Ara són tres quarts de tots del migdia, un minut i mig, ja ho dèiem.
En el temps del sumari, avui la ciutat de Tarragona
és escenari de trobades realment transcendents
de les que val la pena fer-se ressòcia.
De fa un moment parlàvem d'aquest Congrés Nacional
de Racionalització d'Horaris,
que un dels objectius és poder conciliar aquesta vida laboral i familiar.
És ben important, i no només des de la vessant,
a més del lleure que comentàvem,
sinó que realment la família educa, la societat educa,
i per educar es necessita temps.
Parlem d'educació.
Parlem d'un programa de prevenció del consum de cannabis
que s'està presentant avui a la ciutat de Tarragona
en una jornada formativa.
És una iniciativa de l'Obre Social de Caixa Catalunya
dirigit per l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic
el cap de programes de l'àrea d'atenció social Caixa Catalunya.
Senyor Miquel Juncosa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Un programa que, sens dubte, és necessari tenint en compte
que les dades de les que disposem
és que cada cop és més primerenca
la data en la que comença el consum de cannabis al nostre país, no?
Sí, de fet, la iniciativa va sortir com a resposta
a aquest increment del consum del cannabis que feia referència.
Hem de pensar que en els darrers anys,
en una dècada, es va doblar
entre els joves de 14 i 16 anys
el nombre de fumadores experimentals.
Aquest augment, nosaltres creiem,
que els experts, vaja,
creuen que és degut sobretot
a un canvi en la tolerància del seu consum, no?
La nostra societat ha percebut
que aquesta és una droga
que no fa mal, no?
Que és una substància de baix risc
quan les dades científiques demostren
que és una droga i com a tal
té els seus riscos.
Clar, aquesta és la sensació que es dona.
Podríem trobar molts exemples
des dels comentaris i la informació
que els propis joves rebran,
la pròpia música,
que no s'atreveix, doncs, diguem-ne,
a exaltar les virtuts d'altres drogues
considerades dures, entre cometes,
però aquestes, diguem-ne,
que formen part del lleure, no?
Sí, sí, sí.
La veritat és que tenim la feina una mica difícil
perquè és veritat que hi ha una percepció de baix risc
i això ens fa que nosaltres
hem de treballar en sentit invers,
fent evident que hi ha un risc
derivat del seu consum.
Forma part, sens dubte,
de la descoberta del món dels joves
com altres, diguem-ne, hàbits
que fins i tot mostrem als adults,
que parlem molt,
però l'exemple a vegades que donem
és bastant lamentable en aquests àmbits.
És veritat que li hem de dir
prohibim, prohibim,
però bé, l'exemple ja sabem
que és el que més educa.
Sí, prohibir no educa.
prohibir no educa.
El que és important és el diàleg
i posar-se també a la pell del jove
perquè busca aquesta transgressió, no?
Perquè, de fet,
si molt del consum del cànavis
té un efecte transgrador, no?
I transgressor.
I quan tots som joves,
doncs, poc o menys,
doncs, volem ser transgressors, no?
Abans, la gent,
doncs, els joves transgressarien,
doncs, començant a fumar,
fumar tabac normal i corrent.
És un símbol de transgressió, no?
I en aquests anys,
potser un dels símbols
ha estat el cànavis.
Clar.
De totes maneres,
el preu també s'ha baratit.
Jo no sé si s'ha baratit
molt o poc respecte a altres èpoques,
però això també,
o que els joves disposen
de més diners
i tenen una accessibilitat senzilla,
vull dir,
es pot trobar molt fàcilment.
I normalment,
jo m'imagino que aquesta atracció,
aquest primer contacte
amb el cànavis,
és en grup, no?
Sí, de fet,
és una droga social.
Per tant,
tot ha facilitat
que hi hagi un consum,
un fort augment del consum.
Però l'important, repetim,
és sobretot informar
sobre els efectes que té
i que té uns efectes negatius.
És l'estratègia
que nosaltres creiem
que hem de seguir.
Nosaltres tenim aquí,
davant aquesta plana web,
que presentaran
i en la que es treballarà
i s'està treballant força
en aquesta jornada.
jo abans em permetia,
així,
diguem-ne individualment,
recomanar-la també als pares,
perquè la informació
no només ha d'anar adreçada
als joves, no?
Pares i educadors.
No, de fet,
nosaltres,
els pares dels alumnes participants,
els fem arribar una guia,
que és
Cànavis Parlem de Casa, no?
En aquesta guia,
que també se la poden descarregar
de la pàgina web
de l'Obre Social
de Caixa de Catalunya,
que és
obresocial.caixacatalunya.es,
trobaran aquesta guia
on es presenta
què és el Cànavis,
explica per què els joves
consumeixen Cànavis,
què és l'entorn
que ha facilitat aquest consum,
els riscos que té
i com actuar
com a pares, no?
Com prevenir,
com detectar el consum
i què fer
quan ens assabentem
que els nostres fills
prenen el Cànavis, no?
És importantíssim,
com ha dit abans vostè,
que tota la feina de prevenció
que es faci des de l'escola
tingui una continuïtat
a casa, no?
Si els valors
que s'intenten inculcar
des de l'escola
són diferents
dels de casa,
doncs, evidentment,
la prevenció
que fem
és de tot ineficient.
A tall d'anècdota,
aquesta plana web
la recomanem
perquè de veritat
que és que és magnífica,
hi ha títols
en quant a documentació,
per exemple,
suposo que també
perquè els pares
ens familiaritzem
amb determinat argot,
que rule manual
per a manos cercanes
al Cànavis
o te va tocar la Xina,
aquest tipus de coses
que també podem trobar
en un altre dels apartats
que és la documentació.
Hi ha punts de referència
on adreçar-se
en el cas
que qualsevol persona
que es vegi implicada
o estigui interessada
en saber-ne coses?
Vull dir que és una guia
que doneu informació
però també adreceu
a altres institucions
o entitats
que ens poden ajudar, no?
Clar, nosaltres,
de fet,
la nostra missió
no és detectar
sinó intentar prevenir
i, per tant,
que els joves
no consumeixin.
Si consumixen
de forma experimental,
almenys
que aquest consum experimental
no suposi un pas
perquè ells consumeixin
de forma habitual,
però sí que fem,
evidentment,
posem una mica
de recursos d'ajuda
i això ho fem
a través de, bueno,
de diferents serveis
que hi ha d'orientació
sobre drogues, no?
Per exemple,
la línia verda
del Departament de Salut,
que és un servei
d'atenció telefònica
en el qual
els joves
amb problemes
de consum
o els pares
poden trucar
i informar-se.
Hi ha un altre apartat
que són narracions
que són els propis joves
que expliquen
les seves experiències
i, entre altres coses,
detecten que la pressió
del grup
és molt important
a l'hora de decidir
o no decidir
doncs
prendre cannabis,
prendre drogues.
De fet,
avui
el professorat
que està fent
la sessió formativa
durant vuit hores
és una mica
per explicar
com és
tot el programa,
i el programa
es desenvolupa
en quatre blocs
diferents
que es desenvolupen
al voltant
d'unes deu hores
en total.
I una part
molt important,
un dels blocs
sencers
és el que
intentem promoure
el treball
d'habilitats
a l'aula
i ho fem
a través del role-playing,
amb un role-playing
on es posa en evidència
la pressió del grup
en què habitualment
són sotmesos
a les joves
i donem recursos personals
per reforçar-ne
el consum,
per rebutjar-ne.
No és una qüestió fàcil
sinó ja fa dècades
que la tindríem
solventada.
A vegades
bé,
una vegada
no passa res
i dius
no,
no,
si és normal,
són coses de joventut
però suposo
que cal estar alerta.
La jornada d'avui
fonamentalment
té,
com deia Miquel,
està adreçada
a professors,
a formadors,
tot i que té
tot aquesta vessant
a la família,
els pares,
no?
Sí.
És una jornada
de presentació
d'aquesta eina.
És una jornada
de presentació
de tots els recursos
formatius,
sí,
sí,
de tant.
El programa
consta d'una guia
i un protocol
d'intervenció
per a parlar
del professor
o de l'adult
que fa la intervenció,
d'un DVD
amb una sessió
didàctica
audiovisual
on es planteja
diversos temes
a debatre,
el portal web
que feia referència
a vostè
i després
la guia
de les famílies
que han vist
per anem-ne a casa.
Doncs la recomanem,
la recomanem a tothom,
als pares,
als joves,
als educadors,
en fi,
una eina
que s'afegeix
a una situació
i a una circumstància
que primer cal reconèixer
i després abordar-la
naturalment
i per reconèixer-la
doncs el que
deia Miquel Juncosa,
la informació.
Recordem que
Miquel Juncosa
és el cap de programes
de l'àrea
d'atenció social
Caixa Catalunya
i li agraïm moltíssim
que hagi atès
la nostra trucada.
Enhorabona
per aquesta feina
i bon dia.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Adéu-siau.