Les 10 del matí i 11 minuts,
temps per parlar de política i d'economia
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Parlarem de política i d'economia
amb el nostre proper convidat,
que és Francesc Vallès, diputat del PSC per Tarragona
i coordinador de tots els diputats i senadors
d'aquesta formació política a Madrid.
Per tant, al Congrés dels Diputats i al Senat.
Parlarem de política, de les negociacions polítiques
que s'estan duent a terme,
bàsicament també a l'entorn de dues qüestions econòmiques de diners,
el finançament de Catalunya i el projecte,
de la proposta que hi haurà de pressupostos generals de l'Estat
de cara a l'any 2009.
Senyor Francesc Vallès, bon dia.
Molt bon dia.
Com porta tota la feina de coordinador?
Li vaig preguntar fa tres mesos, li torno a preguntar ara,
perquè aquesta nova responsabilitat de coordinador
suposo que s'afegeix i molt a la propi ja diputat del PSC per Tarragona.
Sí, és feina.
Som 25 diputats del PSC al Congrés,
que és el millor resultat que hem tingut mai a la història,
més els 10 senadors del PSC a l'entesa catalana de progrés.
Per tant, és un bon grup de parlamentaris.
Jo crec que tenim un molt bon equip,
estem ben ubicats en les diferents comissions parlamentàries
i cadascú dels nostres companys ens té assignades
unes tasques sectorials molt concretes.
Per tant, cobrim totes les comissions de treball
del Congrés dels Diputats
i amb molt bona mesura també del Senat.
I per tant, jo crec que és un grup
que es pot coordinar molt bé, diguéssim.
És evident que la feina no és només interna,
sinó de coordinació, em refereixo,
sinó que alhora també hem de coordinar-nos
amb la tasca territorial de cadascun dels parlamentaris,
amb la tasca que du a terme el Parlament de Catalunya
i el Govern de la Generalitat molt especialment,
i alhora també perquè tot això vagi en plena sintonia
amb les decisions que pren el Govern socialista de Zapatero.
Per tant, el dia a dia és bastant intens.
En qualitat, això de coordinador de diputats i senadors
de la PSC a Madrid té un paper destacat
en qüestions importants que s'estan debatent
aquest mes de setembre, en aquesta represa del curs polític,
en aquest inici del curs polític 2008-2009.
Per exemple, el tema del finançament,
l'opinió pública rep un allau d'informacions
cada dia de declaracions i contradeclaracions
a les forces polítiques sobre el tema del finançament.
En els últims ja s'està parlant molt
de mirar de tenir una proposta clara des de Catalunya
en matèria de finançament abans del 30 de setembre.
Sembla que el Partit dels Socialistes
no és ben bé partidari d'això,
sinó més aviat de fomentar la negociació directa
entre Catalunya i el Govern central.
A dia d'avui, senyor Francesc Vallès,
quines possibilitats tenim que es mantingui una certa unitat,
o la unitat principal de les forces polítiques catalanes
en matèria de finançament,
i quines possibilitats tenim que això es fixi
i es vegi clarament abans de la data del 30 de setembre?
Si és que això és important, el tema de la data.
Jo crec que el que és important és la unitat,
especialment la unitat al voltant d'una proposta,
i hem de tenir present que és una unitat
que ha de ser al voltant del Govern de la Generalitat.
Tal com preveu el nostre Estatut d'Autonomia,
la negociació per acordar un nou sistema de finançament,
que serà el millor que ha tingut mai Catalunya
a la seva història,
s'haurà de fer de Govern a Govern.
Govern d'Espanya i Govern de Catalunya.
Per tant, això són les regles del joc
i és com està fixat.
Ara entenem que aquesta és una qüestió importantíssima
pel nostre futur, és gairebé una necessitat.
Catalunya té una urgència per a millorar el seu finançament
i, per tant, creiem que és bo demanar una posició negociadora
que en un tema de país, com són els diners,
per fer front especialment a les nostres polítiques socials,
a les polítiques d'inversió en obra pública,
totes les forces polítiques puguin anar unides
en una sola proposta.
És per això que el Govern de la Generalitat
ofereix als partits de l'oposició,
i especialment a Convergència,
que ha estat partit de Govern
i que és partit que en algun moment pot tornar-ho a ser,
que s'incorpori en aquest projecte polític de país.
Ara bé, sense oblidar,
que qui té la iniciativa en aquesta negociació
en tot moment és el Govern de la Generalitat.
Nosaltres estem disposats a renunciar
a una bona part del protagonisme polític
que això pugui tenir,
perquè, a més a més, estic convençut
que arribarem a un bon resultat.
Però el que no podem fer en cap cas
és que qui prengui la iniciativa, la negociació,
sigui el grup de l'oposició
que ha estat convidat a formar part d'aquesta unitat.
Per tant, jo crec que el que Convergència està fent,
i ja ho hem vist darrerament,
vam veure-ho fa uns dies, aquesta mateixa setmana,
ahir vam veure el senyor Artur Mas,
que ja feia declaracions en aquest sentit,
està intentant posar pedres en el camí
per tal de posar dificultats en aquest procés de negociació,
especialment en el moment de tenir una proposta unitària.
És com si deixés una porta oberta
a sortir-se en qualsevol moment de l'acord.
Ahir ho deia el senyor Artur Mas,
en la mesura en què estava donant un missatge
al seu partit de ser valent
en el moment de sortir d'aquest acord.
Posa, com vostè deia també ara fa una estona,
una data límit per arribar a aquest acord.
El govern de la Generalitat no s'ha posat cap data.
i jo crec que quantificar una proposta
de model de finançament en termes de diners,
posar unes dates sobre quan hem d'arribar
a un acord amb aquesta proposta unitària,
no són més que elements que poden dificultar
aquest procés de negociació.
I Convergència, perquè ha estat Convergència que ho ha fet,
ens ha fixat la data del 30 de setembre
o la data al voltant del debat de política general
que se celebrarà al Parlament de Catalunya.
Però no existeix el data.
I per tant, el Parlament de Catalunya,
bé, pot opinar sobre la qüestió,
però no oblidem que la negociació és de govern a govern.
I és el govern qui haurà d'arribar a un acord
i és el govern qui haurà d'estar assegut
en les taules de negociació,
no el Parlament, en cap cas.
Per tant, posar dates jo crec que dificulta això
i en tot cas el que pretén és dificultar l'acord.
Jo entenc que Convergència li costi assumir
aquest paper més secundari en el procés de negociació.
he estat acostumada durant molts anys a ser govern
i a negociar amb mals resultats, crec jo,
perquè a mi m'agradaria recordar
que si ara tenim una necessitat tan gran
per millorar el nostre sistema de finançament,
que és urgent, a més a més,
en molt bona mesura,
és com a conseqüència d'aquell mal acord
que en el seu moment Convergència va signar
amb el Partit Popular,
amb el senyor José María Aznar,
l'any 2001.
Aquell acord del 2001,
que ens van dir que era el millor acord de finançament
que Catalunya havia tingut mai a la seva història,
que ens van dir que, a més a més,
era un acord i un model de finançament
que seria ja per sempre definitiu,
doncs bé, en aquell moment
allò va comportar per Catalunya
245 milions d'euros.
Aquell va ser el gran acord.
245.
Ara ens volen parlar de xifres,
ens donen xifres,
ens parlen de 5.000 milions,
de 4.000,
de 3.500,
ens parlen de dates,
el 30 de setembre,
la vinculació amb els pressupostos,
no sé què més.
En definitiva,
jo crec que Convergència,
el que no vol en cap cas,
no s'acaba de creure ben bé aquesta unitat,
jo crec que només busca un afany partidista,
i jo crec que aquest, precisament,
és el moment per demostrar
que és un partit de país
i estar al costat del govern
amb un tema tan important com aquest.
Hi ha l'altre tema que comentava,
que és el tema dels pressupostos generals de l'Estat.
De fet, el grup parlamentari socialista
ha començat aquesta setmana
a parlar amb diferents formacions polítiques
per buscar el suport possible
a una proposta que de moment
encara no és ni de bon tros detallada,
de cara als comptes,
a les propostes del 2009
en matèria de pressupostos generals de l'Estat.
A dia d'avui,
quines forces polítiques creu que poden ser
les aliades dels socialistes
al Congrés de Diputats?
Bé,
com recordaran els nostres oients,
en la investidura del president del govern,
el grup socialista es va quedar sol.
Ningú va donar suport a Zapatero
en la seva investidura.
Ni tan sols els partits polítics catalans
després del resultat que el PSC va tenir a Catalunya
amb 25 diputats
i gairebé el 50% dels vots emèsos.
És a dir,
que Catalunya va parlar clar
i va dir que volia
que Zapatero fos el president del govern.
Bé,
passat aquell període,
jo crec de cert desconcert
per les forces polítiques catalanes
a l'oposició,
jo crec que hem anat guanyant
en suports parlamentaris.
Aquesta mateixa setmana
el ministre de l'Economia
ha començat els contactes
amb les forces polítiques
per tal d'aconseguir suports
per treure endavant els pressupostos.
Jo crec que a data d'avui
ja hi ha suports suficients
perquè no hi hagi perill
i no hi hagi risc
que aquests pressupostos
no tirin endavant.
De qui?
Bé,
això ho dirà el ministre de l'Economia,
però certament ja s'hi han pronunciat
gairebé a favor
del Partit Nacionalista Basc,
el BNH,
la coalició canària
i molt probablement
algunes altres forces més petites.
I jo espero que al final
les forces polítiques catalanes
també s'hi acaben sumant.
I el PSC,
entre altres coses,
avaluarà i avaluarem
aquests pressupostos.
Estem parlant que és un projecte de llei
que encara no s'ha aprovat
pel Consell de Ministres.
Per tant,
són contactes inicials.
S'aprovarà el divendres
de la setmana que ve
en el Consell de Ministres,
arribarà al Congrés la setmana següent
i fins la setmana del 20 d'octubre
no es discutirà
en seu parlamentària
el debat de totalitat.
Però els socialistes catalans
analitzarem els pressupostos generals
de l'Estat
sobre dues bases,
d'acord a dos elements,
que per nosaltres són
prioritaris o primordials.
En primer lloc,
que aquests pressupostos generals
de l'Estat
tinguin la majoria
de la seva despesa
destinada a benestar social.
o sigui, estem en un moment
de dificultats econòmiques
evident,
de crisi econòmica,
i que els ciutadans
la poden patir
d'una forma molt important.
Nosaltres el que volem
o el que no volem
és que aquells ciutadans,
aquelles persones
més fràgils
de la nostra societat,
que puguin patir
més els efectes
d'una crisi econòmica,
siguin menys tinguts.
per tant, volem una garantia,
i així ho ha manifestat
el president del govern Zapatero,
que no hi haurà
ni una retallada
en despesa social.
Per tant,
per nosaltres és prioritària
la despesa social,
i això vol dir,
i ja s'han fet alguns anuncis,
i en aquest sentit
anem a la bona direcció,
la pujada
de les pensions mínimes,
un 6%,
la pujada
de les beques
per educació i ensenyament,
és d'un 6%,
la pujada
del salari mínim
interprofessional,
compromís també electoral,
l'augment
de les places
de llars d'infants
per a les famílies,
per a les parelles
més joves
que puguin tenir
també dificultats
per conciliar
la vida
laboral i familiar.
Més ajudes
i més diners
destinats
a desenvolupar
una llei
com la llei
per a la dependència
que molts ciutadans
estan esperant
des de fa temps
i que és evident
que té problemes
d'aplicació
pel que implica
la construcció
de la quarta porta
de l'estat del benestar.
Doncs bé,
analitzarem
aquests pressupostos
per això,
i estem convençuts,
perquè el compromís
del president del govern
és així,
que es destinarà
més del 50%
de la despesa
a despesa social.
I en segon lloc,
des de Catalunya,
i per això
jo crec que les altres
forces polítiques
del nostre país
i de casa nostra,
del conjunt de Tarragona,
també els hauran
d'analitzar així,
s'haurà de tenir present
si aquests estatuts
compleixen
allò que diu,
perdó,
si aquests pressupostos
compleixen allò que diu
l'Estatut d'Autonomia a Catalunya
en la disposició adicional tercera
pel que fa
al volum d'inversions
a casa nostra.
És a dir,
recordeu allò
que va impactant
en el seu moment
a l'Estatut,
de la inversió mínima
durant set anys
del PIB
que Catalunya
aporta en el conjunt
de l'Estat,
al voltant del 18,8%.
Doncs bé,
en la mesura
que la inversió
en infraestructures
de la comunicació,
infraestructures
en medi ambient,
infraestructures
hidràuliques
vinculades a l'agricultura,
etcètera,
el model,
el concepte
d'infraestructures
definit i determinat,
es compleixi
per Catalunya
i d'acord
a la priorització
d'obra pública
a casa nostra
i d'aquelles infraestructures
que el govern
de la Generalitat
i els diputants
del territori
han dit en el seu moment
que són prioritàries,
si es compleix
amb aquesta inversió
i si es compleix
amb la despesa social
en un moment delicat
des del punt de vista econòmic,
evidentment nosaltres
hi donarem suport
com no pot ser d'altra manera.
Des d'aquest últim punt de vista,
des del punt de vista territorial
i parlant d'infraestructures,
el 2009
haurà d'incloure
alguna partida
que els diputats
del PSC per Terraona
consideren
en fi,
fonamental,
primordial,
inexcusable
en la negociació?
Sí,
però com que hem fet
la feina bé
des de fa molt temps
i portem quatre anys
treballant
amb el govern socialista,
jo crec que les necessitats
en matèria d'infraestructures
estan molt ben encarrilades
a casa nostra.
Hi ha projectes
que estan en marxa
i que estan esbussats
i n'hi ha d'altres
que ja s'estan executant.
Per tant,
és qüestió
d'anar posant guiriners
i que no,
però és que a més a més
com que el govern
ja ha dit
que és una prioritat
la inversió en obra pública
i nosaltres ens ho creiem
i creiem que ha de ser així
perquè en un moment
de dificultat
l'Estat,
igual que fan els ajuntaments
a l'hora de
fer més obra civil
i generar més ocupació,
l'Estat també pot fer-ho
a través de la licitació
i adjudicació d'obra pública,
de la construcció
de carreteres,
de ferrocarrils,
etcètera.
Aquests diners de l'Estat
que dedica a la inversió pública
de forma que
aquells sectors
que poden haver tingut
algun tipus de dificultat
i penso molt especialment
en la construcció
i que s'ha aturat
i que la gent pot haver quedat
a l'atur
tinguin alguna possibilitat
de recol·locar-se
professionalment
en un espai
com pot ser
l'obra pública
o l'obra civil.
Per tant,
la inversió pública
és fonamental
a molts nivells,
a nivells de competitivitat,
de cohesió social
però alhora també
per fer front
a uns efectes
de l'entiment
de la nostra economia
i a casa nostra
jo crec que està ben encarrilat.
Hem estat ambiciosos
en el passat
i volem continuar-ho sent.
És fonamental
les obres que s'estan fent
de construcció
del tercer carril
de l'autopista
que són un èxit,
han anat bé
durant tot l'estiu.
El manteniment
de les obres
de la Nacional 340
i la conversió en autovia,
aquest estiu mateix
ho hem vist també,
l'entrada en funcionament
d'aquesta nova carretera
a l'alçada de Cambrils.
És evident
que hi ha hagut
menys retencions
en la carretera tradicional
de la costa,
ha de continuar cap al sud
fins a Montroig
i fins a Vandellós.
S'està treballant també
en el disseny
de la connexió
d'aquesta carretera
amb la límite
amb la província de Castelló.
S'està dissenyant també
la construcció
d'aquesta carretera
cap al nord,
per tant ja hi ha obre,
només cal passar
per l'actual carretera
per la 340
al costat de la costa
de Tarragona
direcció a Barcelona.
I ja es veuen
l'autovia
de doble carril
que s'està fent
i esperem
que aquest any vinent
ja pugui entrar
en funcionament.
A l'aeroport
és evident que hi haurà inversions,
s'està a punt d'inaugurar
la nova terminal
de sortides
i de facturació,
el port de Tarragona
va en molt bona direcció,
a més a més també
amb els contractes
que s'han signat
darrerament
jo crec que dinamitzarà
molt més
la nostra economia,
però alhora també
hi ha petites coses
a banda d'aquestes
grans infraestructures
que són importants
per vertebrar bé
el nostre territori.
De l'aeroport
hi haurà el traspàs
de competències finalment,
de la gestió
millor dit de l'aeroport?
Esperem que sí,
la ministra de Fomència
s'hi ha compromès.
És una de les mesures
de la gestió
compartida
dels aeroports
en el conjunt de l'Estat
que el president del govern
ha posat damunt de la taula
com a mesures
per tal de dinamitzar
també el sector econòmic,
els nostres sectors productius,
per a nosaltres és fonamental.
Ha parlat dels grans aeroports,
però és evident també
que finalment
va haver d'acabar
parlant de tots els aeroports d'Espanya
i jo crec que el de Reus
és fonamental,
sobretot pel que representa
per casa nostra.
És un aeroport
que cada dia està creixent més,
s'estan coneixent
les notícies
de noves línies
i noves companyies
que estan arribant
a l'aeroport,
en breu començaran també
els vols de Ryanair,
per tant,
es dinamitzarà
molt més
l'utilització
i quan estigui en funcionament
aquesta nova terminal
que jo recomano a tothom,
encara que no viatgi,
que la vagi a visitar
perquè jo crec que
ens situa
la nostra demarcació
com un país
de primera divisió,
és a dir,
un aeroport
amb 15 mostradors
de facturació
gairebé
podria recordar
l'aeroport del Prat
de fa uns quants anys.
Jo sí que estem
ben situats,
les nostres
són unes comarques
modernes
amb ganes
de tirar endavant
i si a més a més
podem gestionar
també competències
des de casa nostra
pel que representa
l'aeroport
en relació
al nostre comerç,
a la indústria
i especialment
al turisme,
doncs evidentment
estem preparats
per assumir
i per rebre
la gestió compartida
de l'aeroport de Reus.
Un parell de qüestions
molt concretes,
senyor Vallès,
temes que afecten
a més molt directament
a la ciutat de Tarragona,
façana maríptima
i les obres
de l'autovia de Montblanc.
Aquesta última qüestió
sembla que està aturada.
Quins problemes
hi ha
en aquesta infraestructura
que no acaba d'arrencar
tot i que
es va anunciar
a l'inici de les obres
a principis d'aquest 2008?
Sí, de fet
és cert
aquesta infraestructura
en Atlanta
l'entrenou
d'una molt de temps.
Hem explicat
que el projecte
inicialment
va haver de patir
dues rectificacions
per problemes diversos,
problemes amb el rac de Repsol,
problemes d'aigües
al voltant del Francolí
i que finalment
es va licitar,
es va adjudicar
i les obres
de fet han començat.
El primer tram
a l'alçada
del Morell,
la carretera
que comunica
amb l'actual carretera
de Tarragona-Montblanc,
físicament
es poden veure les obres
i s'està treballant
i s'està avançant
però anem endarrerits.
Per tant,
els pressupostos
que estan consolidats
i que hi ha uns diners
per poder-hi dedicar,
no és que s'hi hagi
d'afegir més,
els diners hi són,
nosaltres hem de fer
accions polítiques
perquè això tinguin endavant.
Certament,
hi ha hagut algun problema més
que han dificultat
l'acceleració de l'obra
que són problemes
de rectificació
del projecte inicial.
L'alcalde del Morell
ha demanat
la possibilitat
de tenir una entrada,
un accés directe
a aquesta autovia
quan el projecte inicial
ja estava previst
que fossin unes altres,
finalment
i quan ja estava
deudament publicat,
etcètera,
ha intentat
que n'hi hagi un altre.
això, en fi,
la modificació
i rectificació
de projectes
comporta el seu alentiment,
per tant,
jo sí que recomanaria
a tothom
que aquests projectes
s'hi posin en temps,
que en els moments
d'exposició pública
la gent faci
les al·legacions
que toquen
de forma que
els diners
que vagin destinats
a casa nostra
no els perdem
i no els alentim,
és a dir,
aquesta és una infraestructura
que ha de tirar endavant.
Nosaltres som els primers
interessats
en que això
vagi endavant.
Per tant,
prioritat d'aquesta legislatura
que aquestes obres
vagin en la bona direcció
i es pugui completar
la connexió
de la costa
de Tarragona
fins a l'interior
de casa nostra,
Montblanc,
la seva connexió
amb l'interior de Catalunya
i el nord d'Espanya,
infraestructura importantíssima
pel nostre desenvolupament.
I façana marítima,
bé, façana marítima
després de...
Caldrà que hi hagi
alguna aportació,
alguna partida
en els pressupostos
de l'Estat?
Bé, jo voldria recordar
que després de quatre anys
d'anar i venir
de l'anterior equip
de govern
de l'Ajuntament
de Tarragona,
del govern de Convergència,
mai vam veure res,
no hi havia res,
hi havia fum,
però no hi havia res.
I l'any passat
ja amb el govern socialista
i l'alcalde Ballesteros
vam aconseguir
introduir per primera vegada
en la història
una partida pressupostària
d'un milió d'euros
per començar a tirar endavant
el projecte
de façana marítima.
I fa uns mesos,
com ho coneixeu bé,
hi va haver
la signatura del conveni
per tirar endavant
aquesta façana marítima.
Per tant,
s'estan fent passos,
s'estan avançant
i el compromís
de les diferents administracions
involucrades
en aquest projecte
per tal de tirar endavant
i pel que ser,
en breu,
en breu
podrà sortir ja
a licitació
el que és
el disseny
d'aquest projecte.
Per tant,
jo crec que anem
en la bona direcció.
És una obra molt complexa
i això també voldria dir-ho a tothom.
Treure el tren
de la façana marítima
o en qualsevol cas,
diguem-ne,
obrir Tarragona al mar
i suprimir
les vies de tren
de davant de la façana marítima
és una obra
molt complexa
des del punt de vista tècnic
i alhora també
molt dificultosa
pel que fa
al desviament
del trànsit
de passatgers
i de mercaderies,
especialment al voltant
de la zona del port,
però el que és evident
és que quan les diferents administracions
s'entenen
i hi ha voluntat política
i en aquest sentit
hi ha plena sintonia
entre l'Ajuntament de Tarragona
i el seu alcalde
i la ministra
i la ministra
de Foment
jo crec que
les coses es demostren
per si mateixes,
van avançant
a molt bon ritme
i aquesta és la bona notícia
que hem posat fil a l'agulla
i que tot això
tirar endavant
pel benestar
de Tarragona
en el seu conjunt
i especialment
pels ciutadans
i ciutadanes
d'aquesta ciutat.
Parla que abans,
senyor Bayer,
estem a nuclear,
s'han parlat molt
en els últims mesos,
deu-n'hi-do,
en les últimes setmanes
moltes polèmiques,
propostes de multes
multimilionàries
per incidents
que hi ha hagut,
el d'Escó,
el de Bandellós,
no cal recapitular
gaire les dades,
caldrà,
o els socialistes
terranins i catalans
són partidaris
d'endurir més
la postura,
en aquest cas,
de l'administració,
de l'administració central
i també del govern
de la Generalitat,
tot i que les competències
són bàsicament
de l'administració
de l'Estat,
caldrà endurir
l'actitud respecte
a les empreses
que gestionen
aquestes centrals nuclears,
que pateixen
tantes incidències
últimament?
Sense cap mena de dubte.
Nosaltres,
com a partit de govern
i com a partit
amb responsabilitat,
serem el màxim
d'exigents
amb el funcionament
de les centrals nuclears
a casa nostra.
Per tant,
mentre haguem
de continuar
convivint
amb l'energia nuclear
en el nostre país,
els socialistes
serem els més exigents
amb la seguretat nuclear.
Ho hem demostrat.
Vam modificar la llei
del Consell de Seguretat Nuclear
a l'anterior legislatura,
vam atribuir
més competències
al Consell de Seguretat Nuclear,
el vam fer més operatiu,
vam reformar-lo,
vam canviar-ne els membres,
vam donar-li més competències,
el vam fer més transparent,
per tant,
per sort,
ara podem saber
tot el que està passant
a les nuclears.
No vull dir que abans
passessin més o menys coses,
vull dir que ara
ho sabem tot.
I per tant,
igual abans passaven
altres coses
que no sabíem,
ara som més transparents.
Per tant,
tot allò que se sap,
tots aquells incidents notificables,
per petits que siguin,
se saben.
i per tant,
hem de ser exigents.
La multa
que s'ha imposat
o que s'imposarà
perquè és una proposta
del Consell
i l'ha de ratificar
el ministre d'Indústria...
Perdoni,
senyor Valles,
vostè és partidari
que sigui la multa màxima
proposada pel Consell
de Seguretat Nuclear
de 22 milions i mig d'euros?
Bé, són els marges.
Si posa un marge
que va,
si no recordo malament,
d'entre els...
Em sembla que són 7 i 21,
aproximadament,
9 i 21,
si no recordo malament,
perquè eren diferents incidents
i s'acumulaven les multes,
és un marge prou ampli,
diguéssim.
Per tant,
el propi Consell
ofereix aquesta possibilitat.
Com més alta,
millor,
crec jo,
d'acord,
s'ha d'ajustar
el que diu la llei.
Per tant,
si el marge és ampli,
doncs el Ministeri sabrà
què és el que ha de fer
o què pot fer
i el Consell de Ministres també.
Per tant,
com més alta,
segurament millor.
Ara,
més enllà de la multa
en si mateix,
que jo crec que és important
i dona un missatge
també a la pròpia central,
als gestors
i a altres centrals nuclears
al nostre país,
jo crec que el que és important,
més enllà d'això,
és aconseguir
una major inversió
en el manteniment
d'aquestes centrals.
Per tant,
la multa pot ser molt espectacular
i esperem que ho sigui també
i que sigui exemplar,
però en el fons
el que volem,
més enllà de la multa,
és que hi hagi
una prevenció
perquè això torni a passar.
Per tant,
que assegurar
que les centrals
inverteixen
tot allò
que han d'invertir
en el manteniment
d'aquestes centrals.
En diners,
en infraestructures,
amb personal qualificat,
amb estabilitat
del personal
que està treballant
en aquestes centrals,
amb capacitat tècnica,
això és el que volem
i això és el que exigirem
perquè és evident
que els elements,
els problemes,
els incidents
que hi ha hagut darrerament
en part es deuen a tot això
i aquest serà
el nostre principal objectiu.
D'aquí a unes setmanes
tindrem en el Congrés dels Diputats
la compareixença
del president
del Consell de Seguretat Nuclear.
Compareix a iniciativa pròpia
també del grup socialista
perquè li hem demanat
i una de les reivindicacions
i propostes
que li farem precisament
serà aquesta
perquè jo crec
que el Consell de Seguretat Nuclear
en part també
ha de tenir
i té la competència
per vigilar
que això no passi
i si ha d'augmentar
el nombre d'efectius
i d'inspectors residents
de la central
com ja ha dit que farà
en el cas d'aquestes centrals
per aconseguir
i per impedir
que això torni a succeir
per denunciar
si les inversions
no són suficients
doncs li reclamarem
al Consell de Seguretat Nuclear
que faci
encara d'una forma
més intensa
la seva tasca
perquè nosaltres
el que no pot ser
és que els ciutadans
de casa nostra
convivim
amb aquesta por.
Per sort
no hi ha hagut
amb els incidents
que hi ha hagut
no hi ha hagut riscs
ni per la població
ni pels treballadors
ni per el medi ambient
però la sensació
que pot haver-hi
algun problema
quan es parla de nuclears
la gent es pensa
que té una bomba atòmica
sota els peus
i no és així
perquè hi ha seguretat nuclear
però és evident
que totes aquestes notícies
tots aquests incidents
poden suposar
algun tipus de problema
pels ciutadans
especialment per la gent
que conviu
a l'entorn de les centrals
i la gent de la Ribera d'Ebre
la gent també
del voltant
de la central
de Vandallós
és allò
el vol i l'idol
perquè estan acostumats
a conviure amb la central
perquè molta gent
hi està treballant
perquè la tenen molt a prou
perquè també és font
de generació
de riquesa
i d'ocupació
la volen
però alhora
això els hi perjudica
des del punt de vista
de la seva imatge
des del punt de vista
de la promoció de ciutat
i de tots aquells esforços
que aquestes comarques
que poden tenir dificultats
per on estan ubicades
puguin tirar endavant
des del punt de vista
econòmic
i de modernitat
i de futur
per tant nosaltres
treballarem com els que més
per dinamitzar aquestes comarques
i per ser exigents
amb la seguretat nuclear
així acabem doncs
aquest repàs
a diferents temes
de l'actualitat política
avui amb el diputat
del PSC per Tarragona
coordinador de tots els diputats
i senadors del PSC a Madrid
el senyor Francesc Valles
senyor Valles
moltes gràcies
fins la propera
que vagi bé
gràcies a vosaltres
bon dia
gràcies