La Selva del Camp tornarà a posar en escena demà i divendres
el misteri de la selva.
Es tracta del drama assumpcionista més antic d'Europa
en llengua romànica.
La representació enguany incorpora algunes novetats
sobre les novetats, però sobre el propi misteri de la selva.
En parlem amb Núria Cavallé,
que és membre del patronat del misteri.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Va ser l'any 80 que vau posar en marxa aquest misteri de la selva.
Per tant, ja 28 anys representant aquest drama assumpcionista,
no només a la selva del camp, sinó a altres llocs del món.
Ja en parlarem.
Però després de 28 anys, Déu-n'hi-do,
alguna que altra generació ha passat, no?
Doncs sí, realment estem molt contents
de poder parlar ja d'una tradició salvatana.
Pràcticament estem tocant la trentena
i realment ens satisfà.
És el 29è cicle de representacions enguany.
Per tant, 28 anys és de l'any 80
i esperem que, a veure si 28 anys més i els que siguin, no?
Clar, estem parlant d'un text que data del segle XIV.
I què vincula la selva del camp amb aquest text, amb aquest misteri?
Mira, el primer que el vincula és ja el mateix nom, no?
El misteri de la selva.
Però, de totes maneres, aquest misteri es va trobar a la parròquia d'aquí de la selva.
És l'únic vincle que existeix actualment, no?
A banda, doncs, d'aquesta tradició de 28 anys representant-lo.
No podem dir que el misteri hagi nascut aquí, ni molt menys, no?
El text es va trobar aquí a la parròquia,
es va trobar al segle XIX.
Joan Piafay d'ella, doncs, en va fer una primera transcripció.
Era el rector del poble aleshores, a més a més, era historiador.
I ho va publicar en una revista de Barcelona.
I des de llavors, doncs, no se'n va parlar més.
L'any 1980 s'havia fet una nova transcripció,
que l'havia fet en aquest cas el professor Amadeu Soberanes.
i, bé, doncs, aquesta nova transcripció va servir de base
al cicle de les representacions modernes, no?
Cal dir que també el text es va revisar.
El professor Daniel Pinyol, l'any 2006, en va fer una nova revisió
i potser va variar alguna petita coseta.
Però el text és el mateix, fonamentalment.
És a dir, que es posa en escena amb el català de l'època.
Exacte, en català de la segona meitat del XIV.
Doncs això deu reflectir una riquesa, uns modismes, una...
Aviam, ja, és un dels punts d'interès del Misteri de la Selva.
N'hi ha d'altres que anirem comentant,
però des d'aquest punt de vista ja suposa mantenir, doncs,
un llenguatge i un català que difícilment el podríem sentir
avui dia en la vida quotidiana si no fos assistint a representacions com aquesta.
Mira, també s'ha de ser una miqueta prudent, no?
Evidentment que no parlem, no interpretem el text exactament
amb la mateixa fonètica que el segle XIV, que la segona meitat del XIV, no?
Però sí que la llengua és de la segona meitat del XIV.
I dius molt bé que és un dels atractius del Misteri,
no un atractiu per gaudir-lo directament,
perquè moltes vegades ens comenten, no, és que no s'entén.
A veure, tampoc interessa que s'entengui.
És un tipus de teatre tradicional, teatre popular,
on el text sempre té un paper secundari.
Però casualment i curiosament,
aquesta representació té un text amb una vàlua literària increïble.
Pensa que hi ha moltes paraules
que estan menllevades de la tradició trobadoresca.
Jesucrist parla de la fina amor,
i Maria també, el concepte de l'amor curt és trobadoresc,
la fina amor, l'amor vertader, l'amor autèntic.
Aimia, li diu Jesucrist a la seva mare, no?
Bé, això per una banda.
I per altra banda, sí que voldria destacar
que és potser on es veu més, on es pot copsar més,
doncs la frescor de la llengua catalana
de la segona meitat del segle XIV
és la intervenció dels personatges dolents de l'obra,
dels personatges negatius, els jueus i els dimonis,
que queden meravellosament caricaturitzats,
sobretot en els dimonis.
Parlen un llenguatge molt planer, molt fresc,
amb expressions populars, amb insults i tot,
s'insulten clarament, no?
I potser és aquí on es veu més aquesta puresa, no?
Per exemple, en un moment, li diu el rabí,
el cap espiritual dels jueus,
li diu, armes, desestrucs, armes, no?
A les armes.
O, per exemple, un dels diables
li diu a un dels seus vessalls,
precta que no s'hi esmamot, d'acord?
Vull dir, és aquí on es veu aquesta frescor,
aquesta riquesa, d'acord?
Des d'un punt de vista més planer, més acostat a la llengua,
el que era la llengua oral.
I, per altra banda, tenim el vessant més literari
en els cants dels personatges positius,
com Maria o Jesucrist.
Sí, perquè, de fet, bona part del misteri
té música gregoriana, polifònica,
també dels segles XIV, XV, potser?
XIII i XIV.
XIII i XIV.
Del segles XIII i XIV, exacte.
Cal no oblidar que és cantat a capela,
és interpretat a capela pràcticament tot el misteri,
menys els fragments que són dialogats
i menys l'entrada dels actors, l'entrada i sortida.
O sigui, hi ha un grup d'instruments, d'acord,
que interpreten el Polorum Regina,
que és una de les cançons del Llibre Vermell de Montserrat,
i és l'únic moment musical, l'inici de l'obra,
i, com deia, al final, a més a més,
al final també es canten els gots a la Mare de Déu, d'acord?
Llavors, intervé també l'orga, l'orga de l'església,
és com per coronar, d'alguna manera,
el final de la representació,
i és un moment magnífic entre les campanes que toquen,
l'orga que sona i el públic es posa dret,
normalment, doncs és un final apoteòsic.
Home, realment està tot mesurat, tot acurat.
ara que esmentaves els personatges dolents,
tinc entès que aquests no tenen el privilegi de cantar,
aquests només parlen, dialoguen, sense cantar, no?
Exacte, aquests no poden.
Són tan dolents, només parlen els bons del misteri.
A veure, només poden cantar els personatges bons,
això té una raó simbòlica, no?,
perquè, de fet, el misteri tot és simbòlic,
és un llenguatge molt plàstic que entra pels sentits, d'acord?
Per això et deia també, en part, que el text no és tan important, eh?
A més a més que tothom la coneixia,
la història que explica el misteri, no?,
com en tot teatre tradicional i popular.
Doncs, com et deia, els dolents, doncs, no,
evidentment no poden cantar,
perquè el cant està associat a la divinitat, d'acord?
A la perfecció, a l'harmonia del món, d'acord?
Déu canta, no parla, d'acord?
Clar.
Llavors, els personatges bons, doncs, només...
Bé, també poden parlar, i de fet parlen,
però no ho poden fer mai els dolents,
ni els jueus, ni els dimonis,
com a molt poden cridar, que de fet criden.
I la mateixa consueta ens parla,
el text original, en les acotacions, en les rúbriques,
se'ns diu, doncs, que s'han de llançar per terra,
han de gesticular d'una manera molt exagerada,
i això, clar, d'anar acompanyat d'un to de veu elevat, no?
I de crits, baixa.
En quant a la posta en escena,
Núria, tinc entès que és horitzontal,
a diferència d'altres tipus de representacions,
de l'assumpció,
és a dir, que és en aquest,
i es fa a peu pla en el que és la capella, no?
Exacte, mira, és horitzontal,
perquè, diguem que és, bueno,
anava a dir, és posterior al d'Els,
efectivament, és posterior al d'Els.
Ell sí que hi ha tremolla aèria,
és un espectacle vertical,
aquí, com que és més recolada aquesta representació,
i no hi ha hagut una tradició,
és a dir, no és que s'hagi anat representant
al llarg dels segles,
per tant, amb la possibilitat d'incorporar
elements nous, com és la tremolla aèria,
ni molt menys,
senzillament s'ha agafat,
podíem dir, directament,
des del segle XIV,
i s'ha posat en escena ara, no?
Llavors, clar, és a peu pla,
s'utilitza tot l'espai de l'Església,
com a escenari, hi ha diferents escenaris,
d'acord, per tant, l'escenari és múltiple,
i el canvi d'escena el marca l'aluminotècnia,
el cop de llums, no?
Llavors, s'ha d'entendre que, clar,
doncs, si aquest espai és a peu pla,
s'ha de, se li ha de donar una simbologia,
i la simbologia és la següent,
està organitzat d'oest a est,
és a dir, segons diu la consueta,
a la banda oest,
és a dir, cap a la porta de l'Església,
perquè ens entenguem,
hi ha d'haver, doncs,
l'espai destinat,
una altra vegada,
pobrets meus,
als dolents.
Allí se situa l'infern,
és l'inframón,
d'acord?
És el món de...
És l'Occident,
és la mort del sol,
és la posta del sol,
és el món de la foscor.
Llavors,
allí hi ha l'infern,
també hi ha el sepulcre de la Mare de Déu,
i també se situa el Consell dels Jueus,
d'acord?
En el cas del sepulcre de la Verge,
potser no té aquest sentit tan negatiu,
però sí que té el sentit del subsol,
l'inframón,
d'acord?
En canvi,
a la banda oriental,
cap a la banda de l'altar,
que és,
clar,
l'Orient,
l'Est,
el naixement del sol,
el món de la llum,
del sol,
entenguis,
de Jesucrist,
no?
Allí,
doncs,
se situa el Paradís,
d'acord?
Allí hi ha Jesucrist amb els sants i santes,
i posteriorment,
quan la Mare de Déu és ressuscitada
i fa entona els cants adreçats al públic,
on els diu,
doncs,
pecadors,
estats en bon cor,
tranquils,
si heu pecat,
jo estic aquí per intercedir
entre vosaltres i el meu fill.
Doncs,
com deia,
això,
aquests espais se situen cap a la banda,
cap a la banda és,
no?
Tot és,
tot és molt simbòlic,
tot el que no és aixecat
amb verticalitat,
doncs,
es dona a peu pla
en l'horitzontalitat.
Ara que comentaves
que com que és una
una peça teatral tradicional,
que no s'ha representat això,
vosaltres mantenint,
naturalment,
doncs,
una coherència important
dins d'aquest tipus de teatre,
us ha permès,
doncs,
donar-li forma,
com considereu més convenient,
no?
Exacte,
a veure,
hi ha diferents persones
que van intervenir
a l'hora de muntar
aquest espectacle
ja,
doncs,
el 1980,
no?
Bueno,
prèviament es portava
bastant de temps,
diguem,
furgant,
no?
A veure com es podia fer
i totes les persones,
tots els estudiosos
entesos en el món del teatre
que han passat
pel misteri,
per les representacions,
doncs,
sempre han donat
algun consell,
no?
Mira,
això va així,
això ho hauríeu de fer
d'aquesta altra manera
i se n'ha anat canviant
al llarg
d'aquests 28 anys,
se n'ha anat canviant,
se n'ha anat perfeccionant
molts dels aspectes,
no?
Per això sempre agraïm
que hi hagi opinions,
que hi hagi consells
de gent entesa,
no?
La veritat és que
som bastant fidels
a la consueta
pel que fa,
doncs,
a la vestimenta,
que és una vestimenta
purament litúrgica,
pel que fa
als espais,
com deia,
pel que fa,
fins i tot,
a la presència
d'olors,
no?
d'aromes
que també són importants
i també tenen
un significat,
etcètera.
De fet,
era un repte,
no?
I creiem que l'estem,
que l'estem superant
amb bona nota.
I quan dius que l'esteu,
que utilitzes aquest temps present,
és que intenteu,
doncs,
cada cop incorporar més coses
que suposin una millora.
Enguany hi ha alguna
novetat o incorporació nova?
Sí,
mira,
efectivament,
sempre intentem,
doncs,
perfeccionar,
no?
Intentar
fer-ho de la millor manera possible
i una
de les novetats
que intenta
donar,
doncs,
aquest bon resultat
als dies 14 i 15
d'enguany
és el canvi
de l'equip
de l'hominotècnia.
Com et comentava abans,
la llum
és importantíssima
perquè és la que marca
el canvi
d'escena,
d'acord?
i, per exemple,
també és el que marca
molt especialment
la intervenció
dels dimonis
amb una
llum
vermellosa,
d'acord?
Imitant el foc,
el foc de l'infern.
Aleshores,
enguany
hem pogut canviar
l'equip de llums
i crec que,
mira,
doncs,
ahir fèiem
el segon assaj general
i
vam quedar tots
molt satisfets
de veure'n el resultat,
no?
Aquesta és una
de les novetats
d'enguany.
Una altra
de les novetats
fa referència
a la veu.
Enguany,
com a novetat,
com et deia,
s'ha introduït
l'assaig
individualitzat,
és a dir,
com bé sabreu,
cada estiu,
des de finals de juny
fins pràcticament
dos dies abans
de la representació,
anem assajant
cada dia
pràcticament,
però
els dilluns
s'ha destinat
l'assaig personalitzat
en aquells actors
que tenen
els papers
protagonistes
o a qualsevol
persona
que cregui
que té
alguns punts
per perfeccionar,
per millorar,
etcètera,
no?
Aquest és una altra
de les novetats
i ja parlant
de novetats
potser la que ens pot
afectar de manera
més directa,
la que pot afectar
de manera més directa
el públic
que hi vulgui assistir
i és que s'ha canviat
l'hora
de la representació
del dia 14.
Consideràvem
que dos quarts
d'onze potser
era una miqueta
massa tard
i, bueno,
l'hem avançat
mitja horeta.
La representació
del dia 14
comença
a les 10 de la nit.
Parlaves dels assajos
i és que no hem d'oblidar
que són els veïns
de la selva del camp
els que intervenen
directament
en tot el que és
la representació
del misteri.
Exacte.
Sí,
la majoria,
pràcticament tots
som d'aquí de la selva,
no som professionals,
tots aficionats
i amb un punt comú,
que és les ganes
que això surti bé
i bé,
doncs,
que la gent
em pugui gaudir.
La motivació
és clara
i jo ho comentava
abans
que heu portat
el misteri
de la selva
fins i tot a ells,
que és un dels referents
en quant a aquest tipus
de teatre,
però també
o heu anat a Jerusalem,
a Roma,
a Montserrat,
no?
Sí,
exacte,
ens agrada molt dir
que bé,
hem anat increixent
en aquestes representacions.
Mira,
la primera
de les representacions
que destacaríem
és la de Montserrat,
un punt emblemàtic
representatiu
del cristianisme
a Catalunya.
Si seguim
en aquesta mateixa línia,
l'any 2000
crec que va ser,
vam anar
una miqueta més enllà
i vam portar
el misteri a Roma,
a Santa Maria
Intrastebre,
segon punt
de referència
per al cristianisme
fora de les nostres fronteres
i l'any passat
doncs potser
vam arribar
al que és el punt màxim,
no?
És que ja no,
no ens queda res més ara
que va ser portal
a Jerusalem.
el dia 18 d'agost,
o sigui,
pràcticament
amb els vestits posats,
havent acabat
la representació
aquí a la selva,
vam agafar l'avió
i vam anar
a Jerusalem
a l'Església
de la Dormició,
que és on,
bé,
la tradició
situa
els fets,
els fets,
doncs,
que relata
el misteri,
no?
Els fets històrics,
vull dir que
crec,
creiem,
no?,
que és el lloc més adient
per representar el misteri,
va ser molt ben acollit
i en tenim tots
un molt,
molt bon record.
El que no podem fer
és que ho vegi públic
de pràcticament
tot el món
i nosaltres
que estem aquí
a tocar
la seva del cama
ens ho perdem.
Demà,
representació
a les 10 de la nit,
Núria,
i dissabte
o una altra,
o divendres,
perdona.
Mira,
el dia 14,
sí,
demà,
a les 10 de la nit,
aquí a l'Església
parroquial
de Sant Andreu Apòstol,
i el dia 15,
el divendres,
el dia de l'Assumpció,
el representem
a les 8 del vespre,
també a l'Església,
només que
el dia 15
hi ha
una petita diferència
en relació
a la representació
del dia 14,
només aquesta petita diferència
a banda de l'horari,
i és que
hi ha un seguici,
és a dir,
els actors
pugen
pel carrer major
del poble,
que és el carrer central,
parteixen
de la plaça
del poble,
del portal
de vall,
i pugen
carrer amunt
fins a
l'Església.
Van acompanyats
d'un grup
d'instruments
que interpreten
cançons
del llibre vermell
de Montserrat,
i van acompanyats
també
del ball
de Diables,
que senzillament
el que fa
és portar
unes torxes
enceses.
Aquesta és
l'única diferència.
Doncs déu-n'hi-do,
que no ens ho podem perdre,
perquè tot i que
és una representació
que es fa any enrere any,
es fa quan toca fer-la,
que és el que tenen
aquest tipus
de representacions
de teatre
tradicional
i religiós.
Núria Cavallé,
membre del patronat
del Misteri de la Selva,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
per atendre
la nostra trucada,
i enhorabona
a tots els que
integreu
al Misteri de la Selva
del Camp
per tirar endavant
aquesta representació
que s'assuma
a altres esforços
per conservar
la tradició
de casa nostra.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau, adéu-siau.