Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
com us deia en fa un moment parlant de l'any jubilar.
Ara fa cinc mesos que va arrencar la celebració
de l'any jubilar de Sant Fructós aquí a Tarragona
i és un any que es prepara precisament ara,
d'aquí poques setmanes, en l'organització
segurament d'algunes de les principals activitats.
Segurament el mes de juny, entre el 19 i el 21 de juny,
arribaran alguns dels moments culminants d'aquest any jubilar
de la nostra ciutat.
Per repassar com està anant l'any jubilar,
per repassar algunes de les activitats previstes,
aquest matí ens acompanya a la sintonia de Tarragona Ràdio
el vicari general de l'Arcabisbat de Tarragona,
mossèn Miquel Bàrbara.
mossèn Bàrbara, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, faci'ns un balanç de la seva perspectiva
de com estan anant aquests primers mesos de l'any jubilar
de Sant Fructós.
Sí, la perspectiva nostra de l'any jubilar
des del punt de vista, diguem-ne, religiós,
el que ens toca a nosaltres directament,
jo diria que n'estem molt contents,
que realment s'està movent,
hi ha moltes grups que venen,
i crec que és un moment important,
la gent marxa contents,
és un moment important, ho viuen intensament,
i jo crec que és molt positiu el balanç.
Em destacaria algun aspecte en especial,
potser pel nombre de visitants,
pel que la gent que busca el jubileu,
ve a Tarragona per la raons que sigui,
quins són els aspectes que considera més interessants?
Els grups que venen amb motiu del jubileu,
jo crec que venen amb unes actituds religioses,
la immensa majoria, realment impressionants.
Aquestes actituds que volem aconseguir
d'acostament a Déu,
de conversió,
d'una vivència religiosa forta,
de conèixer millor els nostres protomàrtirs, etc.
Tot aquest contingut religiós,
jo crec que és un moment
en què es posa en relleu d'una manera important.
Això des del punt de vista religiós.
Des del punt de vista propi d'organització,
de logística,
del que és necessari per afrontar
la celebració durant aquests mesos de l'any jubilar,
també n'estan satisfets?
Sí, amb això jo he de dir
que amb les diferents reunions que vaig
quasi sempre ens diuen
que vam començar massa tard
a preparar-lo l'any jubilar.
Això és una de les coses...
Potser l'única cosa
que en les reunions ens van dient.
Jo crec que és veritat
que vam tenir poc temps per a preparar-lo, no?
Però d'altra banda,
jo els dic que
potser hi ha anys jubilars
que tenen un altre motiu
que s'acaba amb l'any jubilar.
Però tot el que és més important
de l'any jubilar, no?
Com és els llocs,
per exemple,
l'amfiteatre,
el mateix lloc on va esdevenir
el martiri,
les actes,
tot això,
la necròpolis,
tot això,
ho tenim igual.
Per tant,
jo diria que si l'any jubilar
és un motiu de desvetllament,
és un moment de desvetllament,
això pot tenir després
una projecció de cara al futur.
Per tant,
en aquest sentit,
jo,
més que un punt d'arribada,
jo diria que
podria ser un punt,
no dic de partida,
perquè hi ha moltes coses,
però pot ser un punt
d'intensificació de tot això
i de donar-hi més importància.
En aquest sentit,
jo penso que seria
un bon fruit
de l'any jubilar.
Deia al principi
de l'entrevista
que ara al mes de juny
arribarà un dels moments
culminants de l'any jubilar.
Ara de seguida
en parlarem,
mossèn Barbera,
però hem de recordar primer
que aquest vespre
tenim un acte relacionat
amb l'any jubilar
que són la presentació
dels goixos
de Sant Fructuós,
no?
Sí, sí,
l'associació de goixistes
de Tarragona
jo crec que està fent
una aportació important
com altres,
ho diem perquè avui es presenta,
però hi ha altres associacions,
institucions,
organismes
que s'estan,
jo diria,
ajuntant
a la celebració
de l'any jubilar,
que estan col·laborant,
que són importants.
Avui,
en concret,
són els goixistes
de Tarragona
que presenten
aquesta carpeta,
que realment
ens fa molta il·lusió
i pot ser molt interessant.
A on i a quina hora serà?
Ho dic per la gent que ens estigui
escoltant i pugui estar interessats.
Això es farà
a les vuit del vespre
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
i després l'exposició
romandrà oberta
al pati de Jaume I
de l'Ajuntament.
Sí,
es farà
l'edició dels goix
de Sant Fructuós
i
tinc un molt acúr,
jo he intervingut,
per exemple,
en l'edició
dels goix
que es canten
de Sant Fructuós
o Gori e Ologi
amb l'última versió,
amb els últims retocs
que hi van fer els autors
Mossant Frances Tàpies
i Mossant Miquel Malendres
perquè
ells abans de la guerra
havien fet una versió
fins i tot
quan a la lletra
dèiem
llavors els que érem alumnes seus
dèiem que era una versió gongorista
per exemple
en comptes del mar
del mar tempestuós
deia el pèleg tenebrós
vull dir
coses d'aquestes
i ells mateixos
hi van fer un retocs
i Mossant Tàpies
també pel que fa
a la melodia
el valor de les notes
va fer algun retoc
i jo he anat intensificant
moltes vegades
el missatge
de cantar
l'última versió
que van fer ells
perquè s'havia divulgat
una mica
l'anterior
i aquesta vegada
n'hem tingut molta cura
i ocasionalment
això que sempre
ho havia tremès
per experiència
perquè érem alumnes seus
quan ens feien cantar
això d'aquesta manera
doncs ocasionalment
ara
fa pocs mesos
ho hem trobat
els arxius
del Bisbat
de la Seu d'Urgell
he tingut una gran alegria
de que allò
que jo anava explicant
i que havia de dir
creieu-me
perquè som testimonis
que això era així
hem trobat
el document
de la revisió
i sortirà publicat
en aquesta carpeta
molt bé
doncs com dèiem
l'acte serà aquest vespre
a les 8
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
per més endavant
de seguida
com dèiem
el mes de juny
arriben alguns
de les activitats
principals de l'any
entre d'altres
aquest congrés
sobre
Sant Pau
Sant Fructós
i el cristianisme primitiu
a Tarragona
que es farà
a meitat de juny
aproximadament
meitat de juny
sí
19, 20 i 21 de juny
penso que és un congrés
molt important
pel tema
perquè per Tarragona
és molt important
parlar de
bé
de la qüestió
de l'avinguda
de Sant Pau
de la qüestió
de Sant Fructós
evidentment
que això històricament
és inquestionable
i després
la importància
de la Tarragona
de la tàrroco
metropolitana
diríem i primada
en el primer mil·lenni
fins a la invasió
dels moros
això són temes
molt importants
però també
pels participants
perquè realment
s'hi han apuntat
una colla
d'especialistes
de tot el món
hi haurà traducció
simultània
jo penso
que hauríem de fer
una crida
a aprofitar
aquest congrés
perquè poques vegades
penso tindrem
un congrés així
aquí a Tarragona
d'aquest nivell
sobre aquests temes
evidentment sobre altres temes
n'hi ha d'altres
molt importants
però sobre aquests temes
difícilment en tindrem
en tindrem una altra
i val la pena
d'aprofitar-ho
jo diria que
i més com que estarà
a nivell de tothom
no cal ser especialistes
en aquestes matèries
jo penso que valdria
la pena
que els tarragonins
aprofitéssim
aquesta vinentesa
de participar
en aquest congrés
d'història
tan important
per nosaltres
quines són
les temàtiques
a grans trets
que s'abordaran
en aquests
tres dies de congrés
una mica
és el que he dit
és el que ha anat
dient
el director
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Josep Maria Gavaldà
ho ha anat dient
que hi ha la qüestió
de Sant Pau
que diu a la Càrtel Romans
que té intenció
d'anar a Hispània
llavors què va passar
amb tot això
nosaltres tenim
la tradició
venerable i atendible
segons el pare Betllori
que això
Tarragona
va ser un dels llocs
on es va realitzar
aquest desig de Sant Pau
que certament
està a la Càrtel Romans
per tant el desig
és inqüestionable
després hi ha la qüestió
de tot el que era
la comunitat
eclesial
aquí a Tarragona
en temps de Sant Fructuós
que ja és una comunitat
madura
tot allò que hem anat
explicant ja moltes vegades
i després què passa
en els sigles posteriors
fins a la marxa
de Sant Pròsper
amb les relíquies
de Sant Fructuós
cap a Itàlia
cap al nord d'Itàlia
això és molt important
en aquell moment
Tarragona
va ser importantíssima
des del punt de vista
eclesial
quan parlem
de províncies
eclesiàstiques
hi ha molta gent
que ho confon
amb les províncies
napoleòniques
de les Corts de Calles
no té res a veure
amb això
quan parlem
de províncies eclesiàstiques
ens remuntem
a les províncies romanes
quan va caure
l'imperi
qui va continuar
aquesta organització
en províncies
va ser l'Església
i Tarragona
va ser una capital
importantíssima
des del punt de vista
civil
romà
ja sabem
que arribava
pràcticament
fins a vora Galícia
a Burgos
fins a tocar
Andalusia
però després
això continua
eclesiàsticament
de manera que
el bisbe
de Tarragona
llavors no hi havia
aquesta distinció
amb bisbes i arcabisbes
el bisbe de Tarragona
i emeri
rep del Papa Siriaci
rep una decretal
la primera en tot el món
en què li diu
després d'una consulta
sobre uns temes
aquesta resposta
tu envia-la
comunica-la
i fes-la complir
als altres bisbes
per tant li dona
una funció
del que ara en diria
metropolità i primat
això en el primer mil·lenni
és importantíssim
mentre tots aquests temes
jo moltes vegades
he dit
que a Tarragona
faig la pregunta
l'altre dia
ho dèiem
en una reunió important
faig la pregunta
jo no puc donar
la resposta
però la pregunta
sí
jo diria
Tarragona
seria la mateixa
tindria la mateixa
importància
com a capital
si no hagués sigut
i si no fos
la capital
eclesiàstica
en les cortes
soberanes
del segle XIX
després de les lluites
que hi va haver
per la capitalitat
les grans raons
que donen
perquè la capitalitat
sigui de Tarragona
i no li discuteixi ningú
són el port
el fet de ser
la seu
de les autoritats
militars
i de les religioses
de ser metropolitana
i primada
i per tant
jo penso
que això
val la pena
de posar-ho en relleu
i els tarragonins
cadascú
pensar el que cregui
en consciència
religiosament
però això
són fets de la història
són fets importants
i per tant
és un fet important
per la nostra ciutat
en aquest congrés
el 19 al 21 de juny
ja tenen previsions
de participació
de quanta gent
hi pot participar
bé
segons les dades
que ens estan
comunicant
de l'Institut Superior
de Ciències Religions
d'haver passat
dels 150 inscrits
voldríem arribar
bastant més enllà
penso que
seria important
arribar més enllà
però vaja
de moment
ja és
un bon gruix
encara falta un mes
hem de recordar
que encara falta un mes
serà el Palau de Congressos
el Palau de Congressos
sí
coincidint
amb aquelles dates
hi haurà
les representacions
en guany
jo diria que
molt especials
a la Passió
de Sant Fructós
a l'amfiteatre
a càrrec
de l'associació cultural
que porta
que porta
el nom del Sant
sí
l'associació cultural
és l'organitzadora
i col·laborem
sempre
l'escola Cantorum
i l'orquestra
dels Amics de la Catedral
en guany
també
sempre ens fa molta il·lusió
fer aquesta representació
a l'amfiteatre
i jo dic
que hi participo
com a director
del cor i de l'orquestra
però que
tot i haver-ho fet
tantes vegades
i saber-ho
cada vegada
m'emociono
quan estàs allí
amb aquell ambient
en aquell moment
amb tota aquella representació
no que en penses
que estem representant
el mateix
que va succeir allí
en aquell mateix lloc
amb els documents
autèntics
que ho testifiquen
això és impressionant
seran en guany
tindrà un caràcter
una miqueta especial
crec vostè
sí, sí, certament
tindrà un caràcter
una mica especial
seran tres representacions
tres, sí
també 19, 20 i 21
19, 20 i 21
cada dia al vespre
les 10 del vespre
a l'amfiteatre
d'això ja n'havien parlat
a més amb la gent
de l'associació cultural
perquè en fi
si tot ja s'han posat a la venda
les entrades
i ells evidentment
ja fa temps que estan
que estan treballant
en aquestes representacions
més enllà d'això
d'aquestes cites
importants
que tindrem d'aquí un mes
quines altres activitats
estan en marxa
quines altres coses
preveuen
en el marc
de l'any jubilar
sí, nosaltres
el que ens toca
més directament
o no exclusivament
però aquí intervenim
més directament
tenim quatre programes
que són molt importants
primer el que és
més estrictament nostre
és el programa pastoral
i això és el que s'han compromès
a fer
doncs els arxiprestats
les delegacions
i secretariats
diocesans
el que s'han compromès
de fer des del punt de vista
pastoral
religiós
eclesial
aquests organismes
diocesans
arxiprestals
i parroquials
després hi ha
el programa cultural
en el qual intervenim
molt directament
però no exclusivament
perquè hi ha
les altres institucions
com ajuntament
diputació
etcètera
sí
doncs
també intervenen
però nosaltres
tenim un paper important
aquí hi ha una quantitat
que ara seria
molt llarga
de llegir
de concerts
de conferències
un munt d'activitats
ara
de tota aquesta colla
d'activitats
d'exposicions
això valdrà la pena
d'anar-ho desgranant
al cap de l'any
perquè ara seria una llista
com llegi
la llista de televisions
sí
ara n'hi ha una
que ho voldria
subratllar
que és que
la clausura
oficial
de l'any jubilar
es farà
estrenant
un gran oratori
un gran oratori
que l'està fent
el president
del pontifici
Institut de Música Sacra
de Roma
per tant una personalitat
a nivell mundial
Monsenyor Valentí Miseracs
que és català
és fill
d'un poble
de Vic
i aquest oratori
crec que serà
una gran aportació
cultural
per la ciutat
de Tarragona
està pensat
com
de llarga durada
més d'una hora i mitja
això és el que ens diu
l'autor
perquè encara l'està fent
potser està per allà
a la meitat
segons em va dir
l'altre dia
està pensat
per gran orquestra
més de 70-80 músics
dues corals
de moment
s'hi ha compromès
ja l'orquestra
del Conservatori
de Vilaseca
volem donar preferència
a gent de casa
intèrprets de casa
les corals
s'hi han compromès
al cor ciutat
de Tarragona
i al cor
de la Universitat
Rovira i Virgili
són dues grans corals
de casa nostra
i hi ha d'haver
sis solistes
la lletra
és d'un bon poeta
mossèn Joan Roig
que és el rector
d'Ullamolins
un gran actiu
en els gogistes
i serà un gran esdeveniment
llavors
com a clausura
com que
el dia 21
que seria el dia
que s'acaba l'any jubilar
és en dimecres
la clausura
diguem-ne
més celebració religiosa
la faríem el diumenge
abans
que és dia 18
a fi que hi poguessin participar
sobretot
molts fidels
a la catedral
i llavors
la clausura oficial
seria el dia 21
i es faria
estrenant aquest oratori
a la catedral
aquest gran oratori
que n'esperem molt
l'autor em deia
és que hem de plorar
de llàgrimes
d'emoció
em dèiem un correu electrònic
bueno
doncs
farem
el que sigui
no?
sí
després
que també és molt bonic
que s'interpretarà
també
a Reus
i al Vendrell
voldríem que
d'alguna manera
doncs
donar un signe
que l'any jubilar
no és només
de la ciutat de Tarragona
sinó que és de tot
l'Arxidiós
el concert de l'oratori
recordem serà
ja ens ho podem apuntar
el dimecres 21
de gener
del 2009
que serà
el dia que farà
els 1750 anys
perquè nosaltres
aquest any jubilar
jo ho he anat repetint
malgrat que hem tingut
poc temps
per preparar-lo
hem preferit
celebrar-lo
com
com és
el tradicional
en la nostra cultura catalana
que és del
del 9 cap al 10
per entendre's
no?
és la manera
com nosaltres
comptem el temps
hauríem pogut fer
del
del 2009
al 2010
però nosaltres
ho hem fet
de la manera
com creiem
que hem de fer
a casa nostra
ja que parlem
de música
i de l'oratori
mossèn Barberà
en la seva qualitat
també
de director
de l'orquestra
d'amics
de la catedral
com tenim
el nou orga
el futur orga
de la catedral?
bueno
doncs podem dir
que s'està fent
ja
ja s'està fent
el taller
el taller de
de fer
shiren
orga
el bug
d'Holanda
doncs estan
ja fabricant
el nou orga
ara
tenim
algunes qüestions
tècniques
que hem de precisar
molt bé
per això ens hem de reunir
dins de pocs dies
perquè quan vam signar
tots els períodes
d'estructura
de confecció
de l'orga
després de medicions
i tal
doncs vam signar
que en aquest moment
hauria d'estar
ja desmuntat
l'orga vell
perquè puguin venir
a fer totes les medicions
però clar
quan vam signar això
no teníem previst
perquè fa temps
que es va signar
no teníem previst
que hi hauria
l'any jubilar
llavors en aquest moment
ens trobem
a veure si desmuntem
l'orga vell o no
a veure si ho hem de
complir els terminis
que vam signar
o es pot renegociar
estem en aquest moment
no m'atreveixo
a dir una paraula
perquè ho hem d'estudiar
tots els implicats
i evidentment
amb l'organer també
i una altra cosa
que hem de coordinar
és que
ara s'està acabant
la quarta fase
perdó
la tercera fase
de restauració
de la catedral
que afecta exteriors
la façana oest
les taulades
etcètera
i la quarta fase
que sembla que
les coses estan bé
com perquè la concedeixen
la quarta fase
seria
entrar dins la catedral
i netejar-la
llavors això
s'ha de coordinar
amb la instal·lació
del nou orga
perquè no n'hi ha prou
que el facin a Holanda
sinó que s'ha de
però clar
si venen
i es posa el nou orga
abans de netejar
la catedral
després es farà
molta pols
o sigui
hi ha totes unes qüestions
de logística
que s'han de coordinar
però vaja
la cosa va molt bé
endavant
ja digui
que s'està fent
l'objectiu
quin seria
si depengués
de vostè
és a dir
si depengués
de la construcció
del propi orga
quant creu
que es podria instal·lar
si el que vam signar
és que
que estés llest
pel Nadal
del 2010
amb possibilitat
que fos
el 2011
entrat ja
el 2011
o sigui
hi ha una certa
oscil·lació
en aquest sentit
però apuntem
cap a final
del 2010
començament
del 2011
tot dependrà
però
d'aquestes obres
de les diferents fases
de les obres
que s'estan fent
de neteja
i de remodelació
de la catedral
mossèn Miquel
Barberà
ho deixem aquí
de l'any jubilar
continuant en parlant
evidentment
a mesura que es vagin
produint
les activitats programades
insistint en que
aquest mes de juny
sobretot entre el 19
i el 21
tindrem
aquest congrés internacional
i a més a més
les representacions
especials
de la passió
de Sant Fructós
a l'amfiteatre
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la cintonia
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
Gràcies a vostès
i a tots els oients
Fins la propera
Adéu-siau
Bon dia
Adéu
Bon dia