En tres minuts arribem al punt d'un quart d'una del migdia.
Moment, com dèiem, per fer balanç dels Jocs Olímpics de Pequín,
moment per fer balanç especialment des de l'òptica tarragonina.
Per això ens acompanya el periodista del diari de Tarragona,
autor del llibre Olímpics Tarragonins, el Francesc Joan.
Francesc, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Aquests dies, per cert, hem estat sortejant diferents exemplars del llibre
que ens havia cedit gentilment l'editorial Cossetània.
I, home, han volat, eh, gairebé.
Hi havia interès, hi havia molt interès.
Tenim diferents coses per comentar.
Ens centrem en primer lloc per el nom propi de Natàlia Rodríguez,
l'atleta de la ciutat de Tarragona, l'atleta de Torreforta.
Finalment va quedar sisena en la final disputada dissabte al migdia
dels 1.500 metres femenins.
Com hem de valorar, Francesc, aquest resultat?
Home, l'hem de valorar com a positiu,
tenint en compte les circumstàncies en què arribava la Natàlia
en aquests Jocs Olímpics, perquè tots sabeu que
pràcticament s'havia passat tres anys en blanc,
entre lesions, embaràs i la recuperació de la maternitat.
El que passa és que després de veure les semifinals,
que vam tenir molt bones sensacions,
se la va veure molt forta, molt sencera,
tàcticament molt correcta, situada en tot moment,
en bona posició a la pista,
doncs potser sí que se'ns haurien obert una mica d'expectatives
d'intentar fregar les medalles o ser-hi, no?
A més a més, tenint en compte que no hi havia les atletes russes,
que, vaja, les havia enganxat per temes d'adopatge
abans d'aquests Jocs Olímpics i semblava que la final
estava més oberta que mai, no?
I bé, aquest sisè lloc, bé, és positiu,
a veure, no hem d'amagar que és el millor lloc d'una atleta femenina
des de l'any 92 en una final, sisè lloc,
que havia aconseguit precisament als 1.500 la Maite Zunia,
que parlem de pista, perquè la Maria Basca havia fet medalla anteriorment.
El que passa és que d'això, la sensació que dius,
ostres, podria haver fet alguna cosa més, no?
Una mica la sensació d'oportunitat perduda, en certa manera,
perquè les tres favorites, les atletes russes,
havien estat suspeses, com deies, uns dies abans per qüestions de dupatge.
La semifinal va quedar segona molt tranquil·la, se la veia molt forta,
però, a l'hora de veritat, dissabte al migdia,
en aquella recta final, doncs, aquells 100 metres es van convertir a terns.
Sí, sí, sí, va ser una carrera, lògicament,
havia de ser molt tàctica, per ritme li anava bé,
fins al moment que es va produir el canvi, no?,
per part de l'atleta de Varell,
que després es va acabar enfonsant, no?
Ja et dic, fins a aquella darrera volta estava tot molt obert,
es va arribar a situar en quarta posició, fins i tot,
i semblava que estaria allí, el que passa després ja el ritme va ser molt fort
i ella mateixa va reconèixer després de la prova que anava molt justeta de forces.
A veure, havia corregut ella cinc proves,
era la cinquena prova que corria en molt poc temps, no?,
per tant, jo crec que amb una miqueta més de forces,
que hagués tingut una miqueta més de recuperació,
potser sí que hagués fregat la medalla.
En qualsevol cas, les bones marques realitzades aquests dies a Pequín
i aquest sisè lloc torna a situar Natàlia Rodríguez una altra vegada
en el top, podríem dir, en les atletes més ben qualificades
a la prova dels 1.500 metres,
queden encara diferents a proves per disputar-se al llarg d'aquesta temporada,
i per tant Natàlia Rodríguez, a partir d'ara,
pot tornar a remprendre el camí normal de la competició amb bones expectatives.
El que està clar és que té unes qualitats innates impressionants, no?,
perquè si en tan poc de temps ha aconseguit situar-se,
novament recuperar el nivell de l'elit
i situar-se entre les millors migfondistes del món,
doncs, vaja, ens deixa aquest regust
que realment en poc temps, estan bé,
en plenes condicions, pot donar que parlar novament.
Natàlia Rodríguez té ara 28 anys, si no vaig errat.
És possible assumir que encara estiguem a temps d'arribar a Londres 2012,
que Natàlia pugui participar en les seves quartes Jocs Olímpics consecutius?
Sí, per edat i tenir en compte que les migfondistes
s'acostumen a rondar la trentena d'anys,
doncs és fàcilment pensar-la.
Si ella té ganes i continua demostrant-ho sobre la pista,
jo crec que sí, que la podem tornar a veure.
Tenirem exemples com la Marta Domínguez en els...
Sí que és veritat que és una prova més dura,
més ja profundistes i més experimentades,
però, vaja, si no és en els 1.500,
potser es planteja un canvi de prova per adaptar-se per edat
i potser no estarà tan fresca,
no tindrà aquella rapidesa que acostumava a tenir
sempre en els sprints finals,
però, vaja, jo estic segur que si en té ganes,
segur que la tornarem a veure.
A l'atletisme teníem una altra de les atletes
de la demarcació de Tarragona,
la llançadora de martell de Torrent Barra,
la Berta Castells,
ella sí que ja no va tenir opció ni de passar a la final.
De fet, Francesca es va quedar força lluny
de la marca per arribar a la final
i, de fet, força lluny dels seus millors registres.
Sí, sí, sí, es va quedar 3-4 metres per endarrere
del que té com a millor marca personal
i que, a més a més, té el rècord d'Espanya actual.
i també una sensació de regust una mica marc
perquè, vaja, durant la temporada havia estat lluny
d'aquella millor marca,
però semblava que sense el pes a sobre
d'aconseguir aquesta marca mínima,
perquè recordem que en el seu cas
ha anat als jocs amb una marca que va aconseguir l'any passat,
però dintre del període que establia
la Federació Espanyola per aconseguir la classificació,
ja et dic, semblava que sense aquest pes a sobre,
sense aquesta pressió, podria treure donant molt més de sí, no?
I realment, doncs, es va quedar una mica curta
i, novament, a les portes de la final,
com li va passar a Atenes.
Hem de parlar de més atletes tarragonins,
però abans el Francesc és un apassionat
del món de l'atletisme.
Hem de comentar que, finalment,
la delegació espanyola no ha aconseguit cap medalla.
Feia moltes edicions als Jocs Olímpics
que això no passava.
Sí que s'ha quedat a les portes en moltes ocasions,
despassament en la marxa,
Maria Vasco, Paquillo Fernández.
Què ha passat, Francesc?
Hi ha hagut més finalistes que mai.
Això és l'excusa que ara dona el president de la federació,
l'Odriozola,
que, vaja, havia estat molt eufòric en els seus pronòstics.
Havia pronunciat quatre medalles, no?
Sí, quatre medalles,
superant el sostre que des de sempre hi ha hagut,
des de Barcelona 92.
i, realment, la delegació espanyola torna de vuit.
Sí que hi ha hagut aquestes onze finals,
però, vaja,
jo crec que sempre es llença molt a la piscina,
i ara a algun atleta li ha retret, no?
Que això és posar molta pressió als atletes i tal.
Home, la medalla que va estar més a prop
potser va ser la de la Maria Vasco,
com tu comentaves,
i després la llàstima va ser la Marta Domínguez,
els 3.000 obstacles,
amb aquella caiguda a la penúltima tanca
que ha donat la volta al món,
pel cop que...
Una de les imatges dels jocs.
Sí, sí, pel cop que es va fer,
va quedar com a mitja tontida, no?
I aquella imatge després aixecant-se,
tornant a caure i tal,
doncs va ser una llàstima
perquè estava allí a la recta,
lluitant per aquella tercera plaça,
jo crec que l'hagués acabat aconseguint,
per l'esperit,
la força que sempre treu no sé d'on,
però sempre l'acaba traient,
i bé,
després hi ha hagut altres fracassos també,
com el Paquillo Fernández en marxa,
que també se'l donava com a medallista segur,
pels registres que havia anat aconseguint
a les darreres setmanes,
les prèvies dels jocs.
No ho sé,
hi ha molts condicionants,
també és jugar-t'ho tot un dia,
a una carta,
a vegades tampoc sabem les sensacions
que realment poden arribar a tenir aquells atletes,
si es troben bé,
hi ha hagut canvi d'horaris també aquí,
no ho sé,
una mica tot,
tot,
poden jugar moltes coses.
No puc assada preguntar-me a Francesc
per un dels noms propis de jocs,
el nom propi sense que m'he n'ha de dubte,
en l'àmbit de l'atletisme,
aquest atleta jamaicà,
o se'n volt,
ha aconseguit tres medalles d'or,
amb tres rècords del món,
inclòsos,
en els 100 metres llisos,
en els 200 metres,
i en el relleu,
en el 4%,
i a més a més,
hi ha la sensació generalitzada,
suposo que ens ho podràs explicar,
que a més a més,
pot batre aquestes marques,
que és l'inici d'un ragnat molt llarg.
De la manera que ha corregut en aquestes proves,
molt sobrat,
arribant menys a la prova dels 200,
que sí que va estar a fons d'inici a fi,
perquè veia que ho tenia molt a prop,
i ja el rècord del Michael Johnson
en els 200 ja era estratosfèric,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs sí que es va haver d'esforçar de valent
per acabar batent-lo,
però en els 100 metres,
la sensació que va donar,
de molt sobrat,
arribant a meta,
girant-se,
mirant els rivals,
tocant-se el pit,
com vulguem dir,
mira, aquí estic jo,
i vaig superrelaxat
i ho aconsegueix.
És que està brutal,
la manera que ho ha acabat aconseguint,
i amb el que dius tu,
la sensació aquesta
que, vaja,
té encara recorregut,
progressió,
i encara forces
per rebaixar aquestes marques
en properes dates.
Encara queden alguns mítings internacionals
on hi ha bastants premis
en metàl·lic en joc
i jo estic segur
que encara podem veure
l'Usaí en vol aquesta temporada
encara rebaixant encara més
aquesta marques,
sobretot en els 100 metres.
Doni-do.
Des de la perspectiva tarragonina,
però el gran nom propi dels jocs
és el de la nedadora
ballenca,
nascuda a Tarragona,
però resident a Valls
de tota la vida,
l'Andrea Fuentes.
Estem davant d'un cas
molt important,
perquè fins ara
la demarcació de Tarragona
només hi havia hagut
dues esportisses
amb medalla,
i ara estem davant
de la primera esportissa
que guanya no una,
sinó dues,
i a més a més a plata.
Sí, sí,
i a més a més
lògicament hi ha hagut aquí
un salt de qualitat
de la nedació
sincronitzada espanyola
respecte als darrers jocs.
S'havien fregat el podi,
havien sigut tant
en equips
com en la modalitat
de duos quartes,
en aquella ocasió
hi havien nedat
en el duo
la Gemma Mangual
i la Paula Tirados,
que ara estava l'equip,
i aquest canvi,
aquesta entrada
que li ha donat
l'Anna Terrés
substituint
la Paula Tirados
per l'Andrea Fuentes,
doncs sembla que
la Gemma Mangual
li ha anat molt bé,
ha compensat una mica
el tàndem
que hi havia fins ara
i ha permès
fer aquest salt endavant,
i lògicament
l'Andrea
ha estat un puntal
en aquest equip nacional.
Aquesta substitució
tenint en compte
que Gemma Mangual
i Paula Tirados
feien molts anys
que anaven juntes
i el fet
que fins a cert punt
hagi servit
per millorar encara més
la qualitat
d'aquest duet
suposo que
s'ha de valorar
moltíssim.
Andrea Fuentes,
per tant,
a Sara,
a l'àlit absoluta
de la natació
sincronitzada.
Sí, sí,
jo vaig tenir l'ocasió
de parlar amb l'Anna Terrés
en una entrevista
abans dels Jocs
i vaja,
em comentava
que d'alguna manera
ha estat l'energia,
l'energia
que li faltava
el duet, no?
Buscaven
més intensitat,
més espectacularitat
en l'exercici
per poder-se
equiparar
o
apropar-se
a les Anastàcies russes,
no?
I, efectivament,
doncs,
s'ha demostrat
que s'hi han acostat molt,
han aconseguit
les puntuacions
més altes
que havia aconseguit
mai una formació espanyola
en natació sincronitzada,
tot i que les russes
doncs mantenen el nivell,
són gairebé perfectes
i com havien pronosticat
les mateixes espanyoles
abans dels Jocs,
havien de cometre
una errada
molt, molt gran
per a elles
poder-s'hi acostar,
no?
Aquesta errada
no s'ha produït,
elles ho han fet molt bé,
les espanyoles també,
però, vaja,
han aconseguit la plata
de forma totalment
merescuda
i molt sobrada.
Suposo perquè la gent
que ens entengui
és com si haguéssim
que l'equip russi
és la NBA,
el Dream Team
de la selecció de bàsquet,
que per molt
que la selecció
de Gasol i companyia
ho faci molt bé
és gairebé impossible.
Que un cop de cada 10,
doncs,
per posar un exemple,
pot passar,
però, vaja,
que nou cops
restants,
doncs,
el normal és
que l'altre equip
acabi aconseguint
la victòria.
Quin ha estat el paper
dels altres esportistes
de la demarcació,
Francesc?
Doncs, mira,
en el latisme
que abans parlàvem
de la Natàlia
i de la Berta Castells,
teníem dos altres
representants,
una era
una debutant,
l'atleta
de Tortosa
Laia Forcadell,
en la prova
de les 400 tanques,
que, vaja,
el seu objectiu
era passar a semifinals
i no ho va acabar
aconseguint,
va caure
a la primera eliminatòria,
també una miqueta
lluny
de les seves marques,
és a dir,
que en aquest sentit
li va passar una mica
aquest debut
i després també teníem
la llançadora
de pes de Reus,
la Iratxa Quintanal,
que, vaja,
molts dels oients
segur que saben
que va patir
una meningitis
tot just abans dels jocs,
que no se sabia
si aniria o no
perquè havia quedat
molt debilitada,
havia perdut molt de pes.
finalment la federació
va decidir
recompensar-la
després de tot l'esforç
que havia fet
durant l'any
prenent-la allà
i d'alguna manera
ella va voler
forçar la màquina,
havia recuperat
alguna mica de força,
però va fer
tres llançaments
una mica precipitats,
buscava una marca llarga
de totes totes
i va fer,
va acabar fent
tres nuls,
no va poder,
per tant,
no va passar a la final
igual que li va passar
a la Berta Castells
i després,
per últim,
teníem...
en tir,
no?
Teníem en tir
una tiradora d'escola,
Sònia Franquet,
que també era debutant en jocs,
ell aspirava a plantar-se
a la final
en les dues modalitats
en les que competia
i va estar molt a propet
en una vaca de novena,
per tant,
es va quedar a un lloc
de passar aquesta final
que accedien
les vuit millors classificades
amb pistola esportiva
i la veritat
és que va donar
molt sensacions,
molt bones sensacions
perquè durant
la primera part
d'aquesta prova
va estar
va estar encapçalant
la classificació
el que passa
que després
a la segona part
es va patir
un parell d'errades
que la van deixar fora
però vaja,
la sensació
en aquest sentit
molt bona.
Encara és molt precipitat
per parlar
de la participació
a Tarragonín
en els Jocs Olímpics
del 2012
però també és veritat
que un campió
no es forja
d'un dia per l'altre
a banda d'aquests noms
que segurament
molts d'ells
encara seran
a la cita olímpica
d'aquí 4 anys
tenim algun atleta
francès
que algun esportista
doncs que
pugui despuntar
d'aquí 4 anys
que pugui incorporar-se
a la delegació olímpica
espanyola
de cada els propers Jocs?
Sí,
alguns n'hi ha
per exemple
s'ha quedat molt a prop
un tirador
d'esgrim
en aquest cas
d'en Posta
que és el Marc Font
ell va estar
batallant
per acabar entrant
en la modalitat
per equips
a última hora
les dues darreres proves
de la Copa del Món
perquè en el cas
l'esgrima funciona
per una sèrie de barems
d'un rànquing internacional
van tenir una mala actuació
es van quedar fora
no?
ell és un ferm candidat
conjuntament amb el seu germà
el Jordi Font
i després hi ha tota una sèrie
de gent
que puja
pel darrere
que jo crec que poden tenir
alguns d'ells possibilitats
davant mateix
al diari de Tarragona
fem un reportatge
en aquest sentit
mirant una mica
ja enllà
de cara
als Jocs de Londres
i vaja
jo podria parlar
doncs mira
d'aquí a Tarragona
per exemple
tenim un nedador
que està pujant molt fort
és molt jove encara
és veritat
té només 16 anys
que és l'Eduard Galdiano
del Tàrraco
però d'aquí 4 anys
a 20 anys
és l'edat perfecta
en tindrà 20
i a més a més
sabeu que en el cas
dels nedadors
doncs acostumen a anar
als Jocs
molt joves
acostumen a treure
si la progressió és bona
amb molt poca edat
acaben aconseguint marques
ell fa els 200 papallona
una de les especialitats
del Michael Phelps
és una altra
ha estat una altra
dels protagonistes
dels Jocs
però vaja
és un nano
que porta una progressió
espectacular
està aconseguint
cada any
la millor marca nacional
en aquesta prova
per edats
és a dir
en guany també ho va aconseguir
fa escassament un mes
al campionat d'Espanya infantil
que es va fer
al Club Natació de Reus Ploms
i jo el veig
bastant possibilitat
ja et dic
són 4 anys
que queden per endavant
si no s'espatlla
la progressió
és un ferm candidat
a banda d'ell
també tenim
jo et mencionaria
també
en el món de l'esgrima
hi ha un parell
d'esportistes més
un és el Pau Rosselló
lògicament també d'en Posta
perquè allà hi ha
la millor escola
de Catalunya
en aquest sentit
ell ha estat
campió d'Europa
i del món
cadet
per tant
totes les possibilitats
del món
espectacular
hi ha una altra tiradora
que és la Mònica Cid
també d'en Posta
en aquest sentit
i després
doncs bé
sobre un mantall
també d'altres esportistes
tenim una
una ciclista
de pista
de Vilaseca
que es diu
Helena Casas
ella té 20 anys
i
porta ja
una temporada
participant en copes
del món
absolutes
en la modalitat
de 200 metres
i també
doncs
tindria possibilitats
en aquest sentit
i per últim
hi ha una sèrie
de ramers
en aquest cas
d'una barreja
de Terres de l'Ebre
de ramers
d'en Posta
de Tortosa
de Sant Carles
que van formar
el 4 School
en guany
i va quedar
campió del món
sub-23
per tant
per qualitat
i trajectòria
també
també poden ser
tot que és una mica
agosarat
ara mateix
parlar d'això
però vaja
qualitat
i si la progressió
no es talla
tenen opcions clares
estarem atents
òbviament
a la progressió
d'aquests esportistes
de la demarcació
ja per acabar
Francesc
i més enllà
de l'àmbit
de Tarragona
com a periodista
com a aficionat
també al món
de l'esport
amb quines imatges
amb quins fets
assecats
et quedaries
de tota la competició
d'aquests 16 dies
que han durat
els Jocs Olímpics
de Piquin
hem citat
algun dels homes propis
el del Saint Bolt
ha sortit també
Michael Phelps
a banda d'aquests
reis
podrien dir
dels Jocs Olímpics
en què es quedaria
els grans
guanyadors
dels Jocs
amb la imatge
que es quedarà a tothom
per ser també
les seves modalitats
les més espectaculars
però també em quedaria
lògicament amb la representació
xinesa
que han tret
medalles
de modalitats
totalment insospitades
per tothom
que podrien
treure-les
a banda de les
ja típiques
o modalitats
en les que dominen
com podria ser
el ping-pong
o la gimnàstica
medalles amb voler platja
per exemple
sí, sí
amb modalitats
increïbles
hi ha hagut
un atleta xines
el Lisú
amb gimnàstica
que va fer tres horts
per tant també ha estat
un dels grans
protagonistes
tots els jocs
i després
també l'atleta
atiu
pel Kenneisa Bekele
que ha fet
el tublet
en els 5.000
i els 10.000 metres
que era una cosa
també que
molts pocs atletes
han aconseguit
al llarg de la història
jo crec que ells són
sense oblidar
doncs també
ja et dic
la Gemma Mengual
i l'Andrea Fuentes
que han fet
un gran salt de qualitat
dues medalles
no és
no és gens fàcil
d'aconseguir-ho
el Joan Llaneres
lògicament
que també ha estat
un dels protagonistes
d'aquests jocs
en els jocs
de la seva retirada
el David Cal
en piraguisme
també dues plates
i per últim
tot i que no hagi aconseguit
medalla
em quedaria també
amb la imatge
de l'Almodé Nacit
la gimnasta
vitoriana
que després de quatre jocs
ho deixa
i a més a més
que s'ha convertit
en l'única gimnasta
que ha aconseguit
plantar-se
en quatre finals
consecutives
en Jocs Olímpics
un rècord
de longevitat
27-28 anys
s'ha retirat
al Modé Nacit
i feia 16 anys
que estava
en l'alta competició
Francesc Joan
moltes gràcies
per compartir
aquesta anàlisi
avui
als micròfons
del matí
de Tarragona Ràdio
hem anat seguint
també el tractament
que feia el diari
de Tarragona
de tots els Jocs Olímpics
esgotador
també des del punt de vista
professional
hem estat 16 dies
realment intensos
amb molts dies emocionants
Francesc
moltes gràcies
bon dia
moltes gràcies a vosaltres