Tres minuts, tres quarts de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio,
sortim de la consulta i abordem una qüestió, una previsió de caràcter cultural
molt i molt, i m'estaria dient molta estona, atractiva.
Estem parlant de l'ESCAN.
És, algú vol dir, home, manifestació fotogràfica, primavera fotogràfica.
Sí, però corregit i augmentat, que diria aquella.
Hi haurà una mostra de fotografia amb, aproximadament, si no va xerrada,
unes 17-18 exposicions, però, a més a més, podríem dir que Tarragona
esdevindrà la capital fotogràfica de Catalunya i una miqueta més enllà.
Només cal repassar la llista de noms des de diferents àmbits del món de la fotografia
que es donaran cita aquí a Tarragona.
Ens acompanya el director territorial de Cultura al matí de Tarragona Ràdio,
Adam Banyer, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Té problemes per aparcar, com normalment passa en aquesta avinguda.
Esperem que s'incorpori la coordinadora executiva del festival, Mariona Fernández,
i la primera pregunta, i t'asseguro que no vaig de victimista.
Com una cosa tan grossa es fa a Tarragona i no a Barcelona, Adam?
No vaig de victimisme, però, aviam, amb aquest pes,
normalment aquestes coses, diguem-ne, que es busca més la centralitat, no?
Doncs mira, es fa a Tarragona perquè tenim la sort de tenir...
Esclar, jo ara...
M'hi excloc, si tu vols, eh?
Però tenim la sort de tenir un conseller i una conselleria en general
que si alguna cosa tenen clara és la territorialitat, no?
I que són la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de Catalunya
i, per tant, hi ha coses que han de passar a tot arreu, no?
I la veritat és que, tal com ha anat tot plegat,
que ha desembocat amb aquesta activitat tan potent com és escant,
un té la satisfacció, diguéssim, d'ocupar el lloc que ocupa,
perquè el tema de recuperar i de fer un certamen d'aquest tipus,
fer una activitat d'aquest tipus tan potent en el territori,
acaben a vegades sent paraules, diguéssim, no?
Però, en aquest cas, arran d'una trobada,
el conseller s'apunta a una certa demanda des del departament
i des del territori s'argumenta en el sentit que Tarragona
té un background, diguéssim, té una història d'enamorament amb la fotografia
i, com no passa sovint, resulta que, finalment, s'aposta fort
perquè sigui la capitalitat de Catalunya i de més enllà, no?
I una mica d'Europa, no?
I la veritat és un reconeixement, diguéssim, anava a dir un premi,
però un premi no és la paraula, no?
És un reconeixement important i, a més a més, que carai,
és a dir, per què Tarragona no ha de ser la capital de Catalunya de la fotografia?
Però ja dic, sense victimismes, eh?
Però dius que mai ens toquen aquestes coses.
Doncs bé, mai no ens toquen, de tant a tant ens toquen i està molt bé.
Es diu escant i no és una paraula o un terme triat a l'atzar
perquè no és només una mostra fotogràfica.
el que vol, tot plegat, perquè són diferents àmbits els que abasta,
és escanejar el panorama fotogràfic que hi ha des de l'aprenentatge,
des dels joves creadors, ho abasta absolutament tot,
noms consolidats del món de la fotografia, que estaran també aquí a Tarragona,
des de la vessant periodística, des de la vessant artística, totes, no?
Sí, sí, la veritat és que és una mica això, no?
És una mica de veure en quin moment de salut o de no salut
està la fotografia en l'àmbit europeu.
i l'esdeveniment és molt polièdric, no?
I és molt complet.
Jo ara, venint a peu des del carrer Major,
pensava l'ambició, diguéssim, d'aquests dies, no?
d'aquest esdeveniment.
I la veritat, veient els recursos i veient la quantitat d'actes
i la quantitat de coses que hi ha,
se'm feia difícil trobar una altra activitat d'aquesta potència, diguéssim,
en molt temps, no?, que hagi passat a la ciutat.
Jo crec que és un reconeixement molt gran
i que la ciutat ho ha d'aprofitar moltíssim, no cal dir-ho, no?
A més, fixa-hi, perdona, Adam,
és que dius, venint cap aquí i pensant,
es dona la coincidència, aquest matí a la premsa nacional
sortia que havien fet una descoberta
de fotografies inédites de Cartier-Bresson,
em penso que era a Dinamarca, no ho recordo, un país d'aquests.
El primer que et fa des d'aquí, des del territori, com dius,
doncs aquí a Tarragona fa com a tres mesos
que tenim una exposició de les millors obres de Cartier-Bresson.
Vull dir que hi ha aquest joc i aquesta cosa
de sentir que formes part del món, no?,
i del món artístic i, en aquest cas, fotogràfic.
Sí, sí, no, no, està claríssim.
I formes part del món d'una manera protagonista, diguéssim, eh?
És a dir, que la veritat és que, ja et dic,
hem tingut molta sort amb tot l'equip de la Conselleria
i el Conseller del Capdavant,
perquè realment, quan en debats, en el Conseller de Direcció,
o quan estàs proper d'aquestes persones
que acaben decidint les coses,
t'adones de la importància que té
que certs alts càrrecs es creguin realment
i vegin el territori tal com el veiem
des de llocs que no són Barcelona, no?,
que el veiem tot igual
i amb les potencialitats que té a cada lloc, no?
I la veritat és que aquesta és una...
I això no és fàcil, eh?
Em consta que no és fàcil,
perquè amb altres col·legues, d'altres conselleries,
és una cosa que es parla
i costa molt que es vegi des de la centralitat,
es vegi que és convenient
que aquests esdeveniments passin a tot arreu.
Uns esdeveniments que es faran, diguem-ne,
amb tres eixos en diferents àmbits,
amb una participació molt àmplia
d'aponents i de convidats.
Ens acompanya ja la coordenadora executiva del festival,
Mariana Fernández, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser entre nosaltres.
Sabem les dificultats que hi ha, eh?
Moltes vegades aparcaments i coses d'aquestes per arribar-hi.
Però has arribat a temps, ni que sigui en deu minuts,
per explicar una miqueta els eixos bàsics,
perquè d'una banda hi ha les jornades,
hi ha activitats i exposicions,
i el talent-talent,
que probablement és de les coses que cridi més l'atenció,
anava de dir a la gent més jove,
però no només als joves,
sinó a gent que es dedica a la creació dins de l'amic fotogràfic.
Anem a PAMS,
parlem de les jornades que plegaran especialistes de tot el món.
Sí, mira, quan es va concebre escant,
es van crear, com tu molt bé has dit, dos eixos.
Un, per fer un escàner,
una mica de la creació internacional i més emergent,
i que té lloc amb talent latent,
i l'altre per fer un escàner
de l'estat de salut de la fotografia a Catalunya.
basat una mica en l'existència prèvia de la primavera fotogràfica,
que va fer que als anys 90
hi havia moltes energies
i que estaven una mica recollides sota un paraigües de primavera.
a l'haver desaparegut primavera, una mica el departament crea de nou un altre paraigües,
però en aquest cas ja no tant per recollir, a veure com ho dic,
no per recollir diferents activitats de diferents entitats,
sinó en aquest cas sobretot per recollir les reflexions de diferents àmbits que estan treballant.
vull dir que no hi ha hagut desert després de primavera.
Perdoneu, eh, que estic...
A veure si algú és tan amable de portar-li un got d'aigua, sisplau, a la Mariona.
Llavors, a veure, en aquestes jornades el que es fa és posar la plataforma
per reflexionar des d'àmbits d'ensenyament, de patrimoni,
d'investigació, de difusió, de mercat i col·leccionisme,
que són punts que en el nostre país, a tots nivells, encara hi ha molta cosa a fer,
i que creiem que ens havíem d'agrupar una mica totes les entitats, totes les persones,
totes les empreses que estan treballant en fotografia,
també per comunicar-ne entre els mateixos sectors,
perquè a vegades hi ha molta gent que està treballant,
però hi ha molt desconeixement del que fan els uns i els altres.
Jo entenc, Mariona, que si jo, per exemple, dic,
a veure, avui en dia, què s'està fent en fotografia?
Puc anar al Google o puc passejar per Tarragona per totes les sales
i trobar des dels clàssics, que ara es mantava, en Cartier-Bresson,
fins a aquests joves valors que exposaran els tinglados, per exemple.
Exacte.
I fent aquesta passejada a totes les exposicions,
jo ja puc tenir una idea del que s'està fent en fotografia, no?
Sí, és que en fotografia s'està fent molt.
Llavors jo crec que el que ha de fer un festival és seleccionar.
Vull dir que avui parlar de fotografia és gairebé parlar de no res,
és com parlar de paraula, la fem servir en tots els àmbits de la nostra vida.
Llavors el que necessitem és això, algú que ens ensenyi inclús a navegar pel Google,
perquè al Google hi és tot.
Llavors un festival reduït, molt ben triat,
internacional i amb un criteri marcat des del principi,
per exemple, en donar molta importància als valors emergents,
que és un apartat, això ho diem sempre,
que en tots els festivals de fotografia existeix,
però que en canvi Scannen vol fer una mica la seva definició.
Això, presentar el que és la nova creació a un nivell internacional,
incluent, evidentment, autors catalans,
autors de Tarragona, si n'hi haguessin hagut,
vull dir que se'n van presentar.
Això facilita que heu treballat i us heu coordinat amb les diferents entitats
que tenen en aquests moments a les seves sales d'exposicions,
que s'han triat a aquestes sales per exposar determinades coses,
però també amb gent que està treballant,
i en aquest cas penso en la fotografia en el cinema,
que també és un aspecte que contemplareu a l'ESCAN, no?
Sí.
A través de la treball del REC, eh?
Sí.
I per mi això, a veure, és un programa de cinc pel·lícules molt ben triades,
i per mi és una mica la voluntat d'ESCAN de costar públics,
perquè a vegades hi ha públics que no estan tan habituats a anar a exposicions,
però sí que estan acostumats a anar al cinema.
Llavors també és una manera, a través d'un altre llenguatge,
que potser els és més proper,
entrar per una porteta en el món de l'art contemporani,
la creació contemporània, el paper de la imatge,
en la nostra societat, etcètera, no?
I tot això sense un mercat fora impossible,
per això també teniu els col·leccionistes presents.
Això és que, clar, si no li posem gasolina al motor...
Si no hi ha col·leccionisme...
Perquè els artistes també mengen cada dia, eh?
Sembla que no ho sembli, però també tenen aquestes necessitats bàsiques.
I crec que això, per incentivar un col·leccionisme privat,
també és molt important que les administracions siguin conscients
que també hi ha un col·leccionisme públic i un patrimoni a salvaguardar i a promoure.
He vist per aquí també, no podien faltar, lògicament,
les noves tecnologies, el tema d'internet, que també està present,
amb el que anomeneu escànt paral·lel.
O què és exactament?
Sí, escànt en paral·lel és una mica una sèrie d'activitats
que poden anar sortint i que s'han d'anar generant a posteriori.
O sigui, hi ha un boom, que és escànt a Tarragona durant uns dies.
I després, escànt en paral·lel és estar en procés de definició.
Es pot crear un arxiu d'artistes catalans per promoure l'estranger.
O sigui, hi ha moltes activitats previstes que, evidentment,
no hem tingut temps encara de posar en marxa
i que s'aniran definint un cop les jornades també defineixin,
perquè les jornades serviran també una mica per això,
per veure com s'ha d'anar definint escànt en el futur,
quin és el paper que se li demana a un festival d'aquest tipus
i què és el que no se li demana escànt,
però se li demana alguna altra institució,
algunes altres entitats, que és el que fa falta.
Evidentment, escànt no podrà resoldre ni tots els problemes,
ni sumir-ho tot, ha de tenir un paper,
i que és un paper que jo crec que s'ha d'anar definint
després d'aquesta edició zero, que li hem dit zero una mica...
De fet, solucions no ha de portar, és fer això, escanejar,
mostrar la fotografia, i millor dit, del panorama d'aquest àmbit de la creació.
Què passa? Que quan ho mostres, surten mancances,
o surten què està passant amb l'ensenyament,
llavors és una mica...
Les jornades són molt potents, amb noms importants,
però justament per el tema del territori que esmentava
el director de Cultura,
no heu prescindint ni de bon tros
de la gent que fa molts anys que s'hi dedica.
Al contrari, porteu grans noms de fora,
que treballarem en grans noms d'aquí, també.
Sí.
I, per exemple, amb el projecte territori,
jo quan l'escola d'art d'aquí em va estar parlant
que ells tenien un projecte engegat,
tu vas dir, escolta, hi ha gent, en aquest cas a França,
que han estat fent moltes coses,
perquè no els portem i fem...
O sigui, hem intentat, no sé, dotar d'una mica més de contingut
alguna cosa que ja estava existint
i posar facilitats que potser l'escola no tenia per això.
Però vull dir que jo crec que es tracta d'això,
col·laborar amb universitat, amb escola, amb els museus,
amb les fundacions i amb Tarragona, no?, en general.
Sí, és que l'activitat dona molt,
explica molt com està treballant el departament, de fet.
buscant complicitats, situant projectes importants fora de Barcelona,
veient l'estat de la qüestió i parlant amb la gent de l'àmbit
sobre les diverses qüestions, diguéssim,
és una filosofia de...
És una mostra de la filosofia que té el departament
darrere a l'hora de gestionar la cultura, no?
És a dir, que sumar complicitats,
tenir en compte els parers,
situar les qüestions a l'hora de...
d'en què hi havia en una mateixa activitat
sensibilitats diverses, mirades diverses, etc.
Gràcies al camp de la imatge,
però la intenció es treballaria en tots els àmbits de la cultura
i creatius, no?, des d'aquesta perspectiva que desmentaves.
No podem detallar tot el programa,
perquè, de fet, són molts dies, moltes activitats,
ja anirem parlant des del matí de Tarragona Ràdio,
diguem-ne que les anirem agafant individualment
perquè val la pena aprofitar-les,
però val a dir que són les segones jornades catalanes de fotografia,
això vol dir que ja fa uns quants anys a Barcelona
si van celebrar les primeres,
que hi ha un antecedent, diguem-ne, potent
en aquestes segones jornades, no?
Sí, a més, sí, les primeres van marcar com una fita,
o sigui, sempre hi ha un abans i un després de les primeres jornades.
Com a escane zero, com a jornades és el dos, eh?
Exacte. Diguéssim que les primeres van donar peu a la primavera fotogràfica
i en el marc de l'Escan acollim les segones,
o sigui, es fa com un intercanvi, no?
I una mica perquè feia falta, després de 27 anys,
revisar una mica què ha passat en aquest temps
i què fa falta que passi en el futur.
Clar, talent latent, que ho has explicat,
el diàleg que ens deixa anar un nom com el de Joan Fontcuberta,
però ho he conegut, que a més tenim obra seva
aquí a la Fundació Caixa Tarragona,
que es va inaugurar amb aquesta Mirada Tarragona,
molt curiosa, per cert, com la resta d'artistes,
també tindran, diguem-ne, aquest diàleg és obert a tothom?
Sí, aquest diàleg està obert a internet
des del 29 de febrer, que a més vam voler agafar
una data que és una mica ubíqua,
perquè tant està el febrer com el març,
va començar el 29 de febrer, estan dialogant,
és com una mena de xat,
on la gent fa comentaris,
no intervé en el diàleg dels tres pensadors,
però sí que hi ha comentaris paral·lels,
i es trobaran al Teatre Metropol el dia 17 a la tarda,
després d'haver estat conversant gairebé dos mesos,
i d'això en surt un llibre que publica Cartú,
a posteriori, una mica que també recollirà el diàleg aquí al Metropol,
i a mi és una activitat que em fa molta il·lusió,
una mica perquè és innovadora,
la gent que ho ha anat seguint i que s'ha apuntat a l'autobús
i que vindrà al teatre ja saben molt bé
què pensa cadascú, de què es parlarà,
o sigui, està en una conferència,
però en una posició una mica més activa,
no?, que normalment.
És difícil de quantificar o de fer un pronòstic,
lògicament, la participació de la gent de Tarragona és evident,
sobretot en la visita de les exposicions, no ens enganyem,
teniu constància que Tarragona atregui participants i públic aquest escan?
Jo crec, a veure, aquest és un...
És difícil de fer el pronòstic, eh?
Sí, és una primera edició, a més, una edició zero,
jo crec que sí, o sigui, per aquest arriba una mica,
de gent que s'ha matriculat a les jornades,
de gent que vol venir al diàleg,
de gent que vindrà el dia 14 a inaugurar Talent Latent,
el que passa, a veure, no s'aconsegueix tot el primer any, eh?
Vull dir, això en som molt conscients,
que és una primera edició, encara que en diguem zero,
i que, bueno, això...
Tarragona té una mida de ciutat
que és molt idònia per aquest tipus de festivals,
vull dir, que se'ls fa molt fàcil, els convidats de fora,
la gent que ve a visitar-ho, en un dia o dos,
pots aprofitar molt un certamen, eh?
Això, quan ho fèiem a Barcelona, o...
Bueno, doncs és més difícil, o sigui, t'has d'organitzar...
Clar, és que era més difuminat, eh?
Té una mesura més humana, eh?
Exacte.
Sí, la veritat és que sí,
pots anar a veure unes quantes exposicions en un dia i a peu,
que sembla una cosa molt així d'anar per casa,
però, escolta, és el que és.
Anirem parlant, com dèiem, de cadascuna de les seccions.
Avui volíem fer una primera presa de contacte
i, sobretot, que vostès sabessin que a partir del dia 14
escanejarem el món de la imatge, la ciutat de Tarragona,
però amb la mirada posada a tot arreu.
Moltíssimes gràcies, Mariona Fernández,
coordinadora executiva del Festival Escant,
i Adam Manyer, director territorial de Cultura.
Amb 20 segons, vols fer una invitació general a tothom,
a qui hi participi, s'interessi?
O jo crec que ja hem donat prou estímul, el que et sembla?
Amb 20 segons.
No, la veritat és que si voleu tenir una mirada global
i al mateix temps del detall,
si voleu tenir una mirada de formació,
una mirada de plaer, una mirada de creació,
i a més a més de passada,
passegeu una mica per la ciutat,
perquè també ens dona un marc potent,
doncs veniu a l'ESCAN.
I diguem-ne materialista, de gratis, eh?
Moltíssimes gràcies, bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.