És la una del migdia i vuit minuts ja ens acompanya aquí als estudis de l'Avinguda Roma.
Daniel Pita, un jove cineasta tarragoní que des de molt jove, i encara ho és,
tenia molt clar que la seva passió pel cinema l'havia de portar per aquest camí.
Després han de formar-se en diferents indrets i sobretot amb l'experiència realitzant cronmetratges
i fins i tot algun que altre llargmetratge.
Ara vol compartir tot això que ha après i que continua aprenent
amb tot un seguit de veïns del barri de Torrefort.
Tant abans d'anar a dir veïnes, però també hi ha veïns.
Daniel Pita, molt bon dia.
Molt bon dia, Jordana.
Ell és tarragoní, veí del barri, i de forma absolutament alturista i generosa
has decidit que bé que imparteixes aquest curs per fer cinema.
Sí, de veritat, me'n van oferir el projecte, però hi ha molta onraders,
vaig dir, ostres, això m'agafa gran.
Per què m'agafeu a mi?
Si jo realitat sóc...
No, no, te queremos a ti.
I aleshores vaig tirar endavant el projecte, vaig preparar una estructura del curs
i va ser genial perquè els meus alumnes anaven a ser gent jubilat i tot això
i era una manera de pagar tot el que el meu barri i la meva ciutat havia fet per mi
i ho faig amb molt de gust.
Correspondre una mica, no?, el sentir-te tan ben acollit sempre i recolzat.
Jo, a veure, el tema de...
Quan fas temes d'audiovisuals i tot això, o fas temes artístics,
jo crec que el millor que pots fer és quedar-te amb el que tens més a prop,
és a dir, el teu barri, la teva família, la teva comunitat.
El que coneixes, no?, que és del que pots parlar amb més coneixement.
Exacte, jo crec, a veure, el que més pots donar no és el projecte audiovisual més gran
o el projecte artístic més gran.
El més gran que pots fer és donar-te tots els coneixements a la gent que tu estimes,
entre altres, al meu barri, que jo soc de Torreforta, soc de la Granja
i moriria per la meva gent perquè és tot el que he tingut des de petit.
Clar, a sobre, tu ja ho fas amb aquest reconeixement,
i a sobre et trobes amb molts alumnes, dos senyors i unes quantes senyores,
que des del primer moment no només mostren un entusiasme extraordinari,
sinó que aprenen amb una rapidesa sorprenent.
Sí, tant de bo la gent de la secundària, amb tots els respectes, els xavals...
Posessin tant d'interès, no?
Tinguessin l'interès que tenen aquesta gent perquè és increïble.
És tot, és el feedback que hi ha entre mi i els alumnes, aquesta gent.
Aprenen, aprenen moltíssim.
Jo per un moment penseva, ostres, potser això són conceptes molt difícils.
Què va?
De fet, ahir els vaig posar la pel·lícula Scream, la primera,
que em va anar perfecte per explicar-la el que és la teoria audiovisual i tot això,
i ho entenien perfectament.
O sigui, la teoria de l'Ege, la teoria dels 100 quadres,
ho assimilaven i ho aplicaven.
I a partir d'aquí farem, amb els coneixements que ells tinguin i els meus,
farem un projecte conjunt, que serà un documental,
bàsicament explicant el que fan ells i, bé, ells seran els protagonistes.
La seva vida quotidiana.
Exacte.
Molt bé, de tot aquest grup.
De totes maneres, vull dir, tu has plantejat el curs com un curs de cinema
de format per a persones que tenen afició independentment de la seva edat i de tot,
i d'estar funcionant molt bé.
Sí, per ara...
És a dir, no estàs restringint continguts ni res.
No, jo, sincerament, tot el que he après m'ha ve directament del meu mestre,
a part dels cursos que he fet a Madrid i tot això, del David Serra,
que sempre que el coneixeu.
Sí, col·laborador d'aquesta casa, també.
Mira, també.
i pràcticament estic traspassant el que em va ensenyar ells, o sigui, és quasi com això de...
que estic traspassant els coneixements que em va donar ell.
i per tota aquesta base, tot el que sé, intento ensenyar ells i creïblement aprenen amb el que tu dius,
amb velocitat, amb ganes d'aprendre més i un interès que m'emociona realment.
És el projecte més bonic que he fet mai.
Porteu dues sessions.
Per ara.
I en la primera ja, el tema dels planos, tot això va anar assimilada.
De tal manera que m'explicaves que una de les alumnes, quan es posa a mirar la tele,
es permet fer crítica, des del punt de vista tècnic, davant dels familiars, no?
Sí. De fet, és la Nieves, que me la vaig trobar un dia, el dia següent, al bus,
i m'ho va explicar que comentava això amb els nets i amb els fills i dic, ostres...
Qualsevol mira la tele ara amb la Nieves, aquest plano d'aquest protagonista, aquest director és un petardo,
ja comencen a tenir un criteri molt crític, eh?, amb el cinema.
De fet, em fa gràcia perquè me'n recorda a mi quan vaig començar a aprendre,
suposo que com tothom, quan comença a aprendre el tema audiovisual,
que ja no va al cinema amb ulls d'espectadors, sinó amb ulls de crític,
i una de dos, el teu company t'estima molt o t'odiarà molt perquè estaràs tota l'estona,
mira aquest plano, que està igual.
Que es feu pesats, es feu pesats, però això ho fem tots, no?
Quan alguna cosa ens agrada, som molt insistents en el tema.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la Carmen Clavero.
Et sembla, Daniel, que la saludem?
Encantat.
La Carmen és una de les alumnes de Daniel.
Carmen, molt bon dia.
Bons dies.
Com ho sé que se m'ha apuntat al curs de cine?
Bueno, porque yo me apunto aunque sea...
A un bombardero, ¿no?
Sí, estoy en la llar de jubilats, en la oficina,
entonces todas las cosas que hay me interesan mucho
porque soy viuda de hace 11 años,
todavía me siento joven
y entonces pues me interesan todas estas cosas para aprender
porque dice que el saber no ocupa lugar.
Claro, usted debía ser o debe ser una aficionada al cine como espectadora.
Sí, me encanta el cine y me encanta el teatro
y bueno, he incluso hecho teatro mucho
con las jubiladas de aquí de Torreforta
y ahora pues hago varias cosas, hago tai chi, hago gimnasia
y ahora cuando este año nos propusieron esto,
pues la verdad que yo fui la primera.
Claro, Carmen, pero una cosa es el teatreo, hacer de actriz
y otra cosa es ponerse detrás de la cámara.
Ay, sí, no, es horroroso, ¿eh?
Porque cuando nos puso los primeros planos
digo, oye, oye, quita eso que se nos ven mucho las arrugas.
¡Ay, qué coqueta!
Pero esto en el cine, ¿verdad, Daniel?
Coqueta, ¿eh?
Ay, digo, todo va a ser rico de hacer como la Sara Montiel,
que nos pongan una media.
Vamos, ya quisieran tener Scarlett Johansson y Jessica
la elegancia que tienen estas mujeres.
Pero de verdad que es muy chulo, ¿eh?
Le está sorprendiendo porque, claro,
ver la película ya acabada en una sala de cine,
en la televisión es una cosa,
pero ver todo el proceso que hay anterior,
aunque sea estos niveles básicos, lógicamente...
Te quedas un poco, sí,
con todas las cosas que hay que hacer y todo,
te impacta un poquito.
Pero bueno, lo estamos asimilando muy bien,
es un chaval muy majo,
yo conozco a toda su familia
y, vamos, nos lo estamos pasando muy bien con él.
Pues de eso se trata, aparte de aprender,
que eso realmente es un valor más que añadido.
Comentaba Daniel que el objetivo es luego,
entre todos los alumnos,
hacer un documental sobre sus vidas,
su vida cotidiana.
Eso es lo que...
Para seguirlo a usted con la cámara será complicado,
que si voy a Tai Chi, voy a gimnasia,
voy a esto, será complicadísimo, ¿no?
No, no, no, pero el lunes por la tarde
yo estoy allí como un clavo.
Son muy activos, madre de Dios.
¿Qué tal alumna es, Carmen, Daniel?
A ver, a ver.
Es de las avanzadillas, es de las que...
Bueno, todas son...
Y de las preguntonas,
que eso es bueno para un profesor.
Bueno, Carmen, también hay preguntas de vez en cuando, ¿no?
Sí, sí, y tanto.
No, son activos y interactúan con todo.
Sois maravillosos, chicos.
Sobre todo cuando tenemos que hacer alguna foto,
porque como él ya nos explica los planos y los aires que hay,
las cosas que hay a la derecha y a la izquierda,
y yo en eso, para hacer fotos, soy un poco torpe.
Mi hijo siempre me dice, mamá, es que no haces el enfoque bien.
Digo, bueno.
Entonces yo le pregunté a él,
dice, sí, sí, claro, es que hay que...
Hay que enfocar bien la figura y sacarla bien.
Claro, es que antes con Daniel lo hablábamos.
Es un curso en el que se aprende el objetivo de este documental,
que realmente yo, si me dejarais ir cuando lo estrenarais,
porque me apetecería muchísimo verlo.
Ah, sí, sí.
Ahí estarás.
Pero que también se puede aprender para hacer luego, pues,
películas familiares, fotografías, ¿no?
Todo esto que dices, que tiene una utilidad luego en tu vida práctica.
Sí, sí, en casa, para decirle a los hijos más o menos también
cómo tienen que enfocar las máquinas, todo esto, sí.
Bueno, de hecho, sabes, Yolanda, que el lenguaje audiovisual,
tanto de cine como de televisión,
y el lenguaje cotidiano de una foto es prácticamente el mismo,
o sea, es la misma rama.
O sea, es lo que les estoy enseñando,
acceder a unos conocimientos avanzados para aplicarlos a su vida.
Claro, porque, ¿qué te iba a decir, Carmen?
Tú, una cámara, aparte de estas fotos turísticas que hacemos todos incluida,
yo no habías cogido nunca.
No, no, no, que va, es nada.
¿Y qué te dicen tus hijos?
Bueno, mis hijos están encantados conmigo.
Bueno, me extrañas, estás todo el día activa y feliz, pues eso...
Sí, sí, me dicen que cómo tengo la agencia, la agenda.
Claro, llenísima.
Porque para hablar contigo hay que pedir nombre, número.
Pues diles que te vas a ir buscando un representante.
¿Qué te parece, Carmen?
Muy bien, muy bien.
¿Cuándo tenéis la próxima clase?
El lunes.
Pues el lunes.
El lunes que viene.
Volveremos a tocar la cámara, esta, la siguiente semana.
¿Qué haréis el lunes, qué haréis?
Bueno, es una pequeña sorpresa.
Ah, pues entonces no lo decimos.
No, no, no se puede decir.
Pero será con cámara, será con cámara esta vez.
Muy bien.
A ver nos puso una película muy agradable.
Bueno, para mí no, porque les de miedo no me gustan mucho.
Scream.
Pero, bueno, por lo menos...
Lo entendisteis todo lo que os expliqué, ¿no?
Sí, sí, para...
Es lo importante.
Para entender más o menos lo que quería decirnos él, sí.
Claro, es que más que el contenido de la película, pues es el tema más técnico, ¿no?
Lo que...
Sí, es la...
A ver, coges una película medianamente bien hecha y Scream yo creo que es correctísima,
pues ves todo lo que son enfoques, encuadres, guión.
Es una manera explicativa, sencilla de cómo entenderlo.
Claro.
Carmen, imagínate por un momento que tu vida fue por otros de roteros y que resulta que
eres directora de cine.
Uy, madre mía.
¿Qué película, qué película de todas las que has visto en toda tu vida te hubiera
gustado dirigir tú?
O protagonizar, ya te digo que te pongas de actriz.
Venga, de actriz o de directora, lo que quieras.
Seguro que hay muchas.
Muchísimas.
Venga, pero alguna que te viene a la cabeza.
La gata sobre el tejado de cine.
¿Te hubiera gustado hacer de Liz Taylor con Paul Newman?
Dile tonta, dile tonta, Carmen.
Dile tonta, a mí también.
No se los coge malos, no, no, no.
Paul Newman.
A ver, esa te hubiera gustado, ¿eh?
Es que era guapísimo.
Guapísimo, sí señor.
El pobre ahora se nos ha ido, pero...
No, no, existe.
Paul Newman no ha muerto.
No ha muerto, no ha muerto en absoluto, Carmen, ¿eh?
Vaya, sí que esa hubiera sido la película.
¿Y dirigirte hubiera gustado dirigir alguna en particular?
Bueno, dirigir ya tanto como eso.
No, tú de prota, de actriz, ¿eh?
Que me parece que tú eres más de la cosa.
Me gusta más de protagonista, sí.
Muy bien, Carmen.
Eres protagonista de tu vida, que eso es muy importante.
Sí, por supuesto.
Y es maravilloso.
Muchísimas gracias por atender nuestra llamada y enhorabuena, ¿eh?
Venga, gracias a ustedes.
Iré al estreno.
Ay, sí, sí.
Espero que me invitéis, ¿eh?
Gracias.
Un abrazo, Carmen.
Gràcies per atender nuestra llamada.
Gràcies a ustedes.
A veure, Daniel, si el nivell dels alumnes és com el de la Carmen,
escolta, jo també vull fer classes o m'estic allà escoltant, si et sembla,
perquè són persones encantadores, realment.
Jo, a veure, des de tots els aspectes,
quan vaig anar a l'Escola de Madrid, que vaig fer diversos cursos allà,
mira, els alumnes eren simpàtics,
però tiraven una miqueta d'arrogància i pedanteria.
el típic de les escoles de cine cares, perquè no era barà, era l'ECAM, saps?
I vens aquí i ves...
Que hi ha molta tonteria pel món, Daniel.
Sí, sí, no hi ha.
I la mediocritat és la més tonta encara.
Ja, jo almenys, cada cop que aprenc més,
és amb el tema de casa,
anar molt tranquil, molt humil,
o sigui, amb la predisposició d'aprendre, de donar.
I realment aquesta gent són uns alumnes perfectes.
És que són la classe perfecta.
Sóc com els nens del coro.
Algú pot pensar que aquesta humilitat et pot fer perdre oportunitats,
i tu ho saps, però tu ets d'una manera
i no canviaràs justament per aconseguir determinades coses, no?
Mira, parlo per meva en el tema artístic.
Potser hi ha directors que lluiten per guanyar sempre.
jo lluito per no perdre mai.
O sigui que jo el que faig és per guanyar alguna cosa,
però potser aprendre, potser...
És que el tema de...
Me'n fa gràcia quan et diuen la gent
i ara què fas o què faràs?
Dic, bueno, tinc una vida, tinc una família,
i quan puc faig els meus projectes i tot això,
però una cosa no quita l'altra, no?
És com la gent que posa tot com si fos la seva única manera de viure
i que allò és el més important.
I sobretot, ningú és més important per ser un director,
o actors que hi ha de tela,
sinó tu ets el que tu és.
Ens perd la vanitat, Daniel.
Ens perd la vanitat.
És el pitjor que es pot tenir.
I ens perd sobretot oportunitats de compartir estones
com la que hem compartit ara tots tres amb la Carme
i amb els oients, naturalment,
que els tenim a l'altra banda de l'aparell de ràdio.
Ara estàs amb això, estàs amb la teva vida, la teva feina,
però clar, tu sempre has de tenir
algun projecte cinematogràfic personal al cap.
No sé si en tens algun ara.
Home, doncs, mira, sí, tinc un.
Sempre hi ha alguna cosa, no?
Tinc un.
Un molt important.
És el desembre.
Faig el meu segon treball,
que és un curt de tres minuts,
és un curt molt especial,
que el faig amb l'actriu Tice Blum,
que és l'actriu que surt de Cintetà d'Esmaiparaiso.
Ah, sí?
La prota no, la Maya no, que és la prota.
És una de les altres actrius.
La rúbia guapa, que també és maca,
que és la que fa d'actriu porno a la sèrie, diguem,
i doncs la vaig conèixer,
és amiga d'una amiga meva,
ha sigut una miqueta per enxufar, però mira.
Però el món del curtmetratge funciona molt així,
de col·laboracions i de paramistat,
es fan grans curtmetratges així,
amb aquestes col·laboracions.
Clar, i vaig pensar que volia participar aquest any
al festival, al Noto Field Fest,
al festival de cine comprimit,
i volia fer un curt de...
La regla fonamental és fer un curt de tres minuts.
Sí.
I vaig idear un dia la que entre dos noies,
ella i la Montse Penas,
que és una altra activa amiga meva,
i vaig pensar una idea que...
El títol es diu Reloaded, o sigui, recarga.
Sí, sí.
És una crítica a la societat,
al nostre sistema i a la prostitució.
Tot això, fer-ho en tres minuts, no és fàcil.
Per això...
És un repte.
Per això em vaig currar un guió de...
O sigui, a veure, la Tais em va dir que sí pel guió.
O sigui, no li vas donar paper monyat,
li vas dir, mira, tinc això.
Ho vols fer a mi?
I em dic, ostres, m'agrada molt.
I sí, sí.
És fantàstic.
I és el millor.
I el comenceu a fer al desembre?
El 7-8 de desembre, seran dos dies de rodatge.
I el festival quan és, per presentar-ho?
Comença ja, però el presentaré, suposo que...
La meva idea és presentar-lo i estrenar-lo, diguem, al Nadal.
Ja convido aquí a la gent perquè el vegi.
És la millor manera, igual, que la gent pugui veure els teus treballs.
I a més, si es guanya el festival, ja seria la bomba.
Clar que sí.
I perquè no...
A veure, em deies que el meu objectiu és no perdre,
però si de tant a tant guanyes, el teu objectiu es continua complint.
Clar.
Daniel, jo espero que vinguis a explicar-nos i ensenyar-nos aquest curtmetratge,
aquest nou treball.
I, en tot cas, quina durada té tot aquest curs, aquests tallers que esteu fent a Torreforta?
En principi, el taller és un curs complet de 9 mesos,
o sigui, diguem, de caràcter anual,
i acabarà el maig quan presentem el...
O sigui, el tram final del curs és la presentació del documental,
o sigui, maig, uns 9-8 mesos, el que és, un curs normal i corrent.
Molt bé.
Doncs restarem atents, seguirem l'evolució,
i insisteixo a veure si ens convideu a l'estrena del documental.
I tant, i tant, estareu convidats.
Daniel Pita, enhorabona i moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
A tu, Iolanda. Moltes gràcies.
Ha estat un plaer. Bon dia.