Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Quant de temps?
Home, una setmana.
Una setmana, no, però es tradueix en dues setmanes, 15 dies, sense fer futbol i...
Sí, bueno, però ja va ser amb Jordi Sorignac, que m'han dit que molt bé, no?
Molt bé.
Jo em pensava que entrava avui ell, ja.
No, home, no, però és que ets d'una manera, tens un caràcter...
Era per no treballar.
De seguida et sents menys tingut i ara em deies...
No, era per no treballar.
Home, després de sentir el laudal...
Home, jo estic...
Però són dues coses diferents.
Tu veus que allà al final de reacció un tio d'en peus amb uns auriculars ficats era jo que estava escoltant i no podia seure perquè estava realment emocionat.
Però una cosa és una cosa i una altra és una altra.
Perquè també com a exalumne...
Exacte, així com hi ha la nit i el dia, el blanc i el negre, doncs hi ha l'espai evoluciona i el futbolí, que no sé si té molt d'evolutiu.
No ho sé, ho pregunto.
Però esteu estupendos i contents i fantàstic.
No, no, d'evolutiu res, d'interessant res, de res.
Però ordona, Quim.
O sigui, jo ara, tal com entrava, m'anava a mirar el guia i pensava, i tu ara has de fer això?
No, però Quim, escolta, que va guanyar el nàstic, que hem sortit d'aquest pou.
He decidit començar amb música clàssica perquè com a mínim anem a un nivell tirant amunt perquè si no anem fatal.
Sí, sí, vinga, doncs que sòni aquesta marxa triomfal.
Dic, vaig a començar així.
Dic, anem a emocionar-nos, comencem música clàssica perquè després d'escoltar el que he escoltat...
Jo dic, calla, que potser posa los sabandeños perquè allò de les palmes...
No, no, he tirat més per això perquè ja tocava.
Guanyar i sortir del descens.
El nàstic es queda dos puntets per sobre del descens, es queda en una zona no tranquil·la,
perquè ens enganyaríem si hi diguéssim que estem tranquils.
31 punts al nàstic, 29 a la ves, que és el que marca el descens.
Bueno, salt qualitatiu una miqueta.
Gràcies a guanyar les palmes per 2 a 0,
gràcies a que al nou estadi ahir hi havia 11.519 espectadors que havia tastat dit.
Quan feia que no s'omplia tant l'estadi?
Des de primera.
Des de primera, eh?
Aquest any, la millor entrada sense cap en dubte el partit d'ahir i gràcies a dos gols.
ara veuràs la diferència entre cantar un gol de penal i cantar-ne un al minut 90 pràcticament de partit.
Això era el primer gol, el de Handro, eh?
Jordi Blanc canta eufòric, però ja ho veuràs el de després.
Aquest és el primer, Handro de penal.
D'acord, eh? Normal.
Gol, gol, gol, sí.
Eufòric perquè havien marcat, estàvem guanyant, etcètera, etcètera.
Però atenció a què passa quan es marca un gol al minut 91,
quan l'equip ha patit com mai durant 3 minuts,
quan tota la preferent estava aixecada dient-li a l'equip que tirés endavant,
que tirés endavant i que tirés endavant i Moïsès, gran nom bíblic, marca el gol d'el·làstic.
És diferent, eh? Una mica.
Home, hi ha aquell component realment històric, perquè també et diré una cosa,
jo estava una mica tipa de sentir gols enllaunats d'altres temps,
un gol recent del cap de setmana, ja feia falta aquest futbol, eh?
Sí, a més vam guanyar el gol a Baraj, vaja,
un cap de setmana rodó pel que fa a l'aspecte futbolístic,
però ja saps que aquí de futbol no ens agrada parlar,
i menys quan l'estic no està bé, tot i que avui parlaria de futbol tot el dia,
perquè vam guanyar i, home, estem millor.
La primera part va ser Iolanda.
Molt avorrida, m'han dit, eh?
Un tostón.
M'han dit que era insuportable.
Però d'aquells que feia temps que no recordàvem.
Nosaltres per això...
Però sempre teniu temes de conversa, vosaltres.
Sí, no, la vam voler engrascar ràpidament.
I només abans de començar, aquesta casa ha iniciat una campanya per la permanència,
això tan bonic que tant en fem campanyes per coses,
doncs hem dit, va, fem-ne una per la permanència perquè ens hem de salvar.
I hem buscat diferents protagonistes del Nàstic, d'èpoques anteriors,
que han passat pel Nàstic, que tenen alguna vinculació amb el Nàstic,
que han marcat una època amb el Nàstic.
He us ha dit el Huishu del Nàstic.
Exacte, hem dit el Huishu, hem anat a buscar personatgets,
i originals, originals, no som, ja t'ho dic.
Perquè el primer que vam anar a buscar va ser Angel García.
Tampoc sé per què.
Per drop-us.
Sí, perquè el teniu a casa.
Això també és veritat.
I Angel García ens va fer una falca promocional.
Ara l'escoltes i després entendràs el que.
Això és Angel García actuant fent de falca promocional.
Hola, sóc l'Angel García, és jugador i és entrenador del Nàstic.
Ara més que mai, l'equip te necessita.
Tu ets el millor fitxatge de sortir d'aquesta situació,
assistint cada partit a casa, animant l'equip amb il·lusió i orgull.
I estant amb els nostres jugadors, tot serà més fàcil.
Visca el Nàstic.
Sempre n'estic.
Amb tu, la permanència és possible.
Això és la seva actuació.
Ahir arriba i, home, acabàvem d'escoltar...
El marx no l'adonaran, però...
Bueno, no, espera, espera, que acabà d'escoltar la falca
i va arribar platònic, eufòric.
Ahir va arribar, jo no sé què s'havia après,
però alguna cosa, segur...
La pizza.
Jo crec que la pizza, la tropicana, va entrar al camp.
Perquè això va ser l'entrada triomfal d'Angel García ahir al camp.
I a més que s'ho creu, eh?
Optimista, topper?
Optimista. 3 de 0 avui has dit, no?
Sí, senyor.
Aquesta serà la teva aposta?
Molt la falca.
M'he tirat el ruedur.
Moltes gràcies.
A mi també, felicitats.
No esperava menys de vosaltres, eh?
És tot un actor, tu.
Eh que sí?
I tant, impressionant.
Bueno.
Millor que et presentis a les eleccions tu, eh?
Només faltava que li diguéssiu això, ja.
Sí, el vam engrescar, eh?
Nosaltres el vam voler engrescar una mica
i es va créixer, es va créixer.
Estava eufòric, però bé,
Àngel García n'està pur.
Arriba el moment...
És que jo no puc.
Jo no he de marxar d'aquest...
A veure, a veure, va, va.
Sé que no podré.
Sí que podràs.
No, sé que no podré.
Ho aconseguiràs, confio en mi.
Vinga, va.
Antecedents de la setmana passada,
Joc de la porra,
Ter Ortega, n'està pur.
Passava això que escoltarem ara,
muntatge de Jordi Suriñac.
Escolteu-ho i ara entendreu el d'aquesta setmana,
perquè jo crec que ens hem de ficar en antecedents.
Això és la setmana passada, eh?
D'acord?
A partit contra el Poli Ejido,
Ter Ortega,
Encarnade Noche.
Moment històric.
No sé quins merdes més.
Escolteu-ho.
Més trucades al 977-24-4767.
Encarnade Noche para todos los amigos de la radiodifusión española.
Estarà per concursar la porra.
Bona tarda.
Bona tarda.
Digo, dígame.
El teu nom.
Encarnade.
I ara que has trucat, tu, qui?
Oiga.
Com et dius?
Me oiga, por favor.
Jo que he de fer res.
Ui.
Encarnade Noche para todos los amigos de España.
Dígame.
Senyora, bona tarda.
Vamos a ver amiga sorda de la noche.
Bona tarda.
Està en directe per Tarragona Ràdio, pel concurs per la porra.
Com es diu?
Nuri.
Me ponga con encarnade Noche.
Ui, m'assembla que no anem bé, no anem bé.
Nuri Soler, me dic.
Sí, però vostè com se diu?
Que te siento muy lejos, eh?
Bueno, pues siéntate un poquito más cerca y verás como nos entendemos a la perfección.
Yo Nuri Soler.
Ah, Nuri Soler.
I quina és la seva aposta?
Quina aposta feia?
No, no és igual.
Setmana passada.
Entrogo una noció en el nom, l'altra no és igual.
Què passa aquesta setmana al joc de la porra?
Que hem tornat a reincidir o què?
Reincidents?
Escolta, escolta.
Vosaltres mateixos us valoreu, eh?
Hola, bona tarda.
Hola, les dos.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
No m'ho feu una altra vegada, sisplau.
Com et dius?
Sí?
Hola, bona tarda.
Doncs sabia que alguna cosa...
Jo crec que era la mateixa senyora, eh?
Jo crec que no ho sé.
A mi m'ha sonat...
Hem d'analitzar el timbre de veu, jo crec.
Home, no m'estanya que l'èterer.
A mi m'ha sonat.
Podem posar ni que sigui fins a que diu la senyora.
Fins que la senyora diu sí, d'aquest tall?
Quan diu Teresa no n'hem bé, realment té raó,
perquè si cada diumenge ens hem de trobar amb aquestes històries, a veure...
És complicat.
Jo crec que és la mateixa ullena, eh?
Hola, bona tarda.
Està al camp, eh?
Sí, és al camp.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
No m'ho feu una altra vegada.
No sé què et sí.
Esclau, com et dius?
Sí?
Hola, bona tarda.
Aquesta hi...
Jo crec que és la mateixa.
No ho sé, no ho sé, jo no sé res,
però això del Joc de la Porra està convertint en autèntic misteri,
més que en un Joc de la Porra,
les darreres setmanes en aquesta emissora.
Vull dir, si truques, truques, si dius un resultat i s'ha acabat.
Molt bé, sí, sí, però a veure,
la Porra s'encerta, no s'encerta, com va anar la cosa.
El resultat, més enllà d'aquesta anècdota,
que ja forma part de la careta d'entrada de la Porra dels dilluns jars.
Bàsicament.
Home, vam encertar la Porra.
Van haver-hi dues persones que l'han encertat la Porra
i una no va ser el Dermolla, que també és notícia,
que normalment em porta un munt al Dermolla.
Ter Ortega i Jordi Blanc han encertat la Porra aquesta setmana.
El pernil de plàstic per ells?
El pernil de plàstic.
Mira, ja veuràs, això és el que he deien abans de començar el partit.
Perquè els bons amics de Telepizza, com sempre,
estan a la guait, eh?
Estan ja preparats, a punt de...
Ja truca en Jordi, t'ha de deixar-te'ho.
T'ho explico ràpidament.
Envia missatges al 558.
En la paraula Nàstic i el resultat.
Un 2 a 0 per afrontar amb tranquil·litat l'últim minús.
2 a 0.
I un servidor que vota el 2 a 0.
També, 2 a 0 i 2 a 0, guanyen els dos,
el servidor, per cert, continua sense anar,
però vaja, guanya 2 a 0 i 2 a 0
Jordi Blanc i Ter Ortega.
Però no ens conformen amb això.
I t'ho han de refregar per la cara.
Saps allò?
Perquè tu ja s'escançant.
Sí, sí, mira.
I el pernil és nostre, Jordi.
Sí, guanya del pernil.
A veure quan ens puguem.
A barrateguis, a barrateguis.
Avui era clar quin resultat s'havia d'apostar.
El 2 a 0 perquè era el del gol a veraix favorable al Gàstic.
Àngel, són pitjors que...
I el que ens aportava tranquil·litat al temps de descompte.
Són pitjors que Clemente,
amb defensant o caparrosco...
Perdona, Clemente a l'Iraq era un home que jugava a l'atac,
un entrenador que feia jugar a l'atac.
A on? A l'Iraq?
A l'Iraq.
A l'Iran.
A l'Iran.
Però si mai ha arribat a jugar a l'Iran, home.
No, era el que deia la premsa.
Bé, punto.
Sí, punto.
Punto, punto, a parte, punto y seguido, full stop.
Com vol que li contestin la gent que truca a la porra?
Si, punto.
Doncs ja dius, quasi que no...
I Clemente mai ha arribat a entrenir a l'Iran.
Van només anar a ullejar
i després en van tornar cap al Baracaldo,
que és el seu poble.
Escolta, ja posats així a l'Iran i tal,
parlem de Polònia?
Sí, però Polònia...
Polònia, país europeu.
Sí, país europeu, que ens escolten des d'allí.
Per això t'ho dic?
Sí, la setmana passada hem fet rècord d'entrades a internet
en el partit del Poli Ejido.
Ja que estem de producció,
ho tiro, com aquell qui no vol la cosa.
Ja que som l'emissora local més escoltada a Catalunya,
doncs lluïm.
Sí, de veritat, molt bé.
Estàs fineta, quan dius...
Sí, sí, m'ho crec, m'ho crec.
Sí, mail des de Polònia,
però ull perquè, a més a més,
d'escoltar el nàstic fent funció social
i també informem de la Real Societat.
Hi havia un basc a Polònia
que estava en un del nàstic
i s'enterava de la Real a través del partit del nàstic.
Aglutineu gent peculiar, eh?
Estranya, jo diria.
Correu a sempre-nàstic.arroba.tarragona.radio.cat
del David Nadal.
Diu que està escoltant el partit des de Polònia
amb un amic basc que es diu Aitor,
de la Real,
i el que són les coses.
diu que està celebrant els gols de la Real
gràcies als que vaig cantant jo.
Ara falten els del nàstic, diu.
Pinilla i Moisés ja.
Que feia la Real Societat,
que jugava contra Xerés, un rival directe,
i el xic, doncs home, aprofitava en el cantant.
Per cert, t'ho pregunto ara,
perquè després se m'oblidarà.
Tema botzines.
Fluixet.
No va ser tant com tu ho pensaves
perquè et vaig veure preocupat i amb raó, eh?
Fluixet, fluixet.
Eren a més unes botzines blanques així petites
que, per cert, gràcies per la propaganda,
ficava sempre nàstic,
gràcies per la propaganda del programa,
molt petites
i no feien el soroll que ens esperàvem,
que també ja està bé, per una altra part.
Sí, sí, sí.
No eren aquelles d'Elegido sorolloses i...
Les d'Elegido eren dures, eh?
Molt dures.
Ni t'explico el dures que eren.
I què passa amb l'Ocàlia?
No, aviam.
Amb l'Ocàlia passa que ahir havien de fer un partit
que l'anunciava l'LFP segons Diutero Ortega
i després veurem què passa.
Mira, això és el que diutero Ortega
quan estava intentant mirar el partit que feia l'Ocàlia.
Ens fa notar el Ferran amb un missatge
sempre nàstic a tarragonaradiu.cat
que avui l'Ocàlia no ofereix que el partit de futbol de segona,
tot i que l'ALFP anunciava el Celta Ells
retransmès en directe per l'Ocàlia.
D'acord, el Celta Ells ha d'anar per l'Ocàlia en principi,
però no hi va.
Està mirant la tele, no hi va.
Un ull i ensenador ens envió a l'Elegido.
Escolta, què passa amb l'Ocàlia
que no fa aquest partit entre el Celta i l'Elegido?
Per què no feien aquest partit?
Per què?
Ara sabràs per què no feien aquest partit.
Escolta, per què no feien aquest partit?
I Ull Catero Ortega es fica a cuinar també.
I l'Ocàlia ja està oferint el Celta Ells en directe.
I abans per què no el feien?
No tinc ni idea, fent un programa de cuina.
Però ara què estan fent?
El Celta Ells en directe.
Perdona, en llançament, en directe, eh?
Sí, sí, minut 25 de la segona part.
O sigui que abans han fet un programa de cuina.
Mentre es jugava la primera part.
Mentre es jugava la primera part.
El que passa que, bé, quan quedava poc per acabar-se la primera part,
havia canviat ja aquest canal de televisió.
no sé si han pogut connectar al llarg de la primera part
o han fet ara la segona.
És que potser era alguna recepta d'aquestes noves, d'alguna pizza.
Ui, sí.
Que a l'Ameria encara no tenim el nostre.
Que va, mira, era pollastre a la cassola.
Que m'ho he apuntat perquè sabia que m'ho preguntaríeu.
I això ho faia fins i tot, sí.
Que avui tenim un altre tarannà.
Està de passada.
Ja veus, eh?
Tan dur que es fa aquí al futbolí els dilluns.
Sí, ja veig que l'agranda ha passat a millor vida.
Souvenir, quins souvenir.
Aquest és el meu regal.
Iolanda, mira, m'ha costat 3 euros, eh?
Mira, mira.
L'home del millor de dòlars.
Eres cabrocet, eh?
Sempre estàs ahí.
Que no te gusta, eh?
Que no te gusta.
Iolanda, que no, que bon rotllet, eh?
Que m'agrades més quan estàs tot.
No.
De frío muy debilitado se desplazarà...
Cling-long.
...hacia l'àrea mediterrana, eh?
O també pots fer ding-dong, no?
Això és tot el que tens per avui.
No ho sembla, però així sona el futbolí de Tarragona Ràdio.
Als dilluns li donem la volta al partit del Nàstic,
la cara més divertida del futbol,
cada dilluns a la una del migdia,
al matí de Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Divertida i laboriosa perquè cada cop s'ho gira més feina.
Ara cuina, món de l'espectacle, recordem l'actuació Jaimito Borromeo.
És a dir, que cada cop teniu més feina que va més enllà.
És a dir, sort que aquest diumenge el Nàstic,
com a mínim la segona part es va moure i va jugar.
Perquè si no, escolta, fareu programes d'aquells
com es deia abans, miscel·lània.
Parlareu de tot, revista de tarda.
Tot això desquedem això, no?
Jo em continuo quedant amb el no ho sembla.
El qui no ho sembla?
No ho sé, la Falca, que diu no ho sembla.
Ah, sí, el no ho sembla?
Continuo sense entendre-ho.
Per què no ho sembla?
No, sí, continuo sense entendre-ho.
Vinga, va, a la guia.
És que tu et quedes amb coses que jo mai em quedaria amb això.
Em quedo amb el no ho sembla.
Resum del partit ràpid en 30 segons.
Un ull que és molt bo,
que Ferrando i va deixar alguna parleta.
I així hem volgut resumir el partit
entre les decles de Ferrando i els jugadors del Nàstic.
Però no et quedis amb aquest resum
perquè el Bòs el de després,
el de l'entrenador de les Palmes.
Ja veuràs, aquesta és la versió Nàstic
i després coltrem versió de les Palmes.
Partits són des que avorriixen, no?
La verdad es que ya me cuesta hasta creerlo.
Una primera part molt ruin.
Entonces yo creo que el equipo ha cambiado en la segunda parte.
Molta tensió, molta excitat,
molt de llervis, molt de fallos.
Sí, en el vestuario lo comentaba yo con Jandro,
mientras nos duchábamos que...
Que no hemos mantenido la portería a cero.
Pallasso Sombrero.
No había reparado en aquel tema.
Hay que confiar en este equipo
y hay que darle cariño ahora.
Partitera molt mal,
perquè anant conforme anem
i la primera part que hem fet,
anant 11.000,
es para haceros un monument.
Comencem a buscar pedra
per fer el monument als 11.000
que ahir van anar al nou estadi
perquè realment si la primera part
era per agafar el coixí,
badallar i fotre el camp d'allí
i dir, apa, jugueu vosaltres.
Com m'agrada l'adjectiu roi.
És un adjectiu que m'encanta,
és una paraula que m'agrada molt.
La pots fer servir, si vols.
O i tant, avui dia
es pots fer servir molt roi.
No hi tens cap problema.
Vas dient roi per allà.
A més, estic parlant en català
en condicions.
Per això et dic.
Aquest era el resum del nàstic, eh?
D'acord?
T'has quedat amb el tema, eh?
Atenció, com va veure el partit
Juan Manuel Rodríguez,
entrenador de Les Palmes.
Un, quan escolta això,
es pregunta...
On era?
Sí, on era?
I en quin planeta viu aquest home?
Estava mirant a l'Ocalia?
No sé, a mi em va recordar Paco Flores,
és la veritat, mira.
No estoy contento con el resultado.
Me parece injusto.
Totalmente injusto.
No estoy de acuerdo contigo.
No solo no hemos dado facilidades,
sino que hemos aguantado
hasta el minuto 70.
Hemos tenido dos acciones
dentro del área en la primera parte.
Es que no sé si estoy en otro partido
o qué, porque evidentemente
lo que yo he visto es que
hemos tenido control del partido
perfectamente hasta esa situación.
No tengo nada que decir.
Júguenlo ustedes.
La realidad es tanta que...
La realidad es tanta...
Jo crec que aquest tio
es podria aplicar perfectament
a qualsevol discurs
del programa anterior.
No, però quan diu que no és just,
què vol dir?
Les circumstàncies
o l'actitud d'algú o...?
No sé, jo crec que ara
ho entendràs tot.
Mira què vol veure
Juan Manuel Rodríguez
quan arribi a casa
per saber si ha vist
o no el partit.
Si era just o no.
Mira què vol fer.
Mira, este,
jo me gustaría ver
imágenes del vídeo
en la primera parte.
Clar, ara ho entenc.
Ell vol veure el vídeo
del partit
per veure qui s'ha jugat allí,
perquè el que va veure ell
era una cosa totalment diferent
a la que s'havia jugat
al nou estadi.
Vaja, un entrenador peculiar
Juan Manuel Rodríguez
que ja va entrar emprenyat
amb tota la premsa.
Però per què?
Per què?
Però ja és així normalment
o era ahir que estava...?
Jo crec que sí.
Jo crec que és un tio peculiar,
si més no,
i que ja va entrar així
amb tota la premsa.
Vaja.
Prepara perquè arriba el moment bo,
tinc nova sintonia.
T'aviso.
Teniu que tindre fe amb mi, eh?
Amb ell i amb mi també,
perquè tinc nova sintonia
i aquesta sí que et cola.
M'estàs dient
que és la sintonia
per la secció
de futbol internacional.
Sí.
És a dir,
que cada setmana
intentes colar-me una,
que a mi no m'agrada mai.
Mai.
Però un dia m'agrada...
Home...
Aquella italiana
no et va desagradar,
la Luciana Batisti.
Sí, home...
La Mio Canto Libero.
La Mio Canto Libero.
Qui la cantava?
Els Jogos de la Juve.
Això, home,
aquella em va agradar.
Aquella em va agradar, eh?
El que passa
que era molt lenta
per aquesta hora del migdia,
però bonica, bonica.
Mira,
la podries posar a la carpeta
per moments de germanor.
Sí,
avui te l'he animat una mica.
A veure.
la tornada,
perquè la cançó
comença parlant de...
Vaja,
de la història d'un club
i després hem d'escoltar la tornada.
Però mira que bonic
quedaria així repassar,
ara, jo què sé,
dir, mira...
Aquesta seria la sintonia
per la secció internacional.
Mira, veuràs,
puja-la, puja-la.
A veure, puja-la.
Una mica, no més.
Me té el rotllo himne.
Té rotllet himne, una mica, no?
Sí, sí, a veure.
Però quedaria bonic allò,
jo què sé,
dius,
Bizarri va palmar mal
que tenia 1 a 0
el camp del Livorno,
no va jugar a Bizarri,
Toby Grant continua desaparegut
en combat
i no juga ni un sol minut
a l'ERTA de Berlín,
tot i que l'ERTA va guanyar
2 a 0 al Discworld.
No s'entén reqüent.
No.
Aquesta sintonia
es menja molt
el contingut del que dius.
Sí.
Té massa protagonisme.
A mi m'agrada molt la tornada,
ja veuràs, per això.
A veure.
Espera, eh, quan arriba, eh?
Espera.
I això aquí dius què és?
Reading,
Kanchelskis and Geeks.
I ara ve la tornada.
I en què és?
En anglès, en anglès.
No entenc res.
Ara sí.
Som-hi vermells, som-hi vermells.
Sembla allò d'Es un muchacho estalente.
Té uns punts.
Una miqueta això, una miqueta això.
És una cançó del Manchester United
que l'hem replicat
i l'hem tirat aquí.
I va, a veure si tampoc, no?
No.
Segueixo buscant.
Busco una altra per la setmana.
No, no, a veure,
que no està malament
com a himna de futbol i tal,
però és que no, no...
Exacte.
No deixa parlar.
Per cert que encara espero
el souvenir de la setmana passada.
Ho he deixat pel final
perquè no s'enllargui aquest tema.
No arribarà mai.
No em vas comprar res.
No, res.
Però bé.
No es torna amb els diners.
Vaig acabar el futbol internacional
per ser la Lliga Vaticana
que continua sense començar.
No ha començat la Lliga Vaticana.
Ens aprofem perillósament a Setmana Santa
i no tenim Lliga Vaticana
i m'estic començant a moïnar.
Potser comença després de la Quaresma
i Setmana Santa.
Jo crec que també,
tinc aquesta sospita.
Perquè aquesta secció de la Lliga Vaticana
l'any passat la vam començar
amb la primavera.
Probablement sigui així, eh?
Jo crec que deu ser això,
que donen un calendari diferent
de la Lliga Professional de Futbol.
El diumenge Sant
per començar les...
Bé, què et deia?
Livornou Catania 0,
Bizarri no va jugar.
Erta de Berlín 2,
Disburg 0,
l'Erta sense Tobi Gran,
que està...
Ja, ja.
No hi ha, però ni un sol minut
ni per casualitat.
Germinal de Berchop 3,
Cercle de Bruja 0.
Continua en quarts
l'equip de Seba Xabó
que tampoc va jugar.
Benfica 1,
Sporting de Lisboa 1.
El Benfica ha perdut ja la Lliga
a la guanyada del Porto bàsicament.
No va jugar amb a Cucula.
Benfil 1,
Arsenal de Sarandí 3,
va jugar matejant.
victòria important
de l'Arsenal de Sarandí
i gimnese la plata 0,
Boca Juniors 1,
va jugar Cáceres
i Boca és líder
a la Lliga Argentina.
I això tu ho saps de debò
o tu ho escrius?
No, m'hi meto.
No, no, no dic que t'ho inventis.
Tu t'interessa?
Sí.
Ja sé que ningú més no,
però no ho sé.
Ei, segur que Teresa Ortega també.
Sí, sí, ja saps.
Perquè vosaltres
al futbol internacional...
A mi el que m'interessa
és que ens digueu
què tenim aquest vespre
al Sembranàstic.
Home, Sembranàstic
avui amb tertúlia
interessant, si més no, eh?
Jordi Vinyals,
el exentrenador del Nàstic
estarà avui al programa
a la tertúlia
amb el Jordi Felgueira,
un habitual dels dilluns
en aquesta casa
i amb l'Àlex Pareja,
el periodista de TV3
que també ens acompanyarà
aquesta tarda
per analitzar
la situació del Nàstic.
A més a més,
convidat també especial
avui ens visita
el capità Antoni Pinilla
que estarà a l'estudio
de Terrona Ràdio
en directe
per intentar parlar
una mica de tot.
Vindrà estirvitzant biberons
o alguna cosa?
Sí, en vam posar quatre, ja.
Aquest sí que se li hagi de feina.
Se li hagi de feina, sí.
Déu-n'hi-do.
Quim Pons, gràcies.
No està malament, eh, quatre.
No ens hem barallat.
Quatre fills.
Tu saps el que mengen
les criatures?
Home, no.
Ui, el gasto que tenen.
Pensa-t'ho bé,
tu que encara estàs a temps.
Ho pensaré, ho pensaré.
Gràcies, Quim.
Vinga, bon dia, adeu.
Dos minuts,
dos quarts de dues.
Gràcies a tots vostès.
Només faltaria
per acompanyar-los
per triar-nos un dia més
des de la seta en punt del matí.
si s'han integrat més tard
és igual.
També estem molt agraïts
i els convidem
a que demà hi tornin
a partir de les set fins a les hores.
Gràcies i acabin de passar
un bon dilluns.
Adéu-siau.