Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsol IPF t'apropa a l'última hora de l'equip.
Rapsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
Segur que alguna vegada vostès han tingut allò que els hi arriba,
d'alguna manera un pastís boníssim, i dius
calla que avui no me'l podrà menjar a la nevera i el mengem l'endemà.
És el que ens ha passat amb el futbolí.
Ahir vam tenir un plenari llarguíssim, no vam poder fer el futbolí
i és com un pastisset que diu mengem, i per això l'hem guardat a la nevera.
I ara, Jordi Sorinyac, bon dia.
Bon dia, bona hora.
L'ha tret i el posem damunt la taula i el volem compartir amb tots vostès.
I aguanta força bé.
Aguanta molt bé, hem fet uns quants talls, i mai millor dit d'aquest pastís.
Per cert, Quim Pons avui té el seu dia de festa,
però no sabem si ben bé farà festa total.
Ens proposem fer-li una trucada sorpresa, que no està preparada a veure com ens rep.
Es retratarà o no, Quim Pons, quan el truquem? No ho sabem.
Però on comencem, Jordi?
Doncs mira, d'entrada dic que tot i que el partit va ser força avorridor
pel que sembla, pels que el van poder veure,
com a mínim, això és el que ens van explicar els nostres companys,
la retransmissió va ser especialment socorsa.
Ja d'entrada, l'avant maig, Quim Pons va tenir l'oportunitat
de parlar amb diferents recullpilotes del Polideportivo Gido.
El Poli és l'equip on havia entrenat fins fa poc,
fins que el van fer fora l'Ulí César,
el tècnic, també durant les últimes campanyes del Nàstic.
I aquest va ser el tema de conversa.
¿Cómo te llamas?
Yo me llamo Bernardo.
Bernardo, tú eres muy del Poli, ¿no?
Claro que sí.
Pero muy del Poli.
Muy, muy, muy.
¿Y qué te parece el Poli esta temporada?
Bien.
¿Cómo que bien? Si sois últimos.
Bueno, no da igual.
Somos primeros con la cola.
Con el Poli hasta que muera.
Sí, y Luis César, el otro entrenador, ¿qué te parecía?
Tienes que hacer un sondeo y una encuesta, ¿no?
Malo, malo.
¿Malo?
Malo.
Ahora sí, comentarios me han llegado y gente que me ha llamado, pero luego...
¿Sabes que este señor subió al Nàstic a primera?
Sí, da igual, pero a bajar Poli.
Sí, no se gustaba nada.
L'ha rabiado.
No, es muy malo, es muy malo.
Lo que les ha parecido decirte, claro.
Muy malo, muy malo, ¿eh?
Que macos, aquests nens, ¿no?
Sí, sí, no, no, s'han desfetxat, s'han desfetxat, s'han desfetxat a gust.
Ale.
¿Tú ets a Toros, eh, Yolanda?
Jo no.
¿No veus el Tentido a Cero, aquells programes,
escoltes aquells programes a la ràdio, diumenges a la nit, a la Cope?
No, jo escoltava el Manolo Molés fa molts anys,
però perquè, mira, no sé, per escoltar...
Feries anisidro i tot plegat.
No tinc ni idea, Jordi.
Escolta'm...
Tu ets a Toros?
No, no soc de Toros.
Tu ets a Castells.
Jo soc de Castells.
És l'únic, a la plaça de Toros, és l'únic que hi veig.
Però qui sembla que té uns grans coneixements sobrins
és el nostre company Jordi Blanc.
Jordi Blanc, que en sap de tot.
Sap de tot, tot terreny, escoltem.
Però, Quim, es té que sàpiguen torrejant totes les places, eh?
Sí, home, sí.
Aquest és un clàssic de Toros Ferrando, eh?
Jordi Blanc avui porta un traje de luces que l'hauria de fer.
A més, a més, l'altre dia César Ferrando
fins i tot va dir que hi havia toreros per la maestranza,
però també n'hi havia d'haver per Pozo Blanco
i per la plaça Toros de Tavernes, eh?
Exactament.
Que diu que allà hi ha bones tardes de toros.
Doncs mira, aquí hi ha un espònsor que fica grua a Sancho Toro.
Després del tema, com acostuma a passar, ja de genera, eh?
Tu creen una certa expectació de dir
oi, quins professionals parlen de futbol, parlen de toros
i després entra Quim, llegint un cartell que veuen unes obres.
El Jordi Blanc, jo el recordo moments memorables de gran expert
parlant del temps, parlant de temes transcendents i interessants
i escolta'm autoritat, eh?
Jordi Blanc, algun dia hauríem...
Mira, després el saludarem en l'edició diària del Futbolí,
tampoc no el posarem en cap compromís,
però Jordi Blanc té una trajectòria professional que deu-hi-ho.
Antonio Molina, no?
Antonio Molina.
Ara, canvi completament.
D'Antonio Molina a Dani Elfman.
Tu has vist la pel·lícula Sleepy Hollow?
Moltes vegades.
Moltes vegades.
T'encanta.
T'encanta allò de rodar en cabeses?
Ui, és el millor.
I saps què és la Sleepy Hollow?
Que el nostre particular Johnny Depp?
Ai, jo diria... Teresa Ortega?
Teresa Ortega, gran protagonista, atenció,
de l'edició setmanal del Futbolí d'aquesta setmana.
El tall bo, com si diguéssim, arriba d'aquí uns minuts,
però abans ja Tere Ortega ens demostra les seves grans ganes
que té de carregar-se entrenadors directament.
Gol del Valladolid de Joseba Llorente,
Murcia 0, Valladolid 1,
12 gols del jugador del Valladolid
a la primera divisió aquesta temporada.
Tere, truca i cal fitxin ja, eh?
I Lucas Alcaraz que no es converteixi en el vuitè entrenador cessat a la primera divisió.
Mira, mira, eh, els càlculs.
Sí, sí.
Això t'agrada, eh?
Sí.
És que vull fer unes estadístiques.
11 cessats a la segona divisió, 22 equips,
per tant, la meitat de conjunts ja han cessat el seu entrenador.
Carai.
I a primera?
A primera, 7.
Cessats, eh?
No els canvis, perquè llavors s'hauria d'incloure el cas del Sevilla.
Ella ho controla tot, eh?
I veig com si cada entrenador del cap cessat el tingués penjat a la seva habitació.
Però t'hi has fixat que els seus companys no tenen paraules?
No, no, clar.
Després d'aquesta afirmació tan categòrica.
Davant d'aquestes coses, res a res.
Escolta'm, has vist la pel·lícula Esposos ambició, Iolanda?
No, encara no.
Encara no.
Ha de ser bona, eh?
Bé, sí, ens agradarà.
Ens agradarà.
Té una banda sonora una mica particular, és aquesta d'aquí?
No és conya.
Això és la banda sonora de la pel·lícula?
És la banda sonora autèntica i original.
d'una banda sonora molt premiada en diferents llocs.
No es va participar als Òscars per fer unes històries tècniques.
És d'un dels músics de Radiohead.
Escoltem-la un segon.
Té una...
Gairebé són tres o quatre notes que es van seguint, escoltem.
Són una mica estrany.
Sí.
I diguem si et recorda això d'aquí.
M'estàs dient que la banda sonora de Pozos d'Ambició està inspirada en el som de les botzines dels aficionats del Polideportiu Ajido.
Jo no estic convençut.
Parecidos razonables.
Parecidos razonables.
A veure, Quim, a Lluís.
Sí, sí.
Això és la combinació de les dues, no?
Sí, sí.
Les botzines i la banda sonora.
Plagi?
Jo crec que sí.
Inspiració?
Jo crec que sí.
El tema va ser que van repartir aquestes botzines que fan un soroll infernal i si estàs molt a prop fan un mal de cap certament notable.
Jo no sé si la banda sonora d'There will be blue t'està inspirada en això, però en qualsevol cas, qui se n'en recorda segur, és Quim Pons que va tenir una relació, no de morodi, d'odi, durant tot el partit amb les botzines.
Escoltem.
El que hi ha és una situació antio, són moltes botzines que porta la canalla, que són els que estan entrant al camp i entren amb aquestes botzines molt, molt sorolloses, de color blau i blanc, amb els colors del poliagido, lògicament, i sembla que això és el que farà més soroll avui aquí al municipal de Santo Domingo.
Perdona, eh? Mira, és que estan repartint una cosa molt bonica a l'entrada d'aquelles botzines que us hem dit. Això ho regalen, eh? I avui tot el camp sonarà, escolteu, així, eh?
Així sonarà tot el camp.
Quina il·lusió, eh?
Bueno, prepara't per les aspirines.
Sentim molt el soroll de les trompetes, que facin mal de cap a la retransmissió, que algú ens ha dit a la via mòbil, però és que és el que hi ha, eh?
Ja sé que sembla l'estadi Yokohama Internacional al partit de la final de l'intercontinental, pel soroll de trompetes, però és que n'han repartit tantes que són això el camp de poli.
És soroll de futbol sala. Missatge de Joan Andreu Pérez, Quim, que diu que passis algun divendres als partits del Club Basquet Tarragona al Serrallo, que allò sí que és mal de cap.
Pel soroll, eh?
Pel soroll, sí, sí, sí. N'he patit alguns, ja ho sap.
Les fins i tot el partit, no?
Alejandro, gràcies.
A vosaltres.
Alejandro Campan, un dels capítenes del Nàstic. Ficarem les bocinetes aquestes en un lloc del cos que en sabem tots, eh, crec?
Al final de la retransmissió, Quim Pons no ho dir.
Al final, Quim Pons, és que Quim Pons va tenir una retransmissió molt dura, ja ho comprovarem després.
Lluís, com es deia, ui, això no ha recomparat el CBT, quan van a les retransmissions corroborant el missatge que enviava Joan Andreu Pérez.
Això passava a l'estadi, al Poli Ejido, als estudis de Tarragona Ràdio, passaven altres coses.
Autèntic festival.
Joc de la Porra, a la mitja part, tot un clàssic, el clàssic de la redifusió tarragonina.
És el Joc de la Porra.
És el Joc de la Porra.
Si et sembla, situem-nos en antecedents.
Una petita selecció, greatest hits del Joc de la Porra, un parell de fragments que han quedat per la memòria col·lectiva dels oients.
Ens escoltem.
Hola, bona tarda.
Hola.
En qui parlem?
Mio Iwatani.
Digue'm, digue'm.
Mio Iwatani.
Com et dius?
Yes.
Mio Iwatani.
Sisplau, em pot dir el seu nom pel concurs a la Porra.
Mio Iwatani.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, digue'm.
Mira, que la nòria que estava trucant es diu Mio Iwatani.
Ella es va al Japó.
Es diu Mio.
M-I-O.
Iwatani, el resultat.
Truca de publicitat i narració de la segona part.
Bona tarda.
Bona tarda.
El teu nom.
És José Antonio Gasol.
Em pots repetir?
José Antonio Gasol.
José Antonio Gasol.
Sí.
Però tu ets José Antonio Gasol.
No, és sordomut, per això t'ho dic.
Sí, digue'm el resultat.
El primer tall és que semblava que aquella noia estigués recitant un mantra, amb tots els respectes.
Sí, sí, no, no, que és els problemes del directe, com diuen, clar, te'n preguntes en segons quines situacions i realment és difícil de reaccionar.
Tot el que se surt del normal pot comportar certs problemes.
Aquest diumenge vam tenir...
Jo recordo un que deia, una pausa i a la porra.
Sí, sí, una porra i la pausa.
Una porra i la pausa.
Una cosa d'aquestes.
Escolta'm, ahir no va trucada, podríem dir que la comunicació no va ser especialment fluida.
Més trucades al 977-24-4767, ara per concursar la porra.
Bona tarda.
Bona tarda.
El teu nom.
I ara que has trucat aquí?
Com et dius?
Jo què he de fer, res.
Ui.
Senyora, bona tarda.
Bona tarda.
Està en directe per Tarragona Ràdio pel concurs per la porra.
Com es diu?
Nuri.
Ui, m'assembla que no anem bé, no anem bé.
Nuri Soler, m'he dic.
Sí, però vostè com se diu?
Jo, Nuri Soler.
Ah, Nuri Soler.
I quina és la seva aposta?
La aposta 1-0.
Molt bé, a favor del nàstic, 1-0-1.
Doncs aquí queda apuntat.
Al final ens hem entès.
Nuri, gràcies.
Adiós.
No ho entenia, no ho entenia.
No, segur, no, no.
És que clar.
No, no, no s'entenien.
Però escolta, no sé per què aquesta conversa a mi m'era familiar.
No em facis dir d'aquí.
Tu recordes, saps...
És com si hagués tingut un déjà-vu.
Saps d'aquest zona?
Cap d'any de 1985.
A veure, sí, home, jo ja era grandeta, ja entenia les coses al món.
Jo, grandet no ho era, ja t'ho dic ara, però ho he recuperat i, ostres, és que em va venir a la història una trucada, també una trucada telefònica cèlebre, a Encarnas Sánchez.
I tens les proves d'això?
Home, i tant, comprovem-ho, comprovem-ho.
Més trucades al 977-24-4767.
Encarnas de noche para todos los amigos de la rádio difusión española.
Estarà per concursar la porra.
Bona tarda.
Bona tarda.
Dígame el teu nom.
Encarnas de noche para todos los amigos de España.
Dígame.
Senyora, bona tarda.
Vamos a ver a amiga sorda de la noche.
Bona tarda.
Està en directe per Tarragona Ràdio pel concurs per la porra.
Com es diu?
Nuri.
Me ponga con Encarnas de noche.
Ui, m'assembla que no anem bé, no anem bé.
Nuri Soler, m'he dic.
Sí, però vostè com se diu?
Que te siento muy lejos, eh?
Bueno, pues siéntate un poquito más cerca y verás como nos entendemos a la perfección.
Yo a Nuri Soler.
Ah, Nuri Soler.
I quina és la seva aposta?
Bueno, és que és això.
És que no té més, és que no cal fer cap comentari, eh?
És martes i trece.
Van crear escola, però no una escola humorística, sinó coses que passen.
23 anys després, és que quan escoltava això diumenge, és que és exactament problemes d'incomunicació.
És un problema que s'ha mantingut, és universal, s'ha mantingut allà.
Ara, per problemes, els que va tenir Quim Pons també, amb la seva confortabilitat, podríem dir, en la retransmissió del partit.
Home, un grandíssim moment, eh?
Li van prendre la cadira, literalment, no?
Bueno, li van robar directament.
A veure.
Pons, no t'asseguis, que t'entré a la cadira.
Ah, sí, no l'he fotut, ja.
Sí, mira, aquest que desasseu a la teva esquerra.
Ai, ai, ai.
És que, literalment, s'ha aixecat el Quim, el que se li ha apropat d'un pol darrere, i li has tirat la cadira, i jo veia Quim seient i anant directament a terra.
Val que m'ho has dit, perquè...
Perdona, explica la jugada.
No, dic...
Si que és a terra, no veia, nen.
Això és boníssim, tu.
Ja el coneixen pels llocs, jo no sé si és que van directament a Quim Pons, o és una casualitat, o aquest home.
doncs té virosta, on va, doncs l'hi fan, eh? Déu-n'hi-do.
Sí, sí, bueno, sembla que de moment et queda sense saber què tens de souvenir.
Sí, perquè, a veure, avui el Quim Pons fa festa, se la mereix tot això, ara no entrarem al de sempre, però em dic allà que ens agafarà el telèfon com a mínim perquè ens digui que tinc de souvenir.
Quim Pons ha despenjat el telèfon. No vol que parlem amb ell.
Jordi Blanc.
Ho està parlant amb algú, Jordi Blanc, bon dia.
Bon dia.
L'heu avisat? El trucaríem en plan sorpresa?
No, no ho sé. Jo, sincerament, crec que no. Jo crec que ja ho fa expressament.
Ho fa expressament.
i no l'agafa. Molt bé, Quim, ja ens trobarem.
Arrieritos somos, eh?
Escolta'm, Jordi Blanc té notícies, bueno, les normals i té notícies d'última hora, però abans, jo crec que és la notícia més important dels darrers temps del Nàstic.
No em pregunteu si és bona o dolenta, perquè ara mateix no sé exactament com qualificar-la.
A veure, Jordi, és molt destacable.
És destacable, sí.
Però cadascú que la valori com vulgui.
Exacte.
Tenim màxima representació del Nàstic a la Real Federació Espanyola de Futbol, no?
Doncs, efectivament, el club ha aprofitat aquest matí de dimarts en què fa festa a la plantilla,
per les 11 i 4 minuts donar aquesta notícia.
Diu la notícia, després de meditar en profunditat l'oferiment i d'avaluar també les repercussions positives
que podria tenir pels interessos del Nàstic, atenció, eh?
El president del Consell d'Administració, Xavier Salvador, accepta la invitació del màxim mandatari
de la Real Federació Espanyola de Futbol perquè en endavant formi part de la Junta Directiva.
Què dius ara?
O sigui, això vol dir que...
Ambillar i...
Ambillar i...
Joan Gaspar, Joan Gaspar.
Atenció, eh?
A veure, l'elenco artístico.
40, amb l'entrada de Xavier Salvador i, segons ha pogut saber de Tarragona Ràdio,
un altre president de segona, com és Fernando Sanz, el president del Màlaga,
fill de l'il·lustre expresident del Real Madrid, Lorenzo Sanz,
seran 49 membres, la Junta Directiva de la Real Federació Espanyola de Futbol...
Jo no hi entenc, però les juntes directives tenen tanta gent? Tanta gent manant?
Bé, com hem dit sempre amb aquesta emissora i normalment els programes d'esports,
els comitès, les federacions, etcètera, etcètera,
és un lloc on es reuneixen algunes bones persones i d'altres molt vividors.
Però quines sales de juntes més grans han de tenir, no?, per reunir tanta gent?
Ara a la redacció estàvem comentant si quan es reuneixen reserven tot l'assador d'on és tierra,
per anar a menjar tots plegats.
Sí, perquè, home, són jornades llargues i s'han d'alimentar, és lògic.
És que aquí el mèrit és més no seri que no pas seri.
Exacte. I després, clar, també cal veure com pot quedar tot això,
perquè recordem que la Secretaria General d'Esports,
el Consell Superior de Deportes, va obligar que les federacions
que no participaven als Jocs Olímpics de Pequín
fessin eleccions abans de les eleccions generals del proper 9 de març.
Lògicament, Àngel Maria Villar ha anat per la seva
i de moment ni es planteja fer eleccions.
Veurem com queden les eleccions, perquè recordem que l'expresident del Mallor,
que a Mateu Alemany també es presentava en aquestes eleccions.
Veurem què passa.
El cert és que la notícia és que Xavier Salvador,
qui, per cert, per assumptes propis, està aquests dies al romaní
i, per tant, no podem contactar amb ell de moment,
doncs entra a formar part d'aquesta junta directiva.
Passa com el Quim, que no ha agafat el telèfon?
Més o menys.
Em perdó, eh?
Són una noia parlant romanès, que no sabem el que diu.
La barreja Romania-Federación Española de Futbol
en Jocs Maria Villar és un còctel explosiu, eh?
Però, bueno, veurem què passa.
El temps suposo que acabarà dient si era necessari o no.
De moment, jo crec que també és important
poder estar en llocs com aquests, amb aquesta representació,
si més no, els altres dos clubs importants de Catalunya,
com és el Futbol Club Barcelona i l'Espanyol, ja estan.
I, de moment, no els hi ha anat bé.
Jo recordo que al Barça encara no li han tancat el camp de futbol
després de veure aquell cap de porc
i alguna ampolla d'algun whisky conegut que hi ha al camp.
Per tant, en principi, pel Nàstic és bo, això.
Bé, ja ho veurem.
Sí, jo crec que sí.
El Jordi, si no diu això, rebenta avui, eh?
No vull que rebenti aquí a la gària.
Notícia del dia, avui al Mundo porta una entrevista
amb Raül Font, que és el número dos
de la demarcació de Tarragona de Llista,
Convergència i Unió, que és els generals,
expresident del Nàstic.
Hi ha una qüestió que es refereix al Nàstic
i que fa gràcia comentar-la.
Pregunta de periodista si és més factible
que Convergència i Unió presideixi la Generalitat
o que el Nàstic continuï a segona divisió.
La resposta de Raül Font és aquesta.
Diu que la pregunta té trampa.
És més fàcil que Convergència i Unió aconsegueixi la Generalitat
i que pel que fa a l'altra possibilitat
no vol ni pensar-ho.
O sigui, que per Raül Font és més fàcil
que Convergència i Unió sigui la Generalitat,
que no pas el Nàstic es mentiria a segona.
La fotografia de Raül Font amb un megàfon d'aquells antics
sembla que estigui fent alguna acció del pla secta
en aquesta fotografia.
I el titular no té desperdici tampoc.
Amb una cara simpàtica, persona afable.
Si m'ho permets, no el llegiré.
Qui ho vulgui avui...
El titular no té desperdici.
Perdona, és un titular que està acrit.
Convergència i Unió és una xica disposta a ir-se a la cama
com qui en sea.
No ho diem nosaltres,
ho diu un titular del Mundo
en aquesta entrevista que fan al Tarragoní, Raül Font.
Senyors, moltes gràcies.
Fins ara.
Són les 12,
ens repassarem l'actualitat nacional i internacional
i de tornada saludarem Jordi,
en aquest cas no Blanc ni Sorinyac,
sinó Jordi i Bertran.
Tres Jordis avui al programa.
Sí, però el 23 d'abril ho reumiré a tots.
Bertran, un home més seriós i punt d'anar.
No, no, home, segons com tu miris.
Ho comprovarem després de les notícies.