Les 12 del migdia i 8 minuts,
un moment per parlar de dansa i de la companyia Au Menys,
que arriba aquesta nit al Teatre Metropol de Tarragona.
Ens porta el seu últim espectacle,
titulat de Tales of the Body, que vol dir contes del cos.
Ara mateix podrem saludar la protagonista d'aquest espectacle,
que és Andrea Cruz, a la que ja saludem a través del telèfon.
Andrea Cruz, bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom.
Pere Imeca, res, explica'ns una mica la història de la companyia.
Sou una companyia que veniu de les Illes Balears?
Sí, nosaltres ja portem 11 anys treballant en la dansa al teatre,
perquè aquesta és la nostra línia de treball.
I bé, amb en Tomeu hem intentat cercar un llenguatge propi
a través de la fusió de diferents llenguatges escènics,
per exemple, de la dansa buto, amb l'expresionisme alemán
i també el treball de teatre visual.
Amb el Tomeu, quan parles del Tomeu, és el Tomeu Gomila,
que és el director de l'espectacle, no?
Sí, justament.
Explica'ns una mica l'espectacle, en què consisteix.
Aquest espectacle és un treball de cos molt intens,
on també treballem l'emoció,
i són micro-històries,
és a dir, petites històries que compten,
més que res, situacions molt poètiques.
I aquestes situacions, bé,
li arriben a l'espectador d'acord a cada experiència personal.
Damunt de l'escenari, saps tu sola?
Sí, bé, i un parell d'objectes que també cobren vida en aquesta obra.
Un parell d'objectes?
Sí.
Podem dir quins?
No, no, no,
teniu que venir a veure-los i a descobrir-los,
perquè si no ja se passa mal.
Com diries que és el teu estil de dansa?
És a dir, quin tipus de dansa feu com a companyia?
És una dansa molt gestual,
inspirada, bé,
els entrenaments que fem i el treinament
són basats en l'entrenament de la dansa buto
i de la dansa contemporània,
però més que res de la dansa buto
perquè treballa moltes sensacions,
i això ens agrada molt en el moment d'interpretar,
ens dona moltes possibilitats.
Aquest és l'últim espectacle.
Sou una companyia amb una llarga trajectòria,
o al revés, sou gent molt jove que va començar fa poc?
No, nosaltres ja duim bastant de temps.
Tomeu havia treballat amb Andreu Corxero,
amb Marcelini Silvestre,
que són els actuals excèntrics.
Jo havia treballat amb el Teatre del Silenci,
que és una companyia xileno-francesa,
i bé, amb tota aquesta experiència
que hem recollit en aquestes meravelloses experiències,
nosaltres som un apassionats
i hem decidit, com et deia ja fa 11 anys,
fer la nostra companyia
i proposar alguna cosa nova a l'escena.
Aquest espectacle l'esteu passejant per molts llocs?
Sí, mira, estem supercontents
perquè ho hem fet a la Seu d'Urgell,
a Arenys de Mà,
hem fet dues actuacions a Saragossa,
al Teatre del Mercat.
La propera setmana tornem a un festival de dansa Vuto
que es fa a Barcelona,
i bé,
per aquesta setmana ja finalitzarem aquí,
amb Tarragona.
És un espectacle, Andrea, podríem dir,
no sé si dir-ne de dansa experimental,
per gent jove,
és un espectacle modern, una mica arriscat,
no sé si el podríem definir d'aquesta manera,
que et comento.
Mira, els comentaris que mos ha fet el públic en general,
bé, que és un espectacle per tot públic,
amb un llenguatge molt personal,
pot ser arriscat,
però que arriba bastant a la gent,
o sigui,
que ha tingut una molt bona acollida de part del públic.
No és una cosa críptica,
difícil d'entrar,
és un espectacle que,
a pesar de tenir un llenguatge novedós,
és molt interessant perquè pot arribar,
t'arriben les emocions,
i bé,
la part visual també és molt intensa,
molt interessant.
Què tal com es porta això de treballar en el món de la dansa,
i més fer-ho potser des de les illes, balears?
Bé,
el de venir de les illes,
per una part és interessant,
perquè, clar,
ja se coneix la illa de la calma,
perquè és tranquil·la,
i pots crear,
et pots inspirar,
tenim un espai de treball fantàstic allí.
Però, clar,
el que mos falta és aquesta interacció,
compartir amb altres creadors,
perquè allà t'aïes molt,
és un lloc que és interessant per crear,
però per compartir aquesta experiència amb els públics,
és molt més interessant
fer un recorregut per la península,
per Europa,
per Sud-amèrica,
com ho fem.
És a dir,
la insularitat té avantatges i inconvenients.
Clar, clar.
En qualsevol cas del món de la dansa,
com ho veieu des de la vostra perspectiva,
la del tu meu com i la teva mateixa,
com a companyia?
Bé,
nosaltres estem contents
amb el resultat que està proposant la dansa
a nivell escènic en general.
Creiem que està molt interessant.
Han proposat moltes novedats,
també.
Ha crescut molt la dansa
en relació al teatre.
Les propostes són molt riques.
Nosaltres ho dèiem a nivell internacional,
també.
Si tu veus una programació,
generalment hi ha moltes companyies de teatre
que també estan proposant uns espectacles
de molt bon nivell,
molt bona qualitat.
I bé,
que no tenim res que envidiar al teatre,
que inclús s'han investigat llenguatges molt interessants.
Aquesta és la vegada, per cert,
et diré que octueu a Tarragona?
La primera vegada, sí.
Estan molt contents
perquè el teatre també és molt acollidor.
tenen un equip tècnic molt simpàtic
i molt disposat a fer un bon muntatge.
Us agrada treballar en uns escenaris
d'unes característiques determinades?
Més petits, més grans, més oberts, més tancats?
No, hem tingut diferents experiències.
En realitat, no.
O sigui,
potser si és massa gran,
jo crec que és més complicat,
però hem estat a la Patagònia
en un teatre gran,
molt vellet,
molt entranyable
i saps que vam tenir una actuació
meravellosa.
El públic també va estat
de part de...
o sigui,
vam fer l'obra tots junts.
I no ho sé si és l'espai,
si què és el que és.
Jo crec que és com que
l'energia del públic
és el que conta més
que si és un espai petit o molt gran.
A priori, de totes maneres,
un espai no gaire gran
seria segurament més adequat
per un espectacle com el vostre.
Sí, pot ser.
Sí.
Doncs aquesta nit
ho podrem comprovar
a l'escenari del Metropol.
Actueu per primera vegada
aquí a Tarragona.
Sí que serà un plaer
veure aquest espectacle
de la companyia Augmenys.
Venen des de Mallorca,
venen des de les Illes Balears
amb la direcció de Tomeu Gomila
i la interpretació
de la ballarina Andrea Cruz
que ens ha acompanyat ara mateix
en directe a través del telèfon.
Andrea, moltes gràcies
per compartir aquests breus minuts
del matí de Tarragona Ràdio
amb els nostres oients
i que vagi molt bé
l'actuació d'aquesta nit.
Moltíssimes gràcies
i esperam
que ens acompanyin
aquesta nit.
Perfecte.
Gràcies, Andrea.
Adéu, gràcies a tu.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.