des de determinats col·lectius de nouvinguts des d'aquest punt de vista.
No és un nouvingut ni de bon tros perquè porta molt de temps visquent aquí a Catalunya.
Es tracta de Gilal Tarkou,
és el president de l'Associació de Ciutadans per a la Convivència i Desenvolupament.
Senyor Tarkou, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut i ens acompanya Mulai Drits. Mulai, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per estar aquí.
El sembla que primer presentem la seva associació una miqueta
perquè els oients sàpiguen amb quin col·lectiu estem parlant?
Gràcies i bon dia i gràcies per convidar-me.
A veure, la nostra associació ACD,
Associació Ciutadans per a la Convivència i Desenvolupament,
és una associació jove que es va fundar al març del 2007.
Va fer bastant tasca, jo crec, important des del nostre punt de vista.
Una associació com el rest de l'associació,
treballar per a la convivència, treballar per a la igualtat dels drets i deures,
treballar per fomentar tot el que sigui la convivència
i treballar per al desenvolupament personal de les persones
i una associació que de cap manera s'entén com que simplement està dirigida a un determinat col·lectiu,
sinó que és una associació oberta a tothom perquè és el nostre objectiu
i com el seu nom indica, ciutadans.
De cap manera volem fer referència a aquest determinat.
Sí, és cert que som la que portem, la que vam portar aquesta iniciativa d'origen marroquí,
sí, però no significa que aquesta associació estanca el col·lectiu marroquí si no està oberta a tothom.
Hem dit abans que tota l'associació, sinó a nivell de lucre,
ha intentat treballar i col·laborar i fomentar el que és la convivència
i treballar per a la cohesió social i per al sentit comú.
D'entrada ja el nom de l'associació està ben triat
perquè en cap moment apareix la paraula immigració,
en cap moment posa un origen de les persones que han d'integrar-la,
per tant ja el nom convida a participar-hi.
Tot i així, la majoria d'integrants de l'entitat
sou de la zona del Magré, marroquins,
o també aplegueu altres persones que vinguin d'altres punts del món?
A banda de gent que viu aquí de tota la vida,
gent més local, com si diguéssim.
Soc d'origen marroquí, però soc nacionalitat,
bé, dic preferència, dic societat catalana,
o que no la vulguin, però al mateix temps,
bueno, societat ciutadà espanyola o nacional espanyola.
Altres persones que són autèntics catalans
també estan dins de l'associació.
Hi ha marroquins, la majoria d'ells,
però això ja que he dit que abans,
que és una societat, diguem-ne,
és una associació oberta,
inclús estic convidant inclús a professors meus
que participen també dins de l'associació
i segurament encara a futur
tindrem convidats o socis de luxe,
o integrants de l'associació de luxe,
sobretot, i no hi ha una altra cosa,
com un altre integrant tan important
com un gestor del coneixement de la societat.
És una cosa que no s'orgullia,
i a més a més és una cosa que no es fa sentir
una mica més, més acollit.
Imagina, fa 19 anys ja encara dic aquesta paraula,
però bé, això no és només un senyal,
diguem-ne, d'agrair a la societat,
a la que he viscut, i a la que he viscut,
i a la que realment m'han donat aquesta oportunitat,
fins i tot arribar a sentir-me còmode,
i, diguem-ne, d'entrar la mateixa.
És curiós que dius,
després de 19 anys encara utilitzo aquesta paraula acollit.
En altres circumstàncies,
segurament algú que anés a viure a algun lloc
que després de 19 anys ni li passaria pel camp, no?
Poc o molt, sempre es porta una mica interioritzat,
o són els altres que t'ho fan recordar.
No sé si en el cas de Mulai Dris,
quants anys portes també aquí a Catalunya?
Bueno, jo arribé aquí, bueno, fa tres anys que visc aquí.
Més recentment, que no pas Gilal.
El tema del dret a vot, dels drets,
és un dels temes que dins de l'associació
ho poseu damunt la taula.
Esteu per tot el que convingui,
que tingui a veure amb la convivència, amb el dia a dia,
però a mig o a llarg termini,
un dels punts que treballeu justament
és poder assolir en un moment determinat
tenir els mateixos drets
que tenen les persones nacionalitzades,
espanyoles, que han nascut aquí, etcètera, etcètera.
És curiós que realment vivim
en una societat democràtica,
un país democràtic
que ha guiatat per la democràcia,
que sempre ha amat la democràcia,
que arribi a fomentar la democràcia,
inclús a nivell exterior.
Però clar, s'oblida que hi ha una part important de persones.
Diríem que ara se representa a la immigració
el 10% de la societat.
Bueno, direm,
el 5% segurament tenen el dret a votar.
El que no pot ser acceptable de cap manera
és que un 2 milions de persones
podrien estar privats del seu dret,
que és lamentable.
Però bueno, comencem per aquí.
Però i a més a més,
com ho he dit abans,
i agraeixo la seva observació.
Sé que realment ens preocupa molt.
No ens preocupa,
i a més a més ens molesta,
i mira, que dic ens,
per molt nacional el que tinc,
em molesta que,
diguem que la gent,
o diguem que els propers polítics,
els propers presentants nostres,
que pensen que amen la democràcia
per al mateix temps,
ataquen unes persones realment,
no tenen cap,
diguem,
no sé de quin fin qui punt,
el dan el que hem fet
perquè ho podien atacar.
I simplement per fet
que no tenen el vot,
no?
Perquè no podem votar.
Simplement perquè estan en aquesta situació.
La primera cosa que hem fet,
i és el mes d'abril,
final d'abril,
hem establert una reunió
amb tots els partits polítics
de la nostra ciutat,
de Reus,
i una de les coses fonamentals
era,
ja sabíem que venia
i alguns partits polítics
intenten aprofitar
aquestes
menjories ètniques
per a alguna forma
o anirà de treure els vots
i així arriben al poder.
Però no s'obliden
que quan arriben al poder
i en el cas que arriben
i no han arribat
per gràcia,
de Déu,
perquè no han arribat,
doncs aquestes persones,
el que intentaven
era d'alguna forma
guanyar vot
i hem establert
tota la reunió
amb aquestes,
diguem-ne,
aquest partit polític
perquè no
fan ús
diguem,
de l'hostiació.
Hem trobat amb aquesta persona,
diguem,
inclús entre ells
està el Partit Popular,
el que més complicació
hem tingut.
En dia d'eleccions,
més val que no es manté en partits.
Si et sembla,
parlem de col·lectius,
parlem d'un tema en general,
o dic en un sentit de la prudència,
no, no,
res a perdonar,
ni molt menys, eh?
Sí,
jo el que vaig fer
és establir el contacte
amb tots els partits polítics
i hem anat per aquesta línia,
diguem,
escolteu,
sisplau,
no utilitzem la immigració
com a mitjà,
diguem,
per benueu a vots,
perquè si vostè arriba
a ser el meu representant,
m'ataques per a un i a vots
i enunciaràs realment
un representant legítim,
perquè m'has atacat
i si governa,
és governar per tot,
no governar simplement
per aquella persona
que han votat a vostè.
Vol dir,
és una discussió
que va ser bastant tensa
amb tots els partits polítics,
uns d'ells,
tres exactament,
concretament tres,
que m'han firmat,
però les altres
van quedar-se darrere.
Encara estic a esperar
la seva paraula
que m'han donat
als seus despatxos,
però, bueno,
alguns l'han dit
públicament al diari,
que faran aquest pacte,
s'adhereixen
al pacte
del sentit comú
i de cohesió social
que hem firmat
allà,
diguem-ne,
en partits polítics allà.
vol dir que
és una cosa
que ens ha interessat moltíssim
i, a més a més,
escolti,
l'últimament,
el 6 de novembre,
vam organitzar
un dibà
sobre aquest dret,
dret de vot,
van participar
professors de la universitat
i altres membres
del col·lectiu marroquí
també,
hi ha altres,
inclús espanyols,
van participar
i va,
de veritat,
va sortir
un comentari
bastant
interessant
sobre això
i de cap manera
algun
va establir
el correquisit.
Per què?
D'aquí,
el dret de vot
no està lligat
a,
no està lligat
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
nacionals.
Simplement això.
I,
i jo dic un exemple clar.
Fa poquet,
a la Comuna Europea era de 25
i ara som 27.
Algú requerit un establert
algun company
que ha vingut de Romania
o algun ciutadà
que ha vingut de,
de,
de Bulgària?
No.
No l'ha establert.
Dicom,
no sabem l'idioma,
tampoc no sabem s'integrar o no.
No sabem de cap manera.
Vull dir,
fins i tot,
al venir
ja voten
el primer mes.
I jo és la cosa,
però per respecte a altres
s'adamenen
requisits,
s'adamenen drets i deures.
Jo me pregunto
i,
bueno,
i ara com m'ha dit
que no tinc
que mencionar ningú,
però bueno,
està bé,
que no manté ni més...
És una pura
qüestió legal.
I del tema de legalitat
tu ja en tens molt.
Estem en el dia de les eleccions
i no és un dia justament
per entrar...
Exacte.
I per altra banda,
diguem,
jo pregunto
aquell que sempre surt
i diu
drets i deures.
Quin dret i quin deures?
De totes maneres,
el legislador
després farà les lleis,
faran les reformes oportunes,
si així es considera
seguint el sistema democràtic.
Però,
més enllà dels partits polítics,
la pròpia societat,
creieu que
veuria
amb bons ulls
i que apostaria
perquè els immigrants
amb unes condicions,
ja, diguem-ne,
d'estar consolidada
la seva presència aquí,
no una persona
que veus
està aquí 15 dies,
entenem-ho bé.
Creieu que la pròpia societat
ho veuria
amb bons ulls
en general?
Sí, sí, sí.
Jo,
això no hi ha cap dubte,
perquè realment,
inclús,
es veu
com un acte discriminatòri.
El que no podia ser
és que
em puc,
diguem-ne,
soc com a ciutadà
com a tots,
complo totes les deures,
complo totes les deures,
tinc les meves obligacions,
compleixo amb tot
el que em diuen,
inclús amb una lei més,
que és la lei d'estrangeria,
que no hi està
per cap a ciutadà,
sinó simplement
per a estrangers.
Em vol dir que
no som a nivell deures,
com a deures,
leis i tots,
i no sé quins deures
i deures,
a vegades,
diguem-ne,
obligacions i deures
que se mencionen,
jo realment me perdo,
però sí que m'agrada
que me l'expliquen,
no?
Amb tot això,
i no compleix
pagues el teu post,
o se resideix un temps,
tens el nen,
s'escolaritzat,
participes,
estàs dintre la societat,
diguem-ne,
quan necessites un certificat
en base a l'Ajuntament
i ho fas,
si has de,
diguem-ne,
tenir un dret civil
o sol·lestar un dret civil,
has de complir tot el requisit
com tot resta,
però clar,
quan arriba aquest punt,
diguem-ne,
que podia decidir,
jo també tinc veu,
o sigui,
una cosa que no m'agrada,
he de manifestar l'EI,
l'única forma democràtica,
solemne,
mitjà en la qual
s'ha de manifestar
és mitjà en el vot,
i per tant,
em quedo privat,
quina raó.
Votar i ser votat,
també.
Votar i poder-te
presentar a unes eleccions.
Home, clar,
és un objectiu
com a passiu.
No només parlem de votar,
sinó formar part
del sistema democràtic.
Exacte,
si aquestes leis
s'apliquen a tothom,
com un m'ho puc dir jo,
simplement puc fer alguna cosa
i l'altre no.
Vull dir, clar,
si el principi
de les normes
és genèric,
que és desaplicable a tot,
el que no puc ser
per uns sí
i altres no.
Si compro els impostos,
si, diguem,
pago els impostos,
compro tot
el que m'exigeix,
diguem-ne,
la norma,
podria ser,
és que la norma
sigui discriminatòria
amb mi,
cosa que és contrària
amb la pròpia Constitució,
si la Constitució
és la norma suprema.
Per tant,
si actuem d'aquesta forma,
és que estem contra
la pròpia Constitució,
per molt que intentem de...
No, no,
està establent,
la Constitució
està establent principi,
perquè, clar,
l'article 3,
3,
apuntadors,
ja ho estableix,
el principi
de reciprocitat.
Sí,
però quina culpa tinc jo
de complir
una cosa
que no volia fer
el país d'origen,
per exemple,
o el país d'origen
de l'altre company
que venia de Senegal,
o el que venia de Cameroun.
Si això país
no es dona el dret a votar,
ho està vivint,
perquè, clar,
aquest ha volgut,
per la seva voluntat,
ha vingut
no sé quants milers
de quilòmetres
i va tenir
l'oportunitat
de residir
aquí en aquest país
democràtic
vostè el que ha de fer
és fomentar
aquesta democràcia
no simplement
a nivell intern,
sinó inclús
que sigui
aquesta persona
ambaçador
pel seu propi país
per fomentar
aquesta democràcia.
Realment,
jo no sé
fins a quin punt
els nostres polítics
no han d'acord.
Us heu
emmirellat
o, clar,
en aquesta tasca
que esteu fent
de reivindicar
aquests drets,
us heu emmirellat
en algun altre
país europeu
en el que
tenen més experiència
amb el fenomen
de la immigració
que potser ja estan
amb la segona
o tercera generació
de persones
que havien vingut
i han resol
el tema
d'una manera
diguem-ne
raonable
per a tothom
i hagin adquirit
els drets
a votar.
Tenim coneixement,
a veure,
el gran exemple
tenim ara
el ministre
de Justícia
a França
amb Sarkozy
i altres
que són
en el parlamentari
tenim el parlamentari
que està
en la Generalitat
de Catalunya
tenim
en Bèlgica
inclús
no sé si
hi ha alcaldes
un diputat també
hi ha diputats
en Holanda
en Holanda també
vol dir
que hi ha
diguem-ne
la immigració
està en
diversos llocs
vol dir
no és de la mateixa
forma
vol dir
fins que punt
que parla
diguem
d'Espanya
que la immigració
és jove
no senyor
estem del 85
que la primera
era l'estrangeria
85 fins ara
porta més de 20 anys
20 anys
no és tan jove
vol dir
ara
diria experiències
segons
com ja
hi ha directives
penso
i espero
no convocar-me
em sembla
que van
per aquesta
direcció
i sembla
que Bèlgica
em sembla
que ja estan
dins del dret
a votar
els municipals
no comptar
de seguretat
però un treball
que tenim
a fons
de fer
i continuar
a buscar
tota la informació
corresponent
per intentar
fomentar
i treballar
perquè
les persones
que han
que han escollit
aquest país
de forma voluntària
i ara ja m'ha sort
la idea
de contracte absurd
que és la que diuen
i ha arribat aquí
vol dir
és el gran contracte
que han tingut
que es
diguem
resideix
de forma voluntària
i han acceptat
aquest país
com a país
on podien
tenir els seus fills
que creixen els seus fills
i tenen la seva casa
i desenvolupar
la seva vida
realment
en aquest moment
en aquesta alçada
al segle XXI
estem privades
d'un dret
com és el dret
polític
el dret a vot
les persones
que esteu al voltant
de l'associació
sou persones
amb una àmplia
militància
dins d'aquests drets
persones que aposten
per una convivència
futura
en igualtat
etcètera
però probablement
aquesta sensibilitat
tampoc no existeixi
entre l'ampli col·lectiu
d'immigrants
probablement hi hagin
determinats grups
que estiguin
per la feina
per tirar endavant
la seva família
però que
diguem-ne
que no mostren
gaire interès
per la política
com passa també
amb àmplis col·lectius
de la societat d'origen
que tampoc
no demostren
molt d'interès
per la política
mobilitzar
diguem-ne
si utilitzem
termes polítics
a les vostres bases
doncs també
deu ser així complicat
no?
no, és veritat
el que passa
és que
bueno
Espanya
la immigració
com una nova realitat
si me permeto
bueno
expressar-me
en castellano
no?
com
sigui més còmode
molt ahí
tinc poco tiempo
aquí en Catalonia
cap problema
i estic aprenent
a poc a poc
no?
però
com la immigració
és una nova realitat
aquí en Catalonia
i amb els tràmits
que són molt lentos
per exemple
cada immigrante
el primer any
té
papels
d'un any
i té que renovar
cada dos anys
i llavors
el
l'uevo
emigrante
quan arriba
aquí
sempre està
entre
el martell
de
renovar
cada any
o cada dos anys
i ademà
les condicions
del treball
són
molt dur
perquè
hay que treballar
com a mínimum
40 hores
40 hores
per seman
i la majoria
dels extranjeros
bueno
con els gastos
que tenen
con la responsabilitat
de ajudar
a les famílies
del país
donde vienen
tienen que treballar
més de 40 hores
40 hores
per seman
és a dir
la persona
emigrante
té
que
ver
al país
donde viene
per ajudar
i
no li
queda
temps
la infertidumbre
de la seva
propria situació
fa que
que se concentre
en otros
temes
i no és
de estos
perquè tampoc
sabe què va
a passar
mañana
segurament
és
això
i depèn
també
del nivell
de cada
persona
del nivell
però
amb el temps
si té
estudies
en el seu
país
i té
una experiència
ja se ve
amb el temps
que
poden
consolidar
su presència
aquí
segurament
de verdad
és el que a veces
no es que no les interessa
no es que no les interessa
es que tienen
unes prioridades
que son muy bàsiques
y que hay que cumplir
en aquel sentit
també volías
dir
hi ha una
mobilización
o no
hi ha mobilización
o interesa
realment
A veure
el tema
de
la situació
de la nova
realitat
ciutadans
que
han escollit
aquest país
com a país
de residència
com a país
on podien
desenvolupar
la seva vida
personal
de seus fils
estem segur
que existeix
una
inestabilitat
i hi ha
coses
que realment
són
primàries
bàsiques
que és
han de
diguem
8 anys
per ell
per aquestes coses
però clar
existeix
un altre punt
que és
la que realment
considero
fonamental
i la que
diguem
no fa
que aquests
col·lectius
surten
la llum
i van treballant
per aquest tema
com és el tema
d'inseguretat
inseguretat
no a nivell
inseguretat
respecte
al
la seva situació
legal
a l'hostiació
a l'hostiació
perquè
amb el poc
a cara
de demà
que no tindrà
feina
has de
ser
la persona
més
complidora
la seva feina
sempre
està
amb l'angoste
que demà
perd la feina
o
els fils
d'alguna forma
no tindràs
més anys
per la seva
atenció
i tot això
a veure
aquesta desconfiança
que demà
es quedarà
sense feina
o que podia
comportar
alguna cosa
per ell
i per la seva
família
tampoc
és un motiu
important
perquè aquesta persona
deixa
d'exercir
o d'intentar
de demanar
un dret
o de guiatar
per un dret
com us el dret
d'avui
exacte
ara
si diríem
aquest
doncs mira
si es queda
en el marge
no és que es queda
en el marge
és que
fins i tot
quan hi ha
un sentiment
i això
és el que
estic vuitant
que fins
aquí no hi ha
un sentiment
que no es treballa
és una forma
un plan d'immigració
que hi ha
amb tot respecte
i això
hi ha una mica
crítica amb això
perquè no es treballa
que fer-li sentir
que realment
forma el del poble
aquest sentiment
fomentat
d'aquesta persona
que porta
molt de temps
ningú
explica
que
escolta
senyor
que és del poble
no oblidis
que és del poble
el teu fils
estan aquí
preguntes-ho
si no parlen català
parlen de meravella
els seus millors amics
són catalans
escolta
fins a quin punt
vostè es queda
exclòs
d'aquesta societat
jo crec
que és
el moment
clau
que ell
forma
part de la ciutat
el moment clau
quan se sent
integrant
integrat
diguem-ne
integrat
dintre la societat
i a més a més
el dret d'aquest
no el que demà
remei
de què?
demanar-lo
o guitar
per ell
i això
el camí
és el treball
que ens toca fer
és una qüestió
de temps
segurament
perquè
és un procés
que anirà endavant
breument
perquè ja estem
fora de temps
justament
en dies com avui
el col·lectiu
d'immigrants
parla de col·lectius
sempre
perquè cada persona
lògicament
és diferent
un dia com avui
que
els ciutadans
d'aquest país
van a votar
com us sentiu vosaltres?
jo pregunto
col·lectiu
individualment
com vulgueu
jo personalment
bueno
bueno
vuelvo a
repitirlo
perquè els tràmits
aquí en Espanya
a nivell
administratiu
i imagina't
per exemple
per
pedir
un
dret
com
la nacionalitat
espanyola
necessito
com a mínim
dix anys
fer la primera
renovació
la segona
la tercera
i sempre
mostrar
que estic treballant
a nivell
laboral
perquè per
renovar
tinc que estar
amb
contratos
entón
per
tenir
aquest
dret
dret
dret
dret
de nacionalitat
espanyola
per
poder
votar
com hoi
és una
és una
és una
que no
és
ara no
tinc
aquest
dret
encara que
estic
participant
en la societat
no sé
com
contempleu
a la nit
quan surten
els partits
polítics
quan
ja se'ls
coneixen
els resultats
hi ha
aquelles
més o menys
celebracions
qui ha
guanyat
qui ha
perdut
sempre
tothom
guanya
jo
tinc
toda
sinceritat
i
aquesta
jo crec
que
aquesta
elit
elit
el va
seguir
amb
bastant
intensitat
jo
personalment
perquè és una
diguem-ne
una
hostiació
de veritat
imagina
tants anys
que porto aquí
quasi 20
bueno
19 anys
però Gilal
tu votes
sí
clar
sí
ja voto
ja
però tarda
quasi 13 anys
o 14 anys
per això
no no
votes però
després de tot
aquest procés
llarguíssim
exacte
i primera
mira
que m'ha tocat
els municipals
com a president
de taula
és una cosa
molt curiosa
però que
primera
que t'ha tocat votar
doncs mira
és a dir
que amb això
el sentiment
el que m'has dit
el sentiment
realment
jo personalment
trobo injust
un sentit
molest
un sentit
diguem-ne
un sentiment
que realment
desagradable
que trobes un món
de gent
que no podia votar
i l'altre
amb tota la llibertat
i en el lloc
de com és
més noble
de la democràcia
que tot va votar
i arresta
una part
de la societat
de la ciutadania
doncs no
exerceix
aquest dret
jo volia apuntar
una cosa
i que el nostre polític
jo crec que és
molt important
de tenir en compte
com és
el dret de vot
d'aquestes persones
no hi ha una altra forma
tan integradora
tan important
i quan parlem
d'integració
si aquest dret
es queda
fora
diguem
del seu exercici
aquesta persona
mai
s'interessa integrada
i mai arribarà
a la plena integració
d'aquesta gent
i per altra banda
el dret de vot
no simplement
actua
com a limitador
limitador
a diverses bandes
limita
els partits
faxistes
aquest és el seu lloc
i ells no tindran
massa
massa
diguem
força
de sortir
per què?
perquè tot el que fomenta
la partitació
és immigrant
ja seran
el partit
diguem
majoritaris
en el qual
aquestes persones
votaran
per tant
ja no podien atacar
perquè tenen dret a vot
perquè el que voten
si volien realment
tenir vots
han de treballar
per tot
perquè puguin tenir
més vots
vull dir
ja limita
aquests partits
limita les agressions
limita
tot
qualsevol
atemptat
contra la dignitat
d'aquestes persones
i per altra banda
limita
que
altres
diguem
els propis
païs d'origen
tinguen en compte
i que deixen
la seva
la seva forma
d'actuar
quedi limitada
perquè hi ha democràcia
que està venint
des de fora
o sigui
està fomentant
a través dels seus ciutadans
i aquests ciutadans
demanaran
escolti
les nostres famílies
la nostra família
que viuen aquí
nosaltres
com a part
d'aquesta societat
veurem que la democràcia
es fomenti
per tant
que hi ha
coses
molt clares
al respecte
i per tant
anem acabant
sisplau
Helal
és que ja no tenim
gaire temps
i amb això
acabo
que hem de tenir en compte
aquest dret a vot
aquesta ciutadania
que hi ha
i està privada
i per tant
l'única forma
d'integrar-los
i de parlar
d'integració
amb paraules
de camp de pes
és
donar-li dret a vot
amb aquesta última intervenció
el que sí que ha quedat clar
és que va més enllà
del dret a vot
sinó que tenia
tota una sèrie
de conseqüències positives
com tu deies
que ajudaria
a altres processos
Gil Altarcou
president de l'Associació
Ciutadans
per a la Convivència
i el Desenvolupament
Mola Idris
moltíssimes gràcies
per dedicar-nos
unes hores del diumenge
del dia de festa
i venir aquí
a Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
fins la propera
molta gràcia
i me'n vaig a votar
ara sí
que tu pots votar
el dia de les eleccions
a Tarragona Ràdio
i me'n vaig a votar
a Tarragona Ràdio
i me'n vaig a votar