Les 11 del matí, pràcticament 35 minuts,
en deixem enrere el món de les EIs.
Parlem ara d'uns contenidors de color taronja
que segurament molts ciutadans de Tarragona
han pogut veure ja instal·lat els últims dies
a diferents carrers, en diferents espais de la ciutat.
De fet, s'han instal·lat uns 60 contenidors
d'aquest color taronja, com dèiem, a la via pública.
La majoria, per cert, estan al costat dels contenidors
de paper, de cartró, de residus orgànics,
allà on acostumem a llançar la brossa.
De fet, són, com dèiem, contenidors de color taronja
que són una novetat a la capital tarragonina
perquè formen part del programa Roba Amiga
que ha arribat ara a la ciutat de Tarragona,
tot i que ja fa temps que també està implantat
en altres ciutats de Catalunya.
Per parlar d'aquest programa, d'aquesta iniciativa solidària,
ens acompanya a través del telèfon el senyor Josep Maria Elvira.
Ell és cap de producció de la Fundació Formació i Treball
i també president de la cooperativa que du aquest nom de Roba Amiga.
Senyor Josep Maria Elvira, bon dia.
Bon dia.
Per començar, expliqui'ns una mica de manera genèrica
en què consisteix aquest programa,
aquesta iniciativa anomenada Roba Amiga.
Bé, Roba Amiga és un programa que va començar ja fa sis anys
amb el suport de la Fundació Solmón de Caixa Catalunya,
de les empreses socials agrupades en l'organització AIRES
a nivell de tota Catalunya
i en el seu moment també el suport de Càritas Catalunya.
L'objectiu d'aquest programa era millorar l'activitat
que des de fa anys portem a terme les empreses socials
en quant a la recollida, recuperació i reciclatge de la roba
i que fem servir per crear llocs de treball
per a persones en situacions de dificultat,
en situació d'exclusió.
Ara arriba a Tarragona, tot i que, com dèiem,
ja fa anys que estan implantats en altres ciutats, no?
Sí.
De fet, està implantat des de fa anys
a la resta de les províncies de Catalunya
i la província de Tarragona era un repte
que des de fa tres anys venim treballant
tant amb la Diputació com amb municipis de la província
per posar-ho en marxa.
Senyor Elvira, expliquem de manera, en fi, sintètica i clara
perquè el ciutadà ens entengui,
el que ens està escoltant a través de la ràdio,
tot el mecanisme.
Ara vostès han instal·lat uns 60 contenidors
que es poden veure pertot arreu amb aquest color taronja.
Com es pot participar?
Com qualsevol ciutadà pot col·laborar amb vostès
amb aquesta campanya de recollida de roba usada?
Bé, evidentment, actualment la participació és
aportant tota aquella roba que tots tenim a l'armari
i que sovint mantenim sense ja un ús habitual
i que, en canvi, encara es troba en bon estat
i pot ser usada per persones
que o bé tenen la cultura de l'ús de productes de segona mà
o bé tenen una certa necessitat
i no es poden permetre comprar roba segons quins preus,
encara nova.
De manera que és qüestió de mirar l'armari
i anar aportant la roba que un ja no necessita.
En un futur, també, des de la ciutat de Tarragona,
es podrà participar,
doncs a partir que ens puguem plantejar,
quan ja tinguem un alt nivell de recollida,
la posada en marxa d'una de les botigues també de roba amiga,
en les quals s'aprofita una part d'aquesta roba que et recull.
Accepten qualsevol peça de roba, qualsevol tipus de roba?
Sí, en principi nosaltres ens plantegem això
com un servei integral a tota Catalunya
de la recollida del residu tèxtil familiar.
Entenem que, evidentment,
la roba que se li pot treure més profit
i que es pot reintroduir en el circuit
és només una petita part,
però nosaltres fem un servei integral
de recollida i tractament d'aquest residu
com si fos qualsevol altre residu.
I també accepten sabates?
Evidentment, sabates també són un element
que podem recuperar o que podem reciclar.
Amb tot el material que tenen els contenidors,
senyor Elvira, aleshores, què fan vostès?
Com continua el procés?
Sí, nosaltres, una vegada recollit
el residu tèxtil familiar, els contenidors,
el portem als nostres centres de tria,
també repartits per tota Catalunya.
En aquest moment, a Tarragona,
com que no havia recollida,
encara no s'ha posat en marxa un centre de tria,
però anem parlant amb Diputació,
i Ajuntaments,
de la possibilitat a dos o tres anys vista
de posar-ho en marxa.
En aquest centre de tria,
doncs, es fa una selecció
de la roba que està en millor estat
i pot anar a botigues,
de la roba que pot anar a mercats,
del nostre país o d'altres països,
de la roba de cotó que es pot convertir
en draps per a la indústria
i de la roba que ara estem en un projecte
amb l'Agència de Residus
i els productors i distribuïdors de roba nova
per posar en marxa a Catalunya
una planta que seria pionera a Espanya,
per reciclar una bona part d'aquest residu
que si no ha d'anar a l'abocador
i que amb un tractament adequat
es pot convertir en borra
per fabricar panels aïllants
per a la construcció de l'automòdul.
En tot aquest procés significa que hi ha roba
que acaba en les botigues,
l'altra que acaba en diferents tractadors o recicladors
i una petita part que mai es pot arribar a reciclar
però que es tracta d'un 10-15%.
És a dir, una petita part, un 10-15% no es pot reciclar,
però la resta d'alguna manera sí?
La resta d'alguna manera sí,
tot i que encara no estem en condicions
d'arribar a aquesta part que deien
de la fabricació de borra
però que estem treballant per arribar-hi.
Aleshores, senyor Elvira,
hi ha una part, encara que sigui petita,
d'aquesta roba que nosaltres podem dipositar
en els contenidors de color taronja
que arriben a altres persones
que precisament la poden necessitar i la poden usar?
Evidentment, entre el nostre país,
si hi havia botiga sobre mercats
i altres països amb els que tenim relació
intentant que l'impacte allà
sigui també molt positiu per persones amb dificultats,
però aproximadament es torna a reutilitzar
com a roba, pròpiament dita,
de l'ordre d'un 40-45% de la roba.
Déu-n'hi-do, és una bona xifra.
Suposo que amb tota la roba que tenen els contenidors
també la seleccionen, no?
La seleccionen i la van posant per grups
en funció del tipus de peces que són
o fins i tot del material tèxtil de cada peça.
Sí, sí, evidentment, abans d'anar tant a les botigues
com a mercats, com a fabricació de draps,
s'ha de distingir si són peces d'home, de dona, de nen,
sabates, es distingeix també pel producte
amb el que està fabricat cada peça.
Vull dir, aquesta selecció requereix també una instal·lació
que, fins i tot, les empreses de Catalunya
estem fent inversió en mecanismes
per facilitar el procés.
De l'experiència que tenen en altres ciutats de Catalunya,
quina és la peça de roba
què més es dipositen als contenidors de roba amiga?
Home, clar, qualsevol peça
que es compra en una botiga
és sensible d'acabar en un contenidor, evidentment.
Com ja de tots és conegut,
les dones fan servir més roba,
en la qual cosa sempre es troba
molta més roba de dona als contenidors.
Però no hi ha una peça específicament
que per davant d'altra es trobi el contenidor.
Altres preguntes pràctiques
que segur que es fan molts ciutadans de Tarraona
que han vist per primera vegada
instal·lats aquests contenidors de color taronja.
Estaran de manera provisional,
és a dir, només durant una temporada,
o ja són contenidors permanents?
Home, evidentment,
la filosofia amb la qual
hem col·locat aquests contenidors
és que siguin permanents,
però com que requeria a l'Ajuntament
conèixer una mica
el funcionament dels contenidors,
el funcionament del nostre servei de recollida,
l'ús que els ciutadans donen als contenidors,
en principi ens ho hem plantejat
com una experiència pilot
durant un temps.
Després avaluarem el resultat de tot això
i espero que arribem a la conclusió
que és un servei útil,
valorat pels ciutadans,
que funciona correctament
i que val la pena mantenir-lo en un futur.
Deia abans, senyor Elvira,
que en el futur Tarraona
podria també tenir
una de les botigues de roba de segona mà
que ja tenen en altres punts de Catalunya.
Com funciona, doncs, una botiga
com qualsevol altre establiment
amb roba usada
i amb un preu molt més reduït,
de baix cost?
Sí, les botigues Robamiga,
que en aquest moment són 18 a tota Catalunya,
el que recullen aproximadament
és entre un 5 i un 8%
de la roba que es deposita als contenidors.
O sigui, només aquest percentatge
és el que va a aquestes botigues,
perquè són unes botigues
que posen en marxa amb un criteri
de molta qualitat a baix preu.
És a dir, hi ha roba, com deien abans,
d'una qualitat una mica inferior
que van a mercats
o que van a mercats del nostre país
o d'altres països.
Però les botigues concretament
tenen aquest 5-8%
que és el que nosaltres diem
la crema de la roba usada.
Aquesta roba,
després de la pertinent selecció
i de la preparació,
s'omplen les nostres botigues
amb aquest producte
i s'ofereixen amb un preu
molt competitiu en el mercat,
fins i tot competitiu
a la roba de menys qualitat
que ara mateix s'està comercialitzant
i que procedeix, bàsicament, de Xina.
Una última qüestió.
Alguna recomanació o alguna petició
als ciutadans de Tarragona
que ara ens estan escoltant
perquè participin,
segurament per primera vegada,
perquè no l'hauran fet mai,
no han vist fins ara
aquests contenidors de clor de taronja.
Com poden participar?
Què s'ha de fer?
Hi ha alguna característica
o alguna condició indispensable
per portar la roba a aquests contenidors?
Bé, en el propi contenidor
ja tenim un missatge
que convé portar la roba
en bosses tancades
convé tenir present...
Bé, jo que animaria
que es participi amb entusiasme, no?
Tenim present
que s'està col·laborant
en un projecte social
que crea llocs de treball
per a persones amb dificultats
i s'està col·laborant també
en una gestió adequada
d'aquest residu, no?
També recomanaria
tenir present
que, lògicament,
cada contenidor
no pot tenir una furgoneta
al costat
esperant que estigui ple
per guidar-lo.
Nosaltres estem establint
un servei
amb la freqüència
que cada contenidor necessita,
estem encara comprovant
si en unes zones
necessiten més o menys contenidors
que els que fins ara
s'han instal·lat.
Per això recomanaria
un ús
el més adequat possible,
és a dir,
que si s'identifica
un contenidor que està ple
que se'ns truqui de seguida
de manera que
o en el mateix dia
o com a molt
el dia següent
es pugui guidar
i que si s'identifica
un contenidor
que està ple
i un té
una bolsa
per dipositar
que intenti
buscar el contenidor
més proper
que si n'hi ha
60 a la ciutat
segur que no està
gaire lluny
per no haver
de dipositar
bosc a sa terra
que això
no ens agradarà
a ningú
que succeeixi.
Molt bé,
doncs amb aquestes
recomanacions
amb aquests consells
ens quedem.
Senyor Josep Maria Elvira,
president de la cooperativa
Roba Amiga,
cap de producció
de la Fundació
Formació i Treball,
moltes gràcies
per explicar-nos
de manera pràctica
i planera
com funciona
aquest nou programa
solidari
de Roba Usada
i esperem
que la seva implantació
ara a Tarragona
sigui tot un èxit
i que d'aquí uns mesos
puguem fer
un balanç
prou positiu.
Moltes gràcies
i bon dia.
Gràcies i bon dia.
Josep Maria Elvira,
com dèiem,
representant
el president
d'aquesta cooperativa
Roba Amiga,
parlant d'un programa
que ha arribat a Tarragona
amb la instal·lació
d'aquests 60 contenidors
de color taronja,
la majoria
els veureu
al costat
dels contenidors
de la brossa
on hi ha
els altres
de color verd
o blau
destinats al paper
al cartró
o al gris
destinat a la brossa
orgànica
i de rebuig
o també segurament
els podreu veure
en llocs molt cèntrics
al costat de supermercats
o botigues
o mercats
en realment
o en fi
establiments comercials
de referència
en determinats barris
o en determinats carrers
de la ciutat.
Una campanya,
una iniciativa solidària
de recollida selectiva
de roba ossada
que ha arribat
a la ciutat
de Tarragona
i que us hem volgut explicar
des d'aquí,
des de la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat.
de la Ciutat.