mort,
però almenys no estem gastant.
O sigui,
vull dir que jo el que em feia,
i he sufrut molt,
a lo llarg d'aquest any,
és que es gastaven diners
en algo que no le veia solució.
Almenys hem parat la despesa,
i això penso que és important.
Doncs així,
ara sí que acabem aquesta entrevista avui
amb la regidora de formació
i empreses de l'Ajuntament,
que a més a més és presidenta
de l'empresa municipal d'aparcaments,
i per això ara li hem preguntat
pel tema del pàrquing Jaume I.
Senyora Lola Herrera,
moltes gràcies per venir aquest matí en directe
a Terragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu, bon dia.