Emmanola, molt bon dia. Hola, molt bon dia,
Jolanda. No penso desplegar el teu currículum
fas força. Perquè si no, no tindrem
temps de parlar del que ens interessa,
que és el temps. Ja veus com han canviat
les coses. Parlàvem del temps
com a tema de recurs i ara el temps
de fet la climatologia, la meteorologia,
el canvi climàtic en definitiva
és una de les preocupacions més
importants a tots els nivells
perquè té afecció a tots els camps.
Evidentment, no? Sí, sí. Estic absolutament
d'acord. Jo diria que és el repte
mediambiental més greu que s'enfronta
al nostre planeta i, per tant,
la nostra societat actual. No es tracta d'establir
categories, però diríem que la Mediterrània
i, en particular, el nostre país
està en una posició bastant negativa
respecte a altres països del món?
Sí, respecte al canvi
observat. Respecte al canvi climàtic, eh?
Sí, desafortunadament estem en una
regió de transició entre les
regions
temperades i les regions subtropicals
que ens fa particularment
vulnerables
els impactes del clima
en general i, sobretot, els impactes
previsibles, bé, i constatables ja
de la deriva forçada per l'home
del clima a escala planetària.
Clar, tot allò que nosaltres
intuïm, després la ciència
ens ho confirma, i des d'aquest punt de vista
abans ho comentàvem,
l'hivern passat va ser un hivern càlid,
parlem des de la referència de Tarragona,
i el canvi climàtic, sí, mira, tot li diuen el canvi climàtic,
però és que no tenim memòria meteorològica.
No, això de que no tenim memòria meteorològica
s'ha acabat, perquè, de fet,
l'altre dia parlàvem aquí al programa,
la línia directa amb l'alcalde,
trucava un oient dient que per què es podaven els arbres
en èpoques que no és,
i ara, per exemple, tu et passeges per segons o on
i els rosers estan florint.
Sí, senyor.
En ple gener, i dius, què està passant aquí?
És evident que el clima té influència
en la dinàmica d'un munt de sistemes naturals
i de la vegetació, dels seus canvis fenològics,
és un indicatiu clar.
Per exemple, a Anglaterra,
en el que el tema dels jardins s'interessa molt
i des de sempre hi ha hagut molt d'interès
per l'observació de les plantes, dels ocells, etcètera.
És un indicador molt important.
Exactament.
Doncs des de fa molts anys, des de fa segles,
la gent recull ells de manera regular
quan comença la floreció d'un determinat arbre
de jardí o cultivat, etcètera,
i han fet sèries temporals molt llargues
que ens permeten veure com,
de manera indirecta,
perquè no és a partir de les dades meteorològiques
que reculleixen els observatoris terrestres,
com el clima ha estat variant
a les pautes o els patrons que presentava
diguem-ne cent anys enrere
o més a prop,
parlant de 30-40 anys enrere,
el que ara estem observant.
Els grans canvis,
i que nosaltres podem percebre,
que s'han produït en les tres últimes dècades?
S'han accelerat.
S'han accelerat.
A les tres últimes dècades.
Està clar que tot el segle XX
ha estat un segle de canvi,
d'increment tèrmic
que no tenia precedents
en el registre instrumental
i en el registre paleoaproximat del clima.
És a dir, aquest registre
que podem reconstruir
a partir de testimonis indirectes
com podrien ser
canvis fenològics de les plantes
o com podrien ser
en els anells de creixement dels arbres.
Són testimonis indirectes
del clima que podem,
a partir d'ells,
reconstruir els climes del passat
quan no teníem
una xarxa d'observacions
terrestres o satelitàries
com tenim ara.
Per tant, hem pogut
dintre d'aquest llarg context
dels darrers mil, dos mil anys
amb una informació relativament bona
relativament fina
veure que el segle XX
s'estava escalfant
per sobre dels nivells
d'escalfament
que s'havien estimat
per èpoques pretèrites passades.
Parlaria, per exemple,
de l'escalfament de l'edat mitja
que va ser un període càlid.
Doncs bé, el segle XX
ja es va posar per sobre
d'aquest escalfament
darrer o important.
Ara bé, aquest escalfament
s'ha accelerat notablement
i en aquest sentit sí que tens raó
en els darrers 30-40 anys.
Clar, perquè, perdona, Manola,
hi ha una part, lògicament,
que forma part de la dinàmica
dels propis cicles naturals.
Com parlaves, l'edat mitjana
va haver-hi un escalfament,
allà no hi havia indústria
ni la mà de l'home intervenia.
Bé, intervenia d'altres maneres
que també Déu-n'hi-do,
però no de la manera
com l'entenem ara contemporàniament.
És difícil delimitar
què provoca aquest canvi
en quant a l'acció de l'home
i què és responsabilitat,
diguem-ne,
pròpia de la dinàmica del planeta,
de la pròpia natura?
És complicat.
I, en definitiva,
des que es va crear l'IPCC,
aquest grup intergovernamental
per l'estudi del canvi climàtic,
a finals de la dècada dels 80,
va ser el tema clau.
Intentar esbrinar
quina part de l'evolució climàtica
que s'estava observant
era deguda a les fluctuacions naturals
del clima
i quina part era induïda
per l'increment de gassos
a efecte hivernacle.
Bé, aquest va ser
un gran tema de debat
en els anys 90,
en la dècada passada,
i és un tema
que ara ja està molt més resolt.
Està superat, ja?
Quasi, absolutament.
Jo diria que absolutament superat, ja.
A partir d'aquest darrer informe
de l'IPCC,
ja els científics han dit
que era molt altament probable
que aquest escalfament
del planeta
que s'estava registrant
està associat
a l'increment de gassos
a efecte hivernacle.
Parlàvem de tres dècades,
segons dades que heu treballat,
perquè val a dir
que a la Universitat Rovira i Virgili
alguna vegada ho hem comentat
i hem parlat
i hi ha una feina
d'un treball de camp
extraordinari
de recollida de dades.
Podeu constatar
que la temperatura mitjana a Catalunya
ha pujat un 1,5 graus
en els últims 30 anys?
Una mica més.
Més i tot.
Una miqueta més,
perquè en realitat
la tassa de canvi,
el que passa és per
abreujar
i donar un número
així,
és de 0,48
graus
cada dècada
en els darrers
30.
Això fa
una mica més,
un 6,
més o menys.
Sí,
en aquest sentit.
si el comparem
amb altres tasses
d'increment
d'altres regions
del planeta.
Evidentment,
si el comparem
a escala global,
que és un promig
de totes les regions
del planeta,
doncs,
l'hem triplicat.
En aquesta darrera fase
de fort escalfament,
hem triplicat
les tasses
d'escalfament
del planeta.
Mentre que,
en més llarg termini,
pel segle XX,
ja ho havíem duplicat.
ja veníem allò amb una...
Ja veníem,
exactament.
Ja teníem un passat.
Això una mica,
doncs,
respon
a la nostra localització,
en el clima mediterrani,
un clima,
com ja abans,
doncs,
molt vulnerable,
molt sensible
a la falta d'equilibri,
en què intervenen
molts mecanismes
de la circulació atmosfèrica
que el fan.
Doncs,
molt vulnerable
a la dinàmica
del clima.
Clar,
jo ara penso,
d'aquí uns anys,
no sé quants,
els manuals de geografia
dels nostres escolars,
quan toquem
tota aquesta zona
de la península,
posarà
clima tropical
o semi-tropical
en lloc de clima mediterrani?
Com ho veus,
això?
Doncs,
això és una qüestió
que cada vegada
se li ha donat
un cert...
Bueno,
li he dedicat
una certa atenció.
Perquè és cert que,
clar,
ens estem,
si el que preveuen
els models
de que cap a la final
del segle
podríem trobar-nos
amb un increment
de 8 graus
respecte als valors
normals,
actuals,
de les temperatures,
per exemple,
màximes o de les temperatures...
No,
sobretot de les temperatures
màximes.
Al nostre país
són les temperatures
durant el dia
les que s'estan
incrementant més ràpidament,
de manera més intensa,
també es calenta la nit,
però el dia
es calenta més
i s'està
pronosticant
que passi això,
també,
durant el llarg
de tot el segle XXI.
Doncs,
clar,
ben bé,
no sé si podríem,
d'una manera
estricta,
anomenar-li
clima tropical,
perquè el clima tropical
es pot caracteritzar
algunes de les seves variants
per ser relativament
uniforme
i haver-hi poca diferència
entre estacions...
Home,
que ara,
si fa o no fa,
hi ha diferència,
però no és com abans.
El que fa és que per l'altitud
estem centrats
sobre els 45 graus,
aproximadament.
Això vol dir
que sempre en tindrem
aquesta subsecció estacional,
perquè això
ens ho determina
aquesta posició en latitud,
que fa
que estiguem
inclinats
aquests 45 graus
respecte
de la radiació
solar,
com a mínim,
aparentment,
i per tant
que fa que
en l'època
de mínima radiació,
que és a l'hivern,
doncs el sol
estigui molt més baix
i sigui menys eficaç
i, per tant,
es tradueixi
en una menor entrada
de calor
i, per tant,
en un major fred.
Això,
encara que canvis
la composició
química
de l'atmosfera,
no canvies
la teva posició
en la de tu
dintre d'aquest
geògic.
Però, vaja,
jo no dic
que deixem
l'olivera
i cultivem
papalles,
però això
té conseqüències
als conreus.
Evidentment,
evidentment.
Per exemple,
el darrer informe
de la IPC
preveu
que per la regió
mediterrània,
en concret,
per l'occident
de la mediterrània,
l'agricultura
serà un dels sectors
que patiran
clarament.
Que patiran
de manera important,
en primer lloc,
per la manca
d'aigua.
És el tema estrella
que ara en parlarem
de l'aigua.
Però, en segon lloc,
sobretot,
per l'estrès tèrmic.
Les temperatures,
més que les pluges,
estan canviant molt
i s'estan escalfant molt.
Això introdueix
un estrès
a la vegetació,
natural com
als conreus,
que farà,
segons les previsions,
que ja així
es redueixin
l'extensió
de terres
saptes
pel conreu.
Un segon aspecte,
un segon impacte,
està relacionat
amb aquest estrès
hidrotèrmic
que sofrirà
la vegetació,
doncs,
requerirà
un major
consum d'aigua,
és a dir,
incrementar
els regadius
amb la manca
d'aigua
ja associada
que tenim.
I que farà,
en definitiva,
com a conseqüència,
fer menys rendible
o menys productiva
l'agricultura
que estem...
Pot fer que sigui
susceptible
l'aparició
de petites plagues
tradicionals
del conreu
que potser
s'havien
desaparegut
o s'havien controlat
a causa
de les temperatures,
les humitats,
és a dir,
que hi hagi
dins d'aquest estrès
que comentaves
de la vegetació,
que també
puguin aparèixer...
Encara que jo
no sóc experta...
...determinats
fongs,
bacteris
que puguin afectar.
Sembla
que els experts
en temes
d'agricultura
estan
indicant
aquesta aparició
d'antics
i de nous
vectors,
de noves plagues
que evidentment
també contribuirien
a aquests altres
factors
d'excés
tèrmic
i de deficit.
Pressos
d'una manera regular,
d'una manera
molt fiable
per part
d'un conjunt
de voluntaris
i de professionals
de la meteorologia
de fa molt de temps
estan morint
amb uns arxius,
estan en papers,
no poden ser utilitzats
i en aquest sentit
doncs
bé,
vam veure
que una primera tasca
abans d'estudiar
el clima
era comptar
amb aquests...
Això se'n diu
ciència
i perseverança.
Gràcies.