a Pai Vagam, entrant en algunes de les sales d'exposicions
de la ciutat de Tarragona.
Recordin que avui és l'últim dia d'una exposició
que ja es va prorrogant, donant l'interès del públic,
l'antiguitat clàssica a través dels gravats,
els piranessis de Montserrat al Museu Nacional Arqueològic.
D'altra banda, Enric Artí Bresson continua sent el protagonista,
fotògraf al Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa
fins l'11 de maig, i fins al dia 2 de març, Catalunya, 14 per 8.000,
les primeres ascensions catalanes als cims més alts del món,
al Palau de la Diputació.
Hi ha una altra exposició que s'ha inaugurat avui,
que és bastant més modesta, però que està carregada
de contingut, podríem dir, emocional.
El pati de Jaume I acollirà fins al dia 2 de març
l'exposició d'una seixantena de pintures a l'oli i aquarel·les
que han fet jubilats de la ciutat.
Josep Sunyer ha anat a la presentació,
i Josep, bon dia, primer que tot.
Hola, Joana, bon dia.
Deien, potser no és d'aquelles exposicions espectaculars,
de grans rètols, però amb una càrrega emotiva i personal
important, no?
Efectivament, no es pot comparar amb la d'Enric Cartier-Bresson,
per exemple.
Tampoc és l'objectiu.
Són diferents, són qüestions diferents.
Per cert, i hem anat amb moto, plovia,
però hem anat amb moto i hem arribat...
Sí, sí, sí, sí, que plou, però fa un xiri-miri.
Una pluja d'aquelles tímides, tontetes.
Tot i això estava ple,
el pati de Jaume I era ple de jubilats.
Les llars de jubilats, tots ben mudats.
Ben mudats, amb molta il·lusió,
perquè els feia molta gràcia poder veure les obres
que han fet al llarg de dos anys.
han estat fent un taller per aprendre
les tècniques, alguna de les tècniques de l'aquarela
i també de l'oli, a través d'un professor,
que ara l'escoltarem.
I llavors han fet un quadre,
però la idea era que fessin un quadre
que els digués alguna cosa a nivell personal.
És a dir, no dibuixar un simple paisatge,
una llàmina, qualsevol anodina,
que no tingués cap significat per ell,
sinó si dibuixar alguna cosa que tingués significat.
I molt del que hem fet,
i ara escoltarem alguns testimonis,
és dibuixar paisatges i llocs dels pobles
on han nascut.
És a dir, hi ha persones que són originàries de Granada,
de Cantàbria...
Hi ha persones que van venir a la dècada dels 50, 60, no?
De Tarol, fins i tot, no?
Hem vist una senyora de Tarol,
i una ha dibuixat fins i tot la casa on va néixer,
i surt un ruc a la porta,
i diu, mira, aquest ruc em va emportar, no sé, o...
Per tant, que han estat uns tallers
que van anar a prendre la tècnica pictòrica
molt abocadors, no?, per ells i elles.
Sí, sí, i clar, molt il·lusionals també
amb el fet que s'exposin al Pati de Jambal Primer,
que tothom que va a l'Ajuntament no es pot entrar-hi,
veure-los, i clar, serà orgullosos, no?
No, tu diràs.
A més, hem fet un pica-pica, com Déu mana,
com Déu mana en les inauguracions.
I mira, et sembla que escoltem alguna de les...
He parlat amb tres senyores que eren allà
mirant uns quadres i els he preguntat si eren els seus,
i m'han dit que sí,
i a continuació m'han explicat això.
Viene una professora que nos va guiando.
Esta és la casa donde jo nací.
Atendió mi abuela el parto de mi madre
i la vaig veure, que estava ja medio derrumbada
i està tal com estava quan vaig veure-la,
hace ja uns pocs anys.
A veure, me llevo una prima mía en un burro,
per això he posat el burro.
I n'ací aquí, en aquesta habitació,
que hi ha una ventanita.
Me hizo molta il·lusió.
La he sacat d'una fotografia en blanc i negre,
però ja te dic, hace moltes anys,
tinc el fill, 45 anys,
i ja ja ja tenia 7 u 8.
O sigui, d'una foto antiga,
hem hem sacat d'una.
Este és el meu poble,
és el Bueger Sierras,
i és la igreja
i les casas que hi havia antiguas
al好 de la igreja.
¿Como has aprendido a dibujar también?
Oigan, ho ensenyador,
les ho ha ensenyamento,
la professora que tenim ens ho ensenyador.
Está vi un goat veure la parte de Granada
i diu, ho s garde aquí.
I vam switch here,
mira qué lejos ho ha venido aquest pobl aquí.
Muy bien.
La casa d'unque nas è,
en Calomarde,
bueno,
Albarracíno,
l' 왔àssica de Teruel.
Aquí és d'una jo me crié,
és tot allò de la de los cerdes,
aquí est allà колиix ba,
vais don d'unque ben.
Muit ben.
Unazkeda de promocionar,
y ahí lo ve todo el mundo y eso es una cosa buena.
El cuadro, d'on és?
És d'un poble de Cantàbria, Samamés de Meruelo,
el que han puesto malament el nom.
És d'allà de Cantàbria, de Santander, de la muntanya.
Bueno, sí, he viscut allí, el meu poble és al costat.
He viscut sempre en aquella, era d'una tia meva.
Ara és un restaurant que ho van comprar uns valencians.
Home, i és la segona vegada que exposem,
però jo m'hagués agradat una altra, però m'han fet portar aquells.
Volia portar unes vistes de Grècia, però m'han fet portar aquells.
Però bé, això no es fa cada dia, això no es feia anys enrere.
Ara sí, ara hem fet moltes coses.
Són quadres, però són sobretot episodis de les seves vides
i una mica una tornada a les arrels.
A través de tota una sèrie de tardes, d'estades,
queda ben segur que aquestes persones,
a mesura que anaven reproduint aquelles imatges del seu poble,
sortirien anècdotes i explicarien històries.
Per cert, Pep, tu has anat mai en ruc?
En ruc, sí.
Jo també, és dificilíssim.
Mira, hi vaig anar i no creuen.
No, no, creuen.
És que aviam, ara escoltàvem aquesta senyora que deia
em va portar fins a casa amb un ruc
i algú pot pensar que és poca cosa,
però Déu-n'hi-do, té mèrit.
I si vas per la muntanya i fas una mica de pujada,
arribes a tenir una certa por, les coses com siguin.
Jo no vaig aconseguir que cregués
i mira que et tirava les regnes cap a l'estat d'esquerra.
Jo vaig fer el recorregut que havia de fer,
però vaig passar por, eh?
Va ser molt lluny d'aquí o no?
Sí, sí, va ser molt lluny d'aquí.
Cap a Barcelona?
Cap a Barcelona, sí.
A veure si vam anar al mateix lluxt.
Vaig anar de compres a Barcelona del ruc.
Vam anar al mateix lluxt, no?
Segurament.
A portar-me per una ruta per muntanya i...
No, no, no, això jo va ser en un altre lloc
que ara no ve el cas, però Déu-n'hi-do.
Deixem dir els noms d'aquestes senyores
que m'han atès molt malament.
Som la Mari Carmen Plaza, la primera,
les que explicava el tema del ruc,
l'Encarna Guindo...
Que és la de Granada.
La de Granada.
La Irene Asensio...
Del Barracín.
De Terol, correcte.
I la Margarida, Margarida Racillo,
que és la que parlava de Cantàbria.
De Cantàbria de Sant Mamés.
Sant Mamés, sí, hi ha algú de Sant Mamés.
Déu-n'hi-do, eh?
Doncs hi ha una representació ben àmplia, eh?
Què més ens pots explicar d'aquest acte?
Doncs mira, que ells feien referència a la professora
que els havia ensenyat durant aquests dos anys,
doncs, tècniques pictòriques.
Els quadres estan ja de tot, eh?
Però la majoria estan molt ben fets.
Hi ha un bon nivell.
Hi ha un bon nivell, sí, exactament.
I la responsable, que ja és aquest bon nivell,
és la professora,
la responsable del taller, que és la Dolors Barberant.
L'escoltem, si sembla.
L'escoltem a la Dolors Barberant.
Tenim previst escoltar la regidora responsable
de la persona, Victoria Balaguin.
L'escoltem després, però abans,
a la professora, que és la Dolors Barberant,
que ens explica que a través d'aquest taller
també s'interessen per anar a exposicions,
és a dir, que hi ha un rerefons,
s'han tot plegat.
...exposicions, demanen catàlegs i me'ls porten,
i comenten coses sobre art, no sobre museus.
Jo trobo que els dona molta vida,
doncs, cultural, i que els agrada molt.
Hi ha gent que s'interessa pel dibuix,
i jo intento que s'acostumin a dibuixar,
molta gent ho fa,
d'altres no els agrada dibuixar
i només volen pintar,
però tots s'interessen moltíssim.
Tenen molt d'interès, molt.
I què t'interessa més enllà?
Els estimula després a anar a sales d'art, galeries,
bé, molt bé.
I són jubilats de diferents zones de la ciutat,
és a dir, és un taller que s'ha fet al llarg,
com es deia, dels dos darrers anys.
N'hi ha, per exemple, dels barris,
però també d'aquí del centre,
i ho explicava, i ha fet la inauguració,
ha fet uns parlaments a l'inici d'aquest any.
Ha sigut a la 11 al matí,
vull dir que fa poc que ha passat
i ho estem explicant.
Ha sigut a la 11 la regidora responsable
de l'àrea de serveis a la persona,
que és Victòria Pellegrin,
que explicava això d'aquesta activitat,
d'aquests tallers de pintura.
Hi ha, crec que en total, unes 80 obres,
són aproximadament unes 80 obres,
i hi ha una representació de tots els centres
de les llars municipals,
les llars de jubilats municipals.
En definitiva, participen Sant Salvador,
Bonavista, Torreforta, La Floresta,
Sant Pere i Sant Pau, Pere Martell,
i la zona, la llar del centre, el carrer Adrià.
Bé, tenim una monitora que està realitzant aquest treball
des de fa aproximadament dos anys,
i el que fa és explicar-li tècniques creatives
i de treball de color.
En principi, treballant aquarela i oli, pintura a l'oli.
Doncs és l'exposició que està molt bé,
que es pot visitar.
Hi ha temps, perquè és fins al dia 2 del mes que ve,
de març, no?
Sí, sí, som al febrer, 2 de març,
tot just abans que comenci la Setmana Santa
com aquell que diu els actes de Setmana Santa
es pot visitar.
Aquesta exposició que protagonitzen
diferents persones de les llars de jubilats.
Recordem que a banda de pintura
fan talles d'informàtica, fan ball,
això no es perdona,
partides de diferents en jocs de taula.
En fi, és aquesta tasca quotidiana
d'entreteniment, però alhora,
aprendre què fa la gent gran a la ciutat.
Més enllà d'aquests paratges de Terol,
la Granada, la Cantàbria,
també hi ha vist el castell de Tamarit,
i hi ha llocs de la ciutat també,
hi ha paisatges de la ciutat
i altres llocs dels voltants
com ara el castell de Tamarit
i d'altres que simplement...
Però físicament els tens aquí, no?
El que feia gràcia era justament
aquesta retrospecció que feien
aquestes persones d'anar a buscar
les seves arrels.
Josep Soñé, moltíssimes gràcies.
Això es presentava a les 11
i bé, el Josep ha passat pel matí
per explicar-nos una miqueta
com ha anat aquest acte d'inauguració.
Fins després.
Fins ara.