de conferències organitzat per la Fundació La Caixa
per repensar i millorar el nostre estil de vida.
El cicle es titula Atenció, pautes per una vida feliç
i durant les properes setmanes es parlarà d'aspectes
que resten a veure amb receptes miraculoses.
Es parlarà de les emocions, de l'alturisme, del consum,
de l'austeritat...
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el coordinador del cicle
i que a més a més serà la persona que farà la primera xerrada.
Es tracta del Carmel Bonin,
senyor Bonin, molt bon dia.
Bon dia.
No ens donarà cap recepta màgica, oi?
Això ho hem de tenir claríssim perquè no existeix.
Molt clar, perquè no existeix.
És una recerca personal.
La felicitat és allò dels diners, no fan la felicitat,
totes aquelles coses, tots els tòpics, realment.
A vegades els tòpics els menys preem,
però tenen molta saviesa, no?
Sí, segurament sí, perquè, com vostè diu, són tòpics,
però un mínim és necessari per poder sobreviure,
fins i tot, ja no per ser feliç.
No ens volem posar allò excessivament transcendents a aquesta hora del matí,
però la felicitat probablement no és un estat, sinó un objectiu, més aviat.
És un objectiu i és una situació que a vegades gaudim per uns instants.
I què el provoca aquesta felicitat que ens fa gaudir per uns instants?
Perquè a més no la podem envasar al buit, vull dir, un cop ha passat, ha passat.
Ha passat, sí, i sovint no ens adonem quan som feliços, sinó quan t'ha passat i dèiem
aquell temps van ser feliços, aquells van ser un temps que valia la pena.
Per tant, la felicitat la vivim normalment en referència al passat.
El passat actua com un gran angular i fem aquell moment com estupendo?
Sí, però jo penso que precisament el que cal és ser conscient d'aquesta realitat de la vida
i intentar ser conscients de gaudir-la en un moment present quan passa,
perquè llavors la felicitat, si podríem parlar així, augmenta.
Quan se'n parla molt d'una cosa és perquè hi ha una certa mancança.
És el moment que hem d'estar parlant de com trobar la felicitat a través d'aspectes
que probablement els trobaríem al nostre interior i no pas fora?
Evidentment, la felicitat està en nosaltres i entre nosaltres.
I fora mental per tenir felicitat és trobar-se en pau amb un mateix
i amb bones relacions amb la resta de persones.
I això com es fa?
Intentant-ho, treballant-ho cada dia i controlant-te les emocions,
coneixent el teu cos i el cos dels altres, etc.
Pensa que són tècniques o ajudes per una recerca personal que han de fer tots,
si volen gaudir-la, evident, perquè com vostè ha dit avui en dia,
hem de ser feliços al manco on hem de semblar.
És un dels tòpits de la nostra societat d'avui.
La xerrada que vostè farà avui és prou eloquent,
en la recerca de la felicitat.
És el punt de partida de tot un seguit de conferències, no?
Sí, seria una xerrada introductoria
per després tractar uns temes que no són tots els possibles,
que s'haurien de tractar,
però clar, estan fermats per les dates disponibles a l'agenda de la Fundació La Caixa.
Però, com a coordinador,
vaig seleccionar les que em van semblar més possibles
i més adients per la persona d'avui, home o dona, no?
Quins són els aspectes o les diferents xerrades que aniran fent fins al 3 d'abril?
Després d'aquesta conferència o d'aquesta xerrada inaugural d'avui,
com he dit, de tipus general,
Francesc Torralba ens parlarà, digués,
la setmana vinent de la saviesa del cos.
El cos, cal tenir bones relacions amb el nostre propi cos,
cal coneixer-lo, cal estimar-lo, cal estar bé amb ell,
cal entendre la seva manera de comunicar-se amb nosaltres que té, etc.
Jo penso que és, com diríem,
el lloc des d'on podem arribar a recercar-se feliços, no?
És la primera etapa, vull dir,
el teatre on nosaltres intentem i ser,
i som pels altres les coses,
la manifestació física nostra,
per a aquelles persones amb les quals convivim,
i per això començant per aquí.
Després d'això ja parlaria Pablo Fernández Berrocal,
de la Universitat de Màlaga,
parlaria de la intel·ligència emocional,
tenint en compte que avui en dia
és una conquesta de la ciència,
és saber que les emocions estan localitzades en el cervell,
es tractaria de, per una banda,
donar-li les importàncies que tenen,
i per a l'altra,
saber que no controlar-les perquè no es desboquin,
perquè això podria condicionar el desenvolupament personal.
Però d'això, i perdoni senyor Beninda,
això sí que se'n fan cursos,
de tècniques d'intel·ligència emocional avui en dia,
i molts, no?
Sí, sí, no.
Hi ha formes d'ajuda molt eficaces,
jo crec que en aquest sentit,
perquè ja he dit,
depenen més d'un aspecte físic del nostre cervell,
i per això és una cosa no tan vaporosa,
quan t'en parlàvem, no?
Després ja parlaria González Bás,
un investigador que està treballant
a la Unió Autònoma de Madrid,
de la autoacceptació i l'autoestima,
que sembla que és una condició sine qua non necessària
per poder ser feliç.
Vull dir, si una persona no s'autoaccepta,
si no està en pau en si mateix,
evidentment, difícil ho té, no?
Després parlaríem del silenci.
El silenci, com a persones que vivim dins un món
tan sorollós i que hem de redescobrir
la capacitat nostra d'escoltar el silenci,
perquè hi ha silencis expressius
que ens poden ajudar moltíssim a les persones, no?
A viure, sobretot, d'una forma més reposada
i més harmònica,
a no rompre el mos per de dins,
per tot això que ens envolta.
Després, com vostè ha dit,
parlarem del consum,
més ben dit, de l'austeritat
enfront d'un consum superflu, sovint
i esbojarrat.
I que crea molta frustració, no?
Perquè no es pot arribar a tenir tot allò
que es desitja.
Esclar, perquè, a més,
és una experiència personal que tots tenim,
que han posat-se il·lusió en unes coses,
quan la tenim estan contents,
però és una font de frustració sovint,
perquè llavors ja volem una altra cosa, no?
I pot ser que tot...
No just per canvi climàtic,
sinó per ser nosaltres més plans com a persones,
per tenir una vida més plena,
caldria una actitud de vida més austera,
més solidària i més respetuosa,
no just en les coses, sinó també en la natura.
Per això parlem d'això.
Després ja tancaria el cicle,
Àngel Castinyei era professor de Sade,
sobre una dicotomia,
un dilema,
l'altruisme i cultura del jo,
es diu la darrera xerrada,
un carreró sense sortida.
I aquesta interroganta,
aquesta xerrada que pot semblar
un poc fora de lloc,
és perquè a moltes persones
s'han plantejat un dilema
que no saben com solucionar.
I el dilema és el següent.
Quina és la manera més segura
que tinc per assolir la veu a pròpia felicitat?
com centrar-me en la problemàtica meva pròpia,
personal,
o oblidar-me un poc de les pròpies complexitats,
obrir-me a les mancances dels altres.
I jo penso que és un dilema que molta gent té
i que, per tant, a lo millor,
estic segur que el professor Àngel Castinyei
podrà ajudar alguna gent de Clarissa
en aquestes dubtes.
Comentàvem que no és un manual
i, de fet, aquesta recerca de la felicitat
a través de tots aquests territoris
sempre és un projecte molt personal
i, en principi, individual, no?
És un procés que ha de fer cada persona
amb el seu diàleg interior, etcètera, no?
Etcètera.
I aprenent algunes coses al manco,
deixant-les clares de principi,
és que la felicitat, com la bona sort,
depenen grandíssima part de nosaltres mateixos.
Són unes xerrades obertes a tothom, no?
Obertes a tothom.
No són per especialistes?
No, no, de cap manera.
Tots són professors eminents, excepte jo,
cal dir-ho.
Tots són professors eminents
o professores eminents,
però que tenen una capacitat
de comunicació i de diàleg molt gran.
A més, ho dic en coneixement de causa
perquè aquest cicle ja el vaig coordinar abans
a la Fundació La Caixa de Palma,
i aquestes persones ja van enxerrar aquí a Mallorca.
I la veritat és que val la pena.
Quin tipus de públic hi va anar?
Dic a tall d'exemple aquí a Palma.
A Palma tenim un públic molt heterogeni.
Hi ha un percentatge gran,
que oscil·la entre un 25 i un 40%
de gent jove universitària,
però tota la resta llavors són ciutadans
i ciutadanes normalíssimes,
des de mestresses de casa,
mestres, professionals
d'altres especialitats,
molt heterogeni.
I és una cosa que ja té una tradició,
penseu jo, personalment,
coordinat cicle social de la Fundació La Caixa de Palma
des de fa 13 anys.
Llavors, ha estat un costant.
Esclar que hi ha temes que treuen
més uns que els altres,
però això passa per tot arreu, que sembla.
Home, això que ens diguin pautes
per una vida feliç,
tot i que és un treball molt personal,
crida molt l'atenció
i m'imagino que s'omplirà força a la sala, eh?
A Mallorca se va omplir.
A Tarragona, jo espero que hi vengui gent.
Doncs estem segurs
i alguna cosa aprendrem, eh?
A veure si la podem posar en pràctica.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies, Carmel Bonin,
coordinador del cicle Pautes per una vida feliç
a la Fundació La Caixa,
la primera cita aquesta tarda a les 7.
Entrada oberta a tothom,
sempre en funció de l'aforament de la sala.
Moltíssimes gràcies i molta felicitat.
Adéu-siau.
Igualment.
Adéu-siau.
Sé yo.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.