Són dos quarts d'una a quatre minuts i mig matí de Tarragona Ràdio.
Parlàvem fa un moment de temes educatius des d'aquesta vessant de la tesi doctoral
de la Fàbia Morales relacionada amb la impulsivitat i el fracàs escolar.
Canviem d'escenari, canviem d'objectiu, però sí que parlem de temes educatius
perquè al barri de Riuclar s'ha desenvolupat el projecte anomatat l'Esport Educa
on han participat una trentena de joves d'entre 6 i 14 anys.
Es tracta d'una iniciativa de l'Associació de Veïns de Riuclar
i el Pla de Desenvolupament Comunitari que ha comptat amb la participació,
com gairebé sempre habitual, de Peu de Carrer de la Fundació Casal L'AMIC.
Ens acompanyen alguns dels seus promotors, podríem dir-ho així.
És la Maria Pallarés, és educadora de Peu de Carrer.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda al Jordi Collado i l'Alberta Ortega, xiqui,
també són educadors de Peu de Carrer. Bon dia a tots dos.
I la Natividad Caballero, que ella està dins del PDC,
allò que dèiem, espera't, que el Pla de Desenvolupament Comunitari.
Natividad, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
De què es tractava aquest...
Puc dir projecte, però de fet ja s'ha materialitzat i sembla que ha anat molt bé, no?
Qui ho explica?
Bé, una mica el projecte venia a ser resposta a diferents intervencions que s'estan fent des de PDC,
on es veia que hi havia una demanda creixent per part d'adolescents i joves d'utilitzar l'espai públic,
de poder fer esport al carrer i que tenien certes dificultats.
Llavors, des de PDC es va crear un projecte que l'Associació de Veïns va vincular amb el Peu de Carrer,
ens va comentar i vam engegar una miqueta aquesta intervenció, no?,
que venia a ser...
Com el vau dissenyar, el projecte? A partir de què?
Perquè, clar, els joves era una evidència, no?,
que es necessitava d'un espai públic, d'aquesta utilització,
que a més dotava l'espai d'una vida diferent,
que no fos només lloc de pas i de trànsit.
A partir de quines necessitats reals i amb quin objectiu?
Ho vam fer a través que ens vam adonar que no hi havia cap espai públic
on els nens fessin activitats d'esport ni de lleure.
Sempre estaven pel carrer, però no feien res.
Aleshores, la tècnica del PDC de Riu Clà,
la dinamitzadora de joves i el Punt Òmnia,
van decidir crear aquest projecte per a que els nens que estiguessin al carrer,
ja que hi eren, fessin alguna cosa de profit per a nens.
Aleshores, es va dissenyar tot el projecte,
mirant les dificultats que teníem al barri
i la situació dels nens en què es trobaven,
i vam contactar amb el casalàmic
perquè a través del dinamitzador d'esports, que és el Chiqui,
pogués fer esports al carrer
per a que aquests nens, ja que estaven allí, fessin alguna cosa.
I aleshores va ser a través d'esports del futbol, el ping-pong
i tota una sèrie d'activitats que jo ho explicarà millor.
Chiqui, perquè jo m'imagino que vas dir
a veure, jo aquí el que no puc fer és proposar
determinades pràctiques esportives que no els interessi per res.
No farem el diàvolo perquè no funciona,
no farem la petanca perquè això diguem que és una mica més
de la gent més gran del barri.
Havies de conèixer, i és una de les grans qualitats
que teniu els educadors a peu de carrer,
com el propi nom indica, esteu a peu del carrer,
coneixeu les necessitats reals, no?
Sí, des d'un principi vaig començar fent activitats,
els vaig deixar amb ells que donessin idees,
què és el que volíem fer,
i a poc a poc vam començar...
Què vam proposar, així?
Principalment futbol i bàsquet.
Futbol, no sé per què no m'ha sorprès gens ni mica
que proposessin.
Hi ha alguna cosa més que els crides l'atenció,
que dius, escolta, per què no provem aquesta altra cosa?
Bueno, també els agradava molt
les sessions de vòlei que vam realitzar,
i després el ping-pong.
Llavors, a partir d'aquestes cosetes
vam anar introduint altres esports o altres jocs.
Clar, quan parlem d'espai públic,
a quin espai ens estem referint?
A la plaça del barri.
A la plaça, per això t'ho dic.
No, no, estem parlant de pavellons.
No, estem parlant del carrer, carrer-carrer,
amb aquella plaça que, a més,
han de conviure els esports amb altres persones,
amb altres col·lectius del barri,
amb la qual cosa aquí hi havia una feineta,
no?
El niño con la pelota.
No, aquí s'havia de planificar tot una miqueta.
Com heu fet aquest treball?
No, hi ha cap problema.
En principi, es veia una activitat ja organitzada i tal,
i la gent ho va acceptar bastant bé.
Sí, a més a més, també era la idea de reprendre el seguit de dinamitzacions d'espais
públics que hem estat fent el Jordi i jo fins ara,
a diferents espais de parts i places de la zona ponent,
i a Riuclar ja havíem tingut presència.
Home, hem parlat d'algones d'aquestes activitats.
A més, Riuclar és un barri on tothom hi participa,
on ja hi ha costum, on l'associació de veïns és un motor dinàmic,
llavors qualsevol història que es crea automàticament la gent ho relaciona amb els seus veïns
i aquí no te'n trobes cap ni un de problema, tot el contrari.
La gent s'apropava a fer cop de mà i què passa, com va...
O sigui, que en realitat hi ha tradició a Riuclar d'aprendre el carrer com un espai propi.
Hi ha bastant més vida comunitària que en altres zones de la ciutat.
Seguríssim.
No, no, segur.
Segur, clar.
Tu passes per molts carrers de Tarragona i són llocs de pas.
No són llocs de punt de trobada ni de vida comunitària, com pot passar a Riuclar.
Com heu vist els nens i les nenes?
Més nens que nenes, potser, a l'hora d'agafar la pilota i donar...
Al principi, potser sí, hi havia més afluència de nens,
però al final del projecte era bastant igualat.
Com organitzàveu?
Hi havia uns dies a la setmana que tu anaves allà.
Ei, recordeu que tenim partit, recordeu com anava el dia a dia.
Exacte, hi havia dos dies fixes a la setmana, dimarts i dijous.
Els nois ja ho sabien i sempre hi venien.
Tenien ganes de participar, els hi deien amics, venien tots.
Fins a quants nens o nenes han pogut participar?
Bé, a grans trets, eh?
Perquè uns vindrien un dia, uns altres potser tenien una altra cosa.
Teniu xifres?
Sí, al voltant d'uns 20 o 30.
Al principi eren 10 o 15, però a partir de la segona setmana ja...
A part, pensa que tenien autorització dels pares.
Vull dir, els nens quan venien van estar venint durant els tres mesos
més o menys el mateix grup de gent,
perquè necessitàvem una autorització que vam fer des del punt òmnia.
Des d'aquell moment vosaltres us fèieu responsables d'aquells nens
que no estaven al carrer sols, que estaven amb vosaltres.
És lògic.
En realitat, el projecte, a més, respon a una falta d'espais
que hi ha sempre, a una utilitat.
El tema era, vam utilitzar el col·le com a punt d'inflexió,
que era allà on saltaven, on anaven a jugar a fer esport.
Llavors, parlant amb el col·le, vam fer tot el tema de publicitat.
Clar, lògicament, el segon espai tancat no hi accedia,
no hi accedien de males maneres, com no hauria de ser,
i el col·le va estar encantat en fer tota aquesta opertura.
Ara, diguem que ha estat durant tres mesos,
el dijous vau fer la cloenda amb una mica de festa,
va anar bé, m'imagino, aquestes coses sempre van bé.
A partir d'ara, aniran a jugar i continuaran mantenint aquest espai,
ells pel seu compte?
S'espera.
Aquesta seria la idea, no?
Jo crec que ja en fan bastant ús, eh?
El tema era, com deia la Nati,
de programar una mica també els que feien a partir d'activitats,
que vam aconseguir un material esportiu bastant xulo.
Perquè a peu de carrer heu fet altres activitats,
allò per aplegar els nens i nenes i joves,
sobretot perquè basteu diferents edats,
des de nens fins adolescents i joves.
Heu fet més activitats al llarg de...
Anava a dir al llarg dels darrers mesos,
però al llarg de l'any passat ja podríem dir, no?
Sí, o sigui, hem anat amb els dos tradicionals,
que són la ludoteca i la biblioteca,
que són aquells que més fem rondar,
perquè tenen una molt bona acceptació.
Llavors hem anat combinant altres indemnitzacions, no?
Un taller de salut...
Amb el sac d'Ozó, no?
Que ens va venir fer un cop de Matluís.
A tallers de malabars...
Hem anat combinant, no?
Un taller de cir, també.
A veure, tot això té una continuïtat.
És a dir, s'acaba un i comença un altre, no?
Una activitat, això és el que contempla el pla.
Això és la meva fenya.
Clar, per això.
Fui un projecte i després hem fet-ne un altre.
Doncs una miqueta com aneu marcant una miqueta els temps,
com aneu una miqueta...
Ara ve el carnaval, doncs dius,
calla que aturarem, farem un parèntesi...
Sí, però el carnaval a Riu-Clar no és del PDC.
No, no, tu dic en el sentit que si has de fer un projecte,
lògicament si coneixes la realitat de l'entorn,
dius, com ara ve el carnaval, quasi que no fem res,
i ens esperem que passi el carnaval.
T'ho dic en aquest sentit, eh?
Ara a Riu-Clar fins que no passi el carnaval no es pot fer res.
Però jo t'ho dic que sempre es fan funció una miqueta de...
A les actes altres, els altres actes que es fan al barri.
Per exemple, abans de Nadal, com era...
Vam fer la setmana cultural.
Al Nadal no es va fer res perquè hi havia el pessebre
i hi havia els reis i tot.
Després ha fet, ha acabat la cloenda de l'esport educa
i ara fins al dia 16 de febrer ja no es pot fer res més,
perquè clar, està el carnaval pel mig.
I després què teniu previst?
O encara és una miqueta prematur parlar-ne?
Home, és una mica prematur.
Però alguna cosa teniu, segur.
Sí, moltes.
A part perquè pensa que hi ha molts projectes a Riu-Clar
que hi ha del PDC, que ja tenen una continuïtat
i ja venen de l'any passat, com és el Creixent Família,
l'esport educa, que esperem que segueixi,
perquè ara vindrà un dinamitzador de joves
i ja esperem que el continuï portant.
I altres projectes que ja havien fixats
i durant l'any s'hi continuaran portant.
Però clar, és que acaba de començar l'any.
Clar, clar, clar.
Per exemple, l'AMPA, a través de l'associació de veïns,
fan tot un treball dins del col·le amb el pla d'entorn.
Una associació de veïns fa suport
a tot un pla d'entorn de ciutat
i dins del col·le aconsegueixen col·locar un monitor més
fent tot el projecte d'estudi assistit
en col·laboració amb la Fundació,
que és l'amic que fem un pacte.
O sigui, que com a entitat estan generant
aquell reforç escolar que inicialment
van iniciar fa cinc anys,
avui s'ha convertit en un suport
a tot un pla d'entorn.
Semblen paraules majors.
I l'entitat està afrontant l'empenteta.
La idea primigeni que està funcionant
és intentar vincular tot el teixit associatiu del barri,
que tothom participi des de la seva parcel·la,
des de la seva secció, no?
Aquells que es dediquen a l'esport,
els que es dediquen més a la cultura,
en funció una miqueta de tot això.
No, i a part, a Riu, clar,
totes les entitats treballen amb l'associació,
no n'hi ha cap ni una que facis un projecte
i no col·labori.
Totes col·laboren d'una certa manera.
Clar, jo m'imagino el xiqui arribant allà,
vinga, va, al partit, no sé què.
Els pares, diguem-ne,
que s'interessen per totes les activitats
que fan els seus fills en general.
Vull dir que quan aneu a explicar
que, mira, fem això,
parleu amb els nens,
els nens ho comuniquen als pares,
els educadors aneu a parlar amb les famílies
perquè sàpiguen exactament què és el que faran.
Perquè, clar,
el nen porta una autorització
i, d'acord,
el col·legi, diguem-ne,
que dona molta autoritat,
però pensa que han d'estar al carrer,
o participar, davant de,
parlàveu de la col·laboració amb H2O.
Vull dir, estem parlant de sexualitat.
Hi ha famílies que potser tenen molt clar
que sí que volen que els seus fills aprenguin
i que sàpiguen, doncs,
una miqueta en quin món es mouen.
Altres pares, potser,
per motius del que sigui,
no els agrada que els seus fills
vagin a segons quins tallers.
Hi ha una relació amb les famílies?
A aquestes alçades us coneixeu tots?
I es pot...
Més o menys,
que sempre hi haurà de tot.
Aquí no pintarem el món feliç,
que ja sabem de què parlem,
ni de bon tros.
Però, bueno,
podríem explicar una miqueta com funciona,
com us moveu entre les famílies?
Perquè amb els nanos, al final,
és complicat,
però un cop entren, ja està.
Però les famílies sembla que pot costar una mica.
La història és anar acompanyat de gent del barri,
arribar...
Quan arribem a un espai,
no arribem la Nati o el xiqui,
o la Maria o el Jordi...
Hola, sóc educador a peu de carrer,
vull que el seu fill o la meva filla vingui.
No, clar.
Ja t'han vist uns dies pel barri,
t'han vist amb gent propera a ells,
estàs amb la Nati, estàs amb la massa,
si estàs amb gent del barri, saben qui ets,
què et col·loca, no?
Amb el xiqui, quan vam decidir tirar l'esport educant davant,
entre altres coses,
coses que va sumar que el fes ell directament,
és que juga a l'equip del Dicomar, no?
I al costat, la gent ja es coneix,
ja sap d'on ve i qui ve, no?
I és una mica això,
entrar en acompanyat, no té cap lògica,
arribar a col·locar-se i fer una intervenció sense aquest acompanyament, no?
I és aquí on busquem la complicitat,
amb les famílies i amb les entitats.
Lògicament, que una associació de veïns et validi davant del barri...
Per tant, ara penso a tot arreu en la incorporació dels nous veïns de la immigració.
L'associació de veïns, diguem-ne,
que ha fet un treball previ, no?,
de contacte amb aquestes famílies
que ja una mica comencen a conèixer
quines són les claus de com s'han de moure pel barri.
Sí, clar, l'associació de veïns de Riuclar
té un programa que és per a donar suport a les famílies no vingudes
i a les dones immigrants.
I què fan exactament?
Les ajuden a fer les subvencions de les...
Bueno, les beques de l'escola,
com es troben amb el problema de la llengua,
doncs hi ha dones voluntàries a les sessions de veïns de Riuclar
que els ajuden a omplir les beques
i fem tallers per a que ella s'integri.
Com que fa poc vam fer una jaima,
després els hi han fet tallers d'inserció de sociolaboral,
d'ensenyar a fer currículums des del Punt Òmnia
i això es fa des de la mateixa associació
i amb persones voluntàries de l'associació.
Clar.
És que jo m'imagino que han participat molts nens i nenes
nou vinguts en aquests programes
i clar, prèviament, si s'havia de parlar amb els pares,
els pares havien de conèixer una miqueta el terreny.
D'això se n'ocupa l'associació de veïns.
De Riuclar.
I vosaltres què feu a peu de carrer?
Continueu passejant tot el dia?
Qualsevol que ha dit així queda fatal.
Però els ullants com que us coneixen ja saben el que feu.
Quan dic passejant, dic caminant pel barri
i observant tot allò.
Perquè a banda de les activitats puntuals que feu,
la vostra feina és fixar-se molt, sobretot.
Està atents per a l'orella.
Està atents.
Jo ja us imagino al matí amb els ulls així ben oberts
a veure què detecteu del barri, dels joves,
les necessitats que tenen,
perquè des de la Fundació Casalamic
hi ha una llarga experiència de treballar amb joves al barri, no?
Sí, doncs des de Fundació és això, no?
A més aquest any fem els 25 anys,
que sembla que és una...
D'aquelles que queden boniques.
I bé, des de carrer continuem amb el mateix ritme, no?
Inclús ara augmentant-lo, treballant amb col·laboració,
que ha costat un bon temps,
però el ple integral sembla que comença a treballar conjuntament,
comencem a crear xarxa conjunta,
i això genera moviment, no?
Sembla que podrem tirar endavant.
Lògicament, la idea és ampliar, és el que sempre, no?
Poder...
Sí que la primera aposta va ser tot ponent,
perquè pensàvem que era una pena descartar moltes zones,
i ara volem anar a mirar més amb lupa, no?
Fer-nos continuar amb tot ponent, ampliant equip,
i podrem estar més pendents,
poder fer un seguiment més acurat de les persones
i d'allò que succeeix, no?
Home, al barri, pel carrer hi ha molta canalla, normalment.
Vull dir, els pares treballen
i o estan a casa mirant la tele o surten al carrer.
Alguns són molt jovenets, molt petits, no?
Per tant, és una necessitat
que hi hagi, doncs, aquesta visió de conjunt
i poder tirar endavant activitats com aquesta.
Vosaltres en sou més coneixedors d'aquesta realitat que cap altra.
Sí, i vull dir, la idea també és ser referent, també, pel...
És que no muntem un club social perquè es diverteixin només.
Estem parlant d'educació.
Sí, sí, sí.
I estem parlant d'allunyar-nos,
o en tot cas intentar apartar-los de determinades problemàtiques, no?
Sí, i que siguin conscients.
Vull dir que el Jordi i la Maria en determinades zones
i el xiqui i l'Alba en altres passen per allí
i que poden recórrer a altres.
I ho fan?
És a dir, la Maria, el Jordi o el xiqui van pel carrer
i en un moment determinat s'acosta un jove, un adolescent, un nen
i us planteja algun tema?
N'hi ha que sí.
Algun problema?
Ja que sí.
Sí?
I vosaltres què feu?
Per exemple, en qüestió de joves, el tema de recerca de feina.
Sí, és dels estrelles.
Sí, sí.
És el que els preocupa, realment.
Sí, i hi ha molta gent que surt del camí estudiantil
i deixa els estudis.
Vaja, que no acaba l'ESO,
i que han de fer amb 17 anys aquell examen
que no els serveix després, no per res,
i busquen a veure si hi ha alguna ajuda europea
per entrar a una escola a taller,
però no n'hi ha.
És a dir, estem parlant de coses així, no?
Sí.
Lògicament, és la resposta, no?
La primera que busquen és allò de què poden tocar.
I ara què faig jo a la meva vida, no?
Llavors, nosaltres, què ens toca és això,
fer aquest pont, no?
Ves a veure la gent de l'aprendre a aprendre,
que ho estan a Riu Clà i tal,
ves a veure a la gent on anem a l'Institut Gaudí,
on anem a buscar l'agenda de pla integral.
La idea és generar cap aquí.
i aleshores els vehiculeu cap al lloc on poden trobar.
L'aprendre a aprendre,
una activitat que et feia així amb el cap, exactament què és?
No, és que l'aprendre a aprendre dos dies a la setmana
ve al punt òmnia de Riu Clà
a fer recerca de fenya a través dels ordinadors.
Perquè són grups de 30 persones per setmana
i clar, el que fem és que el tècnic del punt òmnia
els ajude a l'hora de buscar fenya a través dels ordinadors.
Bé, internet o el recull de premsa que tenen.
I en troben alguna cosa sense aquesta formació que els hi falta?
Van trobant.
Fenya n'hi ha, però és economia submergida,
els hi demanen uns...
Clar, els mínims d'estudis la majoria no en tenen
perquè són immigrants, el problema de la llengua...
I clar, jo crec que és la primera fenya que tenen
quan arriben aquí i és per sortir del pas.
Un cop agafen experiència, doncs ja...
Ells mateixos també coneixen més la zona i ja van directament a buscar la seva fenya.
Però que quan arriben, clar, el primer lloc on s'hi troben és l'aprendre a aprendre.
Alguna vegada hem parlat amb gent que està treballant en aquest tema
i parlant d'aquests joves, sobretot adolescents, 15-16 anys,
que venen bona part d'ells, són immigrants de la zona del Magrib.
Ells venen a treballar aquí.
No venen a estudiar, no venen a jugar a futbol.
Venen a treballar perquè es pensen que poden treballar.
quan arriben aquí veuen que d'entrada potser tenen 14 anys
i la llei no els permet treballar.
És un tema molt complex per a vosaltres
de poder donar resposta a aquest jove,
que a més vol les coses ja.
Clar, nosaltres en aquests casos
sempre intentem tirar cap a la qüestió de formació.
I per això també hi ha una resposta, m'imagino, com a mínim.
Sí, a Riu Clà hi ha l'escola d'adults.
Sembla allò la finestreta única de tot, no?
A Riu Clà tenim l'escola d'adults també,
que els hi fan classes
perquè puguin accedir al tiner de l'adugat escolar
i arrel d'aquí ja puguin accedir a fer un mòdul mitjà.
Algun cicle formatiu?
Com a mínim.
Té la garantia.
La idea és poder-los aproximar
a tot un món de la formació
que d'inici està
no mal vist,
però poc útil.
I això també ens dona
molta canxa.
perquè comences...
El primer que li dius és dir
per què no ens mirem
a buscar un escola-taller,
per què no fem un PGS,
per què no busquem un camí de formació?
I el primer que et diuen és
no, no, jo vull treballar i tal.
Jo vull treballar i necessito diners, clar.
I llavors aquí,
quan troben aquesta frustració
perquè no són capaços
de trobar aquesta feina,
és quan està la segona jugada, no?
De, bueno,
doncs ara anem
i busquem aquesta formació
a la que parlàvem, no?
Però, clar,
la història és complicada, no?
La gent de FIES
que està a l'Aprendre-Aprendre
rep molta gent
que ni tan sols
els pot expriure, no?
En el projecte,
a veure, som menys...
S'han d'alfabetitzar
moltes vegades, fins i tot, no?
Clar, és que pensa
que ells venen aquí
per buscar una feina
i guanyar diners,
per enviar a la seva família
que s'ha quedat
al seu país d'origen.
Clar, arribent aquí
tu els dius
que no poden treballar
perquè han d'estudiar
i...
Home, és que
és un canvi radical
al teu projecte de vida.
Clar, la seva mentalitat
de dir
jo me'n vaig a Espanya
a buscar feina
i de cop arribes aquí
i et diuen
no, no, és que aquí
no pots trobar feina
perquè no tens l'edat
perquè no et pots comunicar
i, clar, aleshores ve
doncs el que diu ell
la frustració de dir
per què he vingut
i perquè m'he gastat
uns diners
per vindre fins aquí.
Clar, perquè en això
els suposa un gast
vingut aquí.
Home, sí, sí, suposa
i mentrestant aquí
què han de fer, no?
Això majoritàriament
són nois, noies
no venen de jovenetes
soles, eh?
venen acompanyades
amb les seves famílies
i és un tarannà diferent
segurament, no?
El de les noies.
Sí, realment.
Sí.
Sí, sí.
Estan buscant
potser buscant
altres històries, no?
No és un plantejament.
El que sí que és cert
que ponent en si
molt adolescent
amb aquestes característiques
de soledat individual
d'arribar i vinc i ja
n'arriba poc.
Normalment és un treball
en xarxa, no?
Arriba anar a veure
aquell tiet que ja fa
deu anys que està per aquí
i que venen a trobar
o venen
amb regrupació familiar
i venen
amb les germanes
els germans
la mare
i arriba tothom, no?
Però la circumstància aquesta
de no poder treballar
i de frustració
és la mateixa.
Exacte.
Sí, sí.
El que passa és que, bueno,
li derrabaixo un punt, no?
La xarxa de suport
familiar hi està
i això
suma.
Clar, però
amb aquestes característiques
tan puntuals
hi ha molts joves
diguem-ne nascuts aquí
que també fruit
d'aquest fracàs escolar
que a l'hora anterior
en parlàvem
també tenen aquest problema
d'entenen la llengua
la parlen perfectament
saben llegir i escriure
probablement tinguin
els estudis primaris
però tampoc no troben
aquesta sortida.
Hi ha una certa empatia
entre aquests joves
que han vingut
i els que estan aquí
en el barri
quan feu activitats
o diguem-ne
que els costa una miqueta
relacionar-se
perquè estan massa posats
amb la seva problemàtica?
Bé, potser em sembla
molt valent
fer una valoració així
total, no?
No, no,
per la vostra experiència
casos puntuals sense generalitzar
el que em diu la generalització
és que són joves
i amb la qual cosa
troben punts en comú
i veus grups
i que els problemes
també poden ser un punt en comú
que els troben
i s'hi troben
en l'espai
i en el temps
amb la qual cosa
sí que fan grupillos
i fan pinya
també aquí
amb la qual cosa sí
tot el tema
de l'absentisme
i l'abandonament
és d'aquells
que fa anys
que anem arrastrant
i que...
Ai, aquest és el que
Déu-n'hi-do
hi ha absentisme
des de ben petitets
alguns, no?
No cal parlar
d'adolescents
parlem de nens i nenes
de primària
potser
que alguns
costa que vagin
a l'escola
Bé, aquí el sistema educatiu
ha de fer un plantejament
ara què treuen la llei
segurament
no sé fins a quin punt
val la pena
que toquin alguna cosa
perquè cada cop
que toquen la llei d'educació
tots apretem les dents
i diem
a veure què passarà ara
és molt difícil
ningú ha dit
que sigui fàcil
però escolta
per això se suposa
que hi ha gent
que sap molt més
que nosaltres
per fer-ho bé
vindrà un altre dia
no?
És que ens agrada molt
que vingueu
de tant en tant
sempre és un bon punt
de partida
doncs una activitat
un projecte
que ha finalitzat
amb èxit
i és bo saber
que continuo endavant
que feu molts projectes
que treballeu molt
a peu de carrer
i que des del pla comunitari
Déu-n'hi-do
la tasca que feu
moltíssimes gràcies
i us esperem
bueno ja ho sabeu
teniu les portes obertes
quan us convingui
gràcies
gràcies
bon dia
bon dia