Són ara dos quarts a dotze del migdia, en deu minuts,
arrenca aquesta setmana d'activitats acostat al serrallo
organitzada per la Biblioteca Pública i el Museu del Port.
Comencen avui les activitats i aquest dilluns
també arrenca la segona jornada sobre paràlisi cerebral.
Professionals del sector estan debatent
sobre les necessitats específiques
per a les persones amb aquesta afecció.
La nostra unitat mòbil s'ha desplaçat fins a l'aula magna
de la Facultat de Ciències Jurídiques
i em penso que Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac
que si no hi ha cap variació en els plans
s'estan acompanyats de dues persones
que d'aquesta qüestió en saben moltíssim.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
Jaume Marí, Núria Boires, on amb tu?
Està el Jaume Marí.
La Núria la tenim fent de ponent
finalment d'una de les taules que té lloc ara.
Està compareixent una neuropediatra de l'Hospital John XXIII
explicant un dels últims avenços en aquest sentit.
Però estem encara més ben acompanyats
perquè ens acompanyen tres dels responsables
també del projecte SATI.
Si us recordes, em vam parlar ara ja fa unes setmanes
al matí de Tarragona Ràdio.
És aquest programa informàtic
que millora la comunicació.
Doncs vaja, tenim part del programa aquí al davant
i en podrem parlar d'aquí uns instants
amb els responsables.
A més, responsables des de diferents camps,
des de la informàtica, des de la música també,
des de la pedagogia.
I d'aquí uns instants parlarem amb ells
perquè ens expliquin in situ com funciona aquest SATI.
Però abans, Yolanda, si et sembla, saludem-me.
Jaume Marí, ell és el president de l'Associació Provincial
de Paràlisi Cerebral de Tarragona.
Jaume, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
No sé si està bé o malament dir-ho en aquests casos,
però estem, en certa manera, morint d'èxit
perquè fa quatre anys les primeres jornades
es van celebrar el Paraninf de la Roviri Virgilí.
Ara, en aquesta ocasió, havíeu canviat d'escenari
i aquesta Ola Magna està plena.
Yolanda, literalment, de gom a gom, no hi cap ningú més.
Sí, sí, abans ho comentàvem.
La veritat és que vam triar aquest escenari
perquè pensàvem que sobrava sala
per el que nosaltres volíem fer,
però ja està clar, es va haver de tancar la pàgina web
perquè ja s'havia acabat el tema d'inscripcions.
I, de fet, sento per les persones que volien acudir
en aquestes jornades i no podran ser-hi,
però en tornarem a fer unes altres.
Quins objectius us heu marcat per aquestes segones jornades
que, recordem, comencen avui, s'acaben demà,
són dos dies, però ben intensos.
Quins són els temes que teniu damunt de la taula?
Jo penso que els temes d'estrella
estaven en el tema de tecnologies,
en el tema que ara, en aquest moment,
les tecnologies aplicades a la discapacitat en general.
Aquest és, potser, els temes d'estrella.
Hi ha la ponència de la César Mauri,
que és la persona que, en aquest moment,
lidera el projecte de Sati,
i hi ha altres ponències també orientades en aquest lloc.
De tota manera, jo, ja has vist que,
sense desmereixer cap ni una,
doncs, en la primera, en la ponència inaugural,
doncs, el doctor Ponce és una persona
que és una eminencia en aquest camp de la paràlisi cerebral,
en el tractament de la paràlisi cerebral,
doncs, ja ha donat un...
ha posat a llistó tan al que ara,
totes les ponències,
doncs, tindran que fer grans esforços
per poder arribar a aquest nivell.
Ara parlarem amb en César,
amb l'Amabel, amb el Joan,
però projectes de futur aquí a la ciutat de Tarragona,
no només en l'àmbit científic,
l'aplicació d'aquest projecte a Sati,
però, sinó, també projectes de la Montanyeta,
hi ha el projecte de l'ampliació de la residència,
això està en marxa,
també teniu un projecte de posar en marxa
una llar d'infants,
per a nens de 0,6 anys,
de Salou,
com fan aquests dos temes?
Doncs, bé, la setmana passada,
si m'haguéssit preguntat això la setmana passada,
potser hauria tingut que dir
que teníem algun problemet
amb el tema de la residència,
més en el tema administratiu, penso,
que en el tema conceptual
de la necessitat de fer-la,
però sí és cert que la setmana passada
vam tenir un intercanvi
amb Acció Social i Ciutadania,
sembla que el tema tirar endavant,
ens ho han de confirmar,
ens ho han d'assegurar,
crec que és necessari
per a la ciutat de Tarragona
i per a les comarques de Tarragona
i, per tant, penso que això
serà una realitat
que començarem el 2009.
El tema de Salou
és un tema que estava una miqueta aturat
i ara, en aquest moment,
he agafat una altra vegada esbranzida
i també penso que no el 2009
podrem parlar d'una realitat,
d'una llar d'infants inclusiva,
una nova experiència
que espero que doni un bon resultat
per a les persones en general
amb discapacitat a les comarques.
I el tema de residència,
de més,
de que parlàvem abans,
porta associat
també un tema de noves tecnologies
que jo penso que serà
un model,
possiblement,
a l'Estat
i espero que,
amb l'ajut
de la mateixa Universitat Robert Viscili,
que vam signar un conveni mar
fa uns quants dies
i també
de la Toshiba,
que s'ha interessat
per al projecte
i que vol col·laborar
amb nosaltres,
doncs espero
que amb totes aquestes
entitats,
institucions i empreses
puguem tirar endavant
aquests projectes.
Saludem els nostres companys?
Doncs vinga,
va, saludem.
D'una banda,
en César Maurí,
ella és enginyer informàtic.
César, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara s'ho dient bé,
la Màlva García,
psicopedagoga.
Màlva, què tal?
Molt bon dia.
Molt bon dia.
I en Joan Bajas és músic.
Joan, què tal?
Bon dia, benvingut.
Bon dia.
Vosaltres tres sou,
des dels vostres àmbits corresponents,
corresponsables d'aquest projecte SATI,
que és l'acrònim de Sistema Audiovisual
Terapèutic Interactiu.
Quin és l'encàrrec que els feu
quan els demaneu?
Què és el que els demaneu
i què és el que us ofereixen?
Bé, doncs nosaltres,
de fet,
no vam fer gaire encàrrec.
Sí, sí, és cert.
César Maurí,
que és la persona que fa cinc anys
que està treballant al nostre centre,
doncs va ser la primera persona
que va pensar
en quina era la manera,
com es podia motivar
a les persones
amb un nivell cognitiu baix
i que són les persones
que pateixen
el que menys recursos tenen,
recursos de tota índole.
Aquestes persones són,
per poder arribar a ells,
doncs és molt complicat.
Llavors,
César va començar
a pensar en aquest projecte,
va veure que hi havia experiències
fa molt de temps,
hi havia experiències a Europa
i d'aquelles experiències
vam començar a extraure,
van,
va començar
i van començar a extraure
doncs les coses
que podien servir
per al nostre projecte
i aquí va començar.
Nosaltres,
en aquest moment,
com a entitat,
donar tot el suport,
però també,
això que dèiem abans,
hi ha un munt
d'institucions i entitats
que volen donar suport
a aquest projecte
i nosaltres encantats.
A veure,
César,
explica'ns,
tenim aquí un ordinador
amb una càmera,
amb uns micròfons,
crec que amb altaveu,
dos altaveus grans,
una taula de so,
com funciona exactament?
Aquest sèntic,
per situar-nos,
podem dir que és una eina
de comunicació.
Sí,
es pot utilitzar
com a eina de comunicació.
Bueno,
aquí tenim un petit muntatge
que m'imagino que per la ràdio
no es veu.
Al centre tenim una sala
molt més ben equipada.
Llavors,
la idea quina és?
La idea és que
tenim un sistema de so
amb diversos altaveus,
tenim una pantalla
de grans dimensions,
on se projecten imatges,
i tenim una càmera web
que és la que recull,
canalitza els moviments
de l'usuari.
Llavors,
quina és la idea?
La idea és que
a l'usuari li posem
un micròfon,
típicament un de solapa.
L'usuari seria,
per exemple,
aquesta persona afectada
per paràlisi cerebral.
Seria la persona
amb paràlisi cerebral.
Llavors,
li posaríem un micròfon,
el posaríem
davant de la càmera,
de manera que
les seves vocalitzacions,
la seva veu,
això es passa
a través de diferents efectes,
eco-reverberacions
que són divertits,
li permeten escoltar-se,
i amb la càmera
es captura
el seu moviment corporal.
I aquest moviment corporal
també es passa
a l'ordinador,
de manera que
a partir d'aquest moviment
es genera sons,
es genera música
i imatges
que es projecten
a la pantalla.
Llavors,
la idea és que
el nano,
a partir d'aquests moviments,
associï
que està passant
alguna cosa,
que és ell
qui ho està fent
i d'alguna manera
entri en aquest joc,
s'expressi,
es comuniqui,
es diverteixi,
etcètera.
Els avantatges
m'ha bé
el d'una eina
com aquest tipus
sembla novis,
però des del punt de vista científic
pels professionals del sector,
com els concretaríem?
Quins beneficis
es reporta
per a un nen
per a un nano
afectat
per a paràlisi cerebral
una eina com aquesta?
El més important
és que s'ho passen bé.
És una eina
de joc
i d'expressió
i de desinhibició
on ells
s'ho passen bé.
És molt difícil
trobar
al nostre món
una eina
en què
ells se puguin jugar.
Nosaltres tenim consoles,
tenim videojocs,
tenim moltes coses...
Però s'envetades
per ells.
Exactament.
no poden accedir
a això,
s'ho passen bé
i disfruten.
A més,
treballem altres conceptes
com són
l'atenció,
la percepció,
que entenguin
la relació
que us afecta,
molts conceptes
i moltes...
el que nosaltres
creiem
que és necessari
per després
fomentar
altres
aprenentatges
futurs.
Joan,
com a músic,
quina ha estat
la teva participació
en el projecte?
Bé,
doncs la meva participació
consisteix
a buscar certs criteris estètics
i buscar també,
a partir dels condicionants
dels nens,
intentar buscar sons
d'alguna manera
per motivar-los
i un tipus d'interacció
que compleixi
saps criteris estètics
però alhora
que els motivi,
com deia la Mabel,
a interactuar,
a comunicar-se,
etcètera.
Llavors,
la meva recerca
va tant en el plan sonor,
de la recerca de sonoritats,
com en el tema
de la interacció
entre el gest
i el resultat sonor percebut.
Com es produeix
exactament
aquesta interacció?
Bé,
com m'ha explicat el César,
hi ha un sistema
de captació del gest
el qual,
a través d'un sistema informàtic,
aquestes dades
serveixen
per controlar
paràmetres sonors
com pot ser
l'altura,
la intensitat,
la freqüència,
el timbre,
la qualitat sonora
d'un so.
Llavors,
es produeix
aquesta correspondència
entre el gest
i el resultat sonor percebut
a través d'un sistema informàtic
que fa de pont
entre els dos.
Podríem dir,
i si m'equivoco
em corregeixes,
que uns moviments nostres
moure les mans,
el cos,
etcètera,
vosaltres,
el programa informàtic
a través de les vostres indicacions
ho transformeu
en una melodia,
en una cançó.
Sí, sí,
es tracta exactament d'això,
és a dir,
a partir d'un sistema
de captació no invasiu
com pot ser la càmera web
o són els infrarrojos,
aconseguim recuperar
aquesta,
la velocitat del moviment
o de la posició
per passar-ho a això
i fer el gest
perceptible
en aquest cas
a l'orella.
És un procés
car,
costós,
vaja,
la pregunta va
en un altre sentit.
aquest projecte SATI
es pot implantar,
es pot ascendre
a molts centres?
El projecte en si
és costós
perquè demana
molta experimentació
i moltes hores
de visionat
de vídeos
i d'anàlisi.
La implantació en si
en un altre centre
no ho és gens
perquè utilitzem
un ordinador
normal i corrent,
utilitzem un sistema
de so,
bé,
una mica bo,
però vaja,
o sigui,
tampoc res de l'altre món
i una càmera web,
la resta és software.
Aleshores,
això és molt fàcil
d'adoptar
per qualsevol institució
que hi ha dispòs
i d'un ordinador
que és bastant comú,
doncs,
no cal
una gran inversió
per poder-ho fer realitat.
A més a més,
una de les finalitats
que nosaltres volem
és que això arribi,
no?
Volem,
fins i tot,
ens estem plantejant
de deixar un descarrega
gratuïta
perquè altres centres
ho puguin provar
o puguin experimentar
i ens puguin dir la seva
també
i ajudar-nos
a millorar el sistema
en aquest sentit.
Jaume,
aquesta seria una de les proves,
això que deies,
que en un futur
la informàtica
segurament és el vostre
millor aliat.
Programes com aquests,
no sé si dir que a partir d'ara
són indispensables,
però en qualsevol cas
sí que són una joia
per a vosaltres.
Sí, sí,
nosaltres vam apostar
fa cinc anys
per el tema
de l'aplicació
de les noves tecnologies
en el nostre àmbit.
Seguirem apostant
i penso que
el que ens pot donar
les noves tecnologies
per poder
millorar
la qualitat de vida
dels nostres nens
i de les persones
en paral·li cerebral
crec que encara
no sabem
quin és el final
i penso que no n'hi ha.
Penso que
crec que
només
les persones
com César,
com Mabel,
com Joan,
doncs
persones que
estan molt a prop
de les persones
en paral·li
i que saben
quines són
les respostes
d'ells
no són els únics
que ens poden dir
i ens tindrien que dir
quin és
però jo penso
que no hi ha final.
Estem apostant
per això
i tirarem endavant.
Preguntem a un veig
en quins altres àmbits
encara hi ha camí
per recórrer
tenim aquesta eina
que a mig curt,
mig termini
ja es pot posar
l'abast
de gairebé tothom.
En quins altres àmbits
es pot continuar experimentant?
Quins altres beneficis
podem obtenir?
Doncs aquí
hi ha multitud
de possibilitats.
Per exemple,
tot el que és el tema
de control d'entorn
i relacionat
amb el tema de la residència
que ara parlava
el Jaume
pensem que és molt important
proporcionar
fer que els usuaris
la persona
que han de viure
en aquesta residència
puguin tenir
un control
sobre diferents elements
de l'entorn
com poden ser portes,
persianes,
el que sigui
i també pels professionals
que treballen
per facilitar-los la feina
aquí la tecnologia
també és molt important
per exemple
ens estem plantejant
també activitats
que típicament
es fan a les tallers
ocupacionals
com activitats de pintura
activitats de manipulació
manual
doncs hi ha nanos
que no ho poden fer
doncs utilitzar robots
perquè aquests robots
facin la manipulació
per a ells
sistemes de comunicació
adaptats
a través d'internet
doncs un messenger
que permeti comunicar-se
per exemple
amb els símbols pictogràfics
que s'utilitzen normalment
o que utilitzen
les persones
amb parla de cerebral
normalment
per comunicar-se
doncs que això
es pugui fer
a través d'internet
a la distància
amb altres centres
amb altres persones
no sé
d'idees
n'hi ha moltes
sense en van on corrent
i també una mica
segons anem veient
les necessitats
i com responen
a les propostes
que anem fent
però jo estic convençut
que aquí
hi ha molta feina per fer
i que és molt important
com deia el Jaume
doncs estar a prop dels anos
veure com funciona
la tecnologia amb ells
i anar treballant
juntament amb ells
si no no és possible
a la Mabel
com a psicopedagoga
estava escoltant ara
molt atentament
el César
òbviament
són qüestions
que ja coneix
però aquí s'està obrint
vaja ja està obert
de fet un camp fantàstic
i tant
les noves tecnologies
jo crec que són
com deien ells
és el futur
i jo crec que
aquesta eina
en particular
és
obre moltes possibilitats
a nens
que normalment
no tenen
aquestes possibilitats
i quina és la resposta
dels nens
quan s'enfronten
o utilitzen
artilogis
d'aquest tipus
o quan a mig
llarg termini
poden utilitzar
altres artefactes
per això
per fer una vida
més autònoma
és sorprenent
moltes vegades
la cara ja ho paga
i veus la cara
que posen
i de satisfacció
a vegades
que està passant aquí
que fa
però
normalment
és satisfacció
perquè se senten
útils
se senten
per activa
del seu entorn
que estan
poden manipular
i poden
canviar
el seu entorn
perquè
normalment
nens
amb paràlisi cerebral
nens
nenes
i adults
normalment
són passius
són
persones passives
que no tenen
possibilitat
ni opció
de canviar el seu entorn
i amb això
canvien l'entorn
passen coses
i les fan
canviar ells
Mabel
César
Joan
merci
per atendre'ns
avui en directe
felicitats
per la feina feta
i anirem parlant
progressivament
de més progressos
Jaume
ja per acabar
hem parlat
de les millores
en l'àmbit
de les noves tecnologies
en l'àmbit
estrictament sanitari
també s'estan produint
millores
al llarg dels últims anys
en l'àmbit
de la prevenció
de la detecció
de la diagnosi
hi ha avenços
en aquest sentit?
Sí, sí
hi ha avenços
en aquest sentit
avenços aplicats
a totes les discapacitats
i especialment
a la paràlida cerebral
jo penso que
en l'entorn mèdic
nosaltres tenim
coses
a agrair
i coses
potser
no tan a agrair
agrair
en el sentit aquest
estem
ara per exemple
en aquest moment
s'està desenvolupant
dins de la sala
doncs
una
una de les
un dels mètodes
punters
en el tema
de com
treure
l'especticitat
dels nens
en paràlida cerebral
però també
tenim que
tenim que
no sé
tenim
potser
en la part
més
a part
que no tenim
que agrair
a la medicina
potser tenim
aquest tema
de
l'ètica
que encara hi ha
alguna cosa
pendent
en el sentit
que
els nostres
nens
en paràlida cerebral
molts d'ells
fa alguns anys
doncs
no haguessin
sobreviscut
ara sobreviuen
i alguns d'ells
amb moltes seqüeles
aquest tema
és un tema
que és un debat
ètic
que jo crec
que en els propers anys
hi haurà que ser
i és un tema
que
doncs
jo ja
proposo
com una
com un element
més
en una
hipotètica taula
en la que
la medicina
i la societat
s'ha de
sentar
i discutir
fins a quin punt
s'està fent
bé
aquesta feina
de salvar
vides
moltes vegades
amb seqüeles
irreparables
amb seqüeles
que fan
que
un nen
amb paràlida cerebral
sigui una persona
sense
absolutament
amb una
dificultat
per viure
bastant gran
Aquest és un debat
obert en molts àmbits
de la societat
i en molts àmbits
de la medicina
vosaltres però
la vostra postura
la teniu ben clara
Jaume
Sí, sí
la nostra postura
està ben clara
jo crec que
existeix
una línia
existeix un nivell
mínim
en el que jo penso
que la medicina
ha d'actuar
i en aquest punt
penso que
és veritat
que els codis
odontrològics
són els que són
però també penso
que després
hem de mirar
per aquestes persones
perquè aquestes persones
que sobreviuen
siguin persones
que puguin tenir
una qualitat de vida
acceptable per ells
per la seva dignitat
Segur que aquest tema
es tracta avui
en aquestes segones jornades
però també segur
que qui sap
fins i tot
que pot centrar
a les terceres jornades
que segur que hi seran
no sé si ja
teniu decidit
a periodicitats
i també seran
d'aquí a quatre anys
Jaume
Pensem que
hem de avançar
aquestes jornades
el tema
que ens hagi desbordat
el nombre
d'inscripcions
doncs determina
possiblement
que tinguem
que avançar
a les següents
perquè penso
que existeix
una set
de coneixement
que en aquest moment
nosaltres
sembla ser
que amb aquesta
periodicitat
de quatre anys
no som capaços
de donar
Avui ho deixem aquí
de la llei
de la dependència
més val no parlar-la
perquè avui tampoc
ens en sortiria més
ja en vam parlar
si ho recorden
els oients
fa unes setmanes
quan en Jaume Maria
ens va acompanyar
als nostres estudis
al matí de Tarragona Ràdio
per avançar-nos
d'alguns aspectes
de l'Assadi
i per parlar
d'alguna de les qüestions
d'actualitat
nosaltres
si et sembla
Jolanda
ho deixem aquí
les jornades
es continuen
desenvolupant
fins demà al vespre
de totes maneres
jo no sé si
és que cada cop
que parlem amb el Jaume
els han donat
un reconeixement
un premi
jo no sé si
des de l'última vegada
que en vam parlar
n'han rebut
algun altre
ens pregunta la Jolanda
Jaume si
vaja
l'última vegada
ens vas parlar
d'un premi
que havíeu rebut
com a entitat
com a l'associació
la Jolanda
diu
si és tan bona
fina
s'està fent
no sé si
n'heu tingut temps
fins i tot
de rebre
algun altre
en aquest sentit
doncs
hem de parlar
que potser sí
que vam apuntar
alguna cosa
l'associació
va rebre
també
de la direcció
general
de telecomunicacions
doncs
també una subvenció
per posar
codi lliure
a internet
i
amb accés
per tothom
un programa
que ja
bueno
va ser el primer
software
que
que
havia creat
ja
César Mauri
l'enginyer informàtic
i que
després
doncs
es va
perfeccionar
i es va depurar
en el nostre centre
i
sempre
sempre
hi ha premis
eh
ja me ho hem de deixar aquí
sempre hi ha premis
jo
l'amento Jordi
havia encetat aquesta qüestió
ja en parlarem
gràcies
les 12 les notícies