Doncs aquí en aquest espai de la Rambla Nova,
tocada al Bacoba Mediterrani,
volem explicar-vos què passa aquí, l'espai evoluciona,
per fer-nos acompanyar en Lluís Batista,
que és responsable de l'àrea de museografia de l'IPES.
Què tal, Lluís? Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, és un dia.
Esperem que toquem fusta i que no plogui més, eh?
Perquè teniu-hi-do, eh?
Bé, ara ens ha parat, ens ha agafat just el muntatge a tope la bluixa,
però ara ja sembla que estem millor.
Esperem que sigui així, que continuï així la tònica,
que no caigui aigua.
què podran veure els pares i mares i crius
que vinguin fins aquí, a l'Espai Evoluciona?
Bé, el que trobaran són uns jocs, eh?
Tenim uns jocs que totes estan envoltant de l'evolució,
és la temàtica,
i tenim un joc, per exemple, d'endreçar unes espècies,
eh? Donem unes pistes amb unes fitxes
i els nens t'han d'endreçar les espècies a l'aigua evolutiu.
Les pistes són molt fàcils, eh?
Diem, tenen menys de 3 milions d'anys,
soca l'avant passat de tal altre,
o sigui, donem bastant de pistes
perquè es puguin col·locar aquestes figures
sobre el seu arbre.
Aquest és un tipus de joc
que ens parla de l'evolució humana, eh?
Realment, després tenim un altre,
que és de la cacera.
Els nens tenen que passar primer per una pista,
una mena de pista americana,
i després tenen que anar a caçar.
I disparen, llencen unes boles, eh?
És de sot de pòrex, no pesa, no és perillós.
Llencen unes boles amb velcro
i enganxen els animals, eh?
Disparen fins als animals.
Després tenim aquest altre,
que és un joc en el qual hi ha dues figures,
d'unes d'un homo sapiens, d'altres l'astropetècus,
a terra,
i tenim uns retallables,
que són el crani, la caixa del tòrax,
i algunes de les cames,
i el tenen que col·locar sobre l'individu que correspon.
Això és perquè aprenguin de forma didàctica la canalla,
doncs, en fi, d'on venen, no?
Perquè a vegades no parlem de vista d'on venim.
Bueno, sí, i sobretot, bueno, d'una forma mena,
entrar a aquests temes a vegades són molt densos,
són molt complexos,
i aquest és una forma que entri la canalla,
doncs, a conèixer això,
i tampoc sense tenir d'aprendre molt de dades,
ni noms estranys, no?
Realment.
I més, a mi, per allà, per l'altra banda,
això som un dos cantons, diguéssim, d'aquest espai,
per cert, diria...
Bueno, aquí tenim unes quantes lones.
Diria que per aquí hi ha el Boa Carbonell, no?
A l'Odal surt unes quantes vegades, sí.
El tenim aquí en figura.
Aquí tenim unes patxades,
que fem 15 metres de patxades al terra,
i comença per les patxades de l'Ètoli,
que és l'Astropelitecus,
i acabem per les patxades de l'home a la Lluna,
realment fent la tira evolució.
Carai, les patxades, aquestes són de l'home a la Lluna,
aquestes d'aquí?
No, encara no, aquestes són d'Espart i són del Neolític,
l'altre de la Lluna més endavant.
Ja arribarem, eh?
És a dir, és aquesta trajectòria de l'humanitat,
aquests avenços que hem aconseguit.
Aquí tenim una piscina de boles,
i els nens el que fan amb les carretilles també
és classificar les boles per colors,
com nosaltres quan es caem,
doncs classifiquem els objectes, no?
Si trobem ossos, trobem industrialítica,
doncs ells fan el mateix aquí.
I aquí tenim un altre també de joc,
que és per comunicar-se,
és per veure que nosaltres com ens comuniquem parlant,
tenim un gran avantatge,
però durant milions d'anys no teníem aquest avantatge,
i havíem de comunicar-nos fent mímica,
mitjançant els sons o mitjançant el dibuix.
I aquí ho posem aquí,
o sigui, un nen es posa enmig
i ha de comunicar als altres,
unes preguntes determinades,
mitjançant aquests gestos.
Està molt bé.
Aquí, per exemple,
se m'acupen que poden venir crius petits-petits,
vull dir que no cal que sigui...
Sí, la piscina de boles especialment és per més petits,
i per exemple,
posar els ossos als escalets
és una mica per més grans.
Tenim una mica tot l'avantatge d'edats.
Quant dies es treu aquí, Lluís?
Quant dies tindrem aquí l'espai a evolucionar?
Bé, fins al dilluns ja marxem,
és el cap de setmana.
Sí, el cap de setmana,
tot el cap de setmana podem passar per aquí,
perquè recordem, eh,
de tram de Rambla Nova,
tocant el balcó mediterrani,
és l'última coca de Rambla, diguéssim,
abans d'arribar al balcó,
i és on aquest espai evoluciona.
Per cert, Lluís,
l'últim crit,
és a dir,
l'últim descobriment important
que s'ha fet en el vostre món,
i que ens afecti a nosaltres,
quin seria?
Home, bueno,
fa poc vam retrasar la cronologia
de l'Humanteceso,
Rata Puerca,
i vam retrasar de 800.000 anys
a un millor 300.000,
perquè es va trobar unes dents,
una part de mandíbula,
a la cima de l'elefant de Rata Puerca,
i penso que això és important,
perquè fins fa poc temps,
fins fa uns 10 anys,
pensàvem que l'ésser humà
no havia estat a Europa
en dates inferiors a 50.000 anys,
i ara estem ja a un millor 300.000 anys
que hi havia humans a la península ibèrica,
i això potser és el que més ha trencat aquest any,
aquest tipus de descobriment.
Venim de l'Homo sapiens sapiens,
allò que hi hauria que deia
que hi havia certa ambiguïtat,
que s'havien consistit dues espècies al mateix temps,
que vam veure si venim d'una o de l'altra,
al final, com està?
L'Homo sapiens som nosaltres,
ara ja no es diu sapiens sapiens,
es diu sapiens seces,
perquè es deia,
quan pensàvem que veníem d'un nandertal,
a l'andertal li deia
Homo sapiens nandertalensis,
nosaltres som Homo sapiens sapiens.
Ara, com no venim d'un nandertal,
genèticament,
doncs nosaltres som Homo sapiens,
i no homo nandertalensis,
i no homo nandertalensis.
Però sí, clar que venim de l'Homo sapiens
perquè som nosaltres mateixos,
la que no venim és d'un nandertal,
sinó que nosaltres vindríem
d'aquestes poblacions europees
que van entrar fa més d'un milió d'anys,
com l'omantecesor,
i a partir d'aquí
vendríem directament d'aquestes espècies.
No vindríem de la branca nandertal
i del vergensis,
que potser són els europeus
que sempre havien estat.
Nosaltres tenim 150.000 anys
amb la nostra espècie d'antiguitat,
sortim d'Àfrica i després entrem cap a Europa
doncs fa uns 50.000 anys
i a la nostra espècie.
És important divulgar
perquè hi ha molta gent
que no sap que venim d'Àfrica.
Hi ha moltes persones que no ho saben.
Ni això, ni per exemple
saben que fa un milió d'anys
aquí hi havia una fauna
semblant a la de l'Àfrica.
Hi havia un clima molt càlid.
Tampoc el clima ha anat de càlid
a fred,
ni de fred a càlid,
sinó que hi ha hagut oscil·lacions climàtiques
contínues durant tota la prehistòria.
També és important veure aquesta evolució,
vosaltres qui treballeu,
que la coneixeu,
per entendre també aquest procés
del canvi climàtic,
del que estem fent la humanitat
amb tots els que som,
perquè som moltíssims al món,
amb aquest canvi climàtic,
amb l'entorn que ens envolta.
Home, el canvi climàtic
sempre ha existit.
A capa és que ara
estem accelerant molt.
S'ha existit
en causes naturals,
és normal,
estem en un període interglacial,
va acabar la darrere la glaciació
fa 10.000 anys
i vindrà una altra glaciació,
això està clar,
ara estem en un període interglacial,
però a petita escala,
dintre d'aquest període interglacial
estem calentant massa,
vull dir,
estem espaiant molt el planeta
i som l'única espècie
que està sobre el planeta ara.
És l'única vegada que ha passat.
Sempre hem estat més d'una espècie
sobre el planeta
i ara estem únics,
som sols,
ens hem de cuidar molt
perquè no tenim substitut.
Molt bé, Lluís,
doncs en fi,
aquestes coses,
potser estan profundes,
però d'altres sí que es poden aprendre
aquí en aquest espai,
evoluciona.
Si no, per cert,
deixem recordar que hi ha una pàgina d'internet
que està molt bé,
que és on surt tot,
diguéssim,
l'últim crit,
podríem dir així,
les últimes novetats.
Ara, per cert,
crec que heu començat no fa gaires dies
a excavar a la Güella també,
no?
On es va recobrir aquella mena...
Eren mamuts,
no?,
allò que es va descobrir?
Sí, els mamuts,
sobretot mamuts molt sencers
i molt bon estat, sí.
I esteu excavant allà altre cop,
no?,
també,
en aquesta campanya.
Ara, a la Güella hem excavat,
mira,
hem excavat ara,
perquè aquest estiu,
hem excavat a la Güella romaní,
estem a la Güella,
estem a Paradís,
a Terrassa també,
estem a Sudamèrica,
algun jaciment tenim,
estem,
estàvem a Georgia,
però van tornar a marxar,
perquè van entrar a Rússia,
però bé,
esperem que es calmin una mica les aigües
i poden tornar a excavar ja
l'Homo Georgicus,
que és el,
no el primer europeu,
però el primer del territori asiàtic també.
Lluís Batista,
gràcies per explicar-nos-ho,
reconem això,
la pàgina web de l'Evoluciona,
evoluciona.com,
evoluciona.org,
Lluís, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I recordeu,
venim d'Àfrica.
Adéu,
bona tarda.