Dos minuts a tres quarts de dotze del migdia al matí de Tarragona Ràdio.
Abandonem aquest món tan terrenal de la justícia.
Bé, aquest que abordarem ara també, Déu n'hi do,
però diguem que té una vessant creativa, artística i espiritual important.
Parlem d'art perquè hi ha un projecte, de moment és virtual,
però la voluntat és que sigui un projecte presencial,
important per la ciutat de Tarragona i els seus artistes.
Josep Maria Rosselló, artista tarragoní,
promou una fundació per difondre la seva obra,
però també la d'altres creadors.
Rosselló de moment ja compta amb la col·laboració de dos empresaris locals
i ara estan a la recerca d'un espai
en el qual no només es vol fer exhibició de la seva obra,
sinó moltes coses més.
Tenim en Josep Maria Rosselló a l'altre costat del fil telefònic.
Josep Maria, molt bon dia.
Molt bon dia, com esteu?
Molt bé, i tu en la línia habitual, no?
Anar sempre una passa més enllà,
perquè hem d'organitzar i crear una fundació artística
avui en dia en els temps de crisi.
Josep Maria, com se t'acut?
Sí, en els temps que corren.
En els temps que corren.
A veure, heu dit que jo promoc.
És a dir, jo promoc a partir que els empresaris m'ho van proposar.
M'entens?
Perquè no estaven, no estaven ni molt menys entre les meves idees,
una cosa d'aquesta mena.
I llavors, a partir de la proposta d'aquests empresaris,
no, doncs, bueno, esclar, naturalment,
i de debò, vaig tardar un mes i mig, quasi dos a dir-los que sí,
perquè jo sabia que era una història de molta envergadura
i la primera pregunta era si jo hi estava en disposició, no?
És a dir, fora, diguem, deixant de banda alegries o alegries personals,
que això passi, saps que...
Clar, però, escolta, això és un fet molt insòlit.
Sí, és que és molt insòlit, i a la nostra ciutat encara més.
I a la nostra ciutat és molt insòlit, a vegades.
Fora d'aquí, sempre ens expliquen que hi haguen els gossos en llangonisses, no?
I llavors, mira, depèn del dia en què t'agafa, tu creus o no.
Però que això passi aquí, a casa nostra,
doncs, realment, a mi em va deixar molt sorprès, no?
Per tant, diem-ho bé, i és un projecte que està basat en la teva obra
a partir de la iniciativa dels empresaris José López García
i Fernando García Hermosilla,
i es constitueix la Societat Art Espai Rosselló Tàrraco.
Exactament.
Ara ho hem dit bé, no?
És la societat que, diguem, que impulsa la fundació,
i llavors, a partir d'aquí,
doncs bé, hi ha tot un projecte al voltant d'això,
i estem, doncs això,
estem entre diversos espais de la ciutat,
doncs això, a punt de prendre decisions, no?
I tirar endavant.
Clar, mostrar la teva obra, donar-la a conèixer,
ha estat una tasca en la qual tu, en plan formigueta,
des del teu estudi,
sempre has proposat amb les portes obertes del propi estudi,
no només als mitjans de comunicació,
sinó al públic en general.
Per tant, això d'exhibir la teva obra, de compartir-la...
La meva obra i la d'altres artistes.
I la d'altres també, sí, sí.
Perquè, esclar, a veure,
la meva obra, diguem,
té les seves virtuts,
té els seus efectes com tota obra,
no?
Però no seria útil si no fos útil els altres.
Seria,
és a dir,
no ho sé,
almenys en la meva manera de sentir, no?
Llavors, bé,
quan començo a notar que la meva obra pot ser útil
els altres artistes,
els artistes joves,
i a impulsar-los,
llavors,
la meva obra,
diguem,
i el fet que jo sigui una persona coneguda,
i aquestes històries,
si això els beneficia amb algú,
i pot servir de punt de partida i d'impuls,
llavors,
a partir d'aquí,
juguem un altre joc, no?
I això va començar fa,
ja fa tres anys llargs
en el meu taller d'aquí.
Clar,
quan trobeu pis,
si em permets l'expressió,
i l'hortet.
Clar,
això mateix,
amb l'hortet
i amb tot l'espai que necessitareu,
que no serà poc,
que clar,
hi haurà la possibilitat,
parlarem dels altres artistes,
de les activitats,
del laboratori d'idees
que també plantegeu,
de merchandising,
de botigues,
és a dir,
ser un espai d'art realment ampli,
en el més ampli sentit de la paraula.
S'exposarà la teva obra?
Però hi ha des de l'obra més primerenca
fins a l'actual?
Perquè jo tinc entès
que hi haurà moltíssima obra teva.
Hi haurà una selecció
del que és la meva trajectòria,
no?
Llavors,
això estarà permanentment exposat,
s'hi aniran afegint algunes peces,
perquè, esclar,
jo encara estic aquí
i coejo,
no?
I llavors això,
diguem,
serveix d'impuls
al laboratori d'idees
que el dirigeix en Toni Navarro
i,
bueno,
doncs això,
no?
Què es farà,
què no es farà?
Doncs, bueno,
mira,
des de petites edicions,
diguem,
limitades
de llibres,
possibles,
també edicions limitades
de coses de música,
exposicions,
més o menys grans,
no ho sé,
perquè depèn de l'espai.
Ja, ja.
tornant a la teva obra,
hi haurà exposada
part de l'obra
que vas fer
per a la quadra
de Sevilla?
Hi haurà
els estudis previs,
a veure,
l'obra que jo...
I hi haurà,
a veure,
jo faig donació
de tota una col·lecció
per a la Fundació,
entre la qual
hi ha la primera tela
que jo vaig pintar
a Roma.
A veure,
l'obra que jo vaig fer
per teatre,
és una obra
de tamanys molt grans,
perquè, esclar,
el teatre t'exigeix
aquesta...
Això.
Llavors,
bé,
aquesta obra,
una part la té
la quadra de Sevilla,
jo tinc les teles de Roma
i alguns originals
que estan en col·leccions
privades,
que, bueno,
que es van quedar
en col·leccions privades,
d'acord?
Dicem-ho així.
Llavors,
bé,
jo el que tinc
són estudis previs
de tot això,
alguns molt complerts,
i llavors,
s'exposaran
aquests estudis,
no?
Tinc els estudis
a totes les veles
que es van fer
per identitades,
per exemple,
i són molt interessants
i d'un tamany,
diguem,
exposable.
És per a aquells
que hagin arribat
a la teva obra
més tardanament
veuran que
l'evolució claríssima,
no?,
que has fet
al llarg de...
A veure,
no vull entrar
en temes personals.
Tres dècades,
quatre dècades
com a artista?
Quatre dècades.
Jo ja sabia
que eren quatre
dels dels 60,
però dic,
calla,
que no...
Vaig començar
a exposar
als 17 anys
i era l'any 67.
Jo ara en tinc 58,
doncs fixa't tu,
portem un camí
una mica llarg, ja.
Un camí llarg,
però un camí
que encara
queda molt per fer.
Pel que fa,
el que és donar
suport
als artistes
emergents,
joves,
no deu ser fàcil
aplicar determinats
criteris i paràmetres
per es catidi
aquest sí,
aquest no?
No.
A veure,
jo sempre
he pensat
que un artista jove
el que té
és impuls
i ganes
de fer coses.
Alguns d'ells
són més llançats,
d'altres són
molt més tímids
i alguns són
tan tímids
que és que no
gosen
ni a picar la porta.
Bé,
això és que
cadascú
és cadascual,
però l'artista,
jo el que li demano
és que em porti
doncs això,
carpetes,
blocs de dibuixos,
coses per veure,
coses per veure.
És a dir,
hi ha artistes
com el que ara
està exposant,
l'Adriano,
que va aparèixer
per aquí
fa un any llarg
ja
i m'ha anat portant,
m'ha anat portant
fins que s'ha trobat,
entre les coses
que m'ha portat,
s'ha trobat
el projecte
a exposar
i a donar a conèixer
que és l'artista
amb la carpeta
sota el braç.
Llavors,
hi ha casos
en què les coses
estan més clares
i et permet
fer una tria
quasi immediata
i l'altre
després es tarda més.
Això és una qüestió
de paciència
i d'anar veient-los
i l'obra
i a més a més
amb un tracte
molt proper,
diguem,
molt amicable.
Aquí jo tinc
per principi
que no es diuen mentides,
és a dir,
que jo no explico
sopars de duro
als artistes,
els explico la realitat
tal i com és,
a vegades crua,
no?
I és així,
però és que és així,
és l'única manera
que entenguin
que això
no és que sigui
la cueva
d'Alibaba
ni històries,
vaja,
ja ho sabem
que sempre s'han omflat
les històries
del món de la plàstica,
no?
Llavors,
els artistes
el menys que podem fer
és explicar-les
reses com són.
Aquí a Tarragona,
però en general també,
en Josep Maria,
és una percepció
absolutament personal
i a través
de la facilitat
que et dona internet
d'arribar
a l'obra
d'artistes
anomenats ara
emergents,
hi ha molt de talent
avui en dia
en qüestió
d'arts plàstiques.
Potser no és
el que veiem
a les sales
que també,
però hi ha
moltíssim jove
amb talent
i internet
està fent
una gran feina
en el sentit
de mostrar
la seva obra.
Bé,
mostrar la seva obra
i també els permet
conèixer obres
que realitzen altres.
Llavors,
això és un gran què,
no?
Perquè,
diguem,
això els hi pot veure
que el seu treball
no està allunyat
d'altres treballs
que es fan
arreu del món,
no?
I llavors
això és molt bo
perquè,
a més a més,
no els hi costa diners
perquè és un mitjà,
diguem,
és un mitjà
que costa molt pocs diners.
Això
els hi és bo
i els hi dona
la seguretat,
no.
Josep Maria,
saps que em dóna
la sensació
quan parlo amb tu
que amb aquesta activitat,
amb aquesta fundació
i amb altres activitats
i iniciatives
de les que prens part
que estàs recuperant
una miqueta
aquell concepte
a vegades perdut
d'activista cultural,
eh?
En un moment
que la cultura
potser està massa dirigida
recuperar aquesta imatge
de l'activisme cultural
probablement
és una bona cosa,
no?
Bé,
a veure,
nosaltres
en principi
o bàsicament
no,
som certs lliures.
La labor
que s'està fent
des de les administracions
envers la plàstica
i envers
les altres
branques
del món de l'art
és boníssima,
és extraordinària,
però
és inevitable
que hi hagi
aquesta sensació
de dirigisme.
Llavors,
bé,
tots aquests artistes
diguem,
encara no han entrat
en aquests rols
i llavors
és una manera
de fer les coses
fora de,
amb un peu aquí
i un peu allí,
no sé si m'entens,
no?
Sí, sí, perfectament.
És a dir,
amb el coneixement,
amb el coneixement
del funcionament
de les institucions,
però fer-ho
des de fora
i des de fora
et dona
aquesta,
aquesta sensació
i aquesta manera
de fer,
de que tu ets lliure
de fer les coses
segons et sembla.
Dic a prop
perquè, esclar,
algunes de les coses
que s'han fet aquí
i s'han mostrat aquí
al taller,
després han passat
a ser exposicions
forals, diguem,
en les sales
de l'administració
i bé,
em sembla fantàstic,
no?
Em sembla fantàstic
perquè el que jo mostro
aquí són projectes
i els projectes
l'important
és que es puguin
desenvolupar
per la via comercial
o per la via institucional.
Clar,
és que el macenatge
aquell enrenaixentista
no té res a veure
amb el macenatge
que exerceix ara
les administracions
i les institucions,
no?
No,
bueno,
esclar,
a veure,
a veure,
és que allà també
hi havia un dirigisme
perquè hi havia
l'opinió del mecenes,
no?
Sí,
però escolta,
mira,
al mecenes
et discuties
o no et discuties
t'arribes a sopar
en lloc de sopar
o a discutir-te
amb una administració.
Ah,
no,
esclar,
no,
no,
no dona tampoc,
eh,
per gaire,
per basses alegries,
però bé,
en el cas de les arts plàstiques
solucionar
una paleta difícil
per a l'artista
que seria
una,
exposar la seva obra,
d'una,
tindre un catàleg
que li permetrà
moure's
amb una cosa
editada
a la mà,
no?
I,
bueno,
mira,
nosaltres no ho vam tindre
així,
no sé si m'entens.
Sí,
no,
no,
escoltar,
tot el que sigui...
Sempre i quan s'apliquin
criteris artístics
i d'avaluar
i es compti
amb la gent
que hi entén
i amb els artistes,
doncs està molt bé,
clar,
exacte,
exacte,
diguem,
és una manera
de fer pinjar
al voltant
d'una nova generació,
no?
De moment,
aquest projecte
és virtual,
però Déu-n'hi-do,
podem entrar perfectament
en aquesta web
que es pot trobar,
doncs,
el que és el projecte,
però també moltíssimes imatges
que ja es poden veure
d'artistes,
la pròpia,
part de la pròpia obra
de Josep Maria Rosselló,
la web és molt fàcil,
www.fundaciórossellototjunt.com
i s'amplia moltíssim més
la informació d'aquesta iniciativa.
Josep Maria,
com sempre,
un plaer conversar amb tu.
Igualment,
ho dic jo amb vosaltres.
Eh,
moltíssimes gràcies.
Molt bé,
ja ens hi passarem un dia
pel taller,
eh,
que fa temps que no venim.
Vinga.
Gràcies.
Una abraçada.
Adéu-siau.
A vosaltres.
Adéu.