La una del migdia, 100 minuts, tanquem el matí de Tarragona Ràdio
parlant de teatre, no ni d'obres de teatre,
de la programació del Metropol, que d'això ja en parlarem.
Per cert, em penso que és demà que conversarem amb l'Anthony Blake,
que ha de fer màgia, i per màgia la que feien antigament
aquells còmics que anaven envoltant-nos pels pobles.
La ciutat de Tarragona, tot i que no ens ho sembli,
també tenia d'aquests còmics i també es feien representacions al carrer.
És allò de la festa, el teatre, a la ciutat de Tarragona.
Avui comença un seminari titulat
Tarragona, espai festiu, espai teatral.
És un cicle de xerrades en què es vol explicar
l'evolució del teatre a la ciutat al llarg dels segles.
Ens acompanya el professor del Departament de Filologia Catalana
de la URB, Francesc Massip. Bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Això del teatre, nosaltres també teníem còmics,
d'aquells que actuaven a les places i als carrers, no?
I tant.
Perquè això només passi a les grans ciutats o a les viles castellanes
o a Barcelona, cap i casal, no?
Què dieu? Fa 600 anys a Tarragona hi havia una moguda teatral
molt potent.
Oh, doncs explica, explica, això ens emociona.
I aquí tenim el punt de partida d'aquest seminari
perquè d'alguna manera fa 620 anys
que a la plaça del Corral de Tarragona
es va representar una funció extraordinària
que és la representació de l'assumpció de Madona Sancta Maria
i que va convocar a tota la població.
De tal manera que l'Ajuntament va haver de pagar uns vigilants
que es poseixen a les torres de les muralles
per vigilar les vinyes...
Ah, clar, clar, que aprofitant l'havien entesa.
Era l'època de la brema i que no entrés ningú.
Perquè estava tota la població a la plaça del Corral.
Bé, cal dir que la plaça del Corral
era el nom que tenia l'actual plaça de la Font.
També era una mica més gran.
I era el lloc on hi havia les arenes de l'antic circ romà.
Per tant, ha sigut sempre un espai espectacular per excel·lència.
Alguna cosa tindrà.
Ara fem rebetlles i actes socials
i anem de copes amb prudència, insistim, en el missatge.
Però vaja, que ha sempre estat un punt de trobada important.
I de fet, al teatre, aleshores,
aquelles grans representacions
eren, a banda d'altres coses, entreteniment,
però també eren eines pedagògiques, educadores,
transmissores de la pròpia tradició, de la cultura, no?
Sempre el teatre ha tingut aquesta doble funció
d'entreteniment i de pedagogia, no?
D'edificació política, moral, espiritual de la ciutadania.
Teatre religiós, en aquella ocasió, clar, no es podia fer.
Però abans, també, en aquest mateix espai,
doncs hi havia jocs de faunes, per exemple,
o altres tipus de teatralitat popular, carnavalesca,
i després també ha sigut l'espai privilegiat
per les entrades dels arquivisbes,
per les festivitats de Santa Tecla, fins avui mateix.
És que sempre hem sigut molt de missa aquí a Terrellana,
molt d'aclargat, no?
Hi ha hagut molta tradició de ser,
el fet de ser archidioses,
i això suposo que impregna la manera de fer
i en aquestes manifestacions.
És, diguem-ne, molt ben trobat aquí,
espai festiu, espai teatral,
perquè jo m'imagino que al llarg de la història
del teatre tarragonà
no sempre és fàcil situar una cosa i una altra, no?
S'interrelacionen, van llirades...
El teatre de festa sempre van...
Sempre van junts.
I la festa, de fet, a vegades, o sempre,
només cal pensar en el seguici de Santa Tecla,
no deixa de ser una representació teatral, no?
Absolutament, absolutament.
I després hi ha altres punts
que també són efemèrides de l'any VIII.
Doncs s'estudia, per exemple,
el teatre que es va fer
a partir de la Revolució de 1868,
que és un espai de llibertat,
vam fotre fora els Borbons,
va haver la Primera República,
i això va suposar també
un increment de l'activitat escènica.
I després també la descoberta
o la posada de relleu
d'un dramaturg tarragoní,
Francesc Carbó,
que va néixer precisament el 1868.
En el cas de segle XIX,
em penso que esmentaves,
quina mena de teatre es feia a Tarragona?
El clàssic teatre modernista?
Abans, en aquest sentit,
ja tenim el drama romàntic,
el teatre costumista,
les peces de costums,
el teatre realista,
i després, ja sí,
a finals del segle XIX,
comença el modernisme,
del qual n'és un representant il·lustre,
el Francesc Carbó.
El Francesc Carbó,
que a mi pràcticament
no em sona haver vist cap representació.
No, no, és que no s'ha fet, no?
És inèdit.
És inèdit.
El seu teatre és inèdit.
Per tant, és una aportació original.
Aleshores,
algú va veure les representacions
de les obres de Francesc Carbó,
en l'època sí, no?
I teniu coneixement
de com podia ser?
Doncs això ens ho explicarà l'Anna Domingo.
Déu-n'hi-do, eh?
Perquè, clar, a veure,
val a dir que sou valents
per intentar sintetitzar,
que no deu ser això sintetitzar,
tota la història de l'evolució del teatre.
Heu fet un tastet, com podríem dir, no?
Sí.
I imagino que l'objectiu és anar més enllà.
Amb els espais més representatius,
amb els espais més constants,
i culminant amb l'escola d'art dramàtic
Josep Ixart,
que va ser un intent seriós
d'una escola de formació teatral
a la nostra ciutat.
El problema és que, bueno,
no va quallar del que fora,
és una llàstima.
Sí, perquè van haver-hi diferents etapes,
es va apostar...
Hi havia una demanda important
d'ensenyament teatral reglat
a la ciutat de Tarragona,
tenint en compte que segurament
seria motiu d'un altre seminari
la gran tradició de grups amateurs
que ha tingut Catalunya en general,
però Tarragona en particular, no?
Que han anat teixent el gust pel teatre
en aquesta ciutat.
I tant que sí.
El tema del teatre d'aficionats amateurs.
I tant, i d'aquí han sortit
tants grups després professionals
o entitats professionals
que han portat el nom de Tarragona arreu.
Comenceu avui i això anirà fins al dissabte.
Fins al dissabte, amb una visita al Metropol,
perquè hem de dir que el teatre Metropol
es va construir el 1908,
per tant és el centenari de la construcció.
El 1909 va haver-hi les primeres representacions teatrals.
i sembla que llavors l'any que ve
tindrem un any Metropol.
Caldrà fer grans celebracions
que s'ho mereix aquest teatre,
que a més li donem una utilització de tot.
Escolta, és un espai magnífic.
Ha vist passar tantes coses per la seva escena
i pel pati de butaques.
Comenceu avui, en principi.
A veure, són temes atractius
per a qualsevol persona,
però diguem-ne que és un seminari
de caràcter acadèmic.
O és un seminari obert a tothom?
No, és obert a tothom.
És un seminari amb voluntat divulgadora
i amb la voluntat també d'estimular
la curiositat de la gent
i també dels investigadors
perquè s'hi posin, no?
Perquè és un espectre molt ampli.
Es vol dir, hi ha molt de territori per investigar, no?
Sí.
A l'evolució del teatre de Tarragona.
És un dels aspectes més oblidats
pels investigadors,
per la gent que fa recerca literària i cultural.
Doncs, lamentablement, o per sort,
hi ha encara molt camp per fer,
és evident.
i, sens dubte,
si aquella escola d'art dramàtic
hagués tingut continuïtat,
el KR estaria aquí
i hi estaria tot molt més.
I hi haurien actors titulats
per l'escola de teatre Josep Ixar.
Recordem que hi ha hagut grans professionals
des de Pere Sagrista Ramon Simó
que han estat docents en aquesta escola
i que ara són referents,
Magda Puyo,
són referents dins del que és
el Teatre Català Internacional.
Per tant, aquí tenim uns valors
que s'han de recuperar, no?
Em sembla que sí.
Si amb totes les dificultats
han sortit persones
amb una vàlua professional important,
podrien sortir-ne més, segurament.
Per tant, a veure,
anem a centrar,
perquè jo crec que aquest seminari
ha d'interessar moltíssimes persones.
Avui feu la conferència inaugural
aquesta tarda.
Sí.
Que la fas tu?
Jo mateix.
Tu mateix et toca allò,
trencar el gel.
És que presento una nova metodologia
d'estudi del teatre.
I en què en sentit?
En què consisteix, Francesc?
En el sentit que massa sovint
hem estudiat el teatre
únicament com un producte literari.
I, esclar, per això titulem
espai festiu, espai teatral.
L'espai, l'espectacle,
tot el que no és pròpiament el text
és que és tan important
en una realització escènica.
És donar aquest subratllat
als aspectes no purament textuals del teatre.
Doncs que ara, una possible i futura investigació,
això complica més les coses, eh?
Ets conscient, no?
Perquè no acotes el territori
als escenaris convencionals.
Després, justament,
endemà dimecres parlareu
d'aquest primer tastet
que tu ens oferies,
d'aquesta representació
a la plaça del Corral.
Serà el que centrarà
la conferència de dimecres, no?
Efectivament.
I són...
Tu ets un dels ponents
d'aquesta representació.
Efectivament.
Estem treballant-ho.
Continuem repassant una mica
el dimecres mateix
perquè, vaja,
hi ha com a dos o tres activitats
dins del seminari el dimecres, no, Francesc?
Bé, hi ha, a més a més,
el Jordi Bertran
que farà una intervenció
sobretot a la festa del Corpus
de Santa Tecla,
la utilització de la ciutat
per part d'aquests espectacles festius
i després la presentació
d'un llibre important,
el de Joan Puig i Ferreter,
que són les actes d'un col·loqui
que es va fer
sobre aquest importantíssim autor.
Altres aspectes que comentaves
com el sexen revolucionari
i Francesc Carbó,
aquesta figura d'aquest autor,
serà el que us ocuparà el dijous.
I també presenteu un altre llibre.
Un llibre de l'Artur Blader.
Molt bé.
I el divendres,
qui tindreu per parlar
de l'escola de teatre Josep Ixar?
Doncs justament
dos dels professors més significatius
de l'escola.
El Josep Anton Codina,
que a més a més ens parlarà
de tots els anys 70
i l'activitat teatral
que ell va viure en primera persona.
I després el Ramon Simó,
que també va dirigir l'escola
durant uns anys
i que avui en dia,
bueno, ja sabeu,
Ramon Simó en aquests moments
acaba de fer l'espectacle
més important
que s'ha fet al Teatre Nacional
de Catalunya
sobre un clàssic català.
Ens acaba de descobrir
La dama de Reus,
que és una obra
de l'Ambrosi Carrion,
i jo no havia vist mai
una posada en escena
d'un clàssic català
contemporani
tan acurada
i tan ben feta.
No, no, Ramon sempre...
Aprofito perdido,
perquè em va la pena.
sempre ha apostat
per autors catalans
i autors molt propers
a nosaltres.
Gabriel Ferreter
és un dels autors
que també ha treballat
i força Ramon Simó.
Home,
l'Escola d'Art Dramàtic
Josep Ixar
en tronca molt bé
amb el que és
el sentit del seminari,
perquè van ser
dels primers col·lectius
que van participar
activament
al Carnaval de Tarragona,
és a dir,
que estaven presents
en molts esdeveniments
de carrer,
lligant allò de la festa.
Com ho lliguen tot,
perquè tot que hi ha
allò ben rodonet.
Home,
doncs és un seminari
molt atractiu,
com dius.
Tothom pot participar-hi?
Sí, sí.
On ho fareu físicament?
A la Casa de la Generalitat,
al Carnaval de Tarragona.
Ah, molt bé.
En un lloc ben cèntric, també.
I són uns horaris,
ara que parlàvem
aquest matí
de la conciliació
de la vida familiar
amb aquest congrés
que s'està fent,
són uns horaris assequibles,
cap a les set de la tarda,
quart de set.
Molt bé, Francesc,
moltíssimes gràcies
per venir a donar-nos
aquesta pista,
pistes en plural,
i que tingui continuïtat,
i puguem continuar parlant
la propera tardor
o quan sigui,
d'una certa continuïtat.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu.