Les 10 del matí i 13 minuts.
En aquests primers minuts de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlarem de política i de la situació d'Esquerra Republicana de Catalunya
que dijous vinent celebrarà el seu congrés regional aquí al Camp de Tarragona.
Dues histes aspiren a dirigir el partit en el futur
i substituir, per tant, l'actual Junta, l'actual direcció,
encapçalada per Lluís Aragonès.
Avui hem convidat precisament el president d'Esquerra Republicana
al Camp de Tarragona, Lluís Aragonès,
per fer balanç del mandat que s'acaba
i per repassar i comentar l'actualitat i el futur
d'aquesta formació política a les nostres comarques.
Senyor Lluís Aragonès, bon dia.
Bon dia.
Quin balanç fa a nivell personal i polític d'aquest mandat que s'acaba,
això a només 48 hores, del congrés que ha d'elegir la direcció
que el substituirà vostè?
Bé, jo crec que teníem un primer repte,
un primer repte que no era gens fàcil
i que aquest sí que l'hem aconseguit al 100%,
fa quatre anys partíem de dues realitats diferents
i en certa manera fins i tot contraposades
i que era la realitat de Reus i la seva regió
i la realitat de Tarragona i la seva regió
com a elements organitzatius interns d'Esquerra Republicana.
Ens vam proposar unificar aquestes dues realitats
i convertir-ho en un sol element organitzatiu
que ahir denominem Camp de Tarragona.
Aquest és un fet que ja està completament consolidat
i que a més a més ja s'actua en tota la naturalitat.
Això no ha estat fàcil,
això no ha estat fàcil perquè, en fi,
ningú és alie que aquestes qüestions.
En altres àmbits del que és tota la dinàmica,
no només política sinó social i així,
hi ha vegades que és difícil de conciliar situacions aquestes,
la d'Eticotomia, Reus, Tarragona i tot això.
Nosaltres ens n'hem sortit
i que, per tant, hem convertit
aquest àmbit territorial d'Esquerra Republicana
en un dels més importants del Principat.
Per tant, aquí hi ha,
com ha llegat aquesta nova realitat
que és Esquerra Republicana del Camp de Tarragona.
Des del punt de vista d'eleccions,
perquè un partit polític, evidentment,
el que aspira sempre a tenir
els millors resultats electorals possibles,
l'evolució, com ha anat tenint
el partit Esquerra Republicana
els resultats en aquests quatre anys,
fa un balanç també relativament positiu
o, francament, del tot positiu?
Jo diria que, en fi,
amb alguna excepció que vostè coneix perfectament
i que són aquestes darreres eleccions a cor,
les eleccions espanyoles,
que, per altra banda, jo ho vaig patir
en la pròpia carn,
i el fet de perdre el diputat.
Fent aquesta excepció,
tota la resta de resultats,
l'evolució ha estat extraordinàriament positiva.
A nivell municipal,
tenim una implantació que està molt consolidada,
que no ha parat de créixer,
que, doncs, bueno,
podem presentar una carta de serveis
com la presidència del Consell Comarcal del Tarragonès
o la presidència del Consell Comarcal del Baix Camp
o la participació del govern a la ciutat de Tarragona,
a la ciutat de Reus,
i, doncs, un creixement amb el nombre d'alcaldies
que ens situa, doncs,
fregant les 20 alcaldies
i també un augment del número de regidors.
Jo penso que, per tant,
la presència d'Esquerra Republicana
en tot el que és l'estructura política del camp de Tarragona
és una presència notable
i que, doncs,
està uns punts per damunt
del que és la mitjana a nivell nacional.
El Congrés regional d'aquest dijous
d'Esquerra Republicana al camp de Tarragona,
recordem, els oients,
s'arriba dos mesos i mig després
del Congrés nacional d'Esquerra
de principis del mes de juny,
que va, en fi,
va tenir un gran impacte mediàtic
i que va portar a la presidència del partit
a Joan Puig-Sarcós.
En el Congrés regional del proper dijous
es presenten dues candidatures, dues listes.
Vostè, que ara s'ho mira com a president
sortint del partit.
Com analitza aquest fet?
Que hi hagi dues candidatures
que, a més, sembla que, en fi,
arribaran al Congrés
sense cap possibilitat d'acord
entre elles.
Tot i que em consta que s'ha intentat,
però arribaran sense cap possibilitat d'acord,
entre altres coses,
perquè penso que,
no ho sé si les dues candidatures,
però d'on estic convençut,
que probablement no hi ha la voluntat d'acord
perquè, en fi,
l'àmbit territorial del Camp de Tarragona
ja és un pas que va,
que és un pas intermig
per altres qüestions
que superen aquest àmbit
i que, doncs,
tenen l'estratègia situada
en un altre àmbit
que és més general,
més nacional, no?
Aleshores, és difícil
arribar a acords
quan, doncs,
no es parla exclusivament
des de l'àmbit territorial.
Una candidatura,
recordem també els oients,
està encapçalada per Adam Manyer,
director dels Serveis Territorials
de Cultura de la Generalitat
al Camp de Tarragona.
L'altra candidatura
està encapçalada per Albert Pereira,
que havia estat alcalde de la Seguita
i també amb un càrrec
de la Direcció General
d'Administració Local.
Lluís Aragonès s'identifica clarament
amb alguna d'aquestes candidatures?
No, ja comprendrà
que com a president regional sortint
ha de ser el màxim de respectuós
i el màxim de curós
amb les dues candidatures
que es presenten,
entre altres coses
perquè les dues persones
en mereixen el màxim respecte
com a companys militants.
Dit això,
home, tots,
i quan dic tots,
vull dir tots,
al Camp de Tarragona
i a nivell nacional també,
ens omplim la boca
i jo penso que,
doncs, en fi,
és una d'aquelles qüestions
que jo defenso.
I de fet,
el primer que ho compleixo aquí jo,
és a dir,
s'ha de renovar,
hem de posar hi carres noves,
hem de tancar etapes,
en fi,
és una qüestió d'aquelles
que dius,
probablement hagi de ser així,
per tant,
anem a predicar amb l'exemple,
fem un pas enrere.
Hauria estat molt fàcil
que jo hagués dit,
bueno,
doncs ara,
que a més a més,
doncs,
no he d'anar a Madrid,
que tinc més temps,
que no sé què,
doncs continuo
i tornaré a presentar
i,
doncs, bueno,
continuarem dirigint el partit d'aquí.
Però jo entenc
que si hi ha aquesta remor,
anem a renovar cares,
anem a posar hi gent nova,
anem a donar pas
amb altres generacions,
doncs, en fi,
anem a predicar amb l'exemple
i fem-ho, no?
Jo demanaria
que això ho fes tothom,
perquè hi ha persones
que participen
d'aquesta candidatura,
d'una d'aquestes dues candidatures,
en primera línia,
que,
doncs, home,
no són nouvinguts en la política.
Albert Pereira,
per parlar clar,
és una persona
que ha estat president regional,
abans que jo,
ha estat president regional,
ha participat intensament
en la direcció
a nivell territorial
i a nivell nacional
del partit
i de les joventuts
i és una persona
amb la qual
ser allà on som
també és mèrit seu.
De tota una sèrie de gent
d'aquí,
del Camp de Tarragona,
hem aconseguit
que durant aquests anys,
durant aquesta època
que ens ha tocat
d'una manera o altra
estar a la direcció
del partit,
de president regional
o participant d'executives
o cadascú
des de la seva responsabilitat
hem aconseguit
el que estava dient abans,
situar el partit
amb unes cotes
realment interessants.
Bueno,
hi ha tota una sèrie
de gent
que han participat
en això,
entre altres,
doncs,
una d'aquestes persones
que,
doncs,
dijous
presenta la seva candidatura.
Per tant,
si parlant de renovació,
si tots
i fins i tot
hi ha algun dels sectors
d'Esquerra Republicana
que d'això
en fa molt d'èmfasi,
apliquem-s'ho
i fem tots plegats
aquest pas enrere
per deixar pas
a noves generacions.
El que està clar
és que a les eleccions
de dijous
el partit arriba dividit
o com a mínim
arriba a dues candidatures.
Tem, Lluís Aragonès,
que el partit
continuï dividit
després del congrés
del proper dijous
a nivell
de Camp de Tarragona?
No,
jo penso que això
és una de les característiques
d'Esquerra Republicana
i d'altres partits
pel que estic veient també
perquè Convergència i Unió
que també té
congressos properament
a nivell territorial
doncs,
també sembla que
l'exercici aquest
de democràcia interna
i que hi hagi
més d'una candidatura
doncs,
també està passant
a casa seva
i per tant,
i no és un motiu
de preocupació
al contrari,
no?
o és que
sempre que hi ha
congressos
han de ser
a la búlgara?
Quin sentit
tindria
el fet
de poder presentar
candidatures
si sempre
només se n'hagués
de presentar una?
Jo preferiria
que hi hagués
una candidatura
sol,
evidentment,
no?
I amb la situació
en què està
el partit
a nivell nacional
doncs,
hauria estat molt bé
i jo he fet
tot el que he pogut
perquè això fos així
que tot plegat
s'hagués conciliat
amb una sola
candidatura
des de
la premissa
aquesta
de la renovació
de gent nova,
fresca,
etcètera.
Però no ha pogut ser així,
no ha pogut ser així,
no passa absolutament res.
I tem que el partit
quedi afablit
després de les eleccions
de dijous,
segons quin sigui el resultat?
L'estructura del partit
com a tal,
la seva implantació
fins i tot al Camp de Tarragona
es pot afabrir
en els propers mesos,
en els propers anys
si realment,
en fi,
l'estructura queda
com a afablida?
Jo desitjo
i espero
i crec
que no,
que no,
que,
doncs,
bueno,
és un exercici més
i insisteixo
de democràcia
i el fet
que es pugui presentar
més d'una candidatura
guanyarà
la que tingui més vots,
la que la majoria
de la militància
li doni
el seu suport
i la resta
de persones,
doncs,
a posar-nos a disposició
de qui guanyi.
Si guanya
l'edat Mañé,
jo em poso a disposició
de l'edat Mañé,
si guanya l'Albert Pereira,
jo em poso a disposició
de l'Albert Pereira.
Soc militant
d'Esquerra Republicana
i espero,
desitjo
i vull
que tothom faci el mateix.
Què farà Lluís Aragonés
a nivell polític
a partir d'ara?
Tenint en compte
com recordava
al principi
de l'entrevista
que no va poder
aconseguir
l'acte de diputat
com es va presentar
a les eleccions
el passat mes de març.
Bé,
jo sempre,
i recordo
que sempre
que he vingut
amb aquestes tertúlies
i que hem tractat
qüestions
d'aquest tipus,
sempre he dit el mateix,
jo estic sempre
a disposició del partit.
quan vostè em preguntava
vostè es presentarà,
no es presentarà,
jo estic a disposició
del partit.
Això de militar,
si ens ho creiem,
allò amb fermesa
i amb profunditat,
doncs justament
vol dir això,
no?
I que,
en fi,
la militància
té situacions
i passa per situacions
diferents,
oi,
ara jo passaré
a ser,
doncs,
militant de base,
però,
doncs,
al servei del partit
i de la direcció
que hi hagi
per fer feines
a nivell territorial
per fer feines
a nivell nacional,
veurem,
en funció de com evoluciona
i tot també,
però,
el que sí està clar
és que en Lluís Aragonès
no abandona la política,
perquè la política,
doncs,
les persones que fa tant de temps
que la portem interioritzada,
abans ho comentàvem
amb un bon amic,
i és una qüestió
d'aquelles
que fins i tot
té una certa
addicció,
no?
I una addicció
que no és,
bé,
en el meu cas,
no és una addicció
dolenta,
perjudicial,
i al contrari,
és una cosa que la portes
molt interioritzada
i que defensar
el territori,
defensar el país
i treballar
per unes sigles
que te les creus
és una qüestió
que no només ho fas
quan tens un càrrec,
sinó que ho fas
per convicció,
perquè ho creus.
Des de la seva posició
de president regional
fins ara d'Esquerra Republicana
al Camp de Terreno,
com veu el partit
a nivell nacional?
Després del Congrés
que va portar
Joan Puigcercós
a la presidència,
després de l'etapa
tan traumàtica,
en fi,
tan complicada
que va viure el partit
la primavera passada
després de les eleccions
generals espanyoles
que van acabar,
com dèiem,
amb el Congrés
del mes de juny,
en aquest període
de pràcticament
tres mesos que ha passat,
com veu Esquerra Republicana
a nivell general?
Bé,
jo penso que no passa
pels millors moments.
Jo penso que no passa
pels millors moments.
Esquerra Republicana
en aquests moments
té una direcció
feble i afablida
fruit d'uns resultats
congressuals
que van ser
molt diversos
i que no es van
saber tancar
de manera que
la gent
del sentit comú
que dic jo
i la gent del sentit comú
no participa
exclusivament d'un sector,
sinó que n'hi ha
a tots els sectors,
la gent del sentit comú
que n'hi ha
a tots els sectors,
hagués hagut de participar
d'aquesta direcció.
Aquesta direcció
actual
és una direcció
monocolor
que només representa
una part del partit,
un 37%,
això és un suspens,
un 3,7%,
i penso que és una
situació
que amb urgència
s'ha de superar,
és una situació
en què
no pot esperar
massa temps
més
i que s'han d'obrir
les portes
a una representació
més plural
i que
s'hi sentin
identificats
al conjunt
de la militància,
tant a nivell territorial
com a nivell
dels matisos
que hi ha
a casa nostra,
perquè a nivell territorial
també hi ha una realitat
que desequilibra
les balances.
S'ha de superar,
doncs,
amb una direcció
nacional
que integri
els sectors
que no van guanyar
al Congrés
del passat mes de juny.
Una direcció
nacional
on jo penso
que hi ha de participar
tothom
i hi han de participar
persones,
noms
concrets
que tenen
una representativitat
i que tenen
un pes específic
per formar part
de la direcció
que li donaria
quantitativament
i qualitativament
molt més contingut.
Creu,
Lluís Aragonès,
que Esquerra
hauria de decidir
ja el seu candidat
a la presidència
de la Generalitat
per a les eleccions
del 2010?
Jo penso que no.
Jo penso que
primer s'ha de fer
aquest esforç
de síntesi,
de redreçar
una situació
que es va tancar
malament
i només
quan això s'hagi fet
es podrà parlar
del 2010.
Creu que Carot Rovira,
com ha anunciat,
s'ha de presentar
en unes possibles primàries
per ser candidat
a la presidència
de la Generalitat?
Jo penso que aquesta
és una qüestió
que pertany
exclusivament
a la decisió
del senyor Carot Rovira.
Li pregunto
d'una altra manera,
quin creu que seria
el millor candidat
a dos anys vista
de les eleccions
al Parlament de Catalunya
el millor candidat
d'Esquerra
a la presidència?
Carot Rovira,
sempre que s'ha presentat,
ha tret uns resultats
extraordinaris.
Jo crec que Carot Rovira
té força recorregut
encara
per seguir representant
el partit.
Quin balanç fa,
d'altra banda,
de la presència
d'Esquerra Republicana
en el govern
de la Generalitat
tenint en compte
aquestes circumstàncies
de direcció
afablida
segons el seu criteri?
Creu que això
es pot notar
precisament
en el pacte
del govern
d'entesa
a la Generalitat?
Jo penso que,
i malgrat la conjuntura,
perquè tenim
una conjuntura
política complicada
a nivell
de govern de Catalunya
per tot allò
que fa referència
al finançament,
però malgrat
aquesta conjuntura,
justament allà
on destaca
i justament allà
on està traient nota
en aquests moments
Esquerra Republicana
és en la seva
acció de govern.
Fixi's en una cosa,
des que ha començat
aquesta legislatura
fins a avui,
si hi ha hagut
alguna crisi,
si hi ha hagut
alguna qüestió
d'aquelles que,
com diuen el meu poble,
ha fet parlar,
no ha vingut mai
d'Esquerra Republicana.
La gestió d'Esquerra Republicana
em sembla que és impecable
i que, a més a més,
estem assentats
al govern
d'una manera
còmode
i d'una manera
que,
en fi,
em sembla que
si és per nosaltres,
si per Esquerra Republicana
ha de ser avui,
aquest govern
té llarga vida.
Deixa'm per acabar
preguntar-li
per si hagués estat diputat,
si hagués tingut
millors resultats
en les eleccions
el passat mes de març,
ara estaria,
evidentment,
en primera línia política
del tema
de la negociació
del finançament,
que és la gran qüestió,
i també del debat
pressupostari
que ha de començar
ben aviat
el tema
dels pressupostos
generals
de l'Estat.
Com creu
que acabarà
tot plegat?
El tema
del suport o no
o del rebuig
d'Esquerra Republicana
al projecte
de pressupostos
que pugui presentar
el govern del PSOE,
el govern de Zapatero,
i tot això
lligat també
amb el problema,
amb la difícil negociació
del finançament
de Catalunya.
Com ho veu
tot plegat?
Jo espero
que,
espero
i entenc
que no hi ha
altra solució
que acabi bé.
I acabar bé
què vol dir?
Doncs que hi hagi
un acord
de finançament
satisfactori,
i satisfactori
vol dir
que sigui
el que
una llei
no menor,
una llei
que és l'Estatut
de Catalunya,
aprovada,
entre altres,
pel PSOE,
que és el partit
que dona suport
al govern espanyol,
es compleixi.
perquè si no
hi haurà
una crisi
institucional
greu.
Jo em sembla
que la cosa
va de debò,
que des del president
Montilla
fins al partit
que està a l'oposició
en aquests moments,
Convergència i Unió,
fins a la resta
de partits
que donen suport
al govern
d'iniciativa
i Esquerra Republicana,
tenen clar
que aquesta vegada
la cosa
va de debò.
I que
si som capaços,
jo espero,
desitjo
i crec fermament
que serem
de mantenir
aquesta unitat
d'acció,
si som capaços
de mantenir
aquesta unitat
d'acció,
no té
altra sortida
que es compleixi
la llei.
Que es compleixi
la llei.
Perquè si no
hi haurà
una crisi
institucional
greu.
Greu,
molt greu.
Només
hem de saber
aguantar,
defensant
el que és just,
defensant
el que és just
que és l'aplicació
de la llei.
Doncs així,
acabem,
com dèiem,
aquest repàs
a l'actualitat
política que avui
hem fet amb el president
fins ara regional
d'Esquerra Republicana
al camp de Tarragona
Lluís Aragonès
a només 48 hores
de les eleccions
del partit,
del Congrés,
el partit que elegirà
entre una de les dues
candidatures
que aspiren
a dirigir
aquesta formació política
a les nostres comarques.
Lluís Aragonès,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i molta sort.
Moltes gràcies
i a reveure.
Fins la propera,
bon dia.
Adéu.
Gràcies.